L'orientació cap a la prevenció concentra molts missatges en política sanitària i és una font de negoci, en el sentit originari del terme nec-otium. Els programes de cribratge tenen un cost-efectivitat determinat que cal conèixer amb precisió i alhora canvia en el temps. Els articles que es publiquen van carregats de conflictes d'interès en molts casos, i abans de llegir-los cal només anar a l'apartat corresponent i descartar el que convingui.
Tot llegint la portada de
Le Monde podem saber que a França s'ha recomanat que no es faci el cribratge de càncer de pròstata mitjançant PSA, pels falsos positius que apareixen. Al blog
PSA and more s'explica també prou bé l'estat de la qüestió. La lluita és doncs entre els que volen convèncer del negoci versus els que volen convèncer del valor. A França ha quedat clar, aquí no tenim ningú que pugui ocupar la primera pàgina del diari dient el mateix.
Vist tot plegat, no hi ha qüestió, en aquest cas la decisió francesa és no cribrar.
PS.
Pel que fa al càncer colorrectal, la decisió catalana és:
"La detecció precoç del càncer de còlon i recte,
mitjançant la prova de detecció de sang oculta en femta de tipus químic
realitzada cada dos anys, és una estratègia d’eficàcia demostrada per
reduir la mortalitat per aquest càncer en un 17% dels casos"
PS. I si voleu saber el perquè de la variabilitat en el tractament del càncer de pròstata podeu saber-ne les causes consultant els links,
aquí mateix.
PS. Atès que les revistes no publiquen sempre els conflictes d'interès, podeu contrastar els ingressos que han rebut els autors a la base de dades de
Propublica.
