Aquest és un sentiment profund de la "persona humana", no és enuig o rebuig. La indignació és la mostra que algú o alguna cosa ens incomoda substancialment perquè ens falten el respecte. Aquesta sensació és per exemple la que ens provoca que un alt funcionari del país veí ens reclami formalment un augment d'impostos i una reducció del 20% de les despeses respecte l'any anterior. Si, tot a l'hora i al mateix temps que oblida l'existència de balances fiscals.
Coincideix en el temps la publicació en català d'"Indignez-vous" de Stephane Hessel. Un opuscle de 30 pàgines que ha captivat l'atenció de molta gent. Potser no n'hi ha per tant. Es llegeix d'una tirada. El capítol 3 porta un encapçalament contundent: "la indiferència, la pitjor de les actituds".
A en Ferran Torrent també l'he vist indignat aquest cap de setmana. En el seu comentari d'ahir suggeria desobediència civil davant l'actuació de l'hisenda. Hi ha un corrent profund en l'ànima de la gent que encara no sabem apreciar prou.
PD. Interessant EP. Precisament segueixen el fil del que us deia fa uns dies sobre el BRCA1 i com la patent topa amb la genètica. És molt important que aquestes qüestions siguin objecte d'informació i debat públic.
