Pharmaceutical Tariffs Would Add Costs and Reduce Innovation
L’article analitza l’impacte econòmic que tindria la imposició d’aranzels als productes i ingredients farmacèutics per part de l’administració Trump el 2026, concloent que aquesta mesura augmentaria els costos per als consumidors i reduiria la innovació.
1. Context i magnitud de les importacions
Els Estats Units van importar productes i ingredients farmacèutics per valor de 225.000 milions de dòlars el 2024. La gran majoria d'aquestes importacions provenen de la Unió Europea (61% dels medicaments i 47% dels ingredients), mentre que la Xina representa menys del 4% del total. Malgrat que a principis de 2026 aquests productes encara estan exempts, hi ha una investigació en curs (Secció 232) i amenaces presidencials de fins al 200% d'aranzel.
2. Escenaris d'impacte econòmic
L'estudi estima tres escenaris de càstig aranzelari (aplicant generalment un 25%, però amb un 15% negociat per a la UE i el Japó, i l'exempció per al Regne Unit):
- Escenari 1 (Màxim): Aplicar aranzels a totes les importacions farmacèutiques. Això generaria pagaments de 23.000 milions de dòlars.
- Escenari 2 (Intermedi): Eximir els ingredients i gravar només medicaments i fàrmacs preparats. El cost seria de 21.900 milions de dòlars.
- Escenari 3 (Mínim): Gravar només els medicaments de marca, eximint els genèrics. El cost seria de 19.700 milions de dòlars.
L'exempció dels genèrics tindria un impacte limitat en l'estalvi total, ja que, tot i ser la majoria de les receptes, els medicaments de marca representen gairebé el 90% de la despesa farmacèutica.
3. Conseqüències per a l'economia i la llar
L'informe destaca que els aranzels actuarien com un impost indirecte amb efectes nocius:
- Preus més alts: Una part del cost es traslladaria directament als consumidors en forma de preus més elevats pels medicaments.
- Costos ocults: En els casos on els preus estan regulats i no poden pujar, l'aranzel absorbiria els beneficis de les empreses, traduint-se en salaris més baixos per als treballadors i menys dividends per als accionistes.
- Menys innovació: La reducció dels ingressos disponibles per a les farmacèutiques comportaria una menor reinversió en el desenvolupament de nous fàrmacs.
- Problemes de subministrament: Si les empreses intentessin moure la producció als EUA per evitar l'aranzel, el procés seria lent i costós, podent provocar escassetat de medicaments a curt termini.
4. Efecte net sobre la recaptació fiscal
Un punt rellevant és que el govern no recaptaria el total del pagament aranzelari de forma neta. Com que els aranzels redueixen la renda disponible de les empreses i els treballadors, es produeix un efecte de compensació mecànica: el govern rep menys ingressos per l'impost sobre la renda i les nòmines. Per exemple, en l'escenari màxim, dels 23.000 milions recaptats per aranzels, l'increment net real per al govern seria només de 17.700 milions.
En conclusió, l'article adverteix que, fins i tot si els aranzels es dissenyen de forma específica, acabaran funcionant com un cost ocult que reduirà les rendes dels nord-americans i frenarà el progrés científic del sector.
Table 1. Pharmaceutical Imports Totaled $270 Billion in 2024
Source: USITC DataWeb.
Table 2. Pharmaceutical Tariffs Would Add Up to $23 Billion in New Costs
Source: Tax Foundation estimates and Tax Foundation General Equilibrium Model.Segons la IA:
L'impacte de la nova política comercial dels EUA sobre la indústria farmacèutica de Catalunya i Espanya és significatiu, ja que els Estats Units són, amb diferència, el primer destí de les exportacions farmacèutiques de l'Estat .
La posició de les empreses del sector davant d'aquest xoc es divideix en dues realitats molt diferents: la d'aquelles multinacionals que ja tenen fàbriques als EUA i la de les empreses mitjanes que depenen totalment de l'exportació directa des de les seves plantes a Catalunya o la resta de l'Estat.
1. El "salvavides" de l'acord UE-EUA
La millor notícia per al sector químic i farmacèutic català i espanyol ha estat la negociació de la Unió Europea, que ha aconseguit que els seus estats membres no rebin l'aranzel general del 100%.
Les empreses que exporten des de territori espanyol paguen un aranzel reduït del 15% en lloc del 100%.
Tot i ser una taxa molt més assumible, un 15% segueix sent un cop directe als marges de benefici, especialment en un sector on els preus sovint estan regulats o negociats a llarg termini amb els grans proveïdors d'assegurances nord-americans.
2. Com afecta les grans farmacèutiques catalanes i espanyoles
L'impacte varia radicalment segons l'estratègia i l'estructura de cada companyia:
Grifols (L'escut de la producció local)
La multinacional catalana d'hemoderivats (plasma) és la que es troba en una posició més segura davant d'aquesta crisi comercial. El motiu és que Grifols és, a la pràctica, una empresa altament nord-americana en l'àmbit industrial:
Té la seva seu operativa a Raleigh (Carolina del Nord).
La immensa majoria dels seus centres de donació de plasma i les seves principals plantes de fraccionament estan ubicades als propis EUA.
Com que produeix in situ per al mercat nord-americà, esquiva el gruix dels aranzels. L'únic risc es troba en els components o línies menors que s'enviessin des de les plantes de Parets del Vallès o de Múrcia, que sí que reben el recàrrec del 15%.
Almirall (Impacte moderat en dermatologia)
La farmacèutica catalana centrada en dermatologia mèdica té els EUA com un mercat clau per a productes com Klisyri (per a la queratosi actínica).
Almirall utilitza una xarxa mixta: part de la seva producció es fa a Europa i part subcontractada als EUA.
L'aranzel del 15% als productes importats d'Europa l'ha obligat a renegociar preus o a accelerar el trasllat de les fases finals d'envasat (fill & finish) a laboratoris tercers en sòl estatunidenc per rebre la consideració de producte local.
Laboratoris Rovi (El repte dels biològics)
La companyia madrilenya té una forta dependència de la fabricació per a tercers (CDMO), essent famosa globalment per fabricar la vacuna de Moderna per a Europa.
En l'àmbit de la seva pròpia expansió (com amb el llançament de l'antipsicòtic Okedi i el seu salt als EUA), Rovi ha hagut d'adaptar la seva planificació. Qualsevol exportació de fàrmacs injectables d'alta tecnologia des de les seves plantes a Espanya cap als EUA pateix la pressió de la taxa del 15%, cosa que frena la competitivitat respecte als rivals locals de Massachusetts o Califòrnia.
3. L'impacte en el teixit de Pimes farmacèutiques
Catalunya concentra el fons de la indústria farmacèutica de l'Estat (més del 45% de la producció). Per a les empreses mitjanes i els fabricants de principis actius (APIs) i matèries primeres químiques, el panorama és el més fosc:
Pèrdua de competitivitat: En dependre d'exportar el producte directament en vaixells o avions des del Port de Barcelona o l'Aeroport del Prat, l'aranzel del 15% fa que els seus components químics siguin un 15% més cars que els produïts dins dels EUA.
Impossibilitat de fer 'Onshoring': A diferència de Merck o Johnson & Johnson, una pime catalana no té capacitat financera ni milions de dòlars per obrir una fàbrica a Texas o Delaware. Per tant, es veuen abocades a assumir la pèrdua de marge comercial o a buscar mercats alternatius a Europa, Àsia o llatinoamèrica per compensar la pèrdua de vendes als EUA.
