El progressisme absurd (2)

 LA RELIGION WOKE. Anatomía del movimiento irracional e identitario que está poniendo en jaque a Occidente

Avui tornem sobre el tema del wokisme amb un llibre que el qualifica com a nova religió. Si el d'ahir tractava de desgranar les derivades esquerranoses del wokisme, aquest el que fa és descriure'l en detall.

Destaco un paràgraf:

Si los woke creen en sus doctrinas es porque son absurdas, porque conducen a verdades más profundas, más allá de la razón. De hecho, es curioso que el primer milagro que predican con la teoría de género está a su vez relacionado con el cuerpo y la consciencia. Para ellos, lo que parece inexplicable no es la encarnación de Cristo sino la integración de nuestra consciencia en un cuerpo, cuerpo que, como en el caso de Cristo según los marcionitas, es impuro. Solo existe la consciencia. Ese es el mensaje de la teoría de género, que es el centro de esta nueva religión. Precisamente lo que seduce es su carácter provocador. Por este motivo, la teoría de género no es una categoría del pensamiento woke como cualquier otra, es el núcleo del mismo, el primer descubrimiento que abre la vía a todos los atropellos contra la ciencia, la verdad y la propia realidad. El resto de los componentes de la ideología woke, las teorías de la raza y la interseccionalidad, con sus variantes indigenista o decolonial en Francia, son meros accesorios en comparación con la teoría de género que es el verdadero misterio, en sentido religioso, de esta nueva  religión.

Aquest és el resum del llibre amb IA 

El llibre "La religió Woke" de Jean-François Braunstein explora el fenomen del wokisme, argumentant que s'ha convertit en una nova religió, especialment dins de les universitats, amb les seves pròpies creences, textos sagrats i rituals.

Aquí hi ha alguns punts clau del llibre:

• Origen i naturalesa del wokisme: El llibre qüestiona si el wokisme és un resultat de la "French Theory" dels anys 60, tot i que alguns ho afirmen. L'autor argumenta que el wokisme és més un fenomen americà, amb arrels en els "despertares religiosos" protestants. Es descriu com una religió que sorgeix de les universitats, amb un enfocament en la identitat, la victimització i la correcció històrica.
• Característiques del wokisme: El wokisme es caracteritza per la seva intolerància, la "cancel culture" i la reescriptura de la història. Els seus seguidors es veuen a si mateixos com a "elegits" amb una missió per reconstruir el món segons la seva doctrina. El llibre destaca la importància del concepte de "privilegi blanc" i la "fragilitat blanca" dins d'aquesta ideologia.
• La universitat com a epicentre: Les universitats, que originalment havien de ser els guardians del coneixement científic, s'han convertit en l'origen d'aquesta nova religió. Això fa que sigui difícil criticar el wokisme des de dins de la mateixa institució.
• Textos sagrats i figures clau: El wokisme té els seus propis textos sagrats escrits per acadèmics, que sovint són complexos i poc accessibles. Alguns autors destacats inclouen Ibram X. Kendi, Judith Butler i Kimberlé Crenshaw. A més, els articles publicats a revistes revisades per parells també serveixen per donar actualitat i validesa a la doctrina.
• Crítica a la ciència i l'objectivitat: El wokisme rebutja la idea de l'objectivitat i la ciència occidental, argumentant que són construccions socials que perpetuen la dominació. En el seu lloc, defensa les epistemologies del punt de vista, que posen el coneixement al servei de les "lluites" identitàries.
• Interseccionalitat: El llibre explica com la interseccionalitat, una teoria que examina com diferents formes de discriminació (raça, gènere, classe, etc.) s'entrellacen, esdevé una eina fonamental per a la política woke. Kimberlé Crenshaw és la creadora d'aquest concepte que s'ha convertit en un punt de referència clau per a la política woke.
• Reacció i resistència: El llibre descriu com alguns pares i professors s'estan rebel·lant contra el wokisme a les escoles. També es destaca la necessitat de coratge per desafiar les propostes considerades absurdes o abjectes del moviment woke.

En resum, "La religió Woke" presenta una visió crítica del wokisme, argumentant que s'ha convertit en una nova forma de religió amb una forta presència en les universitats. El llibre analitza les seves característiques, els seus textos, les seves figures clau, la seva política identitària i la seva crítica a la ciència i l'objectivitat. Finalment, l'autor també explora les reaccions i la resistència contra aquesta ideologia creixent.

Doncs bé, estigueu atents, al vostre entorn proper hi teniu profetes, apòstols, preveres i diaques d'aquesta religió, de vegades sense saber-ho. No us deixeu entabanar. Fins i tot al mig dia a la ràdio podeu trobar alocucions al wokisme disfraçades enmig de brometa, i també al vespre a la televisió. Tot molt subliminal, però perfectament ancorat en la cultura de la cancel·lació. Una de les poques llibreries de l'eixample que queden mostra com a primers llibres del seu catàleg als evangelistes del wokisme, sense embuts. I als centres culturals públics els conviden a fer conferències i la gent es pensa que es filosofia qui-sap-lo.

Repeteixo, no us deixeu entabanar. La maniobra està perfectament orquestrada, és el camí directe a l'inframón.

El progressisme absurd

Izquierda no es woke

No m'interessa gens la divisió esquerra i dreta en política. No sé què significa a data d'avui, ni ho vull saber, hi ha massa gent que tant sols vol polaritzar encara més. En canvi m'interessen els marcs amb els que alguns fan sentir la seva veu. El marc "woke" el tenim entre nosaltres, promou la política identitària, forma part del progressisme absurd que omple pàgines de mitjans cada dia i també té derivades a la política sanitària.

Aquí va un resum d'un llibre amb IA.

 El llibre examina críticament el concepte de "woke" i argumenta que aquest moviment ha abandonat els principis fonamentals de l'esquerra tradicional. L'autora, Susan Neiman, defensa que el "woke" s'ha desviat dels ideals de **universalitat**, **justícia** i **progrés**, adoptant, en canvi, un enfocament tribalista, victimista i escèptic envers el progrés. Neiman sosté que aquestes idees del "woke" estan arrelades en pensadors de dreta com Carl Schmitt i en interpretacions errònies de figures com Michel Foucault. El llibre no és una obra acadèmica, sinó un assaig filosòfic dirigit al públic general.

Aquests són els punts clau que aborda el llibre:

**Crítica al "woke":** Neiman argumenta que el moviment "woke", tot i que originalment buscava la justícia per a grups marginalitzats, s'ha centrat excessivament en la identitat de grup i en el victimisme. 

**Universalitat:** L'autora defensa el principi de la universalitat, que considera essencial per a l'esquerra. Aquest principi sosté que tots els éssers humans estan connectats més enllà de les seves diferències tribals o nacionals, i que tots mereixen igual respecte i justícia. El "woke", segons Neiman, ha abandonat aquest ideal en favor d'una política identitària que fragmenta la societat.

**Justícia i poder:** Neiman critica la idea, promoguda per figures com Foucault i Schmitt, que la justícia és només una façana per a les lluites de poder. L'autora argumenta que **la justícia és un ideal legítim** que cal perseguir, i no només una eina de dominació. Critica la idea que el poder sigui l'única força motriu de la història i la societat.

**Progrés:** Neiman defensa la idea de progrés, argumentant que el món pot millorar mitjançant l'acció política i la reflexió crítica. El "woke", en canvi, sovint mostra escepticisme cap a la idea de progrés, veient la història com una narració contínua de crims i desdites. L'autora creu que **la creença en el progrés és essencial per a l'esquerra** i per a la millora de les condicions de vida.

**Il·lustració:** Neiman defensa la Il·lustració com una font d'idees valuoses per a l'esquerra, incloent el universalisme, la justícia i la possibilitat de progrés. Rebat la idea que la Il·lustració va ser una invenció eurocèntrica i que justifica el colonialisme, argumentant que els pensadors il·lustrats van ser els primers a criticar el colonialisme.

**Influències intel·lectuals:** El llibre examina la influència de pensadors com Foucault, Schmitt, Heidegger i Adorno, argumentant que les seves idees han estat mal interpretades o utilitzades de manera errònia pel moviment "woke". L'autora destaca que aquests pensadors, tot i les seves crítiques a les institucions liberals, no ofereixen alternatives positives i que alguns fins i tot tenen arrels en ideologies reaccionàries.

**Retorn a la tradició:** Neiman insta a l'esquerra a recuperar els seus principis fonamentals, com la solidaritat internacional, la defensa dels drets socials i la creença en el progrés. Aquests principis, segons l'autora, són essencials per a una societat més justa i equitativa.

**Valor de l'educació:** El llibre també critica la visió neoliberal de l'educació, que la considera només com un valor de mercat i no com una eina per al desenvolupament personal i per a la ciutadania democràtica. L'autora lamenta com el neoliberalisme ha limitat els valors que impulsen la societat actual.

En resum, el llibre argumenta que el moviment "woke" s'ha desviat dels seus objectius inicials, adoptant idees que perjudiquen la causa de la justícia social i el progrés. Neiman crida a un retorn als principis clàssics de l'esquerra, com el universalisme, la justícia i la creença en el progrés, per tal de construir un món millor.

PS. I si algú encara no ha entès que significa "woke", fora bo recordar-li que aquest és un dels motius pels que han perdut els republicans i pel qual "Podemos" ha quedat atrapat en un forat negre.

PS. Per guardar, la portada del New Yorker

Proteòmica plasmàtica

 Atlas of the plasma proteome in health and disease in 53,026 adults

Hem arribat a desxifrar el 93% del Proteoma humà. Aquesta és una fita molt rellevant. I si ja havia parlat algunes vegades de l'Atles Cel·lular, ara toca fixar-nos amb el proteoma.

El més important és relacionar les proteïnes amb malalties i trets de salut. Això és el que s'ha presentat recentment a Cell i aquí resumeixo les 27 pàgines amb IA. 

Aquest article presenta un estudi proteòmic a gran escala que relaciona 2.920 proteïnes plasmàtiques amb 406 malalties prevalents, 660 malalties incidentals i 986 trets relacionats amb la salut en 53.026 adults del Biobanc del Regne Unit. L'estudi pretén crear un atles proteòmic complet per a la medicina de precisió, identificant biomarcadors per al diagnòstic i la predicció de malalties, i també possibles objectius terapèutics i oportunitats de reposicionament de fàrmacs.

A continuació es detallen les troballes i els mètodes principals de l'estudi:

**Associacions proteïna-malaltia:** Es van identificar **168.100 associacions proteïna-malaltia** i **554.488 associacions proteïna-trets**. Més de 650 proteïnes es van compartir entre almenys 50 malalties, i més de 1.000 van mostrar heterogeneïtat per sexe i edat. Algunes proteïnes van mostrar un potencial prometedor en la discriminació de malalties (àrea sota la corba [AUC] > 0,80 en 183 malalties).

**Anàlisi de regressió:** Es van utilitzar models de regressió logística per a les malalties prevalents i models de regressió de riscos proporcionals de Cox per a les malalties incidentals per investigar la relació entre els nivells de proteïnes plasmàtiques i les malalties.

**Proteïnes causals:** Mitjançant la integració de dades del locus de trets quantitatius de proteïnes (pQTL), es van determinar **474 proteïnes causals**, cosa que va comportar **37 oportunitats de reposicionament de fàrmacs i 26 possibles objectius terapèutics** amb perfils de seguretat favorables.

**Pleiotropia:** La majoria de les proteïnes van mostrar associacions multifenotípiques, amb algunes com la **GDF15** i la família del **TNF** que es van associar amb moltes malalties. Per exemple, **GDF15** es va associar amb la majoria de les malalties, incloses 205 prevalents i 397 incidents.

**Anàlisi de subgrups:** Es van dur a terme anàlisis de subgrups per sexe i edat per revelar associacions específiques. Es van trobar 37.979 i 22.911 associacions específiques per sexe en les associacions proteïna-malaltia incidentals i prevalents, respectivament.

**Anàlisi de sensibilitat:** Les anàlisis de sensibilitat van revelar que la majoria de les associacions proteïna-malaltia van seguir sent significatives després d'ajustar per la comorbiditat.

**Funcions biològiques:** L'anàlisi d'enriquiment funcional va revelar que les vies relacionades amb el sistema immunitari s'enriqueixen principalment en diverses malalties. Les vies relacionades amb la unió de TNF als seus receptors fisiològics van ser les més freqüents entre les malalties.

**Classificació de malalties:** Es va aplicar una agrupació jeràrquica per agrupar les 660 malalties en 40 grups basats en les magnituds de les associacions proteïna-malaltia. Les malalties amb similituds es van agrupar i van mostrar característiques biològiques singulars.

**Diagnòstic i predicció:** La integració de les proteïnes plasmàtiques a models demogràfics va millorar significativament la precisió diagnòstica i predictiva de moltes malalties.

**Randomització mendeliana (MR):** L'anàlisi MR va identificar proteïnes causals que contribueixen a la patogènesi de les malalties i proteïnes que poden ser conseqüència de determinades malalties. Per exemple, la proteïna **GDF15** es va associar causalment amb diverses malalties autoimmunes.

**Validació i reposicionament d'objectius terapèutics:** Es va identificar que moltes proteïnes associades a la malaltia coincidien amb el genoma utilitzable per a fàrmacs, cosa que indicava possibles objectius terapèutics. Es van descobrir **37 oportunitats de reposicionament de fàrmacs** per a 25 objectius terapèutics establerts.

**Interfície web:** Es va desenvolupar una eina web interactiva per explorar els resultats.

Aquest estudi proporciona un recurs de gran escala per a la investigació futura sobre el paper de les proteïnes en la patogènesi, detecció, diagnòstic i tractament de les malalties humanes. A més, l'estudi destaca el potencial de la proteòmica plasmàtica per a la implementació de la medicina de precisió.

PS Alphafold3, la gran eina.

Pilar Aymerich. Anys 70 BCN

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats (2)

 No cal anar només a ModeRNA per a confirmar que el finançament públic de la recerca acaba massa sovint en apropiació privada dels resultats. També en tenim exemples ben aprop. Aprofito per fer esment del cas d'avui. Sense cap dificultat podreu copsar a la web el finançament públic i també a l'article.

S'acosta el dia de dir prou a tot aquest enrenou on hi ha qui demana més recursos per recerca i no explica els resultats o acaben els beneficis a una empresa privada. Fa massa anys que dura i cal que algú posi fi a la recerca clínica extractiva que s'ha instal·lat amb una força desproporcionada. Cal transparència en la informació sobre el finançament, cal impedir les patents quan el finançament és públic. Explicar els conflictes d'interès no serveix de gaire, quan el major conflicte és amb qui t'ha finançat la recerca bàsica que t'ha permès avançar.

A tots aquells que s'omplen la boca de que cal una millor política sanitària, cal que comencin situant una frontera ben clara que eviti l'apropiació privada de recursos públics. I frontera vol dir límits i conseqüències, també penals.

PS. Algú hauria de preguntar on és l'autorització del test segons la regulació UE i perquè ja s'està comercialitzant.

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats

 The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future

He insistit moltes vegades en la qüestió. Però malauradament, les evidències d'apropiació privada dels resultats segueixen en entorns on el finançament públic es preeminent. Avui un article explica el cas de ModeRNA.

Resum de l'article amb IA

El comentari "The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future" de Christopher J. Morten analitza la història de la vacuna NIH-Moderna contra la COVID-19 des de quatre perspectives: financera, legal, político-econòmica i científica, i argumenta que **Moderna va capturar el valor creat amb fons públics**. El document identifica errors de les administracions Trump i Biden i ofereix tres recomanacions per al futur: millors contractes amb fabricants farmacèutics, millors incentius per a aquests fabricants i una "opció pública" sense ànim de lucre per al desenvolupament farmacèutic.

Aquí hi ha un resum dels punts clau de l'article:

**Desriscament sense precedents:** El govern dels EUA, i no Moderna, va proporcionar capital substancial i va assumir gran part del risc en el desenvolupament de la vacuna. El govern va signar un contracte de compra de 1.500 milions de dòlars per 100 milions de dosis de la vacuna, que semblava comprometre el govern a pagar a Moderna encara que la vacuna mai no obtingués l'autorització o l'aprovació de la FDA. També es va intentar blindar Moderna de qualsevol responsabilitat per infringir patents d'altres empreses.

**Captura privada de valor públic:** Malgrat les inversions substancials del govern i l'assumpció de riscos, Moderna i els seus executius i accionistes van capturar el valor produït per aquesta col·laboració público-privada. **Moderna va decidir quintuplicar els seus preus, d'uns 25 dòlars per dosi a 130 dòlars**.

**Perspectiva científica:** L'article destaca que **Moderna no va inventar cap de les tres característiques científiques clau de la vacuna**: l'immunogen, l'ARNm modificat i el sistema d'administració. L'immunogen va ser inventat per un equip de científics de l'NIH finançats amb fons públics. L'ARNm modificat va ser creat per investigadors de la Universitat de Pennsilvània amb el suport de l'NIH. El sistema d'administració va ser inventat i desenvolupat inicialment per investigadors afiliats a la Universitat de la Colúmbia Britànica. L'NIH també va dissenyar, pagar i dur a terme els primers assajos clínics. Tot i que els científics de Moderna van fer contribucions importants a la vacuna, la història científica soscava els esforços dels executius de Moderna per reclamar el valor complet de la vacuna.

**El poder reduït del govern:** El govern dels EUA va passar de ser soci de Moderna a ser un client indefens. Una carta de juliol de 2023 del secretari de Salut i Serveis Humans a Moderna i Pfizer mostra la impotència del govern davant els increments de preus. Les conseqüències probables dels preus elevats són: augment de la desigualtat, costos de salut pública i més malaltia i mort per COVID-19.

**Recomanacions per al futur:** L'article ofereix diverses recomanacions per evitar que aquest escenari es torni a produir:

**Millors contractes:** S'han de crear contractes amb condicions de preus justos i accés global, compromisos per a la compartició de dades i representants del govern en els consells corporatius.

 **Millors incentius:** S'han d'experimentar amb estructures d'incentius alternatives com els premis a la innovació i els models de col·laboració "de propietat governamental, gestionats per contractistes" (GOCO).

 **Opció pública:** Es necessita una "opció pública" que inclogui investigació i desenvolupament farmacèutic de propietat i gestió governamentals, centrada en la salut pública i l'avanç del coneixement humà.

L'article també assenyala que el govern va perdre l'oportunitat d'utilitzar la seva patent clau sobre l'immunogen com a palanca financera per obtenir concessions de l'empresa. El govern podria haver utilitzat la Llei de Producció de Defensa per obligar Moderna a compartir informació sobre la fabricació de la vacuna d'ARNm amb l'Organització Mundial de la Salut.

**Reformes:** L'article assenyala la necessitat d'un nou marc legal i polític per a les col·laboracions público-privades. El govern hauria d'invertir en la investigació i el desenvolupament i alhora explorar la possibilitat de desenvolupar productes farmacèutics sense dependre de la indústria farmacèutica. Les noves inversions i iniciatives en investigació i desenvolupament ofereixen una oportunitat per a la reforma.

En conclusió, el comentari destaca la importància de les inversions públiques per al desenvolupament de vacunes i la necessitat de **protegir aquestes inversions de la captura privada**, alhora que emfatitza la necessitat de més transparència, contractes millor negociats i la participació del govern en el desenvolupament de productes farmacèutics per garantir l'accés global i els preus justos.

Pilar Aymerich. Borsa BCN

Els governants invisibles

Invisible Rulers

Em va interessar l'entrevista a DiResta i vaig comprar el llibre. Deia “El problema no es la desinformación, sino la gente que quiere solo información que lahaga sentir cómoda y feliz”. Biaixos cognitius. Al llibre hi trobo un missatge de diagnòstic fi, i unes propostes limitades sobre el camí a seguir. Potser dir-ne governants és excessiu, "nous framers" hauria estat més encertat. Aquí va el resum amb IA.

El llibre "Invisible Rulers" de Renée DiResta explora com les dinàmiques de poder i influència han canviat a l'era digital, amb un enfocament en com la informació es difon, es manipula i afecta la societat. El llibre destaca com els "governants invisibles" d'avui ja no són només els líders tradicionals, sinó també les xarxes socials, els influenciadors, els algoritmes i les multituds en línia.

Aquí hi ha un resum dels temes i arguments clau del llibre:

**La infraestructura de la influència**: El llibre descriu com les tecnologies de la comunicació, com la impremta de Gutenberg, han transformat la difusió de la informació al llarg de la història. Amb l'arribada d'Internet, els canals de mitjans de comunicació "estable" han perdut confiança, la qual cosa ha provocat un auge en les publicacions independents i "underground", com les zines. Aquest canvi ha democratitzat la producció d'informació, però també ha fet que sigui més fàcil difondre desinformació.

**Influenciadors i algoritmes**: DiResta argumenta que els influenciadors, les xarxes socials i els algoritmes han canviat la manera com la gent forma opinions i consumeix informació. Els influenciadors poden donar forma a la cultura, la política i la societat. Les plataformes de xarxes socials utilitzen algoritmes per filtrar i prioritzar contingut per als usuaris, fet que pot crear cambres de ressonància on els individus només veuen informació que confirma les seves creences existents. Aquests algoritmes es dissenyen per mantenir els usuaris compromesos, i això pot tenir conseqüències negatives per a la veritat i el debat públic.

**El poder de les multituds en línia**: El llibre analitza la psicologia de les multituds en línia, basant-se en el treball d'Elias Canetti. Les multituds en línia poden ser influenciables, i la seva creença en la igualtat, la densitat i un objectiu compartit poden fer que siguin susceptibles a la manipulació. DiResta explora com els rumors i la propaganda poden propagar-se ràpidament a través de les multituds en línia, donant forma a la opinió pública i a vegades causant conseqüències en el món real.

**Agents d'influència i la desinformació**: DiResta explora com els agents d'influència, tant domèstics com estrangers, utilitzen la desinformació i la propaganda per manipular l'opinió pública. Aquests agents poden utilitzar tàctiques com la difusió de rumors, la manipulació de la informació, l'ús de comptes falsos i la creació de narracions alternatives. El llibre destaca com la desinformació pot tenir un impacte significatiu en esdeveniments polítics i socials. Es menciona que alguns individus creen "universos cinematogràfics" amb el seu propi contingut i narracions, construint realitats alternatives per als seus seguidors.

**La difusió de notícies falses**: El llibre analitza com les notícies falses i la informació errònia es propaguen a través de les xarxes socials, destacant incidents com el brot de xarampió de Disneyland i les teories de conspiració sobre les eleccions. També assenyala la manca de confiança en els mitjans de comunicació tradicionals com un factor que contribueix a la difusió de notícies falses. DiResta discuteix com les institucions estan mal equipades per respondre a atacs de mala fe i com el "cicle de notícies" ja no mor mai, permetent que els rumors persisteixin i creïn realitats alternatives.

**El paper de la repetició**: El llibre discuteix com la repetició de la informació influeix en la veracitat que li atorga la gent. Aquesta "veritat il·lusòria" significa que com més es repeteix una declaració, més probable és que la gent la cregui, fins i tot si és falsa. Aquesta tàctica és utilitzada per propagandistes per convèncer els individus de la validesa dels seus programes, sovint apel·lant al tema que "tothom ho està fent".

**Tecnologies noves i els seus problemes**: El llibre també reconeix que amb la innovació de noves tecnologies i plataformes, també vindran nous intercanvis i conseqüències no desitjades. La clau és dissenyar sistemes de comunicació que siguin beneficiosos per a la societat en lloc de ser perjudicials.

**El camí a seguir**: DiResta proposa diverses solucions per abordar els problemes de la desinformació i la manipulació en línia, incloent l'educació en alfabetització mediàtica, la implementació de "fricció" en els sistemes de comunicació (per exemple, fer que els usuaris pensin abans de compartir contingut) i la creació d'un entorn en línia més transparent i responsable. El llibre també subratlla la importància de la participació dels ciutadans i de la col·laboració entre diferents disciplines per combatre aquest problema.

"Invisible Rulers" ofereix una anàlisi exhaustiva de les dinàmiques de poder i influència en l'era digital, destacant els reptes i les oportunitats que comporta. El llibre subratlla la importància de comprendre com funciona la informació per protegir la veritat i la democràcia.

PS. 2025, any quàntic

PS Llibres per al 2025

Polarització política (3)

 Por qué estamos polarizados

De la polarització política n'hem estat testimonis fa molts anys. Qué fa que en parlem ara?. L'Ezra Klein ho explica al seu llibre, estem davant un problema sistèmic. Ho resumeixo amb IA:

El llibre "Per què estem polaritzats" d'Ezra Klein explora com la política nord-americana s'ha polaritzat al voltant de la identitat al segle XX i com aquesta polarització ha afectat la nostra visió del món i de nosaltres mateixos. Klein argumenta que hi ha un bucle de retroalimentació entre identitats polítiques polaritzades i institucions polítiques polaritzades que està conduint el sistema cap a la crisi.

Aquí teniu un resum dels punts clau del llibre:

*Polarització creixent:** El llibre destaca com els partits polítics nord-americans, especialment el Partit Republicà, han adoptat posicions ideològiques més definides des de la segona meitat del segle XX, fet que ha portat a una polarització creixent. Aquesta polarització no és només ideològica, sinó també psicològica, ja que les persones es diferencien cada cop més per trets de personalitat bàsics relacionats amb la tolerància a la incertesa.

*Identitat política:** Un argument central del llibre és que la política nord-americana actual està molt influenciada per la política d'identitat. Les identitats polítiques s'han convertit en "megaidentitats" que fusionen diferents aspectes de la identitat personal. Això vol dir que les persones no només s'identifiquen amb un partit polític, sinó que també la seva identitat es construeix a través de la seva ideologia i els seus valors. Aquesta identificació amb un grup fa que les persones recompensin els membres del seu grup i castiguin els de fora.

*El cervell i els grups:** El llibre examina com el nostre cervell reacciona a les qüestions relacionades amb la identitat, activant respostes emocionals i irreflexives. Els individus se senten part d'un equip, de manera similar als fans dels esports, i la política es converteix en una competició on l'objectiu és que el seu equip guanyi, més que no pas buscar el bé comú. A més, les persones més compromeses políticament veuen la política a través de la identitat ("què diu de mi donar suport a aquesta política?") en lloc de l'interès personal ("què farà aquesta política pública per a mi?").

*Raonament motivat:** El llibre també discuteix com el partidisme pot distorsionar el nostre raonament. Les persones amb coneixements sobre un tema són més propenses a utilitzar aquest coneixement per donar suport a la seva posició política en lloc d'arribar a una conclusió objectiva. Això passa perquè les nostres identitats i interessos polítics interfereixen amb la nostra cognició, fent que la informació es processi de forma selectiva per confirmar les nostres creences.

**El paper dels mitjans:** El llibre examina la influència dels mitjans en la polarització. Amb l'augment de les opcions mediàtiques, les persones tendeixen a consumir informació que confirma les seves opinions, creant cambres de ressò. Els mitjans polaritzats competeixen per l'atenció a través de l'ús del conflicte i l'indignació, ja que aquestes emocions estan profundament lligades a la identitat. Aquest model de negoci recompensa el contingut que reforça una identitat, no el que la canvia.

*Amenaces a la identitat:** El llibre suggereix que les persones tendeixen a reaccionar amb més força a la informació política quan la seva identitat se sent amenaçada. Els canvis demogràfics i la creixent diversitat als Estats Units poden fer que els blancs adoptin posicions polítiques més conservadores per protegir la seva identitat. El concepte de privilegi blanc, quan es presenta, pot fer que les persones expressin més ressentiment racial.

**Possibles solucions:** El llibre proposa algunes solucions per contrarestar la polarització, com **revitalitzar la democràcia** connectant persones de diferents ideologies en el debat públic, augmentar la **consciència de la identitat** perquè les persones siguin conscients de les identitats que s'estan activant en un moment determinat i fomentar la participació en discussions i decisions polítiques a nivell local. També suggereix que la polarització disminuirà en la mesura que disminueixin les tensions econòmiques i socials generades per la desigualtat. Klein també destaca la importància de democratitzar el sistema polític per fer que els polítics siguin responsables davant coalicions més amplies, ja que un partit que necessiti obtenir el vot de la majoria serà un partit més saludable i contribuirà a una política més sana.

En resum, el llibre argumenta que la polarització política és un problema sistèmic complex que està influït per una sèrie de factors, incloent la identitat, la psicologia, els mitjans de comunicació i les institucions polítiques. Klein argumenta que no hi ha solucions simples a aquest problema, però que és possible construir un sistema polític que pugui funcionar millor enmig de la polarització si som conscients dels mecanismes que ens impulsen a ella.

PS. Més sobre el tema, d'en Luis Miller

Millorar el diagnòstic per millorar els resultats de salut

The economics of diagnostic safety 

La millora en la qualitat del diagnòstic clínic té un impacte decisiu en la qualitat assistencial i els resultats de salut. S'hi presta massa poca atenció. I per això cal tenir present quin és el procés:

i quins són els determinants:

i quan es parla de sistema de salut, com a primer determinant cal referir-nos a l'eficiència necessària de qui més contribueix a la decisió diagnòstica, sobretot laboratoris clínics i imatge. I en un moment on s'ha anunciat que cal concentrar els laboratoris, fora bo comprendre com podem millorar el diagnòstic en el seu conjunt. Llegir aquest informe de l'OCDE pot ajudar. Només per evitar començar la casa per la teulada.

L'accés als medicaments pel càncer

 Access to oncology medicines in EU and OECD countries

Resum amb IA

Aquest document de treball de l'OCDE analitza l'accés als medicaments oncològics als països de la UE i de l'OCDE, destacant les desigualtats i els reptes que afronten els sistemes de salut. El document se centra en tres etapes principals del cicle de vida d'un medicament contra el càncer: l'aprovació reguladora, la fixació de preus i el reemborsament, i l'adopció i la utilització.

Aprovació reguladora

●L'Agència Europea de Medicaments (EMA) és responsable de l'autorització de comercialització a nivell europeu.

●Els medicaments genèrics i biosimilars han de passar per processos d'aprovació específics. Els genèrics són còpies de medicaments de molècules petites, mentre que els biosimilars són còpies de medicaments biològics.

●La legislació farmacèutica proposada per la UE busca accelerar l'autorització de medicaments innovadors.

Fixació de preus i reemborsament

●La majoria dels països de la UE/EEE tenen agències d'avaluació de tecnologies sanitàries (HTA) per informar les decisions de fixació de preus i reemborsament.

●Les decisions de reemborsament es prenen principalment a nivell nacional, però alguns països tenen enfocaments descentralitzats, el que pot crear desigualtats d'accés.

●Els criteris per al reemborsament poden incloure el benefici terapèutic, la necessitat mèdica, la relació cost-eficàcia i l'impacte pressupostari. L'impacte pressupostari dels nous medicaments contra el càncer influeix cada vegada més en les decisions de reemborsament.

●Els acords d'entrada gestionada (MEA) són cada cop més importants per fer front a la incertesa en les decisions de cobertura i preus. Els MEA poden ser financers o basats en el rendiment. Els MEA financers són més utilitzats pels països a causa de la seva facilitat de gestió.

●El temps entre l'autorització de comercialització per l'EMA i la decisió de reemborsament varia molt, des de menys de 100 dies a Alemanya i Suècia fins a més de tres anys a Xipre, Letònia i Lituània.

●Alguns països restringeixen el reemborsament de medicaments contra el càncer a poblacions de pacients més petites que les definides en l'autorització de comercialització.

Adopció i utilització

●Les despeses en medicaments contra el càncer han augmentat considerablement, principalment a causa dels alts preus dels medicaments nous i de l'augment del seu ús.

●L'accés als assajos clínics d'oncologia varia entre els països de la UE.

●Els sistemes d'accés primerenc s'utilitzen per millorar l'accés als nous medicaments contra el càncer, però sovint només beneficien una petita part dels pacients elegibles. Els programes d'accés primerenc poden ser de base poblacional o de pacient designat, sent aquest últim el més comú.

●Els marcs de valor, com ara l'Escala de magnitud del benefici clínic de l'ESMO (MCBS), poden ajudar a racionalitzar les decisions de reemborsament.

●El reemborsament de les proves de diagnòstic complementàries no sempre està vinculat al reemborsament del medicament corresponent, el que pot frenar l'adopció de la medicina personalitzada.

●Les polítiques per fomentar l'ús de genèrics i biosimilars varien entre els països. La substitució de medicaments de marca per genèrics i biosimilars pot comportar importants estalvis.

Conclusions i opcions de política

●Cal accelerar l'avaluació de nous medicaments i ampliar l'ús de MEA per gestionar la incertesa i els impactes pressupostaris.

●S'hauria de dur a terme una avaluació exhaustiva de tecnologies sanitàries per a tots els nous medicaments i extensions a noves indicacions, incloent l'anàlisi del benefici terapèutic i els costos associats.

●Es pot capitalitzar una avaluació conjunta europea de tecnologies sanitàries per agilitzar les decisions de reemborsament i explorar la contractació conjunta transfronterera.

●Cal fer front als obstacles que dificulten l'accés dels pacients als medicaments ja reemborsats i als nous medicaments contra el càncer.

●S'hauria de garantir un pressupost públic adequat, una decisió conjunta de reemborsament d'un medicament amb la seva prova complementària, actualitzacions periòdiques de les guies clíniques i una formació contínua del personal clínic.

●L'accés a medicaments oncològics varia molt entre els països de la UE/EEE/CH.

●Els sistemes d'accés primerenc haurien de passar a un model basat en la població per reduir les desigualtats.

●S'ha d'incentivar l'ús de genèrics i biosimilars.

En resum, el document destaca els reptes per garantir un accés equitatiu i oportú als medicaments contra el càncer a la UE i als països de l'OCDE, i presenta diverses opcions polítiques per millorar la situació.

PS. Els llibres de l'any segons Eric Topol

Un copagament farmacèutic més equitatiu és possible

 Análisis de equidad y sostenibilidad presupuestaria del sistema de copago farmacéutico en España

Reviso NEG i em trobo amb una aportació d'interès sobre el copagament. No em correspon repetir el que allà diuen i per tant el primer que faig és recomanar-ne la seva lectura. Però encara millor llegir l'article que s'ha publicat a GS. El que pretenen és:

Estimar las consecuencias económicas de un sistema de copago farmacéutico más equitativo, eliminando la distinción entre activos y pensionistas, y tomando únicamente la renta personal como parámetro de ajuste, definiendo tramos de renta más detallados e introduciendo límites protectores al gasto personal.

i la conclusió és:

Un sistema de copago farmacéutico más progresivo y equitativo es factible y puede proteger mejor a las personas con menores ingresos sin un impacto presupuestario desproporcionado. La eliminación de la distinción entre activos y pensionistas, y la exención de copago para rentas inferiores a 6000 euros, pueden aumentar significativamente la equidad del sistema.

Ara que ja s'enfonsa MUFACE també cal recordar que els seus actius i pensionistes ja tenen copagament equivalent, per tant l'experiment natural fa anys que dura sense saber què ha passat realment en termes d'accés i progressivitat. 

Treball exemplar, microsimulació impecable amb dades fines.

 

PS. I aquesta és la situació i la proposta:

Tramos de aportación según la legislación actual

Tabla con 4 columnas y 6 filas.

Activos	Menos de 18.000 euros	40% 40% 40%	Sin límite
	18.000-100.000	50% 50% 50%	Sin límite
	Más de 100.000	60% 60% 60%	Sin límite
Pensionistas	Menos de 18.000 euros	10% 10% 10%	8,23
	18.000-100.000	10% 10% 10%	18,52
	Más de 100.000	60% 60% 60%	61,75

Tabla con 4 columnas y 10 filas.

Propuesta:
Activos	Menos de 9.000 euros	40% 40% 40%	8,23
	9.000-18.000	40% 40% 40%	18,52
	18.000-35.000	50% 50% 50%	61,75
	35.000-60.000	55% 55% 55%	Sin límite
	60.000-100.000	60% 60% 60%	Sin límite
	Más de 100.000	65% 65% 65%	Sin límite
Pensionistas	Menos de 18.000 euros	10% 10% 10%	8,23
	18.000-60.000	10% 10% 10%	18,52
	60.000-100.000	60% 60% 60%	40,14
	Más de 100.000	65% 65% 65%	61,75

PS. Dades preocupants fins 2022

L'IPC ha pujat més que els sous

Índex amb base 2007: un valor de 100 implicaria que continua igual que el 2007

Dades: Idescat