Selection in Insurance Markets: Theory and Empirics in Pictures
Resum de l'article "Selection in Insurance Markets: Theory and Empirics in Pictures", escrit per Liran Einav i Amy Finkelstein on es presenta un marc gràfic unificat per analitzar la teoria, les extensions i la feina empírica recent sobre la selecció en els mercats d'assegurances, utilitzant una aproximació visual que es basa en un treball previ dels autors amb Mark Cullen.
L'assaig aborda la ubiqüitat de la intervenció governamental en els mercats d'assegurances (des de programes socials com la Seguretat Social i Medicare fins a mercats privats molt regulats). La raó teòrica fonamental d'aquesta intervenció és el problema de la selecció adversa, una teoria clàssica dels anys 70. Tot i la importància d'aquesta teoria, l'examen empíric sistemàtic de la selecció és un desenvolupament relativament recent, que ha guanyat un impuls considerable en l'última dècada.
1. El Marc Gràfic per a la Selecció Adversa Clàssica
El marc gràfic (basat en el cas de llibre de text) analitza un mercat on les empreses, neutres al risc i en competència perfecta, ofereixen un contracte d'assegurança únic. Els individus, aversos al risc, només difereixen en la seva probabilitat (coneguda privadament) d'incórrer en la pèrdua.
Definició i Ineficiència
- Eix Vertical: Preu i cost esperat del contracte.
- Eix Horitzontal: Quantitat d'assegurança demandada (fracció d'individus assegurats).
- Demanda: En aquest entorn, la disposició a pagar d'un individu avers al risc és la suma del cost esperat i la prima de risc (la distància vertical entre la corba de Demanda i la corba de Cost Marginal).
- Cost Marginal (MC) i Selecció Adversa: En l'entorn de llibre de text, la disposició a pagar és creixent amb el tipus de risc (cost esperat) de l'individu. Això implica una corba MC amb pendent negatiu. La selecció adversa es defineix pel fet que els individus amb la màxima disposició a pagar són els més costosos d'assegurar per a l'empresa.
- Enllaç Demanda-Cost: La característica distintiva dels mercats de selecció és que les corbes de demanda i cost estan estretament lligades, ja que el tipus de risc de l'individu afecta tant la demanda com el cost.
Ineficiència i Equilibri
- Assignació Eficient ($Q_{max}$): Atès que la demanda sempre està per sobre del cost marginal (perquè la prima de risc és positiva), és eficient que tots els individus estiguin assegurats ($Q_{eff} = Q_{max}$).
- Equilibri Competitiu: L'equilibri competitiu es produeix on la corba de Demanda s'interseca amb la corba de Cost Mitjà (AC).
- Ineficiència Fonamental: A causa de la selecció adversa (MC amb pendent negatiu), el cost mitjà (AC) sempre es troba per sobre del cost marginal (MC). Per tant, la intersecció amb la demanda es produeix a una quantitat inferior a l'eficient ($Q_{eqm} < Q_{max}$).
- Conseqüència: El resultat clàssic és la sub-assegurança. Els individus amb els costos esperats més baixos romanen sense assegurar, malgrat que la valoren per sobre del seu cost esperat, perquè la corba AC no sempre està per sota de la demanda.
- Pèrdua de Benestar (Deadweight Loss): La pèrdua de benestar associada a aquesta sub-assegurança és quantificada per l'àrea del trapezi de pèrdua de pes mort (DCEF a la Figura 1).
Casos Extrems
L'article il·lustra que la selecció adversa pot produir resultats molt variables:
- Cap Cost d'Eficiència (Panel A, Figura 2): Si la corba AC roman per sota de la demanda (per exemple, si la variació del risc és petita o l'aversió al risc és alta), l'equilibri és igual a l'assignació eficient ($Q_{eqm} = Q_{max}$).
- Col·lapse Total (Panel B, Figura 2): Si la corba AC sempre està per sobre de la demanda, l'equilibri competitiu és que ningú està assegurat, fins i tot si l'eficiència requereix que tothom ho estigui. Això il·lustra la dinàmica potencial de l'espiral de mort (death spiral).
Intervencions de Política Pública (Cas Llibre de Text)
- Mandat de Compra: La solució canònica és obligar a tothom a comprar assegurança, cosa que produeix el resultat eficient. Tanmateix, la magnitud del benefici de benestar és una qüestió empírica, ja que depèn de la forma de les corbes de cost i demanda.
- Subsidi: Un subsidi de suma global cap al preu de la cobertura desplaçaria la demanda cap a fora, reduint la sub-assegurança i la pèrdua de benestar.
- Restriccions de Preus: Les regulacions que prohibeixen la discriminació de preus (per exemple, per gènere o raça) poden crear selecció adversa on no n'hi havia, si la informació privada sobre el risc no es captura amb les característiques prohibides. Les implicacions de benestar d'aquestes restriccions són ambigües, ja que depenen de la forma relativa de les corbes.
2. Sortides de l'Entorn de Llibre de Text
L'article estén el marc per incorporar dues característiques importants dels mercats reals que poden revertir els resultats qualitatius:
A. Càrregues Administratives (Loads)
Si s'introdueixen costos administratius addicionals (càrregues) al subministrament d'assegurança, la corba de cost es desplaça cap amunt.
- Eficiència Modificada: Ja no és necessàriament eficient assegurar a tots. És eficient assegurar només els individus la disposició a pagar dels quals superi el cost esperat més la càrrega. L'assignació eficient ($Q_{eff}$) ara pot ser inferior a $Q_{max}$ (tots assegurats).
- Mandat i Excés d'Assegurança: En presència de càrregues, un mandat universal de compra (que assegura $Q_{max}$) pot conduir a un excés d'assegurança respecte a l'òptim social ($Q_{eqm} < Q_{eff} < Q_{max}$ a la Figura 3).
- Implicació Política: L'efecte net d'un mandat sobre el benestar és ara una qüestió empírica, ja que depèn de si el guany de benestar per pal·liar la sub-assegurança (triangle CDE) és més gran o més petit que la pèrdua de benestar per generar l'excés d'assegurança (triangle EGH).
B. Heterogeneïtat de Preferències (Selecció Avantatjosa)
Els models clàssics assumeixen preferències homogènies, de manera que la disposició a pagar augmenta amb el risc. En la pràctica, l'heterogeneïtat en l'aversió al risc (o altres preferències) pot portar a la selecció avantatjosa.
- Definició: La selecció avantatjosa es produeix quan els individus amb la màxima disposició a pagar (per exemple, perquè són més aversos al risc o prenen mesures preventives) són els que tenen el cost esperat més baix.
- Corbes de Cost: La selecció avantatjosa es defineix per una corba MC amb pendent positiu. Quan el preu baixa i entren més individus, el marginal té un cost esperat més alt que els infra-marginals.
- Excés d'Assegurança: Amb MC amb pendent positiu, la corba AC sempre es troba per sota de MC. En presència de càrregues, la competència de preus fa que s'assegurin massa individus. Això condueix a un excés d'assegurança ($Q_{eqm} > Q_{eff}$ a la Figura 4).
- Implicació Política: La selecció avantatjosa requereix solucions oposades a la selecció adversa. Les polítiques que graven les pòlisses d'assegurança o prohibeixen la cobertura podrien millorar el benestar, ja que redueixen l'excés d'assegurança.
- Evidència Empírica: La selecció avantatjosa s'ha documentat en diversos mercats, incloent l'assegurança de cures a llarg termini (on els individus més cautelosos són més propensos a comprar) i l'assegurança Medigap (on els individus amb major capacitat cognitiva trien més cobertura i tenen menys despeses).
3. Treball Empíric sobre Selecció
La investigació empírica ha evolucionat des de la simple detecció de la selecció fins a la quantificació de les seves conseqüències de benestar.
A. El Test de "Correlació Positiva"
Aquest test és l'aproximació empírica inicial i consisteix a examinar si el cost esperat dels individus assegurats és superior al dels no assegurats.
- Selecció Adversa: Implica que el cost mitjà dels assegurats ($AC_{insured}$) és superior al cost mitjà dels no assegurats ($AC_{uninsured}$). La diferència en els costos mitjans (segment CF a la Figura 5) és la mesura de la correlació positiva.
- Resultats Mixtos: Aquesta prova, aplicada en diversos mercats (salut, vida, automòbil), ha donat resultats diversos: en alguns, s'ha trobat selecció adversa; en d'altres, selecció avantatjosa (correlació negativa); i en d'altres, informació simètrica (sense diferència en els costos).
Desafiaments del Test de Correlació Positiva
- Confusió amb Risc Moral (Moral Hazard): Tant la selecció adversa com el risc moral poden generar una correlació positiva entre la cobertura i els sinistres. El risc moral es produeix quan els individus assegurats tenen menys incentius per reduir els seus costos esperats. Però, a diferència de la selecció adversa, el govern no té avantatge per reduir els costos de benestar del risc moral. La Figura 6 il·lustra com el risc moral (MC assegurat > MC no assegurat) pot generar la mateixa correlació positiva que la selecció adversa, fins i tot sense cap selecció.
- Condicionament de Variables: El test s'ha d'aplicar a un grup d'individus que se'ls ofereix cobertura a preus idèntics, controlant les característiques que utilitzen les empreses per fixar preus (com l'edat o el codi postal).
- Mesura de Costos: S'ha d'utilitzar el cost esperat, però els investigadors sovint utilitzen els costos realitzats (sinistres). Això pot ser complicat, ja que els individus no assegurats no tenen "sinistres" observats. Una estratègia és utilitzar dades externes a l'empresa (com certificats de mortalitat) o centrar-se en sinistres menys influenciables per la cobertura (com accidents de cotxe múltiples).
B. Quantificació de les Conseqüències de Benestar
La detecció de la selecció és només el primer pas; cal quantificar els costos de benestar.
-
Problema de la Correlació Positiva: L'article desmenteix la percepció que una correlació positiva més gran impliqui una pèrdua de benestar més gran. La Figura 7 mostra que es poden generar pèrdues de benestar (triangles $CDE_1$ i $CDE_2$) de diferents mides, fins i tot quan la diferència en els costos mitjans (segment CF) és la mateixa.
-
Necessitat de Variació de Preus: Per quantificar el benestar, es requereix una peça de dades addicional: la variació identificadora dels preus.
- Un experiment ideal implicaria variar aleatòriament el preu ofert. Això permetria traçar la corba de Demanda i la corba AC i, per tant, derivar la corba MC, que és essencial per a l'anàlisi de benestar.
- Test de la Corba de Cost: Aquesta variació de preus proporciona una prova directa de la selecció independent del risc moral. Si la corba MC és descendent, hi ha selecció adversa; si és ascendent, selecció avantatjosa.
En resum, la quantificació de les pèrdues de benestar requereix estimar la forma i la posició de les corbes de Demanda, AC i MC, una tasca que es facilita molt amb la identificació de la variació de preus.
4. Comentaris Finals i Direccions Futures
L'article reconeix que el marc gràfic s'ha centrat en les distorsions de preus i ha abstraït altres aspectes importants:
- Competència Imperfecta: El marc és fàcilment adaptable a mercats amb competència imperfecta, tot i que el cost de benestar resultant combinaria els efectes de la selecció i de la competència imperfecta.
- Disseny de Contractes (Distorsió de Cobertura): Un problema més seriós és que el marc no aborda el fet que la selecció pot distorsionar el conjunt de contractes que s'ofereixen (per exemple, els nivells de franquícia o les característiques de cobertura). La selecció pot reduir dràsticament el conjunt de contractes oferts. Abstraure's d'aquesta conseqüència pot significar perdre una part substancial de les implicacions de benestar de la selecció, cosa que podria explicar per què els treballs empírics existents han trobat efectes de benestar relativament modestos.
- Desafiament Futur: El repte futur més important, tant teòricament com empíricament, és analitzar mercats on les empreses competeixen tant en el preu com en les característiques del contracte, especialment quan els consumidors tenen múltiples dimensions d'informació privada (risc i preferències).
