El llindar del cost per QALY

Estimating the Incremental Cost Per QALY Produced by the Spanish NHS: A Fixed‑Effect Econometric Approach

 L'article "Estimating the Incremental Cost Per QALY Produced by the Spanish NHS: A Fixed‑Effect Econometric Approach", escrit per Laura Vallejo-Torres i publicat el 2025 a la revista PharmacoEconomics, proporciona una estimació actualitzada del cost marginal de produir un any de vida ajustat per qualitat (QALY) dins del Sistema Nacional de Salut (SNS) d'Espanya.

A continuació es detallen els aspectes fonamentals de l'estudi:

1. Objectiu i Marc Teòric

L'objectiu principal és mesurar el cost d'oportunitat en salut (HOC). El cost d'oportunitat es defineix com la salut que es deixa de produir (salut perduda) quan els recursos s'han de desplaçar d'unes activitats a unes altres per finançar noves intervencions. L'estudi busca determinar si els guanys de salut de les noves tecnologies compensen les pèrdues de salut imposades per aquest desplaçament de recursos.

2. Metodologia Economètrica

Per obtenir una estimació causal de l'impacte de la despesa en la salut, l'autora utilitza el següent enfocament:

• Dades de panell: S'analitzen dades de les 17 comunitats autònomes espanyoles durant un període de 20 anys (2002–2022).
• Models d'efectes fixos (FE): S'apliquen models per controlar factors no observats que són constants en el temps per a cada regió o tendències nacionals comunes.
• Mètode d'Oster per al biaix: Una innovació d'aquest estudi és l'ús del mètode d'Oster per avaluar i corregir el biaix per variables omeses, ja que la despesa sanitària està parcialment determinada per les necessitats de salut de la població (endogeneïtat).
• Variables: La variable dependent és l'esperança de vida mitjana ajustada per qualitat (QALE), mentre que la variable explicativa és la despesa sanitària pública per càpita. Es controlen factors demogràfics, socioeconòmics, d'estil de vida i de context.

3. Resultats Principals

L'estudi revela que la despesa sanitària té un impacte positiu i significatiu en la salut de la població espanyola:

• Elasticitat de la despesa: S'estima una elasticitat del 0,061 (per cada 1% d'increment en la despesa, la QALE augmenta un 0,061%). Un cop corregit el biaix amb el mètode d'Oster, l'elasticitat puja al 0,075.
• Cost per QALY: Aquestes xifres es tradueixen en un cost incremental d'aproximadament 33.578 € per QALY (segons el model base) i de 27.165 € per QALY (segons l'estimació corregida per biaix).
• Impacte en la qualitat de vida vs. mortalitat: Els resultats suggereixen que la despesa sanitària podria tenir un impacte més gran en la millora de la qualitat de vida (QoL) que en l'augment de l'esperança de vida pura.

4. Evolució i Impacte de la Pandèmia

L'article documenta canvis rellevants al llarg del temps:

• Augment del cost: El cost per QALY ha augmentat significativament des de les estimacions anteriors de 2012 (que se situaven entre 22.000 € i 25.000 €). Aquest increment del 34% és superior a la taxa d'inflació del període (14%), cosa que suggereix que l'eficiència del sistema ha variat.
• Efecte de la COVID-19: S'observa que el biaix per variables omeses va augmentar notablement durant la pandèmia de la COVID-19. L'impacte de la despesa en la salut va semblar disminuir quan es van afegir les dades del 2020 i 2021 a l'anàlisi.

5. Conclusions i Utilitat per a la Decisió

L'estudi conclou que conèixer aquest llindar és vital per a la presa de decisions:

• Llindar de cost-efectivitat: Les intervencions amb un cost per QALY inferior a aquest rang (27.000 € - 34.000 €) es podrien considerar cost-efectives, ja que generen més salut de la que desplacen.
• Transferibilitat: El marc metodològic proposat és fàcilment actualitzable a mesura que apareguin noves dades i és transferible a altres països amb dades regionals similars.

L'article proporciona una base científica sòlida per establir llindars de finançament a Espanya basats en l'evidència empírica de la productivitat marginal del mateix sistema sanitari.

D'acord amb l'estudi de Laura Vallejo-Torres (2025) , el cost incremental per QALY (any de vida ajustat per qualitat) produït pel Sistema Nacional de Salut d'Espanya s'estima en un rang d'entre 27.165 € i 33.578 €.

Aquestes xifres es desglossen de la següent manera segons la metodologia aplicada:

• 33.578 € per QALY: És l'estimació obtinguda mitjançant el model base d'efectes fixos amb variables de control, que mostra una elasticitat de la despesa de 0,061.
• 27.165 € per QALY: És l'estimació corregida pel biaix de variables omeses (utilitzant el mètode d'Oster), que presenta una elasticitat més alta, de 0,075.

Context i rellevància

Aquest valor és fonamental per a la presa de decisions sanitàries, ja que serveix per mesurar el cost d'oportunitat en salut: la salut que es deixa de produir quan els recursos es desplacen per finançar noves tecnologies. Si una nova intervenció té un cost per QALY inferior a aquest llindar, es considera que millora la salut global de la població.

L'estudi destaca que aquests valors representen un increment notable respecte a les estimacions anteriors per a Espanya (període 2008-2012), que situaven el cost per QALY entre els 22.000 € i els 25.000 €. Aquest augment del 34% en l'estimació superior supera clarament la inflació del període (14%), cosa que suggereix canvis en el pressupost i en l'eficiència del sistema al llarg de la darrera dècada.

Aranzels farmacèutics (2)

Pharmaceutical Tariffs Would Add Costs and Reduce Innovation

L’article analitza l’impacte econòmic que tindria la imposició d’aranzels als productes i ingredients farmacèutics per part de l’administració Trump el 2026, concloent que aquesta mesura augmentaria els costos per als consumidors i reduiria la innovació.

1. Context i magnitud de les importacions

Els Estats Units van importar productes i ingredients farmacèutics per valor de 225.000 milions de dòlars el 2024. La gran majoria d'aquestes importacions provenen de la Unió Europea (61% dels medicaments i 47% dels ingredients), mentre que la Xina representa menys del 4% del total. Malgrat que a principis de 2026 aquests productes encara estan exempts, hi ha una investigació en curs (Secció 232) i amenaces presidencials de fins al 200% d'aranzel.

2. Escenaris d'impacte econòmic

L'estudi estima tres escenaris de càstig aranzelari (aplicant generalment un 25%, però amb un 15% negociat per a la UE i el Japó, i l'exempció per al Regne Unit):

• Escenari 1 (Màxim): Aplicar aranzels a totes les importacions farmacèutiques. Això generaria pagaments de 23.000 milions de dòlars.
• Escenari 2 (Intermedi): Eximir els ingredients i gravar només medicaments i fàrmacs preparats. El cost seria de 21.900 milions de dòlars.
• Escenari 3 (Mínim): Gravar només els medicaments de marca, eximint els genèrics. El cost seria de 19.700 milions de dòlars.

L'exempció dels genèrics tindria un impacte limitat en l'estalvi total, ja que, tot i ser la majoria de les receptes, els medicaments de marca representen gairebé el 90% de la despesa farmacèutica.

3. Conseqüències per a l'economia i la llar

L'informe destaca que els aranzels actuarien com un impost indirecte amb efectes nocius:

• Preus més alts: Una part del cost es traslladaria directament als consumidors en forma de preus més elevats pels medicaments.
• Costos ocults: En els casos on els preus estan regulats i no poden pujar, l'aranzel absorbiria els beneficis de les empreses, traduint-se en salaris més baixos per als treballadors i menys dividends per als accionistes.
• Menys innovació: La reducció dels ingressos disponibles per a les farmacèutiques comportaria una menor reinversió en el desenvolupament de nous fàrmacs.
• Problemes de subministrament: Si les empreses intentessin moure la producció als EUA per evitar l'aranzel, el procés seria lent i costós, podent provocar escassetat de medicaments a curt termini.

4. Efecte net sobre la recaptació fiscal

Un punt rellevant és que el govern no recaptaria el total del pagament aranzelari de forma neta. Com que els aranzels redueixen la renda disponible de les empreses i els treballadors, es produeix un efecte de compensació mecànica: el govern rep menys ingressos per l'impost sobre la renda i les nòmines. Per exemple, en l'escenari màxim, dels 23.000 milions recaptats per aranzels, l'increment net real per al govern seria només de 17.700 milions.

En conclusió, l'article adverteix que, fins i tot si els aranzels es dissenyen de forma específica, acabaran funcionant com un cost ocult que reduirà les rendes dels nord-americans i frenarà el progrés científic del sector. 

Table 1. Pharmaceutical Imports Totaled $270 Billion in 2024

	EU	UK	Japan	China	India	Rest of World	Total
Active Pharmaceutical Ingredients	$5.40	$0.20	$0.40	$1.50	$0.50	$3.20	$11.30
Drugs and Medicaments	$130.30	$7.00	$7.30	$7.20	$12.50	$49.50	$213.80
Total	$135.60	$7.20	$7.80	$8.70	$13.00	$52.80	$225.10

Source: USITC DataWeb.

Table 2. Pharmaceutical Tariffs Would Add Up to $23 Billion in New Costs

	Total Tariff Revenue, 2026	Net Tax Increase, 2026
Scenario 1: All Pharmaceutical Products	$23 billion	$17.7 billion
Scenario 2: Drugs and Medicaments Only	$21.9 billion	$16.8 billion
Scenario 3: Estimated Branded Drugs Only	$19.7 billion	$15.1 billion

Source: Tax Foundation estimates and Tax Foundation General Equilibrium Model.Segons la IA:

L'impacte de la nova política comercial dels EUA sobre la indústria farmacèutica de Catalunya i Espanya és significatiu, ja que els Estats Units són, amb diferència, el primer destí de les exportacions farmacèutiques de l'Estat (representant aproximadament el 15-18% del total exportat, amb un valor que supera els 3.000 milions d'euros anuals).

La posició de les empreses del sector davant d'aquest xoc es divideix en dues realitats molt diferents: la d'aquelles multinacionals que ja tenen fàbriques als EUA i la de les empreses mitjanes que depenen totalment de l'exportació directa des de les seves plantes a Catalunya o la resta de l'Estat.

1. El "salvavides" de l'acord UE-EUA

La millor notícia per al sector químic i farmacèutic català i espanyol ha estat la negociació de la Unió Europea, que ha aconseguit que els seus estats membres no rebin l'aranzel general del 100%.

• Les empreses que exporten des de territori espanyol paguen un aranzel reduït del 15% en lloc del 100%.

• Tot i ser una taxa molt més assumible, un 15% segueix sent un cop directe als marges de benefici, especialment en un sector on els preus sovint estan regulats o negociats a llarg termini amb els grans proveïdors d'assegurances nord-americans.

2. Com afecta les grans farmacèutiques catalanes i espanyoles

L'impacte varia radicalment segons l'estratègia i l'estructura de cada companyia:

Grifols (L'escut de la producció local)

La multinacional catalana d'hemoderivats (plasma) és la que es troba en una posició més segura davant d'aquesta crisi comercial. El motiu és que Grifols és, a la pràctica, una empresa altament nord-americana en l'àmbit industrial:

• Té la seva seu operativa a Raleigh (Carolina del Nord).

• La immensa majoria dels seus centres de donació de plasma i les seves principals plantes de fraccionament estan ubicades als propis EUA.

• Com que produeix in situ per al mercat nord-americà, esquiva el gruix dels aranzels. L'únic risc es troba en els components o línies menors que s'enviessin des de les plantes de Parets del Vallès o de Múrcia, que sí que reben el recàrrec del 15%.

Almirall (Impacte moderat en dermatologia)

La farmacèutica catalana centrada en dermatologia mèdica té els EUA com un mercat clau per a productes com Klisyri (per a la queratosi actínica).

• Almirall utilitza una xarxa mixta: part de la seva producció es fa a Europa i part subcontractada als EUA.

• L'aranzel del 15% als productes importats d'Europa l'ha obligat a renegociar preus o a accelerar el trasllat de les fases finals d'envasat (fill & finish) a laboratoris tercers en sòl estatunidenc per rebre la consideració de producte local.

Laboratoris Rovi (El repte dels biològics)

La companyia madrilenya té una forta dependència de la fabricació per a tercers (CDMO), essent famosa globalment per fabricar la vacuna de Moderna per a Europa.

• En l'àmbit de la seva pròpia expansió (com amb el llançament de l'antipsicòtic Okedi i el seu salt als EUA), Rovi ha hagut d'adaptar la seva planificació. Qualsevol exportació de fàrmacs injectables d'alta tecnologia des de les seves plantes a Espanya cap als EUA pateix la pressió de la taxa del 15%, cosa que frena la competitivitat respecte als rivals locals de Massachusetts o Califòrnia.

3. L'impacte en el teixit de Pimes farmacèutiques

Catalunya concentra el fons de la indústria farmacèutica de l'Estat (més del 45% de la producció). Per a les empreses mitjanes i els fabricants de principis actius (APIs) i matèries primeres químiques, el panorama és el més fosc:

• Pèrdua de competitivitat: En dependre d'exportar el producte directament en vaixells o avions des del Port de Barcelona o l'Aeroport del Prat, l'aranzel del 15% fa que els seus components químics siguin un 15% més cars que els produïts dins dels EUA.

• Impossibilitat de fer 'Onshoring': A diferència de Merck o Johnson & Johnson, una pime catalana no té capacitat financera ni milions de dòlars per obrir una fàbrica a Texas o Delaware. Per tant, es veuen abocades a assumir la pèrdua de marge comercial o a buscar mercats alternatius a Europa, Àsia o llatinoamèrica per compensar la pèrdua de vendes als EUA.

Autòcrates i cleptòcrates (2)

 La revancha de los poderosos: Cómo los autócratas están reinventando la política en el siglo XXI

L'obra de Moisés Naím, "La revancha de los poderosos: Cómo los autócratas están reinventando la política en el siglo XXI" (2022), és una anàlisi exhaustiva de com els líders autoritaris contemporanis estan utilitzant les llibertats democràtiques per, paradoxalment, destruir la democràcia des de dins. La tesi central del llibre és que el poder, que anteriorment s'havia fragmentat i debilitat (com l'autor va explicar en el seu llibre anterior El fin del poder), ha trobat noves maneres de concentrar-se mitjançant una fórmula que Naím anomena les "tres pes": populisme, polarització i posveritat.

A continuació es detalla el contingut del llibre estructurat segons les seves parts principals:

Introducció: El nou enemic de la llibertat

Naím argumenta que les democràcies ja no són destruïdes per exèrcits externs, sinó corroïdes des de l'interior. Els autòcrates 3P arriben al poder mitjançant eleccions raonablement lliures i després es dediquen a desmantellar els contrapesos institucionals (tribunals, premsa, parlament) d'una manera sigil·losa.

---

Part I: L'era del populisme, la polarització i la posveritat

• L'atac contra els pesos i contrapesos (Capítol 1): Els autòcrates utilitzen la "seudoley" (seudolegalitat): una imitació del dret que buida les lleis de contingut per protegir el líder. Exemples inclouen l'elusió de la limitació de mandats (com Putin o Morales), el gerrymandering tecnològic als EUA i la captura del sistema judicial a Polònia, Hongria o Turquia.
• La política dels fans (Capítol 2): El lideratge ha passat del carisma tradicional al model del món de l'espectacle. Els seguidors no actuen com a ciutadans, sinó com a "fans" o "hinchas" que s'identifiquen visceralment amb el líder i consideren els rivals com a enemics mortals. Silvio Berlusconi, Hugo Chávez i Donald Trump són els pioners d'aquesta "desintermediació" política.
• Les eines del poder (Capítol 3): Els autòcrates utilitzen el diners (capitalisme d'amics o cleptocràcia), el trencament de normes de decoro per semblar herois contra l'elit, la vengança simbòlica contra grups odiats i la identitat tribal per mobilitzar les masses.
• La cerca de culpables (Capítol 4): El suport a l'autoritarisme neix de la "disonància cognitiva d'estatus": la frustració de la classe mitjana que veu frustrades les seves esperances de progrés. Això activa una predisposició autoritària latent davant la percepció d'una amenaça a l'ordre moral o social.

---

Part II: Un món segur per a l'autocràcia

• Poder empresarial i concentració (Capítol 5): S'analitza com unes poques empreses (especialment les Big Tech com Amazon o Facebook) han concentrat un poder immens que influeix fins i tot en la macroeconomia i en el procés democràtic. Naím destaca la necessitat d'una nova doctrina antimonopoli per a l'era digital, exemplificada per la visió de Lina Khan.
• L'autopista de l'antipolítica (Capítol 6): L'antipolítica (el rebuig a tota la classe dirigent sota el lema "que se vayan todos") és el precursor del populisme. Neix de l'esclerosi institucional, on els governs es tornen incapaços de resoldre problemes senzills a causa de la captura per part de grups d'interès.
• La posveritat (Capítol 7): No es tracta només de mentir, sinó d'inundar l'espai informatiu de soroll i confusió per destruir la distinció entre fet i ficció. Naím rastreja l'evolució des de les "mesures actives" soviètiques fins a l'ús de bots, xarxes fosques com WhatsApp i la burla sistemàtica com a arma política (com en el cas del Brexit).
• Estats mafiosos (Capítol 8): L'autocràcia extrema deriva en l'Estat mafiós, on el govern es fusiona amb organitzacions criminals per extreure riquesa i projectar poder internacional. Rússia n'és l'exemple paradigmàtic, però el model s'estén a llocs com Veneçuela o Hongria.
• Globalització de l'autocràcia (Capítol 9): Els autòcrates s'ajuden mútuament creant una xarxa internacional ("Autócratas sin fronteras") per compartir mètodes de repressió, legitimar-se en cumbres i utilitzar ONG fictícies (ONGOG) per sabotejar fòrums internacionals. També practiquen la "repressió transnacional" perseguint dissidents fora de les seves fronteres.
• El poder i la pandèmia (Capítol 10): La COVID-19 va actuar com un accelerador: molts autòcrates van aprofitar l'emergència per suspendre eleccions, augmentar la vigilància tecnològica i silenciar periodistes sota l'excusa de la salut pública. No obstant això, també va revelar la incompetència d'alguns líders populistes que van menysprear la ciència.

---

Conclusió i full de ruta per a la resistència

El llibre tanca identificant cinc batalles crucials per salvar la democràcia:

1. Combatre la Gran Mentida mitjançant la higiene digital i un periodisme que abandoni la falsa neutralitat davant els atacs democràtics.
2. Luitar contra els governs criminals seguint el rastre dels seus diners i paraisos fiscals.
3. Protegir-se de la subversió exterior de les autocràcies.
4. Acabar amb els càrtels polítics que impedeixen la competència neta.
5. Oferir relats democràtics alternatius que siguin més inspiradors que el discurs d'odi de les tres pes.

Finalment, l'autor proposa innovacions institucionals com el vot per ordre de preferència o les assemblees ciutadanes per reduir la polarització i donar veu a la raó.

L'enigma dels preus dels medicaments (2)

The Right Price: A Value-Based Prescription for Drug Costs 

El llibre "The Right Price: A Value-Based Prescription for Drug Costs" (2021), escrit per Peter J. Neumann, Joshua T. Cohen i Daniel A. Ollendorf, ofereix una anàlisi profunda sobre la crisi dels preus dels medicaments als Estats Units i proposa l'avaluació del valor com la solució per equilibrar la innovació amb l'assequibilitat.

A continuació, es presenta un resum detallat estructurat segons els temes clau de l'obra:

1. El problema: Un mercat amb fallades sistèmiques

Els autors argumenten que el mercat farmacèutic no funciona com un mercat competitiu normal (com el de la pasta de dents) a causa de diverses imperfeccions:

• Asimetria d'informació: Els pacients no tenen els coneixements per triar el millor tractament i depenen dels metges, els incentius dels quals no sempre estan alineats amb els del pacient.
• Monopolis patentats: El govern atorga monopolis temporals per incentivar la inversió de risc en R+D, cosa que permet preus extremadament alts durant el període d'exclusivitat.
• Aïllament del preu: L'existència d'assegurances fa que els consumidors no siguin sensibles al preu real del producte en el punt de compra.
• Escalada de costos: La despesa en medicaments receptats als EUA va arribar als 500.000 milions de dòlars anuals, impulsada per medicaments d'especialitat i nous tractaments contra el càncer que sovint superen els 100.000 dòlars per any de tractament.

2. Solucions proposades i les seves limitacions

El llibre revisa les solucions habituals que dominen el debat polític, però adverteix que són insuficients si no van guiades per avaluacions de valor:

• Gestors de Beneficis Farmacèutics (PBM): Tot i que negocien descomptes, el sistema de rebaixes (rebates) és opac i pot incentivar preus de llista més alts.
• Importació i preus de referència: Importar preus de països com el Canadà o basar-se en índexs internacionals significa "externalitzar" la presa de decisions i adoptar les preferències de valor de societats estrangeres.
• Negociació directa de Medicare: Podria ser eficaç, però requereix que el govern estigui disposat a excloure medicaments del formulari si el preu no és acceptable, una decisió políticament difícil.

3. La mesura del valor: QALYs i Llindars

L'eina central que defensen els autors és l'anàlisi de cost-efectivitat:

• L'any de vida ajustat per qualitat (QALY): Aquest mètode permet combinar la quantitat de vida (longevitat) i la qualitat de vida en una sola mètrica. Tot i les crítiques que pot ser discriminatori contra persones amb discapacitat, els autors sostenen que és la millor eina disponible per comparar tractaments heterogenis.
• El llindar de valor: Per determinar si un preu és "just", s'ha de comparar amb el que la societat està disposada a pagar per un QALY. Als EUA, s'utilitzen habitualment rangs d'entre 100.000 i 150.000 dòlars per QALY.

4. Protagonistes de l'avaluació: NICE i ICER

El llibre analitza les institucions que apliquen aquests mètodes:

• NICE (Regne Unit): Reconegut com el líder mundial en HTA (avaluació de tecnologies sanitàries), utilitza llindars més baixos (£20k-£30k) i ha aconseguit influir en els preus mitjançant un procés rigorós i transparent.
• ICER (EUA): Una organització privada sense ànim de lucre que ha omplert el buit deixat pel govern nord-americà. ICER s'ha convertit en una peça clau, forçant empreses com les que fabriquen inhibidors de PCSK9 a reduir els seus preus per alinear-se amb el seu valor real.

5. Reptes especials: Malalties rares i teràpies gèniques

Els autors dediquen espai a casos complexos que desafien el sistema convencional:

• Medicaments orfes: Tracten poblacions petites amb preus exorbitants. El llibre discuteix si aquests medicaments mereixen llindars més alts basats en la "regla del rescat" o la gravetat de la malaltia.
• Teràpies gèniques (com Luxturna o Zolgensma): Ofereixen cures potencials d'una sola vegada amb preus de milions de dòlars. Els autors proposen models de pagament per resultats o subscripcions (model "Netflix") per gestionar la incertesa sobre la durada dels seus beneficis.

6. Millores en la mesura i perspectives de futur

El llibre conclou amb recomanacions per fer les avaluacions més precises:

• Perspectiva social: Cal incloure costos i beneficis fora del sistema sanitari, com la càrrega dels cuidadors o la productivitat laboral, especialment en malalties com l'Alzheimer.
• Preus dinàmics: Les avaluacions haurien de reconèixer que els costos dels medicaments són sovint "front-loaded" (més alts al principi) i que baixen dràsticament quan el medicament passa a ser genèric.
• Transparència: Els autors advoquen per models de codi obert per augmentar la legitimitat científica de les avaluacions.

L'objectiu final, segons Neumann i els seus col·legues, no és simplement abaixar els preus, sinó trobar el "preu correcte". Un preu massa alt desvia recursos d'altres necessitats socials, mentre que un preu massa baix pot frenar la innovació que salvarà vides en el futur.

Economia del frau (9)

 Ilícito: Cómo traficantes, contrabandistas y piratas están cambiando el mundo

L'obra de Moisés Naím, "Ilícito: Cómo traficantes, contrabandistas y piratas están cambiando el mundo", és una anàlisi profunda i alarmant de com el comerç il·legal s'ha transformat en una força econòmica i política global que amenaça l'estabilitat de les nacions. L'autor argumenta que el volum d'aquest comerç ja supera el 10% del PIB mundial i que les xarxes que el gestionen són més flexibles, riques i influents que mai.

A continuació, es presenta un resum detallat per blocs temàtics basat en els capítols del llibre:

1. La revolució del comerç il·lícit

Naím explica que la dècada de 1990 va marcar un punt d'inflexió. La globalització, l'obertura de mercats i les noves tecnologies (com internet i el transport ràpid) no només van potenciar el comerç legal, sinó que van donar ales als contrabandistes. El crim s'ha transformat d'organitzacions jeràrquiques (estil màfia clàssica) a xarxes descentralitzades i atomitzades que són gairebé impossibles de "decapitar".

2. El supermercat de les armes i la tecnologia nuclear

L'autor utilitza casos reals per il·lustrar la magnitud del problema:

• A. Q. Khan: El pare de la bomba atòmica de Pakistan va dirigir una xarxa clandestina que venia tecnologia nuclear a Líbia, l'Iran i Corea del Nord, operant com un empresari d'importació-exportació global.
• Victor Bout: Conegut com el "mercader de la mort", va redefinir el tràfic d'armes utilitzant una flota d'avions soviètics per abastir des de guerrilles africanes fins als talibans, barrejant enviaments legals amb il·legals.
• Transdniéster: Naím posa aquest territori com a exemple de "país en venda", on l'estat i l'empresa criminal són el mateix, dedicant-se massivament a l'exportació d'armament.

3. El negoci de la droga: de càrtels a franquícies

El llibre descriu la transició dels grans càrtels (com el de Medellín de Pablo Escobar) cap a un model de xarxa molt més difús.

• Don Alfonso: A través d'aquest personatge fictici, l'autor mostra com empresaris "respectables" i polítics locals financen el tràfic com si fos una inversió més, aprofitant la infraestructura del comerç legítim.
• Naím critica l'obsessió dels governs per combatre l'oferta (fumigacions, captures de caps) en lloc de la demanda, la qual cosa només fa pujar els preus i els incentius per als traficants.

4. L'esclavitud moderna i les "idees robades"

• Tràfic de persones: S'estima que cada any es desplacen entre set-cents mil i dos milions de persones de manera il·legal. L'autor detalla el circuit de Fujian (Xina) i les xarxes d'explotació sexual als Balcans i el sud-est asiàtic, on la misèria i la corrupció fan que algunes famílies arribin a canviar fills per televisors.
• Pirateria i falsificacions: No es tracta només de bosses de luxe. El llibre alerta sobre medicaments falsificats que maten (com xarops amb anticongelant), recanvis d'avió defectuosos i programari pirata. La Xina n'és la "zona zero", on la falsificació s'usa sovint com un accelerador de transferència tecnològica.

5. La "fontaneria" del sistema: el blanqueig de diners

El blanqueig de diners és el que permet que tot el sistema funcioni. Naím explica que els centres financers com Londres o Nova York estan tan exposats com els paradisos fiscals exòtics (com Nauru) a causa del volum massiu de transferències diàries. Les xarxes terroristes, com al-Qaeda, utilitzen aquests mateixos canals per finançar els seus atemptats amb sumes de diners relativament petites i difícils de rastrejar.

6. Per què estem perdent la guerra?

Segons Naím, els governs estan en desavantatge per tres raons principals:

1. Estructura: Els governs són burocràcies rígides i verticals, mentre que els traficants són xarxes horitzontals i ràpides.
2. Lleis vs. Mercats: La llei es deté a les fronteres; el mercat i el crim, no.
3. L'obsessió moral: Es tracta el tràfic com un problema moral quan és, en realitat, un fenomen econòmic de beneficis alts i riscos gestionables.

7. Conclusions i propostes

L'autor proposa un canvi radical d'estratègia:

• Despenalitzar certes activitats (com el cànnabis o algunes imitacions) per centrar els recursos en les amenaces més perilloses (armes nuclears, tràfic de nens).
• Utilitzar la "reducció del dany" i la "reducció del valor" com a principis rectors.
• Passar de la fórmula de "buscar l'Estat" (cherchez l'État) a la de "buscar la xarxa" (cherchez le réseau) per entendre les crisis geopolítiques actuals.

El llibre acaba advertint sobre la col·lisió entre els "punts brillants" (estats amb capacitat cívica) i els "forats negres geopolítics" (zones sense llei on el crim impera), una fractura que podria definir el segle XXI.

L'avaluació de les tecnologies sanitàries, ni preceptiva, ni vinculant

El Reial Decret 415/2026, de 27 de maig, regula el sistema d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries (ATS) a Espanya amb l’objectiu d’informar decisions sobre el finançament, preu, reemborsament i desinversió de medicaments i altres tecnologies en el Sistema Nacional de Salut (SNS).

1. Organització del Sistema d'ATS

La regulació estableix un nou marc organitzatiu dividit en tres pilars fonamentals:

• Consell de Governança (Consell d'ATS): És l'òrgan que supervisa el sistema i s'encarrega de l'orientació estratègica i l'aprovació dels plans anuals de treball. Està presidit pel Secretari d'Estat de Sanitat i inclou representants de les comunitats autònomes, pacients, consumidors i professionals.
• Oficines per a l'avaluació (Oficines): Actuen amb autonomia funcional per elaborar els informes tècnics. Hi ha dues oficines diferenciades:
  • Oficina per a l'avaluació dels Medicaments: Gestionada per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).
  • Oficina per a les tecnologies no farmacològiques: Assumida per la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries (RedETS).
• Grup per a l'adopció de les tecnologies: És l'òrgan col·legiat que analitza els informes de les Oficines per establir una valoració final sobre la posició relativa de la tecnologia abans de la presa de decisió final per part del Ministeri.

2. Contingut i Àmbits de l'Avaluació

L'avaluació es divideix en dos grans blocs que s'integren en un sol document:

• Àmbits Clínics: Inclouen la identificació del problema de salut, les característiques tècniques de la tecnologia, la seguretat relativa i l'eficàcia clínica comparada. Aquesta part ha de concloure amb una categorització del valor clínic afegit.
• Àmbits No Clínics: Abasten l'avaluació econòmica (eficiència i impacte pressupostari), així com aspectes ètics, organitzatius, socials, jurídics i ambientals.

3. Tecnologies Objecte d'Avaluació i Priorització

La norma s'aplica a:

• Medicaments: Tots els nous medicaments autoritzats per procediment centralitzat que es vulguin comercialitzar a Espanya i noves indicacions de fàrmacs ja existents.
• Productes Sanitaris: Dispositius de classes IIb o III, diagnòstics in vitro de classe D i qualsevol altra tecnologia digital o model organitzatiu que acordi el Consell.
• Criteris de priorització: Es tindran en compte les necessitats mèdiques no cobertes, el caràcter innovador, l'impacte en la sostenibilitat del sistema i la incorporació d'intel·ligència artificial.

4. Terminis de les Avaluacions

La regulació fixa terminis estrictes per garantir la celeritat del procés:

• Medicaments: 70 dies per a l'informe clínic i 70 dies addicionals per al no clínic (poden solapar-se).
• Tecnologies no farmacològiques: Un termini total de 140 dies per a ambdós informes.
• Reavaluacions: 50 dies en cas de noves evidències o canvis en les condicions econòmiques.

5. Garanties de Participació i Transparència

La norma posa un èmfasi especial en la independència i la publicitat:

• Participació sistemàtica: Es garanteix la intervenció de pacients, cuidadors i professionals en el procés d'avaluació per aportar la seva perspectiva sobre la qualitat de vida i la càrrega de la malaltia.
• Transparència: Els informes d'avaluació seran públics (suprimint dades confidencials). Així mateix, el llistat de membres del sistema i les seves declaracions de conflicte d'interès seran públics per garantir la imparcialitat davant la indústria.
• Dades en vida real: Es promou l'ús de dades de salut i l'Espai Nacional de Dades de Salut per monitorar resultats i resoldre incerteses identificades durant l'avaluació.

6. Altres Activitats

• Consultes científiques: Els desenvolupadors poden sol·licitar reunions per orientar el desenvolupament de les seves tecnologies segons els criteris que s'avaluaran posteriorment.
• Detecció de tecnologies emergents: Es realitzaran accions per identificar innovacions amb gran impacte futur per al Sistema Nacional de Salut.

La regulació entrarà en vigor el 18 de juny de 2026, amb un període de desplegament progressiu segons el calendari que aprovi el Ministeri de Sanitat.

Segons el Reial Decret 415/2026, la transparència i l'absència de conflictes d'interès es garanteixen mitjançant un conjunt de mesures estrictes d'independència, declaració d'interessos i publicitat de les actuacions:

1. Control dels Conflictes d'Interès

• Independència i imparcialitat: Totes les persones que participen en el Sistema d'ETS tenen l'obligació d'actuar de manera independent i imparcial, sense tenir interessos econòmics o professionals en la indústria de les tecnologies sanitàries que puguin afectar la seva objectivitat.
• Definició clara: Es considera conflicte d'interès la participació en activitats d'assessoria científica o tècnica per a la indústria, així com formar part d'òrgans de direcció o assessorament d'aquestes entitats.
• Declaracions obligatòries: Tots els participants han de presentar una declaració d'interessos econòmics, professionals i institucionals, que s'ha d'actualitzar anualment o cada cop que canviïn les circumstàncies.
• Declaració abans de cada reunió: A més de la declaració anual, s'ha de manifestar qualsevol interès específic relacionat amb els punts de l'ordre del dia abans de començar cada reunió.

2. Mesures de Transparència

• Publicitat dels membres: El llistat de membres dels grups de treball, així com les persones que assisteixen a les reunions i participen en les avaluacions, és informació pública.
• Declaracions públiques: Les declaracions de conflictes d'interès són accessibles al públic segons el que estableixi la normativa de desenvolupament.
• Informes d'avaluació públics: Els informes de les Oficines per a l'avaluació i les valoracions finals del Grup d'adopció es publiquen al portal d'internet del Ministeri de Sanitat, garantint només la protecció de dades confidencials del desenvolupador.
• Actes de les reunions: Les actes dels grups col·legiats es fan públiques, eliminant només les referències a aspectes confidencials.

3. Transparència de les Organitzacions Participants

• Criteris per a entitats externes: Les organitzacions de pacients, consumidors i professionals que participin en el sistema han d'actuar amb total transparència, incloent-hi la publicació de les seves fonts de finançament, tant públiques com privades.
• Registre oficial: El Ministeri de Sanitat mantindrà un registre oficial, públic i transparent de totes les organitzacions interessades a formar part del procés d'avaluació.

Finalment, el decret estableix que la confidencialitat dels participants es manté fins i tot després d'haver cessat en les seves funcions, però aquesta confidencialitat no pot impedir la publicació dels actes de decisió dels òrgans de la l'Administració.

D'acord amb el Reial Decret 415/2026, la nova regulació estableix certes exclusions basades tant en la finalitat de l'avaluació com en el tipus de tecnologia o el procediment previ realitzat:

• Activitats sense finalitat de decisió administrativa: Queden excloses de l'àmbit d'aplicació totes les activitats d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries (ATS) que no tinguin com a objectiu informar decisions de l'administració sobre la incorporació, finançament, preu, reemborsament, modificació de condicions d'ús o desinversió en el sistema.
• Productes sanitaris de menor risc: La norma prioritza l'avaluació de productes de les classes IIb i III, així com diagnòstics in vitro de la classe D. Per tant, altres productes sanitaris de categories inferiors (com la classe I o IIa) queden exclosos del procés d'avaluació sistemàtica, a menys que el Consell d'ETS decideixi acordar-ne l'avaluació per criteris de prioritat o necessitat del Sistema Nacional de Salut.
• Medicaments no centralitzats i sense criteris de prioritat: Els medicaments que no s'hagin autoritzat mitjançant el procediment centralitzat de la Unió Europea queden exclosos de l'avaluació obligatòria, llevat que compleixin criteris específics (com la necessitat d'una avaluació comparada) que el Consell d'ETS ha de desenvolupar i publicar.
• Repetició d'avaluacions clíniques europees: S'exclou la possibilitat de duplicar les avaluacions que ja hagin estat realitzades a escala europea d'acord amb el Reglament (UE) 2021/2282. En aquests casos, l'avaluació nacional no sol·licitarà dades o anàlisis ja presentats a la UE, i l'informe europeu servirà de base, limitant l'activitat nacional a la categorització del valor clínic afegit o anàlisis complementàries per al context espanyol.
• Consultes científiques ja realitzades: Les consultes científiques conjuntes dutes a terme a escala europea no es podran repetir a escala nacional, excepte si és per abordar qüestions d'un context específic del sistema espanyol.
• Tecnologies no acordades pel Consell d'ATS: Qualsevol procediment mèdic, tecnologia digital o model organitzatiu que no hagi estat expressament acordat pel Consell d'ATS per a la seva avaluació queda fora de l'abast d'aquesta regulació.

Les entitats desenvolupadores tenen l'obligació de proporcionar aquesta informació.

Segons les fonts, els detalls sobre el requeriment de costos són els següents:

• Obligatorietat: El desenvolupador d'una tecnologia sanitària en procés d'avaluació està obligat a aportar informació en matèria de costos de producció i desenvolupament.
• Finalitat: Aquesta informació es demana perquè és necessària per dur a terme l'anàlisi econòmic del producte dins del sistema d'avaluació.
• Finançament públic: A més dels costos, l'empresa també ha d'informar sobre les fonts de finançament públiques o procedents d'entitats sense ànim de lucre que hagi rebut per al desenvolupament del producte, si n'hi hagués.
• Àmbit d'aplicació: Aquesta obligació s'aplica tant per als aspectes clínics com per als no clínics de l'expedient i es demana sense perjudici de la informació que hagi d'aportar posteriorment durant els procediments específics de fixació de preu i finançament.

L'incompliment d'aquesta obligació (no presentar o no corregir l'expedient amb la informació requerida) comporta la suspensió de l'avaluació de la tecnologia.

El text de l'articulat del Reial Decret no utilitza la paraula "preceptiva" per descriure l'avaluació, però sí que la inclou en la seva part introductòria (el preàmbul) per justificar la base legal del sistema, especialment per a les tecnologies no farmacològiques.

Així és com les fonts tracten aquest concepte:

• L'ús explícit del terme: El Reial Decret cita la Llei 16/2003 per recordar que, per a les tecnologies sanitàries que no són medicaments (com tècniques o procediments), l'avaluació s'ha de sotmetre a la RedETS amb caràcter "preceptiu i previ a la seva utilització en el Sistema Nacional de Salut".
• L'obligació en l'articulat: Tot i que en els articles no es fa servir l'adjectiu "preceptiva", l'article 6 estableix de manera imperativa que "seran objecte d'avaluació" tots els nous medicaments que vulguin comercialitzar-se a Espanya per procediment centralitzat, així com determinades classes de productes sanitaris i altres tecnologies que acordi el Consell,,. Això implica que l'avaluació és un pas necessari i obligat dins del procediment administratiu.
• Diferència amb el caràcter "no vinculant": La regulació és molt clara en l'article 15, on especifica que les avaluacions "no són vinculants". Això vol dir que, encara que l'avaluació s'hagi de fer obligatòriament (caràcter preceptiu) per informar l'administració, el resultat tècnic no obliga legalment el Ministeri a prendre una decisió de finançament o preu en un sentit determinat,.

En resum, la paraula "preceptiva" apareix a la fonamentació jurídica del decret per a les tecnologies no farmacològiques, mentre que per a la resta de tecnologies l'obligació es deriva de la frase "seran objecte d'avaluació", tot i mantenir sempre que el resultat final no és d'obligat compliment per a qui decideix,.

On és la veritat i la raó?

La muerte de la verdad: Notas sobre la falsedad en la era Trump

A l'obra "La muerte de la verdad: Notas sobre la falsedad en la era Trump" (2019), la crítica literària Michiko Kakutani analitza com la veritat i la raó s'han convertit en "espècies en perill d'extinció" a causa de factors històrics, culturals i tecnològics. El llibre utilitza les advertències de Hannah Arendt i George Orwell per explicar com el cinisme i la por fan que la gent sigui susceptible a les mentides dels líders populistes.

1. Decadència i caiguda de la raó

L'autora argumenta que els Estats Units es van fundar sobre els principis de la Il·lustració (raó, llibertat i progrés), però que avui dia la raó sembla haver estat "defenestrada" juntament amb els fets. Kakutani connecta l'actualitat amb l'"estil paranoide" de la política americana descrit per Richard Hofstadter, caracteritzat per la sospita extrema i les fantasies conspiratòries. L'administració Trump es descriu com l'antítesi de la Il·lustració, on les decisions es prenen per instint o caprici i es rebutja el coneixement dels experts.

2. Les noves guerres culturals i el relativisme

Kakutani explora com el relativisme, que va néixer a l'esquerra acadèmica dels anys 60 per qüestionar el pensament occidental, ha estat segrestat per la dreta populista. Els defensors de Trump utilitzen arguments de la postmodernitat (que no existeix una veritat universal, sinó múltiples narratives) per justificar mentides o promocionar "fets alternatius". Això ha creat una "barra lliure epistemològica" on la veritat depèn de la perspectiva de cadascú.

3. "Moi" i l'auge de la subjectivitat

El llibre vincula la crisi de la veritat amb el narcisisme de la societat actual, des de la "dècada del jo" dels anys 70 fins a l'era del selfie. S'ha produït un desplaçament dels fets en favor dels sentiments: els polítics apel·len al que la gent "sent" en lloc del que les estadístiques demostren. Aquest subjectivisme extrem fa que el patrimoni o els fets s'ajustin a l'actitud de l'individu en cada moment.

4. La desaparició de la realitat

L'obra descriu un procés de deformació de la realitat on és difícil distingir entre un titular satíric i una notícia real. Kakutani utilitza el concepte de "hiperrealisme" de Baudrillard per explicar com la gent prefereix les realitats fabricades a la realitat quotidiana. En aquest context, Trump es descriu com un mestre dels "pseudoeveniments" (espectacles dissenyats només perquè se'n parli), provinent del món de la telerealitat.

5. La cooptació del llenguatge

Inspirant-se en la "neollengua" d'Orwell i els estudis de Victor Klemperer sobre el Tercer Reich, l'autora analitza com els règims autoritaris subverteixen el llenguatge per controlar el pensament. Trump utilitza les paraules amb el significat oposat (com anomenar "fake news" a la premsa seriosa) o projecta en els altres els seus propis pecats (acusant els rivals de mentiders o corruptes). El llenguatge s'usa com un arsènic per enverinar la cultura des de dins.

6. Filtres, silos i tribus

La tecnologia ha tancat els ciutadans en "cambres d'eco" i "silos sense finestres" on només reben informació que reforça les seves idees preconcebudes. La polarització ha arribat a un punt on els votants no poden posar-se d'acord ni tan sols en els fets bàsics. L'algoritme de les xarxes socials personalitza la realitat (el "filtre burbuja"), actuant com un mirall que només reflecteix els nostres interessos i ens aïlla de punts de vista divergents.

7. L'economia de l'atenció i la propaganda

En l'era digital, l'atenció és el producte més preuat. Els continguts que generen por, odi o indignació es tornen virals més fàcilment, la qual cosa beneficia les notícies falses. Kakutani descriu la propaganda russa com una "manguera de falsedat": un flux continu i d'alta intensitat de mentides dissenyades no per convèncer, sinó per esgotar la capacitat de pensament crític i aniquilar la veritat. L'objectiu és provocar cinisme i la sensació que no es pot fer res.

8. Els trols i el nihilisme

El llibre conclou que Trump actua com un trol per temperament, utilitzant les xarxes socials per intimidar, polaritzar i buscar bocs expiatoris. Aquest comportament ha fomentat un nou nihilisme i una cultura on la crueltat es disfressa d'ironia. L'acceptació d'aquest comportament transaccional i la pèrdua de confiança en les institucions posen en perill la democràcia.

Epíleg: La resistència

L'autora tanca recordant que la veritat és una pedra angular de la democràcia que ens separa de l'autocràcia. Reclama la necessitat de recuperar el "bé comú", protegir la separació de poders i defensar una premsa lliure i independent com a barreres contra els qui volen evitar que els seus actes siguin investigats. Sense fets compartits, el debat racional és impossible i la democràcia queda lligada de peus i mans.

Framing (4)

 The Score: How to Stop Playing Someone Else’s Game

L'obra de C. Thi Nguyen, "The Score: How to Stop Playing Someone Else’s Game" (2026), és una exploració filosòfica profunda sobre com els sistemes de puntuació (mètriques, rànquings, punts) modelen la nostra percepció i els nostres valors. El llibre analitza el contrast entre el món dels jocs, on aquests sistemes ens alliberen i ens fan gaudir, i el món de les institucions, on sovint ens atrapen i ens empobreixen l'ànima.

Part 1: Moviments d'obertura

L'autor parteix de la seva experiència personal amb l'escalada per introduir conceptes clau:

• Joc d'esforç (Striving play): En els jocs, sovint adoptem un objectiu (guanyar) no perquè la victòria sigui important en si mateixa, sinó perquè el procés d'intentar guanyar genera una lluita deliciosa. L'objectiu és una eina per viure l'experiència.
• Captura de valor (Value capture): Passa quan els nostres valors rics i subtils són substituïts per versions simplificades i quantificades que venen de l'exterior (com el GPA, els seguidors a Twitter o el pes a la bàscula). Ens deixem dominar per la mètrica i oblidem per què fèiem les coses originalment.
• Convergència: Els sistemes de puntuació són receptes per a l'avaluació que forcen a diferents persones a arribar a un mateix veredicte, sovint canviant el focus cap a allò que és fàcil de comptar (com l'alçada d'un salt en monopatí en comptes de la seva elegància).

Part 2: Què fan les puntuacions

• L'art de l'agència: Nguyen defensa que els jocs són una forma d'art on el mitjà és l'agència humana. El dissenyador ens proposa nous "eus" amb motivacions i habilitats específiques.
• La transparència és vigilància: Les mètriques de transparència pública (com els rànquings de caritat o el tràfic de persones) busquen l'accessibilitat per a tothom, però això "des-expertitza" el sistema. Obliguen els experts a actuar només en formes que el públic no expert pugui entendre, eliminant la intuïció i la sensibilitat formada per l'experiència.
• La bellesa del procés: Mentre que l'art tradicional se centra en l'objecte (bellesa d'objecte), els jocs se centren en la bellesa de les nostres pròpies accions i decisions (bellesa de procés).
• Els límits de les dades: Les dades es basen en la portabilitat: trossos d'informació descontextualitzats que poden viatjar entre contextos i sumar-se. El preu d'aquesta escala és la pèrdua de matís i intimitat.

Part 3: Per què usar puntuacions mecàniques?

• Canvi de tema: Per aconseguir que tothom estigui d'acord en una puntuació, cal usar "vores mecàniques", ignorant el que és borrós o subtil.
• Valors mecànics: Les regles algorítmiques són útils per a principiants i per a la consistència industrial (com les receptes de menjar ràpid), però no permeten l'adaptabilitat al món variable.
• Flexibilitat via restricció: Paradoxalment, les regles rígides dels jocs (com no usar les mans en el futbol) ens obliguen a explorar noves habilitats i ens alliberen de vells hàbits. Els jocs són "ioga per a l'agència".
• Fungibilitat: La mecanització fa que els treballadors siguin intercanviables com a peces d'una màquina, perquè ja no depenem de la seva sensibilitat particular, sinó de la seva capacitat de seguir procediments.
• Control reflexiu: En el joc, mantenim el control sobre el sistema de puntuació; si no ens agrada o ens avorreix, el podem modificar o deixar de jugar.

Part 4: Valors estandarditzats

• Mètriques com a fàbriques de valors: Les mètriques institucionals cerquen una convergència monolítica (tothom ha d'avaluar igual a tot el món), a diferència dels jocs, que són "illes de significat" independents.
• Llegibilitat de l'Estat: Basant-se en James Scott, l'autor explica que les grans institucions prefereixen el món "llegible": quadriculat, estàndard i simplificat, encara que això destrueixi la varietat local.
• Captura de valor com a "monocultiu de l'ànima": Les mètriques centralitzen la creació de significat i ens des-habiliten per decidir per nosaltres mateixos què és important.

Part 5: Què fem?

• Blanqueig d'objectivitat (Objectivity laundering): Es dóna quan s'amaguen decisions de valor subjectives (com el "valor recreatiu" d'un parc o la taxa de descompte en economia) sota capes de càlcul matemàtic perquè semblin veritats divines o científiques.
• Seduccions de claredat: Les mètriques ofereixen una claredat falsa que ens fa sentir que entenem el món, quan en realitat només n'hem simplificat els valors per evitar el "metabolisme d'errors" de la ciència real.
• Injustícia hermenèutica: Les mètriques creen un llenguatge universal de justificació que silencia els llenguatges íntims i privats de les comunitats petites, fent-los semblar irracionals o de segona classe.
• Infraestructures de joc: L'antídot no és només voluntat individual, sinó construir suports institucionals per al joc i l'art. Nguyen posa com a exemple BoardGameGeek, una web plena de dades i mètriques però dissenyada perquè l'usuari mantingui el control, permetent la dissensió i el matís subjectiu.

Conclusió: El llibre acaba oferint dues possibilitats: una cínica, on tot el que no es pot mesurar acaba al cubell de les deixalles anomenat "joc"; i una esperançadora, on els jocs ens serveixen per experimentar amb el significat i ens recorden que els nostres valors han d'estar fets a mida de la nostra pròpia vida.

Segons l'obra de C. Thi Nguyen, la captura de valor (value capture) és un fenomen pel qual els nostres valors personals, sovint rics, subtils i en desenvolupament, són substituïts per versions simplificades i quantificades que provenen d'un entorn extern o institucional.

Aquest concepte s'explica millor a través dels següents punts clau:

1. El procés de la captura

La captura de valor no és només tenir objectius, sinó deixar que un sistema extern els dicti. Es produeix en tres etapes:

• Rics i subtils: Tens valors propis i complexos sobre el que és important (com la salut, l'educació o l'art).
• Oferta simplificada: Entres en un entorn institucional (com la universitat, el lloc de treball o les xarxes socials) que t'ofereix una mètrica clara i sovint numèrica del que "compta" com a èxit (com el GPA, els "M'agrada" o el pes a la bàscula).
• Presa de control: Les versions simplificades s'apoderen de la teva agència i passes a perseguir la mètrica en lloc del valor original.

2. L'externalització o "outsourcing" de valors

Nguyen descriu la captura de valor com un acte d'externalització del sentit. En lloc d'ajustar els teus valors a la teva personalitat i experiència local, deixes que forces burocràtiques distants els fixin per a tu. És com comprar valors "de sèrie" que no han estat fets a mida per a la teva vida.

3. La naturalesa de la bretxa (The Gap)

El problema central és que el que és fàcil de mesurar rarament coincideix amb el que és realment valuós. Existeix una distància (Gap) entre la mètrica i la realitat. Per exemple:

• En la salut: Quan deixes de preocupar-te per com et sents i t'obsessiones només pel número a la bàscula, fins i tot si això et porta a menjar pitjor o a tenir pitjor salut articular.
• En l'educació: Quan els estudiants de dret deixen de preguntar-se quin tipus d'advocat volen ser (activistes, investigadors, etc.) i només volen entrar a la universitat amb el rànquing més alt possible.

4. Per què és tan seductor?

Ens sentim atrets per aquests sistemes perquè ens ofereixen un alleujament de la complexitat de la vida. En un món on és difícil saber si ets un "bon pare" o un "bon acadèmic", les mètriques ofereixen una claredat de valor artificial que ens fa sentir que entenem el món i que el nostre progrés és inarguable.

5. El perill final: el col·lapse de valor

La captura de valor pot derivar en un col·lapse de valor (value collapse). Això passa quan el teu sistema de valors simplificat tanca la teva ment a qualsevol cosa que no estigui en la mètrica. Com que només prestes atenció a allò que la mètrica puntua, deixes d'explorar zones noves i subtils de la vida perquè et semblen "pèrdues de temps ineficients".

En resum, la captura de valor ens "des-habilita" (de-skilling) per a la tasca de trobar el nostre propi sentit, convertint-nos en peces intercanviables d'una maquinària institucional que només entén d'indicadors portàtils i descontextualitzats.

Segons l'obra de C. Thi Nguyen, el "Gap" o l'escletxa en les mètriques es defineix com la distància entre allò que s'està mesurant i allò que realment és important. Aquest concepte és central en la seva anàlisi sobre com els sistemes de puntuació institucionals poden distorsionar els nostres valors.

L'autor detalla diversos aspectes clau per entendre aquesta escletxa:

• Diferència entre mesurabilitat i valor: Nguyen argumenta que les coses realment valuoses —com la saviesa, l'empatia, el benestar o la bellesa— són sistemàticament difícils de mesurar perquè són variables, personals o delicades. L'escletxa es produeix quan les institucions trien el que és fàcil de comptar en lloc del que és realment important per a la conveniència dels sistemes burocràtics.
• Simplificació i pèrdua de matís: Les mètriques tendeixen a aplanar la informació complexa en dades binàries o números simples que poden viatjar fàcilment entre contextos (portabilitat). En aquest procés de decontextualització, es perd el matís i la intimitat del que es pretén avaluar.
• Captura de valor (Value Capture): Quan les persones es troben amb una mètrica clara i simplificada, sovint deixen de banda els seus valors rics i subtils per adoptar la versió quantificada de l'exterior. Això fa que l'individu acabi perseguint el número (com el pes a la bàscula o els seguidors a Twitter) en lloc de l'objectiu original (com la salut o la connexió humana).

L'autor ofereix exemples concrets de l'escletxa en diferents àmbits:

• Xarxes socials: Twitter mesura la popularitat en el moment de la primera lectura, però l'escletxa és enorme respecte a la capacitat d'un missatge per transformar el pensament d'algú després d'una setmana de reflexió.
• Filantropia: Molts donants miren la "ràtio de despeses generals" de les ONG com a mètrica d'eficiència, creant una escletxa respecte a l'eficàcia real de l'organització en resoldre problemes complexos, que requereix inversió en personal expert.
• Educació: Quan l'èxit de l'estudiant es defineix només per la velocitat de graduació o el salari futur, s'obre una escletxa respecte a la curiositat, la reflexió o l'originalitat que el professorat realment valora.

En resum, l'escletxa apareix perquè vivim en un món amb "massa realitat" per ser processada totalment; per tant, les mètriques ofereixen una claredat seductora que ens fa sentir que entenem el món, quan en realitat només n'hem simplificat els valors fins al punt de fer-los mecànics.