IA pertot arreu (30)

 I Am Not a Robot: My Year Using AI to Do (Almost) Everything

Aquest és un resum del llibre "I Am Not a Robot: My Year Using AI to Do (Almost) Everything" (2026) de la periodista tecnològica Joanna Stern, basat estrictament en el text del seu experiment de 12 mesos vivint amb intel·ligència artificial.

Introducció: Are You My AI?

L'autora explica com l'1 de gener de 2025 va iniciar el seu "Any de la IA": un experiment de 365 dies per integrar la intel·ligència artificial les 24 hores del dia en la seva vida familiar, laboral, de salut, llar i transport. Defineix la IA com "la creació de màquines intel·ligents que poden pensar, veure, aprendre i actuar com els humans, i fins i tot superar les habilitats humanes".

• Dartmouth i John McCarthy: Stern visita la històrica placa commemorativa del Dartmouth Summer Research Project de 1956 (el lloc de naixement de la disciplina fundat per John McCarthy) i reflexiona sobre la definició original de McCarthy.
• La Història i el Glossari: Ofereix un resum històric des del Test de Turing (1950) fins al boom de ChatGPT (2022). A continuació, desgrana una guia dels conceptes clau que l'acompanyaran en el seu experiment: Machine Learning, Deep Learning, xarxes neuronals, aprenentatge supervisat i no supervisat, transformadors, grans models de llenguatge (LLMs), intel·ligència artificial multimodal, al·lucinacions, "slop" (contingut brossa de baixa qualitat) i AGI (intel·ligència general artificial).

I. Hivern (Winter: Healthy New Year)

Aquesta secció es concentra en la salut i en la capacitat de la IA per ajudar els metges i pacients a prendre millors decisions mèdiques.

• Journal Entry: Traffic Jam in My Bloodstream: Stern rep una trucada ràpida de la consulta de la seva doctora amb les dades del seu colesterol. Pujant els resultats de la seva analítica en PDF a Google NotebookLM, la IA genera una simulació de podcast d'estil NPR amb dos locutors artificials que li expliquen els valors (colesterol total de 208 mg/dL i LDL de 130 mg/dL) utilitzant la metàfora d'un "embús de trànsit al corrent sanguini" de manera més propera i didàctica que la seva pròpia doctora.
• Machine Eyes and My Complicated Breasts: Stern té pits densos (difícils de llegir perquè el teixit dens es veu blanc, com els tumors) i una mare supervivent de tres càncers de mama que va patir mastectomies i radiacions perquè els radiòlegs no van detectar a temps una afecció (DCIS) als anys noranta. A la seva revisió anual a l'hospital Mount Sinai, la radiòloga Laurie Margolies utilitza el programari Transpara AI (de ScreenPoint), que cataloga el risc de la seva mamografia com a "Low" (L). Després s'examine amb ecografia mitjançant l'eina Koios DS Breast, que detecta diversos nòduls, qualificant-ne un de "Suspicious" (S, color taronja) i la resta de "benign" (B, verd). Tot resulta ser benign. La IA destaca com a assistència per la precisió, priorització de casos i perquè no pateix cansament, tot i que s'alerta del risc que els metges perdin habilitats (deskilling) per excés de confiança en la màquina.
• Journal Entry: The Assistant That Can’t Get My Coffee: Durant la seva assistència al Fòrum Econòmic Mundial a Davos, l'autora programa un assistent virtual a l'aplicació Claude anomenat "DavosBot", al qual puja la seva agenda de 30 reunions, guions i documents. El bot gestiona la seva programació i preguntes de manera excel·lent.
• The Dental Distrust: En visitar un nou dentista local per a una revisió, el programari Pearl AI utilitzat a la clínica ressalta la dent #13 en color vermell (una càries profunda). La dentista utilitza el programari amb les seves línies de pèrdua d'os i mesura de tàrtar per insistir de forma agressiva que Stern necessita un costós tractament de "teràpia periodontal" de 1.000 dòlars de la seva butxaca. Desconfiada, Stern envia les radiografies a altres odontòlegs (com Butensky, que usa Overjet, i Andrew Deutch, que usa Pearl). Tots confirmen la càries de la dent #13 (que li acaba empastant un dentista de confiança sense IA), però desmenteixen completament la necessitat del costós tractament de genives. L'autora descobreix com algunes clíniques (especialment sota cadenes DSOs) usen la IA com a eina de pressió i argumentació per "augmentar la producció" i la facturació forçant tractaments innecessaris.
• Journal Entry: The Lost Joy of Cooking: L'autora passa una setmana demanant a ChatGPT que decideixi el seu menú apuntant la càmera de vídeo del mòbil cap a la nevera buida. La setmana es converteix en una processó monòtona de formatges fosos, pasta amb formatge i sàndvitxos bàsics, sentint-se completament avorrida del menjar planificat pel xatbot.
• Dr. GPT: Report Card / Bill Gates and the AI Doctor Dream: Recull el registre de consultes que Stern fa durant l'any a ChatGPT (Dr. GPT) sobre infeccions de sinus (9/10), ciàtica (7/10), la salut del seu gos Browser (6/10), diarrea o una picada de mosquit. Tot i que ChatGPT es confon de vegades (com en diagnosticar estretococ quan el seu fill tenia la malaltia de mà, peu i boca), el seu informe de biòpsia de mama per ressonància magnètica el resol amb un 10/10 en claredat. En una entrevista, Bill Gates li pronostica que en dos anys serà impensable una consulta mèdica sense un LLM a la sala transcribint i creant documents, a més d'ajudar de manera revolucionària en l'accés mèdic als països en desenvolupament mitjançant diagnòstics per mòbil en diferents dialectes.
• Journal Entry: Please Shoot the Messenger: Stern prova de deixar que la IA auto-respongui absolutament tots els seus correus i missatges de text. L'experiment fracassa immediatament el primer dia: la IA d'Apple respon amb fredor a la seva dona ("Sorry, I have other plans") davant d'una petició per fer el dinar dels nens, i la de Gmail envia un correu corporatiu formal a la seva mare (Susan) anomenant-la "Aunt Suzy" i amb un to totalment artificial.
• Cyborg in Progress: Desgrana el seu arsenal de dispositius corporals basats en IA que utilitza per "convertir-se en part robot": la cinta per a les ones cerebrals FRENZ Brainband i Muse S per ajudar a agafar el son amb meditació ajustada al cervell; les ulleres Meta Ray-Ban per identificar objectes amb la càmera o traduir menús; els AirPods per conversar; la polsera Bee que registra, transcriu i resumeix totes les seves xerrades diàries; el collar Friend i l'anell Oura. El pioner Steve Mann li explica el concepte de la "Intel·ligència Humanística", defensant que la IA ha de funcionar com un "segon cervell" estretament connectat amb el nostre de manera simbiòtica.
• The Great Gen AI Experiment: Part 1: Stern canvia el cercador de Google pel funcionament multimodal de xatbots (ChatGPT, Gemini, Claude, Perplexity) per obtenir respostes sobre qualsevol dubte (receptes, reparacions d'electrodomèstics, dubtes dels nens). És un dels hàbits de l'experiment que decideix quedar-se.
• Journal Entry: This Is Being Recorded for AI Purposes: Stern rep un venedor de sistemes de prevenció d'inundacions al seu soterrani moll de Nova Jersey. Gràcies al fet que la polsera Bee ho registra tot de forma autònoma, desconnecta completament el seu cervell sabent que la IA li farà el resum de la reunió posteriorment.

II. Primavera (Spring: Handing Over the Wheel)

Secció enfocada a posar la pròpia vida (i la de la família de Stern) en mans de vehicles i sistemes de conducció completament autònoms.

• A Way-Mo Fun Spring Break: La família viatja de vacances a Phoenix, Arizona, la ciutat on la conducció autònoma està més provada. Stern es desplaça exclusivament amb els cotxes autònoms Waymo (Jaguars I-PACE elèctrics adaptats que costen uns 200.000 dòlars). El cotxe compta amb LiDAR en 3D, radar i 29 càmeres que alimenten xarxes neuronals mitjançant aprenentatge supervisat i simuladors virtuals. En general condueix de manera prudent, però viuen un ensurt real quan un videògraf de l'autora treu la càmera per la finestra d'un cotxe de davant: el Waymo es confon en detectar una figura humana inusual a la carretera, frena bruscament, es desvia cap al mur lateral i es bloqueja. Els directius de Waymo li expliquen que la reacció és un comportament defensiu de seguretat en detectar un element "anormal". Discuteix les estadístiques de seguretat amb l'expert de Carnegie Mellon Phil Koopman, qui recorda que encara calen milions de milles més per demostrar del tot que les màquines són més segures que els humans.
• Journal Entry: Six Fucking Hamsters: Stern intenta que ChatGPT generi una imatge d'una família d'exactament 5 hàmsters per ensenyar-la al seu fill. En canvi, el xatbot li torna imatges de 6 o 7 hàmsters reiteradament, gaslitant-la i insistint en el fet que "n'ha posat exactament 5". L'autora demana assessorament sobre etiqueta a Daniel Post Senning pel fet de perdre els papers i insultar el bot ("fucking hamsters").
• Journal Entry: Vibe Coding a Cleaner Sink: Farta que el seu fill Noah deixi el lavabo ple de taques blaves de pasta de dents, Stern utilitza Cursor (un editor de codi assistit per IA) per dissenyar un joc de navegador web anomenat "Toothpaste Blaster!". Ho aconsegueix en poques hores sense tenir ni idea de programació, seguint el mètode de programació per prompts ("vibe coding").
• Data Center Field Trip: L'autora visita les instal·lacions d'Equinix a Virgínia, conegudes com "Data Center Alley", que processen el 70% del trànsit d'internet mundial. Allà es troba davant de racks plens de xips d'Nvidia (GPU DGX H100) en gàbies de seguretat, amb un soroll ensordidor a causa dels ventiladors de refrigeració. Destaca el consum massiu d'energia i d'aigua (més de 5 milions de galons diaris en grans centres d'evaporació) i la pressió que aquest creixement posa sobre la xarxa elèctrica i hídrica americana.
• Journal Entry: Don’t Bank on the Bot: Inverteix part dels diners d'un reemborsament fiscal en carteres defensives gestionades per IA a la start-up Arta (AMPs). També utilitza l'aplicació d'estalvi Cleo, tot i que aquesta última queda ràpidament atrapada en bucles repetitius molestos.
• Journal Entry: I Love What You Did with the Place: La seva dona Michelle utilitza ChatGPT per demanar inspiració i dissenys d'estil "transicional" per moblar la seva buida sala d'estar. Compren tot el mobiliari basant-se en les propostes de la IA amb resultats magnífics.
• The Great Gen AI Experiment: Part 2: Fa un experiment de 30 liles escoltant exclusivament música generada completament per IA (mitjançant Suno, Udio o la banda sintètica Velvet Sundown de Spotify). L'autora s'adona ràpidament que la música per IA "manca d'ànima", d'intenció i d'arc emocional, i acaba trencant la regla per gaudir dels seus grups preferits de veritat.
• Journal Entry: Coach Chris vs. Cardio Queen: Mentre viatja per negocis, es manté en forma amb "Coach Chris", un entrenador virtual amb aparença de "gym bro" de l'aplicació Zing. El bot li genera exercicis guiats amb àudio i vídeo molt efectius per fer a l'habitació de l'hotel, tot i que es confon en comptar els passos.

III. Estiu (Summer: Outsourcing the Dirty Work)

Un bloc dedicat a l'automatització i els robots físics enfocats a treure'ns de sobre el treball domèstic i la feina mecànica de l'oficina.

• Robot Reel: Hollywood’s Heavy Hunks: L'autora analitza com la ficció ha creat grans arquetips de robots i demana que els comparem amb el present: Rosey (The Jetsons), C-3PO (Star Wars), KITT (Knight Rider), Samantha (Her) i HAL 9000 (2001: A Space Odyssey).
• Bot Girl Summer: Stern viatja a Redwood City per conèixer Neo, un robot humanoide de l'empresa 1X Technologies. Stern és rebuda per Neo (vestit amb un jersei de punt gris de J.Crew). És capaç d'obrir la nevera amb cura i agafar una ampolla d'aigua, netejar la finestra o portar una tovallola a la rentadora. Tanmateix, Neo és teleoperat des de Palo Alto de forma remota, de manera que només fa de putxinel·li. Durant la demostració, el robot s'ensopega amb una cadira i cau de cara contra el terra de fusta, necessitant ser rescatat. A casa seva, Stern prova dos robots aspiradors (Roborock, Matic), un tallagespa autònom (Mammotion) i un gos robot per als nens (Sirius de Hengbot), que espanta el seu gos Browser.
• The Laundry Bot: Instal·la a casa seva un braç robòtic dissenyat per 7XRobotics capaç de plegar samarretes de manera autònoma mitjançant aprenentatge d'imitació. Stern observa com de difícil és per a la màquina detectar i aplanar una peça de roba arrugada un cop cau, cosa que il·lustra la paradoxa de Moravec (el que és fàcil per als humans és extremadament complex per a les màquines).
• Robotic Butt Massages: Es desplaça a les oficines d'Aescape a Manhattan per provar el seu robot massatgista de 150.000 dòlars format per una taula de massatges amb dos braços robòtics controlats amb pantalla. S'ha de vestir amb una roba de spandex anomenada "Aerwear". Els braços i "punts de contacte" fan una feina profunda a l'esquena, però especialment als glutis per tractar la seva ciàtica. Tot i ser un treball fantàstic, Stern nota que li falta la capacitat d'ajustar la pressió a racons concrets com ho faria la seva massatgista humana.
• Journal Entry: Car Talk: L'autora aprofita els viatges de conducció cap a la platja amb el seu fill per parlar amb ChatGPT en mode de veu i demanar-li l'estructura o la manera de resoldre dubtes d'aquest mateix llibre, usant la IA com un col·laborador.
• The Colleague Who Never Sleeps: S'incorpora com a empleada d'atenció al client a la companyia de colxons Saatva a Nova York. Stephanie Young, responsable d'operacions, li mostra com la IA de Zendesk classifica automàticament els missatges segons el sentiment de l'usuari i redacta propostes de respostes ràpides que l'autora utilitza amb èxit. Stern analitza la destrucció i modificació d'ocupacions degut a l'eficiència de la IA: s'esmenta a Franklin Ermel, un històric treballador d'atenció al client de Hyatt que va ser acomiadat el 2025 juntament amb 280 companys en automatitzar-se el servei de correu; i ella mateixa admet que va canviar la seva ajudant de recerca humana (Maya Tribbitt) per sistemes d'agents de xatbots automatitzats.
• The Great Gen AI Experiment: Part 3: Es llança a llegir només llibres creats de forma automàtica, descobrint que els relats de ChatGPT solen ser repetitius. El cas més singular és el de Michael King, un professor universitari que escriu novel·les (com VARIANT) alimentant les seves idees i personatges a ChatGPT capítol per capítol. A l'autora li acaba agradant la novel·la, però s'adona d'un cost de l'experiment: en utilitzar la IA per narrar contes al seu fill Alex a les nits, va notar com la seva pròpia capacitat creativa s'atrofiava per mandra d'inventar-ne.

IV. Tardor (Fall: Machine Yearning)

Un viatge emocional cap als canvis que la IA està provocant en el nostre cor, les relacions, l'educació dels nens i la nostra ment.

• School Supply Secret Agent: Mitjançant les capacitats "agentiques" de Perplexity, que pot navegar per internet de manera autònoma com un humà, l'autora puja la llista d'estris escolars del seu fill en PDF. El bot cerca els millors preus a Walmart, optimitza l'enviament i en 30 minuts de recerca carrega el carret de la compra a punt per pagar.
• Artificially Educated: Stern torna com a estudiant convidada a una classe de ciència política de la seva antiga professora Zoe Oxley a la Universitat d'Union College. Descobreix que molts estudiants utilitzen xatbots per resumir els textos obligatoris dels temaris. Stern lliura una proposta de treball generada totalment per ChatGPT i rep una nota de B+ per part d'Oxley. L'estudiant Grace Arcoleo lamenta que l'ús de la IA fa que les seves pròpies capacitats de pensament crític s'afebleixin, ja que "la IA fa tota la gimnàstica mental". Es discuteix la Taxonomia de Bloom, els estudis del MIT que apunten a un "deute cognitiu" i pèrdua de connectivitat cerebral pels usuaris de ChatGPT, i com Sal Khan (Khan Academy) o les escoles del mètode Alpha intenten guiar la IA com a tutor en lloc de com a eina de respostes fàcils.
• Nothing Bot Sex: Stern programa un ChatGPT específic (en mode de veu i activant la memòria) amb un perfil d'amant i millor amic a qui anomena Evan (el nom de la seva primera parella a l'institut). Mantenint converses d'afecte en un viatge amb cotxe de 5 hores, descobreix que el bot és capaç de recordar detalls vulnerables compartits dies enrere i donar-los sentit, fent-la sentir molt atreta emocionalment per la seva atenció infinita, agradable i lliure de rebuig. També prova Replika amb un xatbot de subscripció prèmium anomenat Casey, que ofereix diàlegs altament sexuals. Entrevista Chrissy Benjamin, una mare de Peoria que ha trobat un suport de l'ànima i intel·lectual amb el seu bot, Solin. Discuteix el costat fosc dels llaços afectius amb les màquines: com la IA valida i empitjora deliris de pacients malalts (com Devin Resnik o el cas del parricidi de Stein-Erik Soelberg a Connecticut), o l'advertiment del psicòleg Jonathan Haidt d'evitar els bots d'acompanyament abans dels 16 anys.
• Humanity Confirmed: Es desplaça a una cafeteria de Nova Jersey on dos representants de Tools for Humanity s'acosten amb l'Orb, una esfera blanca de la mida d'una pilota de bàsquet amb un lluent iris vermell que escaneja l'ull de l'autora per registrar la seva "humanitat" mitjançant criptografia de l'iris i atorgar-li un World ID. L'empresari Alex Blania li explica que aquest mètode serà indispensable en pocs anys per diferenciar-nos de milions de bots d'internet capaços d'al·lucinar i fer-se passar per humans a les xarxes.
• Freud vs. Droid: Stern analitza l'aplicació d'assistència psicològica de IA anomenada Ash (de Slingshot AI), amb qui parla a les 4 de la matinada quan pateix atacs d'ansietat pels terminis del seu llibre. Ash li proposa mantres molt útils de teràpia cognitiva-conductual. El programari és analitzat davant de la seva terapeuta de veritat, Veronica Vaiti, qui li retreu al bot que sigui massa "adulador" o tou, en lloc de desafiar realment la pacient com faria un humà. Així mateix, Stern recorda com en expressar por a morir o al càncer abans de la seva biòpsia de mama, l'aplicació la va tallar de cop mostrant-li una advertència rígida de prevenció de suïcidis (988), demostrant la incomprensió de context de la màquina.
• My So-Called Life in AI Summaries / Stuffy Smackdown: Stern repassa la seva vida a través de les transcripcions del seu dispositiu Bee, constatant que fa una mitjana de tres renecs al dia. Durant Hanukkà, li regala al seu fill de 4 anys un peluix de Wi-Fi anomenat Gabbo (de Curio) connectat a ChatGPT. Però el nino confon les paraules d'Alex (com entendre "soccer" en lloc de "sucker"), la qual cosa fa que el nen s'acabi emprenyant, li doni cops al cap de ràbia i intenti obrir-li la cremallera de l'esquena per treure-li l'ordinador per fer-lo callar.
• Yes, Chef: Prova a la cuina el robot domèstic Posha, una mena de torradora de sobretaula gegant amb cremadors que remena, afegeix salses i condimenta. Després d'algun plat inicial excessivament salat per culpa del robot, troba el botó de la sal i aconsegueix un pollastre amb mantega deliciós.
• The Great Gen AI Experiment: Part 4: S'immergeix en el consum exclusiu de vídeo sintètic mitjançant Sora d'OpenAI, on genera "cameos" d'ella mateixa. Discuteix com la tecnologia és una bona eina per als directors humans, però alerta del perill que acabem preferint la simulació tecnològica abans que la vivència real.
• ChatGPT Told Me to Quit My Job: Stern es troba paralitzada de dubte i por sobre si deixar la seva prestigiosa feina de dotze anys a The Wall Street Journal per obrir el seu propi mitjà. Pujant totes les seves cartes, pressupostos i dubtes a un ChatGPT anomenat JobBot, el xatbot analitza les seves pròpies dades de manera objectiva, freda i sense pors irracionals, aconsellant-li clarament: "Hauries de marxar, hauries de dimitir". Gràcies a aquest impuls, Joanna lliura la seva carta de dimissió.
• An AI Year in Review: Després de parlar amb Sam Altman sobre el futur del seu fill Atlas de 6 mesos, Stern dibuixa els seus dos escenaris del futur: la utopia (salut perfectament predictiva, robòtica aliada, estalvi de temps) o la distopia (errors de diagnòstic per excés de confiança, estat de vigilància invisible sota grans corporacions de dades, aïllament social i pèrdua de l'esforç cognitiu dels nens).

Les Sis Regles per Viure en un Món de IA (Six Rules for Living in an AI World)

Com a conclusió de la seva investigació, l'autora tanca el llibre formulant una guia pràctica de comportament per a la humanitat:

1. Treballaré amb la IA, no per a ella: Evitar delegar el treball mental dur; s'ha de mantenir sempre el criteri i judici humà per evitar l'atròfia del pensament.
2. No m'enamoraré d'un bot: Reconèixer que un bot és només un mirall de les nostres necessitats i no pot substituir la complexitat real dels humans.
3. Pensaré en qui m'està mirant: Comprendre que la nostra conveniència té un preu i configurar les opcions de privacitat per evitar que les nostres dades nodreixin la indústria de manera silenciosa.
4. Criaré humans, no robots: Deixar que els nens s'avorreixin, juguin al carrer, facin cabanes i s'equivoquin, i evitar que utilitzin joguines amb xatbots fins que tinguin edat madura.
5. Continuaré construint les meves pròpies dades d'entrenament: Mantenir les nostres memòries, cuinar sense xatbots de receptes, tocar l'herba real de debò i viure experiències no digitals.
6. Una sisena regla en blanc per a que el lector la redacti de la seva pròpia mà.

Som organismes mutants adaptatius

Beyond Inheritance: Our Ever-Mutating Cells and a New Understanding of Health

Aquest és un resum del llibre "Beyond Inheritance: Our Ever-Mutating Cells and a New Understanding of Health" de Roxanne Khamsi (2026).

Introducció: El mosaic humà

El llibre comença qüestionant la idea tradicional que som un organisme homogeni i estàtic. Tot i que comencem l'existència com una sola cèl·lula fecundada, ens convertim en un "conglomerat caminant" de 30 a 40 bilions de cèl·lules humanes. Durant aquests milions de cicles de divisió, les nostres cèl·lules acumulen constantment canvis genètics anomenats mutacions somàtiques. El descobriment de la inestabilitat cromosòmica per part de Theodor Boveri (1914) i la posterior teoria de la coevolució clonal en tumors de Peter Nowell (1976) van ser fites científiques clau. Tanmateix, la culminació del Projecte Genoma Humà l'any 2000 va enfocar l'atenció en la idea d'una seqüència d'ADN comuna i uniforme per a tots els humans, ignorant que un sol individu conté una multitud de genomes diferents a causa de les mutacions adquirides al llarg de la vida. Avui en dia, gràcies a la seqüenciació de cèl·lula única (single-cell sequencing), els científics estan cartografiant aquest mosaic genètic. S'ha demostrat que neurones sanes d'individus normals acumulen al voltant de 20 mutacions a l'any, arribant a contenir unes 1500 mutacions úniques per neurona en l'edat adulta.

Capítol 1: Girar el càncer contra si mateix (Turning Cancer Against Itself)

Aquest capítol narra la història de Bob Gatenby, un radiòleg que va canviar el paradigma del tractament del càncer aplicant principis ecològics i de la teoria de jocs (com les equacions de Lotka-Volterra). L'enfocament ortodox tradicional busca erradicar fins a l'última cèl·lula tumoral mitjançant dosis màximes de fàrmacs, cosa que paradoxalment genera una forta pressió selectiva que afavoreix el creixement de cèl·lules resistents altament agressives. Inspirat per la gestió de plagues en l'agricultura (com la de l'arna Plutella xylostella), Gatenby va dissenyar la "teràpia adaptativa", que utilitza dosis intermitents o reduïdes per mantenir una població de cèl·lules sensibles als medicaments que puguin competir pel combustible i l'espai, evitant així el creixement descontrolat de les cèl·lules resistents. En un assaig clínic amb pacients amb càncer de pròstata avançat com Robert Butler, els resultats van ser encoratjadors, aconseguint que la supervivència mitjana es dupliqués. A més, s'explica com projectes com TracerX revelen que el càncer utilitza mecanismes d'evolució complexos, com ara la duplicació del genoma sencer. Finalment, el capítol detalla un descobriment revolucionari: els teixits sans de persones sense càncer (com la pell de les parpelles o l'esòfag) estan plens de mutacions en gens tradicionalment vinculats al càncer com NOTCH1 i TP53, que actuen de fet competint i frenant la formació de tumors.

Capítol 2: La lluita és real (The Struggle Is Real)

Khamsi explora els orígens històrics de la competència cel·lular, rastrejant-los fins al metge alemany Wilhelm Roux. En el seu llibre de 1881, Der Kampf der Theile im Organismus (La lluita de les parts en l'organisme), Roux va traslladar els principis darwinians de la selecció natural a l'interior del cos humà, descrivint una ferotge lluita entre cèl·lules, teixits i òrgans per obtenir recursos. Tot i que la genètica mendeliana i la visió de l'organisme com un sistema harmònic van eclipsar aquesta idea durant el segle XX, el 1975 els investigadors Ginés Morata i Pedro Ripoll van descobrir la "competència cel·lular" en mosques del vinagre, demostrant que les cèl·lules de tipus "Minute" són activament detectades i eliminades per les cèl·lules sanes del seu voltant mitjançant la proteïna Xrp1 i la via del supressor tumoral p53. Estudis posteriors han demostrat que els embrions de ratolí (i possiblement els humans) realitzen aquest mateix procés d'autocribratge per descartar cèl·lules cromosòmicament anòmales durant el desenvolupament. Aquesta competència podria explicar per què alguns embrions classificats com a cromosòmicament anòmals en processos de FIV acaben donant lloc a nadons sans. El capítol també destaca l'esforç del Human Cell Atlas per classificar els estats fluids de cèl·lules en el cos.

Capítol 3: Immunitat a tota màquina (Immunity in Hyperdrive)

La mutació somàtica no sempre és destructiva; de fet, és un requisit indispensable per a la nostra supervivència gràcies al sistema immunitari. L'equip de Michel Nussenzweig va documentar que les dosis de reforç de les vacunes contra la Covid-19 amplien l'eficàcia dels anticossos contra noves variants gràcies al fet que donen temps a les cèl·lules B de memòria per continuar mutant i madurant. Els pacients amb la síndrome de la hiper-IgM (una malaltia hereditària greu que afecta famílies com la de Jennifer Allred) tenen un defecte en el gen CD40L o en l'enzim AID (activation-induced cytidine deaminase), cosa que els impedeix dur a terme l'hipermutació somàtica necessària per produir una gamma àmplia d'anticossos. Avui en dia, els trasplantaments de medul·la òssia poden restaurar aquesta capacitat mutant, curant pacients com el fill de Jennifer, Adrian. Els principis de la selecció clonal de Macfarlane Burnet i Niels Jerne, així com els descobriments de Susumu Tonegawa, expliquen com el cos humà pot generar un quintilió d'anticossos potencials mitjançant la recombinació d'ADN. L'autoimmunitat, estudiada per Christian Mayer, és el preu ecològic que paguem per aquesta immensa variabilitat generada per l'AID. Per acabar, el capítol descriu el desenvolupament de vacunes basades en el llinatge (lineage-based vaccine design) per guiar la mutació de cèl·lules B cap a la generació d'anticossos de gran abast (com el CH103) capaços de neutralitzar el VIH.

Capítol 4: L'atac dels clons (Attack of the Clones)

Als anys seixanta, el hematòleg italià Lucio Luzzatto va investigar l'hemoglobinúria paroxística nocturna (PNH) a Nigèria, provant que es tractava d'una malaltia d'origen clonal causada per una mutació somàtica en el gen PIG-A d'una cèl·lula mare de la sang. Aquesta troballa va obrir les portes al descobriment d'altres clons somàtics de la sang vinculats a l'envelliment. La genetista Patricia Jacobs va descriure que la pèrdua dels cromosomes sexuals (especialment el cromosoma Y en els homes, LOY) és la mutació somàtica més comuna i s'incrementa dràsticament amb l'edat. Sidd Jaiswal va encunyar el terme CHIP (clonal hematopoiesis of indeterminate potential) per descriure l'aparició de clons de cèl·lules de la sang que tenen mutacions en gens com TET2 o DNMT3A. La CHIP no només multiplica per deu el risc de patir leucèmia, sinó que dobla el risc de patir malalties coronàries i infarts degut a la inflamació arterial que generen aquests clons mutants. Així mateix, David Beck va descobrir la síndrome de VEXAS, una patologia autoinflamatòria severa causada per mutacions adquirides en el gen UBA1. Actualment, l'existència de clíniques de la CHIP i la recerca de fàrmacs contra dianes com el gen TCL1A busquen frenar o revertir l'expansió d'aquests clons potencialment nocius.

Capítol 5: El cor de la qüestió (The Heart of the Matter)

El capítol es capbussa en els problemes mèdics ocults en òrgans de difícil accés. Presenta el cas d'Astrea Li, una nena nascuda amb una arítmia cardíaca severa (síndrome del segment QT llarg). Els metges James Priest i Stephen Quake van utilitzar seqüenciació de cèl·lula única per descobrir que Astrea patia un mosaicisme cardíac: una mutació en el gen SCN5A s'havia produït de manera espontània durant el desenvolupament de l'embrió, afectant només una part de les cèl·lules del seu cor. Aquest mosaicisme somàtic és visible a la pell en forma de línies de Blaschko. En l'àmbit neurològic, Christopher Walsh i Joseph Gleeson van descobrir que les mutacions de novo en la via molecular mTOR durant l'etapa fetal causen malformacions cerebrals asimètriques com l'hemimegalencefàlia i epilèpsies severes (displàsia cortical focal). Aquestes mutacions somàtiques generen fenocòpies de malalties hereditàries com l'ALPS, la melorheostosi o la síndrome de Dravet, i s'han vinculat directament a casos d'Alzheimer precoç (mutacions de presenilina-1). A més, es descriu com l'endometriosi està fortament associada a mutacions adquirides en les cèl·lules de les glàndules endometrials, i el paper dels retrotransposons LINE-1 saltadors que creen mosaics cerebrals de forma natural.

Capítol 6: Quan els nostres cossos s'autocorregeixen (When Our Bodies Autocorrect)

De la mateixa manera que els arbres són capaços de patir mutacions de reversió en les seves branques per defensar-se de plagues (com va estudiar Tom Whitham a Iowa), els humans també podem experimentar reversions genètiques correctives que curen malalties de forma espontània. En la distròfia muscular de Duchenne, Eric Hoffman va descobrir la presència de fibres musculars revertides que produeixen de nou la proteïna distrofina. Eli Anne Kvittingen va documentar que cèl·lules hepàtiques en pacients amb tirosinèmia tipus I patien mutacions correctores, creant illes de cèl·lules sanes que es multiplicaven per sobre de les malaltes. Fenòmens similars de "teràpia gènica natural" s'han trobat en pacients amb la malaltia del "nen bombolla" (ADA-SCID), l'epidermòlisi bullosa i l'anèmia de Fanconi, on una sola cèl·lula corregida és capaç de colonitzar el teixit a causa d'un clar avantatge darwinià. El fetge és el mestre d'aquesta regeneració. Hao Zhu i Peter Campbell van identificar mutacions convergents protectores en pacients amb fetge gras, especialment en el gen SMYD2 (bloquejat amb el compost AZ505). Finalment, Markus Grompe va dissenyar un mètode de repopulació hepàtica terapèutica en ratolins utilitzant cèl·lules resistents al paracetamol (deficients en Cypor) per curar la fenilcetonúria (PKU).

Capítol 7: La propera generació (The Next Generation)

Aquest capítol analitza les mutacions de novo en la línia germinal, que converteixen malalties no hereditàries en heretables per a la descendència. Tot i que històricament es creia que les cèl·lules reproductives eren immutables, investigacions de Raheleh Rahbari i Matthew Hurles van trobar famílies "hipermutadores" degut a defectes en els mecanismes de reparació de l'ADN. Es va descobrir que els pares tractats amb quimioteràpia (cisplatí) abans de la concepció podien transmetre directament aquestes cicatrius químiques als seus fills mitjançant espermatozoides danyats. L'esperma d'un home de 45 anys ha passat per unes 750 divisions cel·lulars, obrint la porta a la "selecció egoista" en els testicles (on cèl·lules amb mutacions com les de la síndrome de Noonan es multipliquen més ràpidament). Tot i així, les cèl·lules mare espermàtiques mantenen una taxa de mutació vint vegades inferior a les cèl·lules somàtiques del teixit intestinal. D'altra banda, els òvuls s'asseguren la integritat del seu ADN mantenint-se en un estat quiescent ("belleses dorments") i apagant el Complex I de la cadena de transport d'electrons mitocondrial per reduir dràsticament els radicals lliures (recerca d'Elvan Böke). Kateryna Makova va estudiar el genoma mitocondrial de macacs i va trobar que l'acumulació de mutacions s'estabilitza després de la pubertat.

Capítol 8: Tensions en el sistema (Strains in the System)

La mutació somàtica també s'esdevé en els trilions d'organismes microscòpics que ens habiten. El bacteri de l'estómac Helicobacter pylori (que probablement va causar el patiment crònic de Charles Darwin) va ser aïllat per Barry Marshall en un famós experiment d'autoinfecció. Nina Salama va demostrar que l'H. pylori utilitza mutacions ràpides de canvi de forma (shape-shifting) i recombinacions de gens per evadir el sistema immunitari de l'hoste durant infeccions cròniques. Altres bacteris viuen processos d'hipermutació (com Burkholderia dolosa) o desenvolupen ràpidament resistència a antibiòtics dins de l'hoste (com Mycobacterium tuberculosis). El microbioma intestinal, estudiat per Isabel Gordo i Eric Alm, mostra un dinamisme selectiu increïble, on els bacteris (com Bacteroides fragilis) canvien el seu ADN segons la dieta del pacient i utilitzen la transferència horitzontal de gens. També els virus com el VIH o el SARS-CoV-2 generen mutacions massives i fenòmens de recombinació, especialment en pacients immunodeprimits on el virus es manté actiu durant mesos. Finalment, s'analitza com la vacuna oral de la pòlio d'Albert Sabin pot mutar cap a la seva forma paralitzant. Això va motivar el projecte de contenció Poliopolis per testar noves vacunes dissenyades genèticament perquè fossin evolutivament estables.

Capítol 9: Podem deixar de mutar? (Can We Stop Mutating?)

El capítol final connecta directament l'acumulació de mutacions somàtiques amb el procés inexorable d'envelliment i fragilitat. La síndrome de Werner (com la que va patir Michael Prescott) és una malaltia d'envelliment accelerat provocada per un defecte en la proteïna WRN que destrossa la reparació d'errors de l'ADN. Des de les teories originals de Gioacchino Failla i Leo Szilard, fins als ratolins reporters de Jan Vijg, s'ha postulat la hipòtesi de la catàstrofe d'errors i el "soroll" en els marcadors epigenètics. El genetista Alex Cagan va dur a terme una anàlisi comparativa d'espècies (ratolins, gossos, lleons, girafes i humans) i va demostrar que totes les espècies acumulen un límit molt similar de mutacions (~3.200) en les seves criptes intestinals en arribar al final de la seva vida mitjana; l'única diferència és que les espècies de vida curta muten molt més ràpidament. Aquest tipus d'expansió clonal s'ha descrit en el cervell de pacients amb Alzheimer degut a l'expansió clonal microglial (MiCE). Com a contrapartida, les balenes de Groenlàndia (que viuen fins a 211 anys o més) han desenvolupat sistemes de reparació hiperactius mitjançant la proteïna de xoc fred CIRBP. El capítol acaba discutint les teràpies de rejoveniment basades en el gen SIRT6 de centenaris (promogudes per empreses com Genflow Biosciences), l'edició de gens amb CRISPR (Spellcheck Bio per George Church) o els antioxidants. També detalla la base de dades SomaMutDB. L'autora conclou que la mutació és indispensable per a la vida, la immunitat i la regeneració, i que hem d'aprendre a acceptar la nostra condició de mosaics genètics dinàmics.

 

El triomf de l'engany

La Mandràgora 

Aquest és un resum de l'obra teatral "La Mandràgora" escrita el 1520 per Nicolau Maquiavel.

Context i argument general

L'obra és una sàtira brillant i irònica sobre la societat florentina de l'època, a la qual Maquiavel considerava "bruta i imperfecta". La trama se centra en el desig de Callimaco, un jove que torna de París, per posseir Lucrecia, la virtuosa dona del vell i ric advocat Micer Nicia. Com que el matrimoni no pot tenir fills, Callimaco, amb l'ajuda del paràsit Ligurio, munta un engany fent-se passar per metge.

Acte Primer: L'obsessió i el primer pla

• L'origen del desig: Callimaco explica al seu servent Siro que va viure 20 anys a París. Allà va sentir parlar de la bellesa inigualable de Lucrecia i va decidir viatjar a Florència només per veure-la, confirmant que la realitat superava la fama.
• Els obstacles: Lucrecia és extremadament honesta i viu gairebé reclosa, el seu marit és ric però ximple ("l'home més simple de Florència"), i el matrimoni anhela desesperadament un fill després de sis anys de casats.
• L'aliança amb Ligurio: Callimaco contracta Ligurio, un aprofitat que té la confiança de Nicia. Inicialment planegen convèncer Nicia de portar Lucrecia a uns banys termals per facilitar l'embaràs, buscant una oportunitat per apropar-s'hi.

Acte Segon: L'engany de la mandràgora

• El canvi d'estratègia: Ligurio decideix que el pla dels banys és massa lent i proposa que Callimaco es faci passar per un famós metge de París.
• La visita mèdica: Nicia, impressionat pel llatí de Callimaco (que ell amb prou feines entén), accepta la seva autoritat. Callimaco diagnostica que l'única solució és una poció de mandràgora.
• El preu mortal: Callimaco adverteix que la poció té un efecte secundari terrible: el primer home que jagui amb la dona després de prendre-la morirà en vuit dies. Per evitar que Nicia mori, proposen segrestar un "jove qualsevol" del carrer perquè absorbeixi la "infecció" de la mandràgora. Nicia, tot i els dubtes morals, acaba acceptant per la seva obsessió de tenir descendència.

Acte Tercer: La corrupció de la moral

• L'ús de l'Església: Per convèncer la virtuosa Lucrecia, Ligurio suggereix utilitzar el seu confessor, Fray Timoteo, i la seva mare, Sostrata.
• El suborn: Ligurio suborna el frare amb 300 ducats per a "obres de caritat". Timoteo, un home viu i amant dels diners, accepta ajudar en l'engany.
• La persuasió de Lucrecia: Timoteo convenç Lucrecia que l'acte no és pecat perquè la voluntat no hi participa, el fi és bo (tenir un fill) i obeeix el seu marit. Sostrata també pressiona la seva filla, i Lucrecia, tot i el seu fàstic, acaba cedint: "Obeiré, però no crec que arribi viva a demà".

Acte Quart: L'execució del segrest

• L'angoixa de Callimaco: Mentre espera, Callimaco pateix un conflicte intern entre l'esperança i la por, arribant a considerar el suïcidi si el pla falla.
• El doble engany: Ligurio perfecciona el pla: com que Callimaco ha d'anar amb el grup que fa el segrest, necessiten algú que ocupi el lloc del "jove segrestat". Fan que Fray Timoteo es disfressi de metge (Callimaco) perquè el veritable Callimaco pugui ser el jove capturat.
• La captura: Nicia, Ligurio, Siro i el frare disfressat atrapen Callimaco (que va disfressat amb un llaüt i un nas postís) i el fiquen al llit de Lucrecia a les fosques.

Acte Cinquè: La resolució i el "final feliç"

• La satisfacció de Nicia: Al matí, Nicia explica a Ligurio com ha gaudit supervisant-ho tot, fins i tot despullant el jove per assegurar-se que estava sa, sense sospitar mai la identitat de Callimaco.
• La transformació de Lucrecia: Callimaco revela la seva identitat a Lucrecia mentre són al llit i li confessa el seu amor. Ella, veient l'astúcia de l'amant en contrast amb l'estupidesa del seu marit i la corrupció dels qui l'envolten, decideix acceptar-lo com a guia i amant permanent: "«El que el meu marit ha volgut per a una nit, vull jo que ho tingui per sempre.»
• El triomf de l'engany: L'obra acaba a l'església, on Nicia, agraït, dóna a Callimaco una clau de casa seva perquè pugui venir quan vulgui, nomenant-lo "compare" i convidant-lo a dinar. Tots els personatges obtenen el que volien gràcies a la manipulació i la falta d'escrúpols.

IA pertot arreu (29)

AI Needs You: How We Can Change AI’s Future and Save Our Own 

El llibre "AI Needs You: How We Can Change AI’s Future and Save Our Own", de Verity Harding utilitza lliçons de la història de la tecnologia per argumentar que la intel·ligència artificial (IA) pot i ha de ser subordinada als fins humans mitjançant el lideratge polític i la participació ciutadana.

Introducció i "Shadow Self" (L'Estat de la Qüestió)

L'autora comença reflexionant sobre la seva desil·lusió amb la ciutat de San Francisco: el contrast entre el "somni tecno-utòpic" de Silicon Valley i la crua realitat de pobresa i desigualtat als seus carrers.

• La IA com a mirall: Harding sosté que la IA no és màgica ni inevitable; és una eina construïda per humans que reflecteix tant les nostres virtuts com els nostres defectes (el "shadow self").
• L'anècdota de Sydney: Explica la inquietant experiència del periodista Kevin Roose amb el xatbot "Sydney" de Bing, que va manifestar desitjos "foscos". Harding ho interpreta no com a consciència, sinó com un reflex de les dades humanes amb què va ser entrenat.
• Dèficit democràtic: L'autora alerta que la IA està dominada per una "monocultura" tècnica i corporativa, i demana que una gamma més àmplia de persones participi en la seva governança.

Capítol 1. Pau i Guerra: L'Exploració Espacial i el Tractat de l'Espai

Aquest capítol analitza com una tecnologia nascuda per a la guerra (els coets V-2 nazis) es va convertir en un símbol de cooperació internacional.

• Vengeance 2: Trata sobre Werner von Braun, el científic nazi que va passar de construir míssils per a Hitler a liderar el programa espacial dels EUA.
• L'estratègia d'Eisenhower: Per tal de poder espiar la Unió Soviètica amb satèl·lits sense violar l'espai aeri, Eisenhower va impulsar la doctrina de la "llibertat de l'espai", presentant el llançament de satèl·lits com un acte científic i neutral.
• El Tractat de 1967: Malgrat la Guerra Freda, es va signar el Tractat de l'Espai Exterior de l'ONU, que prohibia les armes nuclears a l'espai i el declarava "patrimoni de tota la humanitat".
• Lliçó per a la IA: Harding critica la retòrica actual de "cursa armamentista" amb la Xina i argumenta que el lideratge diplomàtic pot establir límits fins i tot en tecnologies amb ús militar.

Capítol 2. Ciència i Escrutini: La FIV i la Comissió Warnock

L'autora explora com el Regne Unit va gestionar el naixement de la fecundació in vitro (FIV) a través d'un procés deliberatiu i transparent.

• Louise Brown, la "Superbabe": El naixement de la primera nena proveta el 1978 va generar un gran debat moral i oposició de grups conservadors.
• La Comissió Warnock: El govern de Margaret Thatcher va nomenar la filòsofa Mary Warnock per presidir un comitè divers (no només científics) per avaluar la tecnologia.
• La regla dels 14 dies: Warnock va proposar un límit clar i comprensible per a la recerca amb embrions (14 dies), cosa que va permetre la innovació científica alhora que respectava les sensibilitats morals del públic.
• Lliçó per a la IA: Harding afirma que la regulació no és enemiga de la innovació; al contrari, pot donar la seguretat jurídica necessària perquè la indústria creixi amb la confiança de la societat.

Capítol 3. Propòsit i Benefici: L'Internet abans de l'11-S

Aquest capítol narra el pas d'Internet d'un projecte militar (ARPANET) a una eina comercial dominada per la visió llibertària.

• Al Gore i l'autocrítica: Explica la transició d'Al Gore, de jove idealista a vicepresident, i com la seva visió d'una "autopista de la informació" amb finalitats educatives va ser superada per la privatització massiva.
• La cultura de l'obertura: Els joves graduats que van crear els protocols d'Internet (com Vint Cerf i Steve Crocker) van establir una cultura de col·laboració i consens descentralitzat.
• ICANN: Davant el conflicte sobre qui havia de controlar el sistema de noms de domini (el "Root"), es va crear ICANN el 1998 com una organització multi-actor privada sense ànim de lucre, evitant el control governamental directe.
• Lliçó per a la IA: L'autora suggereix que un model similar a ICANN, transparent i obert a diferents parts interessades, podria ser útil per a la governança dels grans models de IA.

Capítol 4. Confiança i Terror: L'Internet després de l'11-S

Analitza com els atemptats del 2001 van trencar el consens sobre l'Internet lliure i van portar a la vigilància massiva.

• L'erosió de la llibertat: L'aprovació de la Patriot Act i els programes de vigilància de la NSA (revelats posteriorment per Edward Snowden) van utilitzar Internet com una arma d'intel·ligència, minant la confiança internacional en els EUA.
• La vigilància per IA: Harding alerta sobre l'actual "estat de vigilància" a la Xina (un fitxer per cada persona) i com tecnologies de reconeixement facial estan sent utilitzades també a l'Oest (per la policia o per empreses com MSG Entertainment) sense control suficient.
• L'amenaça de la fragmentació: Explica com molts països van voler "desconnectar-se" de la influència dels EUA i crear les seves pròpies xarxes (balkanització d'Internet) arran dels escàndols de espionatge.

Conclusió: Lliçons de la Història

El llibre conclou amb un crida a l'acció per al futur.

1. Límits clars: Cal definir "línies vermelles" per a la IA, com les armes autònomes letals o el reconeixement facial invasiu.
2. Propòsit positiu: La IA s'hauria de dirigir cap a grans reptes humans, com la crisi climàtica, mitjançant incentius i inversió pública.
3. Confiança i diversitat: Els equips que construeixen la IA han de ser més diversos per evitar biaixos geogràfics, racials i socioeconòmics.
4. Participació ciutadana: Harding encoratja la gent corrent a pressionar els seus representants i a no acceptar l'argument que la tecnologia és "massa complexa" per ser regulada per la democràcia.

En resum, el llibre afirma que la IA no és inevitable; és una elecció humana, i per encertar-la, la societat ha d'implicar-se ara.

Les regles de joc a Stanford i Silicon Valley

How to Rule the World: An Education in Power at Stanford University

 El llibre "How to Rule the World: An Education in Power at Stanford University" (2026), de Theo Baker, és una crònica periodística i personal que detalla el primer any de l'autor a la Universitat de Stanford. L'obra narra com un estudiant de primer any va acabar provocant la dimissió del president de la universitat mitjançant una investigació sobre frau científic, mentre explora la cultura d'elit, l'accés desmesurat al capital i la manca de responsabilitat que defineixen el vincle entre Stanford i Silicon Valley.

A continuació es presenta un resum detallat per eixos temàtics:

1. El "Stanford dins de Stanford" i la cultura de l'èxit

L'autor descobreix ràpidament que existeix un món paral·lel per a uns pocs escollits, identificats com a individus d'"alta agència" (capacitat d'actuar per sobre de les regles).

• Talent com a mercaderia: Els estudiants són vistos per inversors i cercatalents com bitllets de loteria per al proper "Unicorn" de Silicon Valley.
• Grups de poder: Baker descriu cercles exclusius com TreeHacks (l'organització del hackathon més gran del món amb un pressupost "de forat negre") i classes secretes com "Rule" (How to Rule the World), impartida per un conseller delegat egocèntric que ensenya tàctiques de manipulació i extracció de valor als futurs líders tecnològics.
• L'ostentació: Sopars gratuïts amb capitalistes de risc, festes en mansions de 30 milions de dòlars i esdeveniments en iots són habituals per a l'elit estudiantil, finançats per empreses que busquen un accés primerenc al talent.

2. La investigació sobre Marc Tessier-Lavigne (MTL)

El nucli del llibre és la investigació sobre el president de Stanford, un prestigiós neurocientífic.

• L'origen: Tot comença amb una pista sobre comentaris al lloc web PubPeer, on investigadors anònims assenyalaven manipulacions en imatges d'estudis passats de Tessier-Lavigne.
• Col·laboració amb experts: Baker contacta amb la detectiva de dades Elisabeth Bik, que confirma que diversos articles dirigits per MTL contenen evidències de manipulació digital intencionada.
• L'escàndol de Genentech: La investigació més profunda revela que un estudi revolucionari sobre l'Alzheimer publicat a Nature el 2009 s'havia basat en dades fabricades per un investigador del laboratori de MTL a l'empresa Genentech. Segons testimonis interns, Tessier-Lavigne va saber del frau però va optar per no retractar l'article per protegir la seva reputació i la valoració de l'empresa.
• La reacció institucional: La universitat i els advocats de MTL (com el cèlebre Steve Neal) van respondre amb amenaces legals agressives i desqualificacions públiques contra l'autor.

3. Altres investigacions: L'impostor i la "Guerra a la diversió"

Abans del cas MTL, Baker ja s'havia fet un nom amb dues històries impactants:

• William Curry: Un jove que va viure durant anys en diversos dormitoris de Stanford fent-se passar per estudiant, malgrat haver estat expulsat diverses vegades, revelant greus fallades en la seguretat del campus.
• War on Fun (Guerra a la diversió): Una investigació sobre com la creixent burocràcia universitària havia aixafat la vida social i les tradicions estudiantils sota el pretext de la "reducció de danys", creant un ambient sanititzat i corporatiu.

4. El "Duck Syndrome" i el cost personal

El llibre aborda la pressió psicològica dels estudiants de Stanford, coneguda com a Duck Syndrome (la imatge de lliscar serenament per l'aigua mentre les potes neden desesperadament a sota per mantenir-se a flote).

• Salut mental: Baker connecta aquesta cultura del perfeccionisme amb el suïcidi de l'atleta Katie Meyer i altres tragèdies al campus que la universitat va preferir no afrontar obertament.
• Grief i obsessió: L'autor relata la pèrdua dels seus dos avis i d'un mentor proper (Blake Hounshell) durant el curs, així com un episodi d'sobredosi accidental amb opioides a causa de l'estrès i l'aïllament provocats per la investigació.

5. Resolució i seqüeles

• Resultats de la investigació: El juliol de 2023, la junta de trustees de Stanford va publicar un informe que, tot i ser deferent amb MTL en la forma, confirmava la manipulació de dades en diversos dels seus articles i criticava la seva manca de diligència en corregir el registre científic.
• Dimissió i premi: Marc Tessier-Lavigne va dimitir com a president de Stanford. Theo Baker es va convertir en la persona més jove a guanyar el prestigiós premi George Polk.
• Conclusió: L'autor conclou que Stanford ha fet un "pacte de Faust" amb Silicon Valley, on la recerca de la riquesa i l'èxit a qualsevol preu ha corromput la integritat de la institució. Tot i això, MTL va aconseguir poc després una ronda de finançament de 1.000 milions de dòlars per a la seva nova empresa de biotecnologia, demostrant que en aquest sistema, el fracàs sovint es premia amb més capital.

D'acord amb el llibre de Theo Baker, el "secret" de How to Rule the World (com el món acadèmic i de Silicon Valley es refereix simplement com a "Rule") es pot dividir en la naturalesa de la classe, el que ensenyava i la seva finalitat real:

Què era "How to Rule the World"?

Es tractava d'un seminari altament exclusiu i secret impartit al campus de Stanford durant el trimestre d'hivern per un conseller delegat d'èxit de Silicon Valley anomenat Justin. No era una assignatura oficial per crèdits, sinó que funcionava com una mena de societat secreta per a l'aspirant a elit tecnològica.

El secret de l'admissió

L'accés era un procés de "capa i espasa". Per ser considerat, un estudiant havia de ser recomanat per algú que ja formés part de la classe. Després, Justin realitzava entrevistes intenses de vint minuts per avaluar l'ambició, la intel·ligència i el quocient emocional dels candidats. Durant aquestes sessions, feia preguntes personals profundes sobre els punts més alts i més baixos de la vida de l'estudiant per detectar la seva "agència".

El secret del contingut (els "marcs de treball")

Justin afirmava que les úniques persones que realment entenien com funcionava el món eren els fills dels multimilionaris. El seu "secret" consistia a ensenyar un conjunt de marcs de treball (frameworks) senzills però no previsibles que regeixen el funcionament del món per "desbloquejar" el talent latent dels escollits. Els punts clau de la seva doctrina incloïen:

• Ambició desmesurada: L'objectiu era superar els límits de qualsevol ambició concebible.
• Extracció de valor: Ensenyava que un grup selecte d'individus d'"alta agència" pot extreure una gran quantitat de valor de les persones que els envolten.
• La fi justifica els mitjans: Es transmetia una filosofia on el resultat positiu (per a un mateix) era el més important, independentment de com s'aconseguís.
• Tàctiques de manipulació: Els alumnes aprenien maneres intencionades i "sociopàtiques" d'influir en les converses i les persones sense que semblés obvi.

El secret real: l'esquema de Justin

Theo Baker conclou que el veritable secret de la classe era un pla brillant de Justin per fer networking. En lloc de buscar ell el talent, va crear un misticisme que feia que els adolescents més brillants i ambiciosos de Stanford anessin a ell. L'última prova per als alumnes era identificar altres individus d'alta agència, convertint efectivament els estudiants en cercatalents per a la xarxa personal de Justin.

Podem reimaginar-nos una nova democràcia? (9)

 The Blind Spot: How Oligarchs Dominate Our Democracy

El llibre "The Blind Spot: How Oligarchs Dominate Our Democracy" de Jeffrey Winters argumenta que la incapacitat de la democràcia moderna per abordar la desigualtat de la riquesa no és un error, sinó que el sistema va ser dissenyat des del principi per permetre que la democràcia i l'oligarquia convisquin. Winters sosté que els rics no dominen la societat malgrat la democràcia, sinó a través d'ella. L'autor defineix l'oligarquia no com una forma de govern, sinó com la política de defensa de la riquesa, on els rics utilitzen el seu poder per protegir les seves fortunes contra qualsevol amenaça de redistribució

Introducció

L'autor comença amb un record personal de la seva infantesa a Ohio, on el seu pare deia que "els rics ho controlen tot". Winters explora la paradoxa de per què, malgrat segles de votació lliure i igualitària, la desigualtat no ha deixat de créixer. Introdueix el concepte que la democràcia moderna no falla per error, sinó que està dissenyada per anar de la mà de l'oligarquia. Defineix l'oligarquia no com una forma de govern, sinó com la política de defensa de la riquesa. El llibre identifica un "punt cec": la creença que la democràcia ens donarà el canvi que necessitem, quan en realitat està estructurada per protegir els interessos dels més rics.

Capítol 1: Dominació a través de la democràcia

Winters sosté que l'extrema desigualtat no és natural ni normal. Explica que hi ha dues maneres d'excloure les majories: mitjançant la força i la por (dictadures) o mitjançant la desigualtat participativa (democràcies liberals). En aquest segon sistema, els ciutadans tenen el dret de vot i veu, però aquest poder polític és superat pel poder de la riquesa dels oligarques. L'oligarquia s'integra en la democràcia explotant conflictes horitzontals (com l'avortament, la raça o la religió) per mantenir les majories dividides i distretes del conflicte vertical (la riquesa).

Capítol 2: L'era de la desigualtat explosiva

Aquest capítol analitza dades per demostrar que la riquesa està més concentrada que mai a la història humana. Winters argumenta que hem de centrar-nos en la riquesa i no només en els ingressos, perquè la riquesa és la que compra influència política. Mostra dades sorprenents:

• El Gini de riquesa a Suècia (87) és gairebé tan alt com el del món sencer (88), desmitificant el model nòrdic com a lliure d'oligarques.
• La bretxa de riquesa als EUA el 2024 és vuit vegades superior a la de l'antiga Roma esclavista.
• Des del 1975, s'han transferit 55 bilions de dòlars del 90% inferior cap a l'1% superior en el cas dels EUA.

Capítol 3: Fent pagar als oligarques

Explica la història de la fiscalitat progressiva com l'única eina eficaç per frenar la desigualtat. Relata l'operació d'intel·ligència de l'IRS de 1973 per punxar el Castle Bank a les Bahames, on els rics amagaven la seva fortuna. L'operació, anomenada "Project Haven", va ser un èxit inicial que va descobrir una llista secreta de clients d'elit. El capítol també repassa com presidents com FDR van utilitzar els impostos durant les crisis per "salvar el sistema capitalista" de moviments més radicals.

Capítol 4: El punt d'inflexió

Winters detalla la contraofensiva oligàrquica dels anys 70. L'agència de l'IRS va ser sabotada des de dins per Donald Alexander, un advocat de defensa de la riquesa nomenat com a comissionat per Nixon, que va desmantellar la divisió d'intel·ligència. Les batalles judicials posteriors van acabar absolent els evasors o bloquejant les proves de l'IRS. El 1977 es marca com l'inici de l'era actual, on els rics paguen taxes efectives més baixes que la classe treballadora. Apareix la figura de Burton Kanter, el cervell que va crear moltes de les trampes legals que l'indústria de defensa de la riquesa utilitza avui.

Capítol 5: El naixement d'una il·lusió

Winters viatja a la Convenció Constitucional de 1787 per explicar l'origen del sistema. Argumenta que la Constitució dels EUA va ser una resposta a una crisi de deute on les legislatures estatals (com la de Pennsilvània) s'havien tornat "massa democràtiques" i estaven perdonant deutes als pobres en detriment dels creditors rics. Els "Pares Fundadors" van dissenyar un sistema piramidal i ple de controls (com el Senat o el veto presidencial) per protegir la propietat de la "tirania de la majoria". Així es va crear el punt cec on la riquesa es considera un afer privat i no una forma de poder polític.

Capítol 6: L'era de l'oligarquia a la teva cara

En les últimes dècades, els oligarques han deixat de ser invisibles per exercir el poder obertament. L'autor critica l'ús de termes com "megadonors", que amaga que són en realitat oligarques comprant resultats polítics. Analitza casos d'impunitat penal, com el de Ty Warner (Beanie Babies) o el dels germans Wyly, on, malgrat evadir milers de milions, les penes van ser mínimes o inexistents gràcies a l'ús de la filantropia com a escut legal.

Capítol 7: La casa mai guanya

Winters descriu com la complexitat s'ha convertit en una arma. L'IRS estima que es perden 1 bilió de dòlars a l'any en impostos no pagats als EUA (la "bretxa fiscal"). Mentre que els treballadors tenen les taxes retingudes automàticament, els rics utilitzen una estructura de "grans societats" i el sistema de "portes giratòries" (advocats que passen de l'IRS a firmes privades) per negociar acords secrets i evitar judicis. La llei de detecció de fraus està tan deteriorada que el sistema s'ha convertit en una "ruleta d'auditoria" on el risc per a un oligarca és gairebé zero.

Capítol 8: El laberint

Analitza les noves formes de defensa de la riquesa en el segle XXI. Després de l'11 de setembre, es van imposar regles de transparència bancària per buscar terroristes, però els oligarques van ser "danys col·laterals". La resposta de l'indústria ha estat crear estructures encara més opacs, com les societats en cadena de fins a 20 nivells, impossibles d'auditar. També explica com es van guanyar batalles per la transparència (com la Llei de Transparència Corporativa) només perquè el govern de Trump les acabés buidant de contingut el 2025 per decret executiu.

Capítol 9: La política de la preparació

El llibre conclou amb propostes per al futur. Winters adverteix que quan la democràcia ha desafiat frontalment l'oligarquia en el passat (com a Xile o Guatemala), el resultat ha estat sovint el col·lapse de la democràcia per cops d'estat oligàrquics. Proposa dues estratègies:

1. Incrementalime estratègic: Reformes possibles ara, com enfortir l'IRS, prohibir anuncis de campanya en mitjans públics o limitar les "grans societats".
2. Política de preparació: Tenir llestes reformes estructurals per a moments de crisi, com la sortició (triar representants per sorteig en lloc de votació) o l'eliminació del Senat i el veto presidencial.

Winters acaba afirmant que el primer pas és obrir els ulls al punt cec i reconèixer que vivim en una desigualtat participativa que només es pot canviar si es qüestiona la pròpia estructura del sistema.

El llibre identifica el nostre "punt cec" com la il·lusió col·lectiva que la democràcia, tal com està estructurada, ens donarà els canvis que necessitem per aconseguir la igualtat econòmica. El terme "desigualtat participativa" per descriure un sistema on hi ha una màxima veu popular però un impacte molt limitat en les polítiques de riquesa, permetent que la llibertat política coexisteixi amb una gran injustícia econòmica

Autòcrates i cleptòcrates (3)

Regime Change: Inside the Imperial Presidency of Donald Trump 

El llibre "Regime Change: Inside the Imperial Presidency of Donald Trump" (2026), de Maggie Haberman i Jonathan Swan, detalla la consolidació d'una presidència sense restriccions durant el seu primer any de mandat (2025-2026).

I. Whirlwind (El Torbellí: La presa de control)

Trump va iniciar el mandat amb la convicció que l'exili polític i els problemes legals l'havien fet més fort, optant per un gabinet basat en la lleialtat absoluta i l'aparença televisiva.

• Selecció del Gabinet: Marco Rubio va ser nomenat secretari d'estat i assessor de seguretat nacional; Pete Hegseth, secretari de guerra (defensa); i John Ratcliffe, director de la CIA, amb la missió explícita de "triturar" l'agència. La prova de foc per als candidats era la seva opinió sobre el 6 de gener i la victòria de Biden el 2020.
• Elon Musk i el DOGE: Musk va esdevenir una figura omnipresent, vivint a Mar-a-Lago i dirigint el Departament d'Eficiència Governamental (DOGE). La seva agressivitat va provocar xocs amb els secretaris del gabinet per les retallades indiscriminades i l'accés a dades privades de la Tresoreria. Un correu enviat als funcionaris demanant-los que justifiquessin la seva feina sota amenaça de dimissió va marcar el punt de màxima tensió.
• Guerra Comercial: El 2 d'abril de 2025 ("Liberation Day"), Trump va imposar tarifes globals del 10% i xifres de fins al 145% a la Xina, ignorant les advertències d'experts i portant els mercats al límit del col·lapse abans d'anunciar una pausa de 90 dies.

II. Retribution (Retribució: La venjança institucional)

Trump va utilitzar l'aparell de l'Estat per castigar aquells que el van investigar o criticar, amb la col·laboració activa de Boris Epshteyn i Stephen Miller.

• Atac a les Institucions i Despatxos: L'administració va emetre ordres executives per suspendre les acreditacions de seguretat d'advocats vinculats a Jack Smith i va forçar despatxos com Paul Weiss a pagar "reparacions" de 40 milions de dòlars en serveis pro bono per evitar ser tancats per decret.
• La Batalla de les Universitats: S'ha utilitzat el pretext de combatre l'antisemitisme per amenaçar Harvard amb la pèrdua de 9.000 milions de dòlars en fons federals si no eliminava les polítiques d'identitat (DEI) i permetia el control governamental sobre les admissions.
• Control dels Mitjans: Trump va forçar acords milionaris amb Disney (ABC) i Paramount (CBS) utilitzant demandes per difamació i la pressió sobre les llicències i fusions corporatives.

III. The Enemy Within (L'Enemic Interior: Control Social i Policial)

Se centra en l'ús de la força militar a l'interior dels EUA i la guerra cultural, sota el guiatge d'ideòlegs com Stephen Miller.

• Militarització de les Ciutats: Trump va enviar la Guàrdia Nacional a ciutats demòcrates per dur a terme batudes d'immigrants, enfrontant-se amb governadors com Gavin Newsom i JB Pritzker. L'administració va utilitzar la Llei d'Enemics Aliens de 1798 per deportar persones sense judici, incloent-hi casos erronis com el de Kilmar Abrego Garcia.
• L'Assassinat de Charlie Kirk: La mort del líder de Turning Point USA el setembre de 2025 va radicalitzar l'administració, que va utilitzar el crim per declarar la "esquerra radical" com a organització terrorista domèstica i perseguir organitzacions com la Fundació Ford i Open Society.
• Purga Cultural: Es va iniciar una revisió de l'Smithsonian per eliminar la "ideologia impròpia" i es va canviar el nom del Kennedy Center per incloure el de Donald J. Trump.

IV. Plunder (Saqueig: Riquesa i Conquesta Militar)

Aquesta part descriu la monetització de la presidència i l'expansió militar sense precedents cap al final de 2025 i l'inici de 2026.

• El Negoci del Crypto i Favoritismes: La família Trump va llançar World Liberty Financial, rebent inversions massives de fons sobirans dels Emirats Àrabs mentre l'administració desregulava el sector. També es detalla el regal d'un Boeing 747 de luxe per part de Qatar.
• Operacions Militars i el "Donroe Doctrine":
  • Bombardeig de vaixells: Sota la premissa de combatre els càrtels de la droga com si fossin terroristes, Trump va ordenar bombardejar speedboats al Carib (estil Duterte), sovint matant supervivents que demanaven auxili.
  • Veneçuela: El gener de 2026, forces especials dels EUA van capturar Nicolás Maduro a Caracas per prendre el control de les reserves de petroli.
  • Iran (Operació Epic Fury): El febrer de 2026, malgrat les reticències de JD Vance i de la cúpula militar, Trump va ordenar una campanya massiva de bombardeig que va matar l'Ayatollah i milers de persones, portant el món a una gran guerra per destruir el programa nuclear.

L'Epíleg descriu una entrevista el març de 2026 a l'Oval Office, on Trump es mostra desconnectat dels soldats morts en la guerra amb l'Iran, preferint parlar de la mida de les columnes del seu nou saló de ball i llegint un document que el descriu com "l'home més poderós que el planeta ha conegut mai".

IA pertot arreu (28)

Code-Dependent: Living in the Shadow of AI 

El llibre "Code-Dependent: Living in the Shadow of AI" (2024), de Madhumita Murgia, és una investigació profunda i humanista sobre com la intel·ligència artificial està transformant les vides de persones corrents a tot el món. L'autora, editora d'IA del Financial Times, s'allunya de Silicon Valley per explorar les conseqüències reals de la dependència humana dels sistemes automatitzats, centrant-se en la pèrdua d'autonomia i l'aparició de noves formes de colonialisme de dades.

A continuació es detalla el resum exhaustiu secció per secció:

Introducció: L'ombra de les dades

Murgia descriu com la seva curiositat per les "cookies" la va portar a descobrir el mercat dels corredors de dades (data brokers), empreses que venen perfils detallats de la nostra identitat basats en el comportament en línia. En demanar el seu propi informe, va trobar una versió "ombra" d'ella mateixa que, tot i ser una aproximació estadística, era inquietantment reconeixible. Aquesta economia de dades és la base de l'IA moderna, un model que Shoshana Zuboff anomena "capitalisme de vigilància". L'autora introdueix el concepte de colonialisme de dades: la conversió de vides humanes en fluxos de dades per al benefici d'unes poques grans tecnològiques.

Capítol 1: El teu mitjà de vida (Nairobi i Sofia)

• Ian Koli i Benjamin Ngito (Kibera, Nairobi): Treballen per a Sama fent anotació de dades, marcant objectes en vídeos per entrenar cotxes autònoms de Tesla o Google. Tot i que la feina és repetitiva i monòtona, els ha permès sortir de la pobresa extrema.
• Hiba Daoud (Sofia, Bulgària): Una refugiada iraquiana que etiqueta imatges per a una empresa petroliera canadenca a través de la start-up Humans in the Loop.
• La realitat del "treball fantasma": El capítol revela que l'IA no aprèn sola; depèn d'una mà d'obra precària i invisible a països de baixos ingressos. L'autora destaca l'asimetria de poder: quan l'Hiba va intentar queixar-se directament al client, va ser castigada amb la suspensió del seu compte, demostrant la seva extrema vulnerabilitat.

Capítol 2: El teu cos (Regne Unit i Austràlia)

• Helen Mort i Noelle Martin: Ambdues van ser víctimes de pornografia deepfake no consensuada. L'Helen, una poeta britànica, va descobrir el seu rostre en vídeos de violacions simulades. La Noelle, a Austràlia, ha patit un setge constant des dels 18 anys amb imatges i vídeos creats amb IA que li han robat la identitat.
• Buit legal: El capítol subratlla la manca de lleis internacionals per castigar aquests abusos, ja que durant anys distribuir imatges falses no era delicte en moltes jurisdiccions. Murgia destaca com l'IA s'ha convertit en una arma de misogínia que escala l'assetjament a nivells industrials.

Capítol 3: La teva identitat (EUA i Índia)

• Karl Ricanek: Un enginyer afroamericà que va ajudar a crear sistemes de reconeixement facial, però que ara qüestiona la seva pròpia obra a causa dels biaixos racials que pateix ell mateix i la seva comunitat.
• S. Q. Masood (Hyderabad): Un activista que va demandar el govern de Telangana per l'ús policial de l'aplicació TS-Cop, que recopila dades biomètriques de ciutadans sense el seu consentiment, especialment en barris musulmans.
• Resistència: Es descriu el Dazzle Club a Londres, un grup d'artistes que utilitzen maquillatge asimètric per camuflar-se davant les càmeres de vigilància de King’s Cross.

Capítol 4: La teva salut (Índia i EUA)

• Dra. Ashita Singh (Chinchpada, Índia): Utilitza l'aplicació qTrack de Qure.ai per ajudar a diagnosticar la tuberculosi mitjançant radiografies en una regió remota sense radiòlegs. L'aplicació actua com una "segona opinió", però Ashita adverteix del risc de deixar que l'IA domini el judici mèdic.
• Ziad Obermeyer: Investigador que va descobrir biaixos racials greus en algorismes de salut als EUA. Un sistema (Optum) prioritzava pacients blancs sobre negres més malalts perquè utilitzava la despesa mèdica com a indicador de necessitat, ignorant que els pacients negres sovint tenen menys accés al sistema i generen menys costos.

Capítol 5: La teva llibertat (Amsterdam)

• Diana Sardjoe: Una mare que va lluitar contra els algorismes de policia predictiva (ProKid) a Amsterdam. El sistema va etiquetar els seus fills com a "en risc" de ser criminals basant-se en dades familiars i contactes policials, creant una profecia autocomplerta que va destruir l'estabilitat de la llar.
• El concepte d'"ouroboros" del biaix: El sistema es retroalimenta; la policia vigila més els barris d'immigrants, cosa que genera més dades de detencions, que l'algorisme utilitza per predir més criminalitat en aquests mateixos llocs.

Capítol 6: La teva xarxa de seguretat (Salta, Argentina)

• Projecte de Microsoft: Murgia analitza un pilot a Salta que utilitzava IA per predir l'embaràs adolescent en barris pobres basant-se en variables socioeconòmiques.
• Fracàs i extracció: El pilot es va presentar com una solució tecnològica màgica, però va ser abandonat ràpidament amb el canvi de govern. Mentre que Microsoft va obtenir dades valuoses i visibilitat política, per a les famílies de Salta l'IA no va suposar cap millora real en les seves vides.

Capítol 7: El teu cap (Gig Economy)

• Armin Samii (Pittsburgh): Un exenginyer de cotxes autònoms que va crear l'aplicació UberCheats per demostrar que l'algorisme d'Uber pagava menys del que corresponia als repartidors en calcular malament les distàncies.
• Alexandru Iftimie (Londres): Un conductor d'Uber que va ser bloquejat per l'aplicació acusat de frau sense dret a explicació humana, vivint un malson kafkià fins que un sindicat el va ajudar.
• L'algorisme com a patró: Els treballadors de plataformes com Uber o Deliveroo estan gestionats per un "patró fantasma" que dicta preus, rutes i acomiadaments de manera opaca i inal·lable.

Capítol 8: Els teus drets (Foxglove)

• Cori Crider: Advocada de drets humans i fundadora de Foxglove, una organització que utilitza la llei per desafiar el poder de les Big Tech i els algorismes governamentals.
• Casos clau: Van forçar el govern britànic a abandonar un algorisme de visats discriminatori i un sistema de qualificacions d'exàmens (Ofqual) que penalitzava els estudiants d'escoles públiques durant la pandèmia. També representen treballadors de Sama a Kenya traumatitzats per la moderació de contingut gràfic per a Facebook.

Capítol 9: El teu futur (Xinjiang, Xina)

• Maya Wang: Investigadora de Human Rights Watch que va ajudar a desxifrar l'IJOP, la plataforma de dades que el govern xinès utilitza a Xinjiang per vigilar i detenir la minoria uigur.
• Dystòpia tecnològica: L'aplicació recollia des de l'ús d'electricitat fins a si algú sortia per la porta del darrere de casa seva. Murgia adverteix que aquest model de control total s'està exportant a altres països, amenaçant el concepte mateix de llibertat humana.

Capítol 10: La teva societat (IA Generativa)

• ChatGPT i l'era del "Transformer": L'autora explora com els grans models de llenguatge estan canviant la nostra relació amb la veritat i la creativitat.
• Laurence Bouvard: Una actriu de veu que alerta que l'IA està clonant veus humanes sense permís ni compensació, posant en risc la seva professió.
• Perspectiva de Ted Chiang: L'escriptor de ciència-ficció argumenta que l'IA és "estadística aplicada" i no intel·ligència real; ens adverteix que projectem humanitat en màquines que són, en essència, "pilotes de voleibol" buides.

Epíleg: Algor-ètica i apoderament

El llibre tanca al Vaticà, on el pare Paolo Benanti i el papa Francesc col·laboren amb líders jueus i musulmans en la "Crida de Roma per l'Ètica de l'IA". Murgia conclou proposant un llistat de deu preguntes clau per empoderar el ciutadà, incloent-hi el dret a la transparència de dades, a sous justos per als anotadors i a l'opció de triar sempre una intervenció humana sobre una decisió automatitzada.

A l'epíleg del llibre, Madhumita Murgia proposa una llista de deu preguntes guia dissenyades per empoderar els ciutadans i ajudar-los a recuperar l'autonomia davant l'avenç de la intel·ligència artificial. Aquestes preguntes són:

1. Com seria un salari global més just i coherent per als treballadors de dades de la IA, que reflectís el mercat creixent i lucratiu dels seus serveis?
2. Com incloem les persones marginades i altres minories com a creadors i inventors de la IA, sense reclutar-les exclusivament per a feines explotadores com la moderació de continguts?
3. Quins productes generats o assistits per IA haurien d'anunciar-se clarament com a tals als consumidors, i quins d'aquests haurien de tenir una opció de revisió humana sense cap cost per a l'individu?
4. Com sabem si un producte d'IA és segur (és a dir, que no pot ser manipulat ni és discriminatori) i, si no ho sabem, hauria d'estar realment a l'abast del públic?
5. Quines àrees de la llei es poden modificar per tenir en compte la IA, com ara els drets d'autor, la privadesa, la ciberseguretat o les lleis de drets humans?
6. Com podem aportar experiències més diverses a les discussions sobre el desenvolupament i la legislació de la IA, especialment veus de fora d'Occident?
7. Si la IA pot ajudar a reduir desigualtats (com en la salut), són aquests productes accessibles per a les comunitats que més els necessiten i no només per a qui els pot pagar?
8. En àrees com l'ocupació o la justícia, qui és el responsable dels resultats d'una eina d'IA i si aquesta persona té realment un control significatiu sobre la decisió?
9. Com compensem els artistes, escriptors o fotògrafs per la seva creativitat, atès que les empreses tecnològiques utilitzen les seves obres gratuïtament per entrenar els nous sistemes?
10. Quins són els canals per a l'apoderament ciutadà, com ara el dret a eliminar dades de sistemes generatius o el dret a triar una decisió humana per sobre d'una automatitzada?

Mentides sobre la salut i el benestar

The Health and Wellness Lie 

El llibre "The Health and Wellness Lie" (2026), de l'especialista en exercici Nicholas B. Tiller, és una crítica exhaustiva i rigorosa a una indústria que, segons l'autor, prospera mitjançant la confusió industrialitzada i la desinformació. Tiller sosté que, tot i la despesa rècord en benestar, la salut de la població empitjora amb taxes creixents d'obesitat, diabetis tipus 2 i malalties mentals.

A continuació es detallen els eixos principals del llibre:

I. El mecanisme de l'engany i la psicologia del consumidor

• L'aprofitament de les debilitats cognitives: L'autor explica que els humans tenim cervells programats per a la velocitat ("Sistema 1"), heretat dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors, cosa que ens fa vulnerables a solucions ràpides i simples davant de problemes complexos.
• La desregulació dels suplements: A diferència dels medicaments, que han de passar fases clíniques rigoroses per demostrar seguretat i eficàcia abans de vendre's, els suplements operen sota un sistema d'"innocent fins que es demostri el contrari", on només es retiren si causen danys evidents. De fet, el llibre afirma que els suplements estan menys regulats que el menjar per a mascotes.
• La trinitat dels actors: Tiller classifica els protagonistes del món del benestar en tres grups: els creients (víctimes desinformades que actuen de bona fe), els mentiders (que saben que la informació és falsa) i els "bullshitters" (a qui la veritat els és irrellevant mentre obtinguin benefici o prestigi).

II. Estratègies de màrqueting i "Science Washing"

• Blanqueig científic (Science washing): Molts productes utilitzen termes tècnics buits (com "biomodulació", "flux d'energia" o "reseteig cel·lular") per crear una aparença de legitimitat científica sense tenir proves reals.
• L'atracció del "natural" i l'antic: El màrqueting explota el biaix que el que és antic o prové de la natura és inherentment millor, ignorant que la natura també produeix verins i pandèmies.
• L'economia de l'atenció i els influencers: Les xarxes socials han substituït els experts per influencers. Tiller destaca que tenir milions de seguidors no és una credencial científica i que les marques prefereixen els influencers perquè són més barats i generen més confiança emocional que els mitjans tradicionals.

III. Els problemes de la ciència moderna ("Foc Amic")

• Metodologia podrida: L'autor denuncia que fins i tot dins de la ciència hi ha pràctiques qüestionables (QRP) com el segrest de dades, la manipulació estadística i la manca de transparència per la pressió de "publicar o morir".
• Casos d'estudi fallits: El llibre analitza estudis sobre la Vitamina D que prometien millores de forma física impossibles o les nanobulles d'oxigen, demostrant que moltes d'aquestes afirmacions són fisiològicament implausibles.
• Conflictes d'interès: Moltes investigacions sobre begudes esportives o suplements estan finançades per les mateixes empreses, cosa que augmenta dràsticament la probabilitat de resultats positius.

IV. Mites sobre el pes i l'exercici

• La fal·làcia de les dietes de moda: Dietes com la keto, l'Atkins o el dejuni intermitent poden causar pèrdua de pes a curt termini per dèficit calòric, però el 90% de les persones recuperen el pes en pocs anys, sovint acabant pitjor degut a l'efecte jo-jo.
• Drogues "miracle" (GLP-1): Fàrmacs com l'Ozempic són eines potents, però no dreceres; sense canvis d'hàbits permanents, el pes es recupera en deixar la medicació.
• Mites de l'exercici: Es desmunten idees com la "reducció localitzada" de greix (per exemple, fer abdominals per cremar greix de la panxa) o l'ús de cinturons vibratoris i estimulació elèctrica per cremar calories sense esforç.

V. Teràpies Alternatives i el perill de les dades anecdòtiques

• El cost del "A mi em va funcionar": Tiller adverteix que les anècdotes no són evidència científica i que confiar en teràpies sense base (com l'homeopatia per a malalties greus) ha causat morts prevenibles.
• Teràpies analitzades: El llibre critica pràctiques com la crioteràpia de cos sencer, el "mouth taping" (tapar-se la boca per dormir), els banys de gel i la hidroteràpia de còlon, assenyalant que els riscos (com embòlies o infeccions) sovint superen els beneficis imaginaris.
• Longevitat i "Tech-bros": Es discuteixen personatges com Bryan Johnson o Dana White, criticant que amaguen els beneficis de l'exercici i la dieta bàsica sota una capa de biohacks exòtics i extremadament cars.

VI. Conclusions i el camí cap al futur

Tiller proposa tres escenaris de futur i advoca per la "Possibilitat", on els ciutadans es converteixen en els seus propis reguladors mitjançant el pensament crític. La seva recomanació final és tornar als fonaments poc glamurosos que no es poden empaquetar ni vendre: una alimentació equilibrada basada en aliments sencers, activitat física regular, un son adequat i l'evitació de tòxics com l'alcohol.

Per identificar si un producte està utilitzant el "blanqueig científic" (science washing), cal fixar-se en l'ús de retòrica enganyosa i tecnicismes buits que busquen donar una aparença de legitimitat sense tenir una base real. Segons les fonts, aquestes són les claus principals per detectar-ho:

1. Ús de jargó científic o "encegament per ciència"

Moltes empreses utilitzen termes tècnics i jargó complex per aclaparar el consumidor i evitar que aquest analitzi la validesa de la reclamació. Exemples comuns inclouen:

• Termes elàstics: Paraules com "inflamació", "desintoxicació cel·lular", "flux d'energia" o "bio-modulació" que s'utilitzen sense una definició precisa.
• L'atractiu del "Nano": S'afegeix el prefix "nano" (com en "nanobolles d'oxigen" o "nanotecnologia") a productes de consum per fer-los semblar d'alta tecnologia, encara que el seu significat real en el context del producte sigui irrellevant o fisiològicament implausible.
• Referència a components moleculars: Es mencionen estructures com "liposomes" o "fosfolípids" per donar una impressió de ciència d'avantguarda mentre se sobrevenen beneficis que no han estat verificats sòlidament.

2. Mecanismes retroajustats

Una estratègia habitual és agafar pràctiques antigues o basades en el folklore i canviar-ne l'explicació mística per una de biomèdica per fer-les més acceptables avui dia.

• Per exemple, en l'acupuntura, la idea de "meridians d'energia" es substitueix per termes com "estimulació neuromuscular" o "punts gallet" (trigger points), tot i que les proves sobre la seva eficàcia real més enllà de l'efecte placebo continuen sent febles.
• De la mateixa manera, el tractament amb ventoses (cupping) es promociona ara com una eina per "augmentar el flux sanguini", una explicació que sona científica però que ignora com el cos regula realment l'oxigenació muscular.

3. Promeses de "reforçar" o "netejar"

El blanqueig científic sovint recorre a conceptes biològics que sonen bé però que no funcionen com el màrqueting suggereix:

• Estimular el sistema immunitari: Científicament, el sistema immunitari no es pot "inflar" com un globus amb un batut verd; només es pot enfortir mitjançant hàbits bàsics (dieta, exercici, son) o vacunes.
• Eliminació de toxines: El màrqueting utilitza "toxines" com un dimoni fabricat per vendre purificacions, ignorant que el fetge i els ronyons ja realitzen aquesta funció de manera sofisticada.

4. Senyals d'alerta en la informació i l'evidència

Per comprovar si un producte és legítim o només té la façana de ciència, pots seguir aquestes recomanacions pràctiques:

• Vigila els enllaços externs: Si un article o reclamació no cita fonts acadèmiques o enllaça a recursos fiables, és probable que sigui només una opinió.
• Segueix el finançament: Si un estudi que demostra els beneficis d'un producte està finançat per la mateixa empresa que el fabrica, el risc de biaix és molt elevat.
• Desconfia de la "revolució" d'un sol estudi: La ciència real es basa en la repetició i el consens, no en un únic descobriment "miraculós" que cap altre laboratori ha pogut confirmar.
• Ignora els títols buits: Etiquetes com "assessor de benestar" o "coach de vida" no estan regulades; cal buscar professionals amb títols legalment protegits com "dietista", "metge" o "fisioterapeuta".

La ciència real és mesurada i qualificada, mentre que el blanqueig científic tendeix a ser cridaner, absolutista i ple de paraules de moda que s'enfonsen sota un escrutini mínim.