29 de desembre 2025

L'accés als medicaments oncològics

Determinants of time to access to EMA-approved cancer drugs in Spanish NHS in the past decade: a two cohorts study

Aquest article de revisió analitza els factors determinants que influeixen en el temps necessari per a la presa de decisions de reemborsament (TTRD) i l'accés final als medicaments oncològics al Sistema Nacional de Salut (SNS) espanyol durant l'última dècada (2010-2023). Espanya és el quart mercat farmacèutic més gran d'Europa, però el temps de reemborsament per als fàrmacs contra el càncer ha estat considerablement més llarg que en altres països europeus en els darrers anys.

L'objectiu de l'estudi és analitzar els factors clau que influeixen en el TTRD i l'accés a Espanya per a una àmplia gamma d'indicacions oncològiques. Es van revisar els fàrmacs oncològics aprovats per la Comissió Europea (CE) entre el 2010 i el 2023.

Metodologia i Dades de Catalunya

L'estudi és retrospectiu i analitza un total de 78 medicaments i 220 indicacions per a tumors sòlids autoritzats a Espanya.

  • Cohorts d'Estudi: Es van analitzar dues cohorts separades a causa de les potencials diferències en els temps de procés entre les noves aprovacions de fàrmacs i les extensions d'indicacions:
    • Cohort A (n = 88 indicacions): Indicacions associades a una nova autorització de la CE.
    • Cohort B (n = 220 indicacions): Totes les indicacions incloses.
  • Definicions de Temps:
    • TTRD (Temps per a la Decisió de Reemborsament): Període des de la data d'autorització de comercialització per la CE fins a la decisió final de reemborsament (positiva o negativa).
    • TTR (Temps de Reemborsament): Període des de la data d'autorització de la CE fins a una decisió de reemborsament positiva.
  • Fases de Procés (P1, P2, P3): El procés de reemborsament es divideix en tres fases, sent P3 (des de la presentació de la primera proposta de preu i reemborsament (P&R) fins a la decisió final) la més llarga, amb una durada mitjana de 269 dies segons un informe oficial. El TTRD total (mitjana) al SNS espanyol era de 613 dies entre el 2020 i el 2023, propera a la mitjana de la Unió Europea (586 dies), però molt més llarga que a països com Alemanya (110 dies) o Anglaterra (340 dies).

Resultats Clau i Factors Determinants

1. Temps Mitjà de Reemborsament (TTRD)

  • La mitjana de TTRD va ser de 528 dies per a la Cohort A i de 524 dies per a la Cohort B.
  • La mitjana de TTR per a la Cohort A (indicacions reemborsades) va ser de 553 dies.

2. Impacte de la Qualitat de l'Evidència (Factors Crucials)

La qualitat de l'evidència clínica va ser el factor més important per escurçar el TTRD, fet que suggereix que l'alt nivell d'incertesa en les dades inicials pot retardar la decisió.

Per a la Cohort A (Noves Autoritzacions):

  • Assajos de Fase III: La base d'assajos de fase III es va associar amb un TTRD significativament més curt (HR: 9.98; IC del 95% (2.61–38.08); p < 0.001).
  • Dades de Qualitat de Vida (QoL): La disponibilitat de dades de QoL es va associar amb un TTRD significativament més curt (HR: 5.30; IC del 95% (2.01–13.96); p < 0.001). Aquestes dues variables van romandre estadísticament significatives fins i tot després de la correcció de Bonferroni.
  • Dades de Supervivència General (OS): La disponibilitat de dades d'OS a l'EPAR també va mostrar una associació estadísticament significativa amb un TTRD més curt en l'anàlisi univariant (HR: 2.41; p < 0.001).

Per a la Cohort B (Totes les Indicacions):

  • La disponibilitat de dades d'OS va ser l'únic factor que es va correlacionar amb un TTRD més curt (HR: 2.27; IC del 95% (1.11–4.66); p < 0.05) en l'anàlisi multivariant, encara que va perdre significació després de la correcció de Bonferroni.
  • Aquest efecte es va afeblir en la Cohort B, ja que moltes extensions d'indicacions ja tenien dades més madures d'OS i QoL.

3. Factors sense Associació Significativa

Sorprèn que molts factors formals de P&R (Preu i Reemborsament) no mostressin una associació estadísticament significativa amb l'escurçament del TTRD.

  • Benefici Clínic Substancial (ESMO-MCBS): L'ús de la puntuació ESMO-MCBS per mesurar el benefici clínic substancial no va ser estadísticament significatiu en l'anàlisi multivariant de cap de les dues cohorts. Els autors suggereixen que això podria deure's al fet que la decisió de P&R es pren quan les dades del benefici clínic encara són preliminars, amb dades més concloents (OS o QoL) que apareixen més tard.
  • Cost-Utilitat (ICUR): El ràtio de cost-utilitat incremental (ICUR) estimat no va ser estadísticament significatiu. Això és notable, ja que la legislació espanyola exigeix la consideració de la rendibilitat en el reemborsament de medicaments. El valor mitjà de l'ICUR estimat per a la Cohort B va ser de 117.784 €/QALY, amb una mitjana de 86.770 €/QALY.
  • Altres Factors: Tampoc es van trobar associacions significatives per a la grandària de la companyia (Big Pharma 12), l'estat d'orfandat, l'autorització de comercialització condicional o l'avaluació accelerada per l'EMA. L'avaluació accelerada de l'EMA no es tradueix en un accés més ràpid al sistema sanitari espanyol si hi ha dubtes sobre la qualitat de l'evidència.

4. Evolució dels Retards al Llarg del Temps

L'anàlisi de la sensibilitat temporal va revelar un augment substancial dels retards en el reemborsament durant els darrers anys:

  • El TTRD mitjà va ser significativament més llarg en el període 2020–2023 (696 dies de mitjana), en comparació amb el període inicial 2010–2014 (399 dies de mitjana).
  • Aquest augment coincideix amb un major nombre de decisions i presentacions de P&R, cosa que suggereix una possible càrrega de treball més gran per als avaluadors.

Implicacions Polítiques

Els autors subratllen que els retards en l'accés contribueixen a les desigualtats a Europa. L'estudi suggereix que els requisits de reemborsament per als nous fàrmacs oncològics haurien d'estar més alineats entre totes les parts interessades (agències reguladores, responsables polítics nacionals i indústria farmacèutica).

  • Millora de l'Evidència: Millorar la qualitat de l'evidència presentada, especialment la disponibilitat de dades d'OS i QoL, pot ajudar a escurçar significativament els temps d'accés als fàrmacs contra el càncer.
  • Avaluació Econòmica (EE): L'EE s'hauria d'enfortir per donar suport a una millor presa de decisions, ja que l'anàlisi mostra que el cost-utilitat actualment no té l'impacte esperat en les decisions.
  • Coordinació: És crucial revisar les polítiques d'avaluació accelerada i autorització condicional de l'EMA per alinear-les amb els requisits mínims d'evidència dels estats membres, o implementar programes de reemborsament condicional per a fàrmacs prometedors amb incertesa (com el que proposa el Comitè Assessor per al Finançament de la Prestació Farmacèutica (CAPF) a Espanya).

 

28 de desembre 2025

Economia del frau (4)

 Whistleblower: Traitor or Hero

El llibre "Whistleblower: Traitor or Hero", escrit pel banquer britànic Howard Wilkinson, no és només el relat d'un cas de corrupció financera, sinó una crònica claustrofòbica sobre com un sol individu pot posar en perill un gegant bancari quan decideix no mirar cap a una altra banda.

1. L’Escenari: Una sucursal "miraculosa" a Tallinn

El 2007, el banc danès Danske Bank va comprar el finès Sampo Bank, el qual incloïa una petita sucursal a Estònia. Wilkinson, que treballava allà com a cap de mercats per als Bàltics, va començar a notar una anomalia estadística: aquella petita oficina generava uns beneficis immensos, totalment desproporcionats respecte a la seva quota de mercat local.

  • El nínxol de negoci: La clau era la divisió de "No Residents". Milers de clients (principalment de Rússia, Azerbaidjan i altres països de l’antiga URSS) utilitzaven la sucursal per convertir rubles en dòlars o euros i enviar-los a l'estranger.

  • La sospita: Wilkinson es va adonar que el banc no feia les preguntes bàsiques: D'on venen els diners? Qui és el propietari real d'aquestes empreses?

2. El "Moment Eureka": El cas de Lantana Trade LLP

El desembre de 2013, Wilkinson va estirar d’un fil que semblava insignificant. Va investigar un client anomenat Lantana Trade LLP, una societat amb seu al Regne Unit que movia quantitats ingents de diners cada dia.

  • La recerca: En consultar el registre mercantil britànic (Companies House), va descobrir que Lantana era una empresa "dorment": declarava zero ingressos, no tenia actius i la seva adreça era un apartament compartit amb centenars d'altres empreses pantalla.

  • La mentida: Malgrat declarar oficialment que no tenia activitat, el banc li processava milions de dòlars. Quan Wilkinson va alertar la direcció, la resposta va ser inquietant: un directiu li va dir que el propietari de Lantana era algú "proper a la família de Putin i al servei secret rus (FSB)".

3. La Croada Interna (2013-2014)

Wilkinson no va anar immediatament a la policia. Va intentar arreglar-ho des de dins seguint els canals oficials. Va enviar quatre informes d'alerta (whistleblowing) a la seu central de Copenhaguen:

  • Informe 1: Denunciava que Lantana i altres empreses havien mentit al regulador britànic i que el banc estava cometent un delicte de blanqueig.

  • La reacció del banc: En lloc d'aturar les operacions, el banc va tancar el compte de Lantana per "discreció", però va permetre que altres milers de comptes similars continuessin operant.

  • Cultura de por: Wilkinson descriu un ambient on els directius que portaven els beneficis de la sucursal estoniana eren intocables. Se li va demanar que deixés d'investigar si no volia tenir problemes.

4. La Sortida i el Silenci Impostat

Davant la inacció de la cúpula directiva (incloent-hi el llavors CEO, Thomas Borgen), Wilkinson va dimitir el 2014.

  • L'acord de confidencialitat (NDA): El banc el va obligar a signar un acord de silenci molt agressiu a canvi de la seva liquidació. Durant quatre anys, Wilkinson va viure amb la por que, si parlava, el banc el portaria a la ruïna legal.

  • La rentadora russa: Durant aquells anys de silenci de Wilkinson, es calcula que la xifra total de diners blanquejats va arribar als 200.000 milions d'euros. Els diners servien per a suborns polítics a Europa, compra d'immobles de luxe i finançament d'activitats opaques del Kremlin.

5. L'Explosió de l'Escàndol (2018)

L'escàndol va saltar als mitjans gràcies a filtracions i a la feina del diari Berlingske. La identitat de Wilkinson va ser revelada per error o filtració, i es va veure obligat a sortir a la llum pública.

  • Testimoni als Parlaments: El llibre descriu la tensió de testificar davant el Parlament Danès i l'Europeu. Wilkinson va denunciar que el sistema de control de la UE és un "formatge suís" ple de forats.

  • Conseqüències: El cas va provocar la caiguda del govern estonià, la dimissió de la cúpula de Danske Bank, i investigacions del Departament de Justícia dels EUA.

6. Temes de fons i reflexió final

El títol "Traitor or Hero" resumeix el conflicte central:

  1. Traïdor: Per al món corporatiu, ell va trencar el "codi de silenci" i va fer perdre milers de milions en valor borsari als accionistes.

  2. Heroi: Per a la integritat del sistema financer, va exposar com els bancs occidentals ajuden activament a la corrupció global mentre fan veure que compleixen les normes.

El llibre acaba amb una advertència: els "denunciants" no estan protegits. Wilkinson va perdre la seva carrera, va patir un estrès devastador i va ser perseguit legalment, mentre que molts dels directius responsables van marxar amb indemnitzacions daurades.

PS. Si vols llegir els documents i les proves reals en què es basa el llibre sense cost, pots consultar aquests enllaços oficials:

El diari danès Berlingske té un especial multimèdia molt detallat (en anglès i danès) amb gràfics sobre com es movien els diners:

I un ppt.