ECONSALUT: IA pertot arreu (32)

Data Empire: The Power of Information to Organize, Control, and Dominate

Aquest és un resum del llibre "Data Empire: The Power of Information to Organize, Control, and Dominate" (2026), de la professora d'humanitats digitals i compromís social de Dartmouth, Roopika Risam. El llibre utilitza una perspectiva històrica global per analitzar com les pràctiques de registre de dades, lluny de ser un invent de l'era computacional moderna, han estat des de l'antiguitat un motor crucial per a la governança, el control de les poblacions, el colonialisme i la consolidació del poder estatal i corporatiu.

Introducció: El recompte que mantenim (c. 65.000 aC)

L'autora inicia l'obra recordant un pòster de la seva infantesa amb pintures rupestres de la cova de Lascaux (França), de l'any 15.000 aC. El 2023, investigadors de la University College London van proposar que els punts, línies i símbols en forma de Y d'aquestes pintures no eren simples decoracions abstractes, sinó codis que registraven els cicles de reproducció dels animals i els mesos lunars: representaven, per tant, una forma primerenca de dades per a la supervivència.

L'instint de registrar és un component clau de la "modernitat conductual" de l'Homo sapiens des de fa 100.000 anys. L'evidència material més antiga de dades és l'os de Lebombo (Sud-àfrica, 43.000 anys d'antiguitat), un os de babuí amb 29 incisions utilitzat com a bastó de recompte per mesurar el temps, així com l'os de llop de Txèquia o l'os d'Ishango al Congo, que possiblement registrava cicles menstruals. Tot i que la paraula data prové del llatí datum ("allò que és donat"), les dades mai són objectives, sinó que es troben construïdes i "cuinades" per decisions humanes de selecció.

La distinció de les dades com a elements bruts, processats en informació i convertits en coneixement és un fenomen del segle XX lligat a la computació. Risam tanca l'obertura amb un cas personal en què va ser catalogada erròniament com a no ciutadana a l'Administració de la Seguretat Social dels EUA, exemplificant com les categories i els errors de les bases de dades tenen un impacte immediat en els drets i la línia de vida dels individus.

Part I: Orígens (Origins)

Capítol 1: Els primers comptables (c. 9000–1700 aC)

La fixació del poder: L'any 2279 aC, Sargon d'Accad, un antic orfe que va passar de coper a rei de Kish, va unificar les ciutats estat de Mesopotàmia per fundar l'Imperi Accadi. Per mantenir la seva legitimitat, Sargon va utilitzar esteles de pedra on va immortalitzar les seves victòries militars i la propietat de les terres, convertint el registre en un sistema administratiu reproduïble i durador.
Els orígens de la comptabilitat: Molt abans de Sargon, la transició de les societats caçadores-recol·lectores cap a l'agricultura (c. 6500 aC) va generar la necessitat de gestionar els excedents de gra i solucionar les disputes de confiança sobre qui aportava què a la comunitat. L'any 9000 aC, els habitants de Mureybet (Síria) ja utilitzaven fitxes d'argila (esferes, cones i discs) per comptar el gra, els cereals o les llenties. Aquestes fitxes van actuar com una eina de càlcul extern que reduïa la incertesa de la memòria. De manera paral·lela i sense contacte, la civilització de Caral-Supe (Perú) cap al 3500 aC va crear els primers quipus de cotó amb nusos per registrar el comerç de peix i cotó, i coordinar el treball col·laboratiu entre regions.
L'argila de l'escriptura: Per protegir les transaccions a llargues distàncies comercials, els mercaders mesopotàmics guardaven les fitxes dins d'esferes d'argila buides anomenades bullae, marcant-ne l'exterior amb impressions dels objectes de l'interior. Amb el creixement de les ciutats estat, els temples es van convertir en centres de redistribució on els administradors sacerdotals utilitzaven les bullae per registrar tributs i obligacions, monopolitzant el poder sobre la població. Eventualment, les esferes es van aplanar per donar pas a les taules de cuneïforme. L'escriptura no va néixer, doncs, per explicar històries, sinó per mantenir recomptes de canals, racions i lleis.
L'elit de l'escriptura: L'accés a l'escriptura a Mesopotàmia i Egipte era un privilegi limitat a famílies d'elit formades a les escoles d'escribas (é-dub-ba). S'esmenta que el primer nom propi registrat de la història humana no és el d'un rei o heroi, sinó el d'un comptable de la ciutat d'Uruk anomenat Kushim. L'única excepció de signatura primerenca és Enheduanna, filla de Sargon i alta sacerdotessa de Nanna, considerada la primera autora coneguda en subscriure els seus poemes. A l'Egipte faraònic, els escribes de la cort gaudien de grans privilegis i un alt estatus social per la seva capacitat de mesurar terres i registrar collites. A la Xina de la dinastia Shang, els escribes reials gravaven les preguntes i verdictes de la endevinació a les brases sobre ossos d'oracle (crans de tortuga o d'animals), creant el registre genealògic reial més antic de l'Àsia Oriental.
Dades com a inclusió i exclusió: Els governs van utilitzar les llistes genealògiques, com la Llista de Reis Sumeris, per reescriure el passat, dotar-se d'una llinatge diví i esborrar els usurpadors. Els ciutadans comuns van aprendre ràpidament a emprar l'escriptura en el seu propi benefici per crear proves davant de la cort: Nanefer a Egipte va adoptar legalment el seu marit i els fills de la seva esclava per blindar-los davant de possibles reclamacions de la seva família política. Abraham va comprar una tomba a Canaan a Ephron per establir una transacció pública que servís de prova de presència inalterable per als seus descendents. No obstant això, el registre també servia per cosificar els individus: les llistes de Drehem registraven les persones esclavitzades sota el terme genèric de "tres esclaus", rebaixant la seva existència a mers números d'inventari.

Capítol 2: Modeladors de la forma (c. 1800–100 aC)

La fragilitat del bronze: L'any 1180 aC, l'edat del bronze es va col·lapsar a la Mediterrània Oriental. Imperis interdependents com el d'Ugarit o l'Imperi Hittita de Suppiluliuma II es comunicaven lentament mitjançant taules de cuneïforme en llatí-accadi enviades per terra i mar. Quan les males collites, les sequeres i les migracions dels pobles del mar van colpir les línies de comunicació, el sistema no va ser capaç de renegociar les obligacions a temps i es va desintegrar. Amb la caiguda dels palaus, l'escriptura Linear B dels micènics va desaparèixer per complet perquè era un codi d'ús exclusivament administratiu de la cort que ningú més sabia llegir.
La resiliència oral: Davant la pèrdua de l'escriptura, els grecs van recórrer a la memòria amb mètodes d'associació rítmica on els cantants (aoidoi) preservaven les epopeies homèriques de gènere en gènere. A l'Índia, després del declivi de la civilització de l'Indus, la casta sacerdotal dels bramans va perpetuar la tradició védica (Ṛgveda) de forma estrictament verbal mitjançant recitacions sil·labades de precisió matemàtica (padapāṭha) que protegien els canons litúrgics i les fórmules de mesura de la terra amb una exactitud que superava la còpia de manuscrits. Els primers israelites empraven rituals domèstics, com el qüestionari del sopar de Pesaj, com a vectors de la història de l'èxode i de la llei de l'aliança.
La revolució de l'alfabet: L'alfabet modern va néixer del treball dels miners cananeus a les mines de turquesa de Serabit el-Khadim (Sinaí), que van adaptar jeroglífics egipcis en signes fonètics senzills. Aquest invent (anomenat Proto-Sinaític) va ser recollit pels comerciants fenicis, que van idear un alfabet de 22 caràcters consonàntics (abjad) àgil i adaptable a les rutes de comerç plurilingües. Els grecs van afegir símbols per a les vocals, fent que l'escriptura coincidís amb la parla real i reduint les distorsions de significat a distància. Això va obrir el camí per a la circulació de textos sagrats o documents de govern, com els edictes del rei Ashoka de l'Imperi Maurya escrits en escriptura Brahmi estàndard en pilars de pedra per governar diverses ètnies.
Unificació a la Xina: Durant la dinastia Qin, l'emperador Qin Shi Huang i el seu canceller Li Si van dur a terme una reorganització massiva del territori eliminant els pesos, calendaris, monedes i dialectes antics per imposar un sol alfabet estàndard, facilitant que els informes de les províncies esculpits en llaminadures de bambú (jiǎncè) s'entenguessin sense ambigüitats en qualsevol racó de l'imperi. L'any 213 aC, l'emperador va ordenar la crema de tots els llibres de relats històrics antics per evitar qualsevol interpretació que qüestionés el present del seu regnat.
Mesurar la naturalesa i els astres: Es van crear sistemes per registrar els patrons naturals: els astrònoms de l'Amèrica Central registraven el recorregut de Venus i el calendari sagrat de 260 dies (tzolk'in) en murals de pedra; a l'Egipte ptolemaic, els funcionaris mesuraven els canvis d'alçada del Nil amb nilòmetres de pedra per anticipar l'impacte d'inundacions o sequeres i adaptar els impostos; a l'Amèrica del Nord, els constructors de la tradició Hopewell van dissenyar els mòpids de Newark per mesurar els canvis d'angle del cicle lunar de 18,5 anys per fixar les dates de trobades de clans. L'mecanisme d'Anticitera (s. I aC), un ordinador analògic d'engranatges de bronze, ajudava els grecs a predir eclipses i calendaris de manera automatitzada. Els viatgers documentaven el seu trajecte a través de manuals de guia marítims (peripli), com la travessia costera d'Hanno de Cartago cap al sud d'Àfrica o la ruta de Scylax de Caryanda al riu Indus per a Darius de Pèrsia.
La Biblioteca d'Alexandria: Sota els primers Ptolemeus, els inspectors de duanes tenien dret a registrar els vaixells per extreure'n qualsevol rotlle de papir on hi hagués text escrit per copiar-lo de forma sistemàtica. Amb més de 500.000 rotlles dipositats a la Biblioteca, els caps de servei com Zenodot d'Efes i Cal·límac de Cirene van dissenyar sistemes d'etiquetatge metadata i indexació alfabètica (el catàleg Pinakes), creant les bases per a la síntesi del coneixement humà. Això va esperonar reflexions sobre el paper de la informació: l'historiador Sima Qian va redactar el Shiji encreuant arxius de antics imperis xinesos rivals per dissenyar una cronologia unificada; Plató va reflexionar sobre l'accés a la veritat en l'al·legoria de la cova; i les escoles budistes i jainistes de l'Índia van demanar debats (vāda) estructurats per validar la inducció de coneixement.

Capítol 3: Els arquitectes de l'acció (c. 350 BCE–400 CE)

L'art del temps de Kautilya: El mestre Kautilya va aconsellar al seu jove deixeble Chandragupta Maurya conquerir l'Imperi Nanda tallant els subministraments des de les fronteres ("menjant el pastís des de les vores"). Al manual del govern (l'Arthashastra), Kautilya va codificar que el poder reial depèn de mantenir circuits d'informació actius i creuats: va recomanar el servei de espionatge permanent format per ciutadans comuns (perruquers, actors, captaires i prostitutes) per verificar les declaracions de collita i els moviments de tropes, evitant així dependre de la lleialtat de governants locals.
Estratègies imperials: A la dinastia Han, el diplomàtic Ban Chao va aconseguir el domini de cinquanta petits regnes dels oasis de la conca del Tarim manipulant les rivalitats dels clans i distribuint cartes amenaçadores (com el lliurament del cap tallat de l'enviat del regne de Yuezhi), imposant la subordinació a l'emperador mitjançant la propaganda en lloc de costoses batalles de l'exèrcit. Les Rutes de la Seda van funcionar com a sistemes de reconeixement tancats on els parts van enganyar l'enviat xinès Gan Ying explicant que trigaria dos anys a creuar la mar cap a territori romà, boicotejant així el contacte directe entre ambdós imperis per conservar el monopoli del mercat de seda. L'any 552, uns monjos cristians van amagar ous de cuc de seda dins de canyes de fusta buides per portar el secret de la sericultura a l'emperador de Bizanci, transformant l'economia de la Mediterrània.
Geometries de dominació: Eratòstenes va mesurar la circumferència de la Terra comparant l'angle d'ombra del sol en el solstici a Alexandria i Assuan (Syene), calculant la distància amb bematistes de l'exèrcit. Estrabó va escriure la seva Geographica per descriure els tipus de terreny on un militar romà hauria de caminar, prioritzant la utilitat de les descripcions per sobre de la perfecció cartogràfica. A la Xina, els historiadors Ban Gu i Ban Zhao van completar el Han Shu, un registre exhaustiu que creuava censos de població, fàbriques de sal i cursos de rius per planificar les rutes de transport sense revoltes de pagesos. En contrast, les cultures aborígens d'Austràlia recorrien a les "línies de cançons" (com la cançó de les Set Germanes), que funcionaven com a mapes cantats per moure's pels deserts d'un país a un altre sense fronteres físiques, prioritzant el respecte de pas i el capital de cura abans que la possessió de la terra.
Mesura i control de la població: Els agrimensors (agrimensores) romans utilitzaven la groma per fixar els camins principals (cardo i decumanus) i imposar una retícula ortogonal de parcel·les (centuriatio) en llocs de conquesta com Timgad, facilitant la concessió de propietats a veterans i la recaptació fiscal. A Mesoamèrica, la metròpolis de Teotihuacán es va erigir sota una estricta graella astronòmica redirigint el curs de riu San Juan i assentant milers de famílies d'orígens diversos en mòduls d'apartaments tancats que unificaven la societat. L'any 2 d'onze, els funcionaris de la dinastia Han van realitzar un cens de 58 milions de persones (un cinquè de la població de la Terra) per designar impostos personals i corvees militars. La intenció d'enumerar els ciutadans també va obrir crisis de sobirania: a Judea, el cens romà de Quirini de l'any 6 dC va provocar la revolta de Judas de Galilea i el fariseu Zadok, que van argumentar que registrar-se a les llistes romanes trencava l'aliança amb Déu i implicava sotmetre's a l'esclavatge de l'imperi, posant les bases del moviment zelot.

Capítol 4: Àrbitres de tot (c. 300–1400 CE)

El control del relat religiós: Per aturar les violentes baralles dels bisbes al voltant de les doctrines d'Arri d'Alexandria (qui veia en el Fill un ésser subordinat) i Atanasi de la mateixa ciutat (qui en defensava la unió amb el Pare), l'emperador Constantí va convocar el Concili de Nicea el 325. Per evitar que la interpretació lliure de les escriptures esquerdés el consens de govern imperial, Constantí va aplicar el dret de procediment administratiu forçant una votació i la signatura de tots els representants en una sola confessió (el Credo de Nicea), exiliant qui s'hi oposés.
Monestirs com a garants de la veritat: Sota les invasions dels pobles germànics, l'erudit Cassiodor va fundar el monestir de Vivarium per reunir i salvar els manuscrits de l'antiguitat clàssica. No obstant això, en el procés de preparació del pergamí (un procés complex a partir de pells de xai scrapejades) i la posterior escriptura, els monjos afegien la nota de marginació achresimon ("inutilitzable") en aquells paràgrafs pagans contraris a la fe, limitant com els joves estudiants podien llegir o interpretar els textos clàssics.
La llibertat de Baghdad: Durant la revolució del paper del segle VIII a l'Abbasid Caliphate, la ciutat de Baghdad va albergar la Bayt al-Hikma (Casa de la Saviesa), on es van traduir milers de textos clàssics grecs, sánscrits i perses emprant un mètode acadèmic basat en el contrast d'edicions i la lliure revisió de conceptes. L'erudit Al-Khwarizmi va dissenyar l'àlgebra (al-jabr) i els algoritmes matemàtics per solucionar de forma pràctica problemes de herències i comerç en un territori en expansió. En contrast amb la uniformitat teològica d'Europa, l'arxiu d'Ibn al-Nadim o els desenvolupaments de la matemàtica Sutayta al-Mahamali demostren que el consens islàmic acceptava el contrast d'arguments com a font de ciència.
L'imperi de les plantilles escrites: A l'Europa medieval, les corts merovíngies van introduir els formularis (documents amb espais en blanc) per transformar qualsevol transacció, rapte o dot de noces en una fórmula legal que l'Estat pogués processar i auditar. La família dels Pippínids (origen de la dinastia carolíngia) va consolidar la seva posició de poder en obtenir el control i la tutela dels arxius de monestirs i bisbats. L'any 1086, Guillem el Conqueridor va dur a terme la redacció del Domesday Book, una enquesta de dades que va analitzar tots els bous, molins i pagesos d'Anglaterra (com els de la finca Broadwell de l'abadessa Cristina) per organitzar la fiscalitat reial i consolidar la despossessió de les elits anglosaxones.
Canons de raonament: La dinastia Song (Xina) va establir els exàmens imperials en Kaifeng basats en la memorització tancada dels cànons confucians per crear una burocràcia fidel i uniforme, com es mostra en la carrera de l'erudit Shen Kuo. Al mateix temps, l'imperi Seljúcida va instituir les madresses Nizamiyya per ensenyar el sistema de raonament jurídic (sharia) dissenyat per Al-Shafi'i, prioritzant les referències del llibre per damunt dels costums dels pobles. Les noves universitats de París i Bolonya van formar els advocats i teòlegs del dret comú utilitzant el mètode escolàstic de Thomas d'Aquino. Finalment, la Inquisició dels Dominics (Bernard de Caux, Bernard Gui) va emprar qüestionaris de heretgia estandarditzats per aïllar els dissidents càtars a Occitània, creant expedients d'interrogatori que reduïen els testimonis orals individuals a categories delictives dures.

Part II: Ordres (Orders)

Capítol 5: Els conqueridors del món (c. 1324–1701 CE)

L'absència de registre en l'exploració: Tot i que Mansa Musa de Mali va narrar a l'erudit del Caire Abu al-Hasan com el seu predecessor havia llançat una flota de milers de vaixells a l'oceà Atlàntic, i malgrat que ambaixadors de la cort de l'est d'Àfrica com Yoḥannǝs o Bans de Arda viatjaven regularment per Roma o Espanya, aquestes expedicions no van quedar registrades en els llibres colonials de la història de l'exploració europea pel fet de no disposar de sistemes de dades reconeguts per la potència central.
La línia del descobriment: Després del retorn de Cristòfor Colom, el papa Alexandre VI va signar la butlla Inter Caetera (1493), dividint el món amb una línia imantada a 100 llegües de Cap Verd i conferint els drets de colonització sota la "Doctrina del Descobriment". Aquest marc legal considerava que qualsevol terra no governada per un rei cristià era terra nullius (terra buida), de manera que l'obtenció de dades cartogràfiques i manifests de descobriment es convertia en la prova jurídica per exigir la propietat legal del territori, com van fer John Cabot a Terranova per a Anglaterra o Verrazzano a la costa de Carolina per a França.
Mapejar el conflicte: A la mar de l'Índia, el gran visir otomà Ibrahim Pasha i el seu almirall Piri Reis (autor del llibre marítim Kitab-ı Bahriye) van encreuar mapes de rutes d'àrabs i perses per disputar les colònies portugueses de Goa, Aden i Ormuz. El Tractat de París de 1763 va establir les fronteres estatals americanes basant-se en línies cartogràfiques definides en les corts europees, passant per damunt de les nocions territorials i els pactes d'aliança de les nacions indígenes de la Confederació de Haudenosaunee.
La impremta de l'imperi: La invenció de la impremta de tipus mòbils de Gutenberg a Europa (que ja s'havia fet servir segles enrere a l'Àsia Oriental de forma artesanal) va expandir l'accés a les històries i justificacions colonials. No obstant això, el Consell de les Índies va censurar obres d'historiadors reials com Gonzalo Fernández de Oviedo per evitar que la crueltat d'algunes campanyes caigués en mans de potències rivals i donés arguments a la "Llegenda Negra". El frare Bartolomé de las Casas va emprar l'estadística de la destrucció (recomptes de morts i desolació) en la seva Brevísima relación per forçar el canvi del codi legal (les Lleis Noves de 1542). A Perú, l'erudit Felipe Guamán Poma de Ayala va redactar una crònica il·lustrada de dotze-centes pàgines per defensar la intel·ligència de l'administració dels incas encreuant els recomptes dels quipus amb la història de la corona espanyola, una obra que va quedar amagada a la Biblioteca de Copenhaguen durant tres segles sense que el rei la llegís.
L'imperi de paper de Felip II: L'emperador Felip II de Castella va establir la centralització dels arxius a la fortalesa de Simancas per organitzar l'allau de manifests, censos i cartes que arribaven de les colònies de l'Atlàntic i el Pacífic, creant les primeres regles d'arxiu per evitar el desgast i l'obsolescència de dades. Felip II, conegut com el Rey Papelero, supervisava personalment cada full de registre, obrint el camí cap a la creació de l'Arxiu General d'Índies de Sevilla. De forma oposada, la dinastia Joseon de Corea (l' "Imperi Hermità") va respondre a les invasions del Japó i dels manxús tancant l'accés a qualsevol cartografia o intellgència exterior, considerant que el secret d'informació i l'opacitat del territori eren les millors defenses contra l'expansió de les potències imperials estrangeres. A Nova Anglaterra, els colons puritans van utilitzar el registre de delimitacions (metes and bounds) de la finca de Salem per tancar el territori de pastura de la líder Squaw Sachem de la nació Naumkeag, convertint els costums d'acollida oral en contractes d'exclusió de propietat privada que més tard farien servir per resistir-se al control del mateix rei d'Anglaterra.

Capítol 6: Mestres de la mesura (c. 1650–1835 CE)

L'aritmètica de la violència de Petty: Per justificar la despossessió i redistribució de la terra després de la campanya d'Oliver Cromwell, el metge militar William Petty va liderar la redacció de la topografia Down Survey, aixecant recomptes de més de 50.000 acres de terra profanada a Irlanda. Petty va defensar la utilitat de canviar i desplaçar de forma planificada les famílies catòliques per protestants basant-se en ràtios exactes de població per garantir l'estabilitat colonial (la seva "aritmètica política"). Aquesta via de pensament es va lligar als treballs del demògraf John Graunt, que analitzava els Bills of Mortality (l'acta de defuncions de les parròquies de Londres) durant la pesta per predir el comportament de futures crisis de població.
La mercantilització dels cossos de les colònies: El concepte de dades (data) va aparèixer per primer cop a la publicació científica de la Royal Society (Philosophical Transactions) per designar valors matemàtics considerats "donats" i lliures de context de producció. A les colònies de Surinam, els enginyers holandesos de la WIC i de la VOC dibuixaven mapes cadastrals (leggerkaarts) de les plantacions de canya de sucre que servien de garantia financera per a la creació de títols de deute (negotiaties) comercialitzats a la borsa d'Amsterdam per compradors que mai veurien la violència que patien els esclaus com el jove Quaco.
La comptabilitat de la tracta: Els vaixells com el Bud de John Clare registraven la seva mercaderia humana en recomptes percentuals de gènere i edat. Per sota de la coberta, els armadors optimitzaven els espais del vaixell (com el cèlebre diagrama del Brooks) mesurant la densitat de cossos necessària per treure rendiment davant de la mortalitat. Els corredors de la fMR de Lloyd's de Londres calculaven les primes d'assegurança d'aquestes travesses, i empreses com Aetna i Nautilus (més tard New York Life) venien assegurances de vida sobre esclaus de les plantacions del sud dels EUA. Els esclaus van resistir-se emprant la publicitat dels diaris de recerca (que recollien en els seus avisos de fuga detalls de cicatrius, llengües parlades i trets d'identitat) o forjant certificats d'alliberament falsos com va fer John W. Prout. William Still va recollir el registre dels esclaus evadits a la xarxa subterrània per ajudar a mantenir els llaços familiars de les nissagues de color, un testimoniatge de dignitat humana que es va enfortir amb l'escriptura autobiogràfica d'Olaudah Equiano, Harriet Jacobs i Frederick Douglass.
L'ordre de la quadrícula: La monarquia espanyola va fixar les distincions demogràfiques de la societat americana mitjançant el sistema de castes. Es van pintar les conegudes pintures de casta (com Despañol y India produce Mestiso de Rodríguez Juárez) per associar la puresa de sang a la hidalguia o a la rudesa del treball, i el rei Carles III va exigir un cens de població progressiu de totes les Amèriques el 1776 per quantificar la riquesa tributària. L'any 1780, el comitè de Arequipa es va aixecar contra el cens i va cremar el llibre de duanes de Juan Bautista Pando. A l'Amèrica del Nord, Thomas Jefferson va dissenyar el mètode de parcel·lació del Public Land Survey System per dividir els territoris del Nord-oest en graelles ortogonals de milles quadrades, el qual va ser recolzat amb cadenes i brúixoles per l'enginyer Thomas Hutchins. Malgrat l'aliança de Blue Jacket de la nació Shawnee i Little Turtle de la nació Miami, el mètode geomètric va desposseir les nacions indígenes de més del 98% del seu territori real de caça. El capital industrial s'associava al control de temps del treballador (la filadora mecànica jenny d'Hargreaves o els telers automatitzats de targetes perforades de Jacquard). A l'Índia, el metge Francis Buchanan va recollir recomptes de les castes de Bengala i Bihar per a la Companyia de l'Índia Oriental, canviant una realitat social flexible en una taxonomia administrativa rígida que els britànics farien servir per governar.

Part III: El regnat de les dades (The Reign of Data)

Capítol 8: Llevadores d'una màquina (c. 1880–1950 CE)

L'automatització del cos de treball: L'any 1910, la jove migrant jueva Hannah Shapiro va rebutjar la retallada d'un quart de cent en el seu preu de cosit, iniciant la gran vaga de tallers de confecció de Chicago. Els directius aplicaven les regles del taylorisme (organització científica del treball), utilitzant cronòmetres per mesurar i sincronitzar cada moviment de l'obrer com si fos un engranatge d'acer. Durant la Primera Guerra Mundial, aquests mètodes van passar a la lògica de guerra: David Lloyd George a Gran Bretanya i Bernard Baruch a la Junta d'Indústries de Guerra dels EUA van utilitzar màquines de targetes perforades per calcular el volum de carbó, el personal de fàbriques de munició i la ràtio de producció de fusta. El cartògraf Leonard Ayres va tancar el balanç de la guerra en gràfics estadístics de defuncions i despeses.
L'Estat del benestar i les seves ombres: Roosevelt va dur a terme el programa del New Deal encreuant informació econòmica d'ajudes socials d'urgència d'Elizabeth Wickenden, mentre que l'Administració de la Seguretat Social (1936) catalogava més de 100 milions d'americans a les fitxes d'índex de targetes de targetes perforades de l'IBM Collator. A la Unió Soviètica de Stalin, l'organització central de Gosplan dissenyava plans de quota d'acer de gran abast. No obstant això, quan el cens de 1937 de l'estadístic Olimpiy Kvitkin va revelar que la població real (162 milions) es trobava 8 milions de persones per sota de la declarada oficialment per culpa de la fam massiva de la col·lectivització (Holodomor), Stalin va fer arrestar i afusellar els investigadors de dades per un suposat delicte de sabotatge de dades.
L'eugenesia com a eina científica: El pensament de Francis Galton (creador del terme eugenesia) es va materialitzar en els exàmens de "Better Babies" de les fires estatals i en la recollida de nissagues del registre d'Harry Laughlin de l'Eugenics Record Office. Els governs dels EUA van aplicar lleis de esterilització forçosa validades pel Tribunal Suprem en la sentència de Carrie Buck de 1927. Aquesta violència biològica va ser imitada a Canadà contra dones indígenes i va inspirar els científics nazis. El metge de dades Bruno Beger va mesurar cranis i empremtes a la seva expedició al Tibet de 1938 per validar les teories nacionalsocialistes d'arrels de la raça ària.
L'automatització del genocidi d'IBM: A través de la seva filial Dehomag dirigida per Willy Heidinger, amb el consentiment del president de la matriu d'IBM Thomas J. Watson, l'agència d'estadística del Reich va utilitzar targetes de programació personalitzades per indexar, classificar i identificar els ciutadans jueus de les ciutats d'Alemanya i dels camps de concentració (el departament Hollerith Abteilung). Els propis camps utilitzaven targetes perforades per gestionar els interns mitjançant el número d'identificació que tenien tatuat als seus braços. Els informes de l'SS Richard Korherr reflectien en números "nets" la deportació massiva dels milions de víctimes, i Beger va seleccionar 86 interns de Auschwitz per assassinar-los al camp de Natzweiler i crear una col·lecció de esquelets com a evidència de raça.
El balanç a Nuremberg i la impunitat a Unit 731: Durant els judicis de Nuremberg, el fiscal Robert Jackson i Benjamin Ferencz van aconseguir condemnar els líders nazis a partir del lliurament dels seus propis documents i registres de defuncions del Reich. No obstant això, el govern dels EUA del general Douglas MacArthur va oferir impunitat i silenci penal als metges de la divisió secreta de guerra biològica de l'exèrcit del Japó (l'Unitat 731) a canvi d'adquirir en exclusiva els resultats dels seus experiments de tortures de laboratori fets sobre pacients xinesos i coreans considerats maruta ("troncs").
L'inici de la computació: Per desxifrar les transmissions militars de la màquina Enigma dels alemanys, el matemàtic de Bletchley Park Alan Turing va dissenyar la màquina electromecànica Bombe, i Tommy Flowers va crear el primer ordinador digital gran anomenat Colossus per trencar el xifratge de Lorenz. Als EUA, John Mauchly i J. Presper Eckert van dissenyar l'ordinador ENIAC, de gairebé trenta tones, programat originalment per sis matemàtiques de l'exèrcit (incloent Kay McNulty) que connectaven cables a partir de plànols manuals complexos. L'any 1948, el monestir acadèmic de Manchester va veure néixer el Manchester Baby, la primera màquina que guardava les instruccions del seu propi programa a la memòria. Turing va obrir les preguntes sobre la imitació pensant en el futur de l'aprenentatge artificial abans de suïcidar-se després d'haver estat jutjat per homosexualitat per la seva pròpia pàtria.

Capítol 9: Profetes de la predicció (c. 1944–2002 CE)

L'ordre financer de Bretton Woods: L'any 1944, la conferència de Bretton Woods va veure debatre l'origen de la fiscalitat global: John Maynard Keynes va proposar una cambra de compensació basada en la moneda fictícia bancor lligada a la balança comercial. Tanmateix, el secretari de tresoreria dels EUA, Harry Dexter White, va imposar que el patró reial fos el dòlar americà vinculat a l'or, obrint la fundació de l'FMI i del Banc Mundial. El Banc Mundial va estrenar el seu sistema de dades d'ajudes de desenvolupament a Colòmbia el 1950, dissenyant qüestionaris de viabilitat que ignoraven els costums o els drets locals per forçar reformes econòmiques de lliure mercat favorable a empreses privades.
Mètodes de control en l'Índia i la Xina: Per resistir-se al control dels bancs estrangers, el científic de dades indi P. C. Mahalanobis va formular l'enquesta probabilística de la National Sample Survey per analitzar la despesa de les famílies i anticipar necessitats de producció industrial de ferro i arròs, instal·lant l'ordinador HEC 2M el 1956. De manera contrària, la Xina comunista de Mao Zedong va refusar el mètode d'enquesta de dades per considerar-lo burges, i va aplicar la via d' "enumeració exhaustiva" per a tota la nació. Sota la pressió de complir les quotes de producció del Gran Salt Endavant, els inspectors de districte van inflar artificialment els números de la collita de gra, un frau estadístic sistèmic que va causar una fam massiva en què van morir milions de persones. L'enginyera xinesa Xia Peisu va desenvolupar el primer ordinador nacional model 107 per gestionar la informació del país.
Els intents de planificació de dades (OGAS i Cybersyn): L'any 1965, el soviètic Victor Gluxkov va proposar el disseny del sistema OGAS, una xarxa de dues-centes mil terminals per gestionar en temps real els subministraments de l'economia de l'URSS sense diners. La resistència de les agències del govern, que es negaven a fusionar les seves bases de dades per por a perdre influència política, i els frens de l'embargament tecnològic occidental (CoCom), van aturar el projecte. A Xile, el ministre de la CORFO Fernando Flores i Stafford Beer van dissenyar el projecte Cybersyn (Synco) per enllaçar les fàbriques estatals amb un ordinador IBM System/360 a Santiago emprant la xarxa de tèlex Cybernet. En la vaga de camioners de l'any 1972 promoguda per la CIA, el projecte va permetre organitzar les descàrregues de combustible d'urgència de forma eficient, abans que el projecte fos tancat pel cop d'estat de Pinochet.
Predicció nuclear i satèl·lits: Als despatxos de la corporació RAND, els programadors utilitzaven models de dades per simular guerres de míssils nuclears (com l'exercici Seven Days to the River Rhine del Pacte de Varsòvia), convertint les conseqüències de l'apocalipsi de fons en estadístiques acceptables de gestió militar. Els nous satèl·lits espacials (Landsat 1 i satèl·lits de reconeixement soviètics) van cartografiar el mapa del món de forma detallada per guiar de manera precisa míssils i predir fams.
Privatització de la xarxa i l'inici del negoci de dades: El somni de llibertat de de computació domèstica del Homebrew Computer Club d'Steve Wozniak (qui regalava el codi de la placa d'Apple I) va ser canviat per la lògica comercial de Bill Gates, que va renyar els aficionats en la seva carta oberta d'any 1976 argumentant que compartir codi és robatori de propietat intel·lectual. Amb la creació del sistema de transport de paquets TCP/IP i la invenció de la World Wide Web per Tim Berners-Lee a la xarxa de CERN el 1991, internet va iniciar la seva expansió internacional. Tanmateix, les xarxes públiques es van privatitzar ràpidament, i empresaris com Hank Asher (cofundador de Database Technologies) van descobrir que podien creuar els registres electorals, de trànsit i crèdits personals per empaquetar dossiers d'identitat comercialitzables, obrint el camí per a la base de dades gegant de ChoicePoint. Els xatbots i motors de cerca (Google) van monetitzar les recerques dels usuaris venent perfils de consumidors a agències de publicitat com DoubleClick amb l'ús de galetes de seguiment (cookies).

Capítol 10: Sobirans del codi (c. 2001–2026 CE)

L'era de la vigilància massiva: L'any 2001 es va llançar Wikipedia com a espai col·laboratiu de coneixement públic. Però amb els atacs de l'11 de setembre de 2001, la llei PATRIOT Act dels EUA va canviar les regles d'accés digital del govern i les agències van vigilar les pròpies edicions i adreces de la plataforma en secret. L'any 2002, el tècnic de manteniment d'AT&T Mark Klein va descobrir l'existència de la Room 641A a San Francisco, una cambra oculta on l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) copiava i emmagatzemava tot el flux de dades i missatges domèstics directament de les línies de fibra òptica. L'any 2013, l'analista de la CIA Edward Snowden va lliurar els papers del programa de vigilància PRISM, que va demostrar la collusió de la xarxa d'intel·ligència dels Cinc Ulls (EUA, Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) amb agències privades per vigilar el trànsit d'internet de tot el món. Aquesta via va ser executada a Rússia per l'FSB amb el lliurament dels registres de les terminals SORM, i a la Xina amb la vigilància del contingut de missatges de WeChat.
Regulació i sobirania indígenes: Per frenar l'explotació indiscriminada de les dades d'usuaris, el Parlament Europeu va aprovar el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) l'any 2016, sancionant empreses com Meta amb multes d'almenys 1.200 milions d'euros pel trànsit de dades fora de la UE. Paral·lelament, els moviments de sobirania de dades indígenes (com la xarxa maori Te Mana Raraunga a Nova Zelanda) van reivindicar el control històric de la informació biològica i de llinatge (whakapapa), forçant la signatura de convenis amb les agències estatals per protegir el coneixement sagrat del seu teixit.
La fragilitat física de la xarxa: Tot i la noció de l'existència "al núvol", les dades són físiques i viatgen per sota del fons del mar en cables fins com un tub de jardí. L'any 2025, un vaixell de xarxa tancat xinès va tallar el cable submarí Trans-Pacific Express a l'estret de Taiwan, repetint esdeveniments de sabotatge a la mar Bàltica. Durant l'atac de l'exèrcit de Rússia a Ucraïna el 2022, les línies d'internet dels territoris conquerits de Kherson van ser intervingudes amb SORM. La xarxa de satèl·lits de comunicació Starlink, de la corporació SpaceX d'Elon Musk, es va convertir en la línia d'unió de l'exèrcit ucraïnès, evidenciant el poder geopolític que un sol magnat del codi privat té per apagar o encendre l'accés d'una nació segons els seus propis interessos o preus.
L'impacte de les "grans granges" de servidors: Google va instal·lar el seu primer centre de processament de dades d'hiperescala a The Dalles (Oregon) l'any 2006, assecant fins a cinc milions de galons d'aigua diaris del cabal de la conca del riu Columbia per refredar els seus milers de targetes de memòria de dades d'usuaris i consumint la xarxa elèctrica de la regió de forma dràstica. Aquest teixit de centres de dades s'alimenta del deure del mineral de cobalt de l'Àfrica Central i dels processadors construïts a Taiwan, i els residus de les plaques cremades acaben llançats en deixalleries tecnològiques de l'Índia o de Ghana.
Biometria i identitat de subjecció: L'Índia va llançar l'any 2010 la base de dades biomètrica d'Aadhaar, recopilant les empremtes i la imatge de l'iris de més de mil milions de ciutadans (la primera d'elles, la dona tribal Ranjana Sonawane). No obstant això, Aadhaar ha provocat l'exclusió sistemàtica i la pèrdua de beneficis d'ajuda social de milers de persones de tribus Adivasi per culpa d'errors de connexió o frau de comptes de bancs secrets fets de forma digital. A la Xina, l'ajuntament policial de la regió de Xinjiang utilitza cambres d'IA i programaris de reconeixement d'emocions fets en cadires de retenció per vigilar de manera permanent la minoria dels uiguris, tancant milers de ciutadans a camps de reeducació basant-se en l'algoritme de predictibilitat de dades de la plataforma de la policia IJOP. El sistema de Crèdit Social a la Xina continental ha prohibit a milions de persones (com el periodista de recerca de corrupció Liu Hu) agafar avions o trens de velocitat alta per considerar-los "deslleials". Durant les manifestacions d'anys 2019 a Hong Kong, els joves feien servir màscares i línies de pintura de maquillatge CV Dazzle d'Adam Harvey per evitar que el reconeixement de les cambres de carrer determinés les seves identitats i dades de detenció.
La militarització de les dades i l'algoritme: Als EUA, l'agència d'immigració ICE utilitza el lector de plaques de vehicles de de policia local i creua les dades d'adreces de correu amb el departament de de recaptació (IRS) per fer batudes d'urgència amb l'ús de la base d'intel·ligència artificial d'ImmigrationOS de la companyia Palantir d'Steve Thiel. L'exèrcit d'Israel, mitjançant la unitat de senyals Unit 8200, fa servir l' "fàbrica de dades" d'IA (els programes The Gospel, Lavender i Where's Daddy) per catalogar milers de presumptes objectius de la milícia de Hamàs encreuant trucades de WhatsApp i dades de telèfons, facilitant bombardejos en cases particulars on un 83% de les morts recollides en les seves bases de dades han estat de ciutadans civils.
L'imperi corporatiu d'Elon Musk i DOGE: L'any 2025, el president Donald Trump va encomanar a Elon Musk liderar el Departament d'Eficiència Governamental (DOGE). Els delegats de DOGE van irrompre en la Seguretat Social exigint l'obertura del codi i van pujar de forma incontrolada les dades de salut i bancs de més de 300 milions d'americans a servidors privats sense control, abans que la relació amb Trump es trenqués bruscament i Musk fos despatxat deixant el govern de les agències danyat i amb milers de treballadors públics al carrer. El poder de governar ja no pertany a les corones o constitucions tradicionals, sinó que es troba retingut sota el codi de les grans corporacions de dades d'escala global (els Sobirans del Codi) d'AWS, Microsoft i Google, de qui depèn el funcionament diari d'Estat del benestar de la societat de l'automatització.

Conclusió: El futur a les nostres mans (c. 2026–2126 CE)

Risam tanca el llibre dibuixant un retrat de ciència-ficció de l'any 2126 dC on cada acció, cicle de son i caloria a consumir es troba gestionada automàticament per l'algorisme privat de la companyia Atlas Data Corp sota la tutela del govern. Tanmateix, aquest escenari de distòpia total no és un destí inevitable, sinó el resultat de decisions de silenci actuals.

L'autora fa una crida a la resistència activa recordant les veus històriques que en el passat van plantar cara a la deshumanització de dades: des de Judas de Galilea i la revolta d'Arequipa, fins als testimoniatges d'Olaudah Equiano, Frederick Douglass, els whistleblowers Mark Klein i Edward Snowden, els defensors de la sobirania indígenes o els joves de Hong Kong. La unió de moviments socials forts i l'aprenentatge de l'alfabetització en dades com a capacitat ciutadana són les millors eines per desmuntar el control corporatiu, forçar la transparència dels servidors i restablir un futur digital basat en la igualtat, la protecció del dret de decisió i el bé comú.