El Director: Secretos e intrigas de la prensa narrados por el exdirector de El Mundo
El llibre "El Director: Secretos e intrigas de la prensa narrados por el exdirector de El Mundo" (2019), escrit per David Jiménez, és un relat autobiogràfic i una crònica mordaç sobre les "clavegueres" del periodisme i el poder a Espanya. Jiménez, que va ser reporter de guerra i corresponsal a l'Àsia durant dues dècades, narra el seu convuls any (2015-2016) al capdavant del diari El Mundo.
A continuació, es presenta un resum detallat estructurat pels eixos clau de l'obra:
1. El retorn de l' "improbable" director
Jiménez es trobava a Harvard amb una beca Nieman quan va rebre l'oferta de dirigir el diari on havia començat com a becari. Va ser escollit per "El Cardenal" (Antonio Fernández-Galiano, president de la companyia) i l'executiu conegut com "Silicon Valley" per dur a terme una "revolució" digital i regenerar el diari, ja que era vist com algú lliure de les faccions i deutes de la redacció de Madrid.
2. Una redacció en descomposició
En arribar, Jiménez es troba amb una redacció desmoralitzada per anys de retallades (EREs), pèrdua d'ingressos i guerres de poder internes. Identifica diversos grups:
- "Los Nobles": La vella guàrdia de la secció de Nacional, acostumada a moure els fils de la política i el diari, i que veu amb escepticisme a un director sense contactes a la capital.
- "El Club de los Poetas Muertos": Una generació de periodistes talentosos al voltant dels 40 anys, sovint desaprofitats en tasques burocràtiques.
- "Las Secres": Les secretàries veteranes que actuen com a divan i memòria viva de la casa.
L'autor descriu una cultura on sovint era més important "treballar-se el despatx" que aconseguir l'exclusiva.
3. El Triunvirat del Poder: "Los Acuerdos"
Un dels temes centrals és la denúncia de "Los Acuerdos": pactes opacs entre les grans empreses de l'IBEX 35, el Govern i els mitjans de comunicació.
- Submissió econòmica: Jiménez descobreix que determinades empreses (Telefónica, Santander, El Corte Inglés) són pràcticament "intocables" a canvi de publicitat i patrocinis que salven els comptes de resultats.
- Pressions polítiques: El llibre detalla el setge del Govern del PP de Mariano Rajoy, executat a través de Carmen Martínez Castro (la seua secretària de comunicació), que exigia cessaments de periodistes i cobertures favorables.
- El paper de "El Cardenal": Jiménez retrata el president de la seua empresa com un mestre de la intriga que prioritzava la seua xarxa d'influència personal i la supervivència financera per sobre de la independència periodística.
4. Grans conflictes i el trencament
La relació entre el director i l'empresa es trenca a causa de diverses investigacions periodístiques:
- El cas Bárcenas: Jiménez decideix obrir amb la confessió de Bárcenas que implicava directament a Rajoy el mateix dia que el president visitava un acte de l'empresa, causant la fúria de "El Cardenal".
- L'escàndol de César Alierta: "El Cardenal" va arribar a ordenar parar les màquines de la impremta per intentar eliminar el nom del nebot del llavors president de Telefónica d'una informació comprometedora.
- La dimissió de José Manuel Soria: Jiménez publica que el ministre tenia una societat en un paradís fiscal (Jersey) sense consultar prèviament als directius, per evitar que aquests poguessin avisar al seu "amic" ministre.
- Els missatges dels Reis: El diari acaba recollint els polèmics missatges de suport de la Reina Letícia a Javier López Madrid ("compi yogui"), tot i que inicialment Jiménez va dubtar per respecte a la privacitat si no hi havia delicte.
5. El col·lapse final: Vaga i ERE
La tensió arriba al seu màxim amb la proposta de la companyia d'acomiadar un terç de la plantilla. Jiménez intenta sense èxit que les retallades afectin també a l'estructura directiva ("El Cortijo"). Això culmina en la primera vaga de la història que aconsegueix que el diari no surti al carrer. L'autor es queda sol intentant salvar el projecte digital mentre el seu número dos i altres directius l'abandonen o conspiren per substituir-lo.
6. Epíleg: La clàusula de consciència
Després de ser acomiadat via confidencials, Jiménez es nega a acceptar una indemnització milionària a canvi del seu silenci. Denuncia a l'empresa acollint-se a la clàusula de consciència, sent el primer director a fer-ho per defensar la independència editorial. Finalment, arriba a un acord judicial on l'empresa reconeix l'acomiadament improcedent i es garanteix la seua llibertat d'expressió per explicar la seua història.
En conclusió, el llibre és un retrat de com el periodisme tradicional a Espanya va perdre la seva funció de contrapoder per convertir-se en un actor més d'un sistema basat en el bescanvi de favors, amb Jiménez reivindicant un retorn a l'ofici de reporter com a única via de salvació.
