The Deep State: The Fall of the Constitution and the Rise of a Shadow Government
L'obra "The Deep State: The Fall of the Constitution and the Rise of a Shadow Government" (2015), escrita per Mike Lofgren, és una anàlisi crítica del que l'autor defineix com un "estat profund" que governa els Estats Units al marge del consentiment dels ciutadans. Lofgren, que va treballar durant 28 anys com a analista de pressupostos de defensa al Capitoli, utilitza la seva experiència interna per descriure com una xarxa d'institucions públiques i privades ha segrestat la democràcia nord-americana.
1. Què és l'Estat Profund?
L'Estat Profund no és una conspiració secreta, sinó una associació híbrida d'elements clau del govern i parts de les altes finances i la indústria. Aquesta estructura és capaç de governar els Estats Units amb una referència molt limitada als resultats electorals.
- Components governamentals: El Departament de Defensa, el Departament d'Estat, Seguretat Nacional, la CIA, el Departament de Justícia i el Tresor. També inclou certs jutges i una facció del Congrés (els líders i membres dels comitès d'intel·ligència i defensa).
- Components privats: El complex militar-industrial, Wall Street (que subministra els diners) i Silicon Valley (del qual depenen les agències d'espionatge per a la tecnologia i la infraestructura de vigilància).
2. "Beltwayland": L'ecologia del poder
Lofgren descriu Washington D.C. com una "ciutat imperial" amb una cultura pròpia, aïllada de la realitat de la resta del país.
- Cultura de l'aparença: Els operadors del poder viuen en barris rics com McLean o Potomac, on les "McMansions" són símbols d'aquest nou estament privilegiat que viu de les contractacions públiques.
- Militarització: La ciutat ha esdevingut un poble de guarnició, on la presència militar i els contractistes de defensa són a tot arreu, normalitzant la guerra perpètua.
3. Evolució històrica i ideològica
L'Estat Profund no va néixer de cop, sinó que va evolucionar per diverses fites:
- L'era nuclear: El projecte de la bomba atòmica va introduir la cultura del secretisme extrem i els pressupostos sense rendició de comptes.
- El Memoràndum Powell (1971): Va ser el pla de batalla per a la contrarevolució corporativa que va portar al neoliberalisme, la desregulació de Wall Street i la privatització de serveis governamentals.
- El 9/11: Va accelerar la militarització de la política exterior i la creació d'un aparell de vigilància massiva (la "Panòptica americana").
4. El "Nexus del Caix": Diners i política
L'autor argumenta que les eleccions han esdevingut un teatre de marionetes.
- Plutocràcia: Els interessos de les elits econòmiques tenen més impacte en les lleis que les preferències de la majoria dels ciutadans.
- Bipartidisme real: Malgrat la retòrica partidista, hi ha una continuïtat absoluta en les polítiques de seguretat nacional i economia entre les administracions Bush i Obama. Segons l'autor, els polítics es converteixen en "venedors" de marques, com si venguessin refrescos.
5. Injustícia desigual i vigilància
Lofgren denuncia un sistema legal de dos nivells:
- Massa grans per anar a la presó: Els executius de Wall Street que van causar la crisi del 2008 van ser rescatats amb diners públics i mai processats penalment.
- Justícia per a la resta: Mentre els bancs tenen impunitat, els ciutadans corrents s'enfronten a una policia militaritzada i a la taxa d'empresonament més alta del món. Whistleblowers com Thomas Drake són perseguits mentre generals com Petraeus reben tractes de favor malgrat cometre delictes similars.
- Vigilància massiva: La NSA i Silicon Valley col·laboren per recollir dades de forma indiscriminada, una addicció que vulnera la Constitució.
6. La Paradoxa Social
Lofgren assenyala la contradicció entre un govern que té recursos il·limitats per a la guerra i la vigilància, però actua com una "nació pobra" quan es tracta de mantenir les seves pròpies infraestructures o la salut dels seus ciutadans. Els indicadors de desenvolupament humà (com l'esperança de vida) estan caient en comparació amb altres països desenvolupats.
7. Propostes de reforma
El llibre conclou amb un decàleg de reformes per aturar la decadència:
- Eliminar els diners privats de les eleccions mitjançant el finançament públic.
- Reduir la mida del complex militar i d'intel·ligència, tancant bases a l'estranger.
- Sortir de l'Orient Mitjà, ja que les intervencions només creen més enemics.
- Invertir el "dividend de la pau" en infraestructures domèstiques.
- Restaurar les lleis antitrust i reformar la política fiscal per evitar l'evasió d'impostos de les grans empreses.
- Adoptar un sistema sanitari de pagador únic per ser més eficients.
- Abolir l'estatus de personalitat jurídica de les corporacions.
L'autor sosté que el sistema no és sostenible i que el canvi només vindrà quan la ciutadania es deslliuri dels mites ideològics i les pors que l'estat profund utilitza per mantenir el control.
