Aquest article, el tercer de la sèrie de tres parts de The Lancet sobre els aliments ultraprocessats (AUP) i la salut humana, se centra en la dimensió política dels AUP. El seu objectiu és comprendre els determinants comercials i estructurals, analitzar el poder de la indústria corporativa en la reestructuració dels sistemes alimentaris, i proposar una estratègia coordinada per a la salut pública global.
1. Proposicions Clau i Barreres Polítiques
L'informe estableix tres proposicions fonamentals:
- Motor de l'Ascens: L'augment global dels AUP és impulsat principalment pel creixement del poder econòmic i polític de la indústria dels AUP i la seva reestructuració dels sistemes alimentaris per obtenir una rendibilitat màxima. Aquesta indústria inclou fabricants, proveïdors d'ingredients, minoristes i grups de pressió, que col·lectivament impulsen la producció i el consum d'AUP.
- Barrera a la Política: La barrera més important per al progrés de les polítiques públiques és l'activitat política corporativa coordinada transnacionalment per la indústria, que utilitza una xarxa global de grups de façana i socis de recerca per bloquejar la regulació. Aquesta tàctica reflecteix el manual utilitzat anteriorment per les indústries del tabac, l'alcohol i els combustibles fòssils.
- Resposta Global Naixent: La resposta global de salut pública encara és incipient, similar a la situació del moviment de control del tabac fa dècades. Les respostes governamentals, especialment als països d'ingressos alts, han fet poc per atenuar els determinants comercials i estructurals, centrant-se sovint en l'autoregulació voluntària i la responsabilitat del consumidor.
2. El Poder Econòmic de la Indústria dels AUP
La rendibilitat inherent al model de negoci dels AUP és la clau per entendre la seva expansió.
- Maximització del Benefici: La finalitat de l'ultraprocessament, segons la classificació Nova, és la maximització del benefici. Aquest model es basa en utilitzar ingredients bàsics barats i industrialitzats, minimitzant costos, i utilitzant un màrqueting intensiu per generar un consum repetit.
- Atracció d'Inversió: Aquesta alta rendibilitat incentiva l'acumulació de recursos en el sector dels AUP. Entre el 1962 i el 2021, més de la meitat dels 2,9 bilions de dòlars en pagaments als accionistes de les corporacions alimentàries cotitzades a la borsa dels EUA van ser distribuïts només pels fabricants d'AUP.
- Expansió Global: Les vendes globals d'AUP van créixer d'1,5 bilions de dòlars a 1,9 bilions de dòlars (constants del 2023) entre el 2009 i el 2023, impulsades per l'expansió als països d'ingressos baixos i mitjans (LMICs). Les vuit corporacions transnacionals més grans (com Nestlé, PepsiCo, Unilever i Coca-Cola) concentren el 42% dels actius totals del sector.
- Vies d'Influència Econòmica: Aquest model permet a les corporacions invertir massivament en màrqueting (Coca-Cola, PepsiCo i Mondelez van gastar 13,2 mil milions de dòlars combinats en publicitat el 2024, gairebé quatre vegades el pressupost operatiu de l'OMS). També les subvencions agrícoles (per a olis de llavors i sucre) i les subvencions a combustibles fòssils redueixen els costos de fabricació dels AUP, impulsant-ne la rendibilitat.
3. Estratègies Polítiques i Xarxes d'Influència Corporativa
La indústria dels AUP implementa nou estratègies polítiques clau (resumides a la Taula 1 de la font) per protegir el creixement, organitzades sota tres formes de poder corporatiu:
A. Acció Corporativa Directa
- Lobbying i Finançament Polític: La indústria dels aliments i begudes dels EUA va gastar 1,15 mil milions de dòlars en lobby entre 1998 i 2020 per bloquejar o debilitar la regulació.
- Infiltració Governamental: S'utilitza la "porta giratòria", on ex-executius de la indústria ocupen càrrecs en administracions polítiques i agències reguladores (el 64,7% dels lobbyists del sector als EUA el 2024 eren antics empleats governamentals).
- Litigació: S'utilitza l'amenaça o l'aplicació de litigis per retardar o anul·lar regulacions, sovint al·legant violacions dels drets de propietat intel·lectual o del dret comercial.
B. Institucions Corporatives (Governança Amiga de la Corporació)
- Promoció de Multi-stakeholder Initiatives (MSIs): Aquestes iniciatives (45 de les quals involucren la indústria dels AUP) posicionen les corporacions com a part de la solució, atorgant-los legitimitat política (blue-washing) i depolitzant el problema per generar solucions més febles i voluntàries, com la reformulació en lloc de les restriccions de màrqueting.
- Autoregulació: Es promou com a substitutiu de la regulació vinculant i per projectar una imatge favorable de la indústria. L'autoregulació és sovint més feble, manca de rendició de comptes i es porta a terme de manera deficient.
- Desestabilització de la Societat Civil: Es financen organitzacions cíviques, esportives o professionals de la salut per construir aliances i dividir els opositors, reduint la cohesió dels esforços de salut pública.
C. Idees Corporatives (Fabricació de Dubte)
- Health-washing i Green-washing: S'utilitzen la fortificació o la reformulació de productes per projectar una imatge saludable, o afirmacions de sostenibilitat (com ara l'ús d'oli de palma positiu per al bosc) per tal d'obfuscar els danys reals i promoure una imatge de responsabilitat social.
- Desviació de la Culpa: Es modela l'opinió pública per desviar la culpa cap als comportaments individuals (com l'exercici i l'estil de vida), emfatitzant la "complexitat" de l'obesitat i minimitzant el paper dels productes.
- Generació de Dubte Científic: Es financen divisions de recerca i grups científics de façana per generar evidència favorable, desafiar el consens i fabricar una aparença de dubte sobre el concepte dels AUP. Entre el 2008 i el 2023, 33% dels articles finançats per la indústria se centraven en l'equilibri energètic o l'activitat física, una estratègia coneguda per desviar el focus de la dieta.
4. Estratègies per a una Resposta Global i Transició Justa
L'informe conclou que la proliferació d'AUP no és inevitable i requereix una resposta global coordinada i ben finançada que confronti el poder corporatiu.
A. Reducció del Poder Econòmic i Polític
- Reforma de la Governança: Els governs han d'implementar salvaguardes de Conflicte d'Interessos (COI), seguint el model de l'Article 5.3 del Conveni Marc per al Control del Tabac (FCTC), per protegir el desenvolupament de polítiques alimentàries. Mèxic és un exemple amb la seva Llei General sobre Nutrició Adequada i Sostenible.
- Desincentivar la Producció: S'han d'eliminar les subvencions agrícoles que recolzen la producció d'ingredients bàsics dels AUP i utilitzar polítiques fiscals per garantir que les corporacions paguin pels danys que causen.
- Reforma Regulatòria Global: Els països d'ingressos alts (EUA, UE) han de deixar d'intervenir en nom de la indústria dels AUP a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i al Codex Alimentarius.
- Rendiment de Comptes: S'ha d'augmentar la transparència en el lobby i el finançament polític. Les agències de l'ONU, les associacions professionals i les revistes acadèmiques han d'implementar un enfocament unificat per evitar la interferència de la indústria i endurir els requisits de COI.
B. Mobilització i Acció Col·lectiva
- Reenquadrament com a Prioritat de Salut Global: Els AUP s'han de prioritzar com un problema de salut global diferent, centrant-se en la reducció absoluta de la seva quota en les dietes.
- Xarxa d'Acció Global: Cal establir una xarxa d'acció global (Global UPF Action Network) per coordinar l'acció transnacional, aprendre dels èxits a Amèrica Llatina (Mèxic, Xile) i l'Àfrica subsahariana (Ghana), i augmentar el compromís polític.
- Coalició Nacional: Les coalicions d'incidència a nivell nacional, lliures de COI, han d'estar ben finançades i coordinar l'advocacia política, les comunicacions (per contrarestar els missatges de la indústria) i la investigació (per generar evidència i donar suport a litigis estratègics).
C. Assegurar una Transició Justa
- Equitat i Gènere: La transició cap a dietes baixes en AUP ha de ser justa i sostenible. Les polítiques han de garantir l'accés a alternatives assequibles i nutritives per als grups de baixos ingressos i evitar que l'èmfasi en la cuina casolana augmenti la càrrega de treball no remunerat, que sovint recau de manera desproporcionada sobre les dones.
- Economies Alimentàries Sostenibles: Cal adoptar marcs polítics per construir economies alimentàries sostenibles ancorades en la sobirania alimentària i l'agroecologia, donant suport als productors locals i utilitzant estructures de governança participatives.
