Political polarization and health
L'article de revisió "Political polarization and health" analitza l'impacte de la polarització política com un determinant de salut important, sovint passat per alt. Aquest article pretén persuadir investigadors i professionals que la polarització és un element estructural clau que afecta els resultats de salut a nivell individual i nacional.
Aquí teniu un resum detallat dels punts principals:
1. Naturalesa i Formes de Polarització
La polarització es defineix com un estat col·lectiu en què les opinions, creences o interessos ja no es distribueixen al llarg d'un continu, sinó que es concentren en extrems oposats. La polarització dificulta el consens, el compromís i l'elaboració de polítiques.
L'informe distingeix dues formes principals de polarització:
- Polarització Ideològica: Es refereix a l'extremització de les posicions polítiques, amb una divergència d'actituds cap als extrems ideològics. Als EUA, aquesta polarització ha augmentat substancialment entre els líders polítics, reduint el nombre de moderats i la legislació transpartidista.
- Polarització Afectiva: Descriu un estat en què els partidaris arriben a estimar el seu grup polític intern (in-group) i a detestar o menysprear el grup oposat (out-group). Als EUA, la polarització afectiva ha augmentat dràsticament, impulsada en gran manera per l'augment de l'odi cap a l'out-group.
2. La Polarització com a Determinant de la Salut
La polarització hauria de ser considerada una "condició preexistent" nacional que modela l'eficàcia amb què els líders aproven legislació crucial i coordina funcions essencials durant una crisi sanitària.
Impacte en la Política Pública:
- Dificultat Legislativa: La polarització ideològica fa que sigui difícil arribar a compromisos o desenvolupar legislació necessària en matèria de salut pública.
- Conseqüències: Aquestes divisions poden resultar en un augment dels dies de baixa per malaltia, primes d'atenció mèdica més altes, i taxes de mortalitat més elevades.
- Polarització Estatal (EUA): Als EUA, l'augment de la polarització de polítiques a nivell estatal ha incrementat la diferència en l'esperança de vida i la salut entre estats. Els ciutadans que viuen en estats amb polítiques socials més liberals (com sous mínims més alts o regulacions d'armes de foc) viuen més temps.
Impacte a Nivell Individual i Cognitiu:
- Desconfiança i Desinformació: La polarització afecta la manera com els ciutadans interpreten els riscos de salut pública i en qui confien. La polarització afectiva soscava la confiança en les institucions i fomenta la propagació de desinformació.
- Biaix Partidista: Els partidaris amb els nivells més alts d'antipatia cap a l'out-group són els més propensos a consumir mitjans alineats amb els seus biaixos i a creure en la desinformació que s'alinea amb el seu grup. Això porta a la desconfiança cap als experts (inclosos metges i científics).
- Salut Personal: L'augment de la polarització pot augmentar l'estrès i els sentiments d'aïllament. A més, els individus més extrems ideològicament, en comparació amb la mitjana del seu estat, presenten una salut física i mental pitjor.
3. Cas d'Estudi: La Pandèmia de COVID-19
La pandèmia va il·lustrar de manera clara els riscos de la polarització en la salut pública.
- Bretxa Partidista i Mortalitat: Als EUA, la variable més predictiva de les taxes de vacunació va ser el partisanship polític. Aquesta bretxa va estar lligada a una taxa d'excés de mortalitat entre votants Republicans un 43% superior a la dels votants Demòcrates.
- Comportament Sanitari Polaritzat: Una vegada que els líders Republicans van expressar escepticisme sobre els comportaments de prevenció de COVID-19, els partidaris van adoptar aquesta creença.
- Els comtats que van votar per Donald Trump (Republicà) van mostrar un 14% menys de distanciament físic.
- El suport a Trump es va vincular a una probabilitat menor de realitzar comportaments de salut recomanats, com rentar-se les mans o auto-quarentenar-se, durant la pandèmia.
- Lideratge Populista: Líders com Donald Trump als EUA o Jair Bolsonaro al Brasil van subestimar el paper de l'expertesa científica, vinculant el comportament de salut a la identitat partidista, cosa que es va relacionar amb respostes públiques polaritzades i l'exacerbació de la crisi.
- Infodèmia: Els debats polaritzats sobre el distanciament social, les mascaretes i les vacunes van fer que el públic fos susceptible a una "infodèmia" de desinformació.
4. Estratègies per Mitigar els Riscos de Salut
Per fer front a la polarització, que és vista com un factor de risc creixent, es proposen diverses estratègies centrades en la reconstrucció de la confiança:
- Missatgeria de Consens i Normativa:
- Destacar el Consens Mèdic: Comunicar el consens compartit entre la comunitat mèdica pot augmentar les taxes de vacunació.
- Informació Normativa: Fer visible que la majoria de la gent està seguint les directrius de salut (en lloc de centrar-se en els que no ho fan) pot fomentar el compliment de les normes.
- Rol de Lideratge i Confiança Comunitària:
- Imparcialitat: Les fonts no partidistes han de mantenir la imparcialitat política per preservar la confiança. Un estudi va demostrar que el suport del diari Nature a un candidat va reduir la confiança en els científics entre els partidaris de l'oposició.
- Missatgers de Confiança: Utilitzar líders cívics i comunitaris de confiança (religiosos, atlètics, militars) per difondre missatges de salut és molt eficaç, especialment si comparteixen identitats amb la població objectiu.
- Lideratge Transpartidista: L'exemple del Canadà mostra que una comunicació coordinada per part de líders de tot l'espectre polític pot mitigar els danys de la polarització.
- Comunicació Científica:
- Comunicar clarament que la ciència és un procés que evoluciona i que les recomanacions poden canviar a mesura que sorgeixen noves proves, incloent l'expressió d'incerteses sobre els riscos.
5. Direccions Futures per a la Recerca
L'informe conclou amb la necessitat urgent d'abordar la polarització com un determinant de salut.
- Investigació Interdisciplinària: Cal una major col·laboració entre els científics socials i els metges i més finançament per integrar dades polítiques i sociopolítiques en els models epidemiològics.
- Focus Global: La major part de la recerca s'ha centrat en els EUA i Europa; per tant, cal més investigació fora dels contextos occidentals per obtenir una comprensió teòrica global i trobar intervencions aplicables.
- Amenaces Externes: La polarització crea susceptibilitats que actors adversaris estrangers poden aprofitar per impulsar la desconfiança en vacunes i tractaments mèdics mitjançant campanyes de desinformació a les xarxes socials.
