La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo
El llibre de Toni Aira - La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo, es va publicar el 2020. Aquesta obra analitza la política contemporània a través del paper central i creixent de les emocions i els sentiments, utilitzant líders mundials com a estendards d'aquesta dinàmica.
La tesi central és que la política actual es regeix per l'imperi de l'emoció, un fenomen amplificat per la tecnologia i la cultura mediàtica, que ha portat a la màxima de "Menys cap, més cor".
A continuació, es presenta un resum detallat del seu contingut:
I. El Context de la Política i l'Emoció
El llibre s'inicia establint la divisió temporal de la nostra era: abans i després del confinament (a.C. i d.C.) causat per la COVID-19. La crisi del coronavirus va actuar com una duríssima "prova d'estrès" que va tensar els lideratges polítics contemporanis, que ja estaven fortament abraçats a les emocions.
Factors Clau de l'Era Emocional:
- Dominació Mediàtica i Tecnològica: La hiperconnexió i la difusió massiva de fake news i desinformació són constants. El llenguatge polític s'elabora per ser un "subministrament massiu" d'estímuls dirigits al cor.
- La Campanya Permanent: La política s'ha convertit en un exercici de "triar permanentment" (elección permanente), on els líders viuen en una campanya constant i compulsiva. Això prioritza la tècnica (el relat) sobre l'estratègia (la construcció de realitats palpables).
- Llenguatge i Atenció Fragmentada: Els missatges que tenen èxit són els que incorporen impacte emocional, simplificació i personalització. Aquesta cultura de consum ràpid (fast food) ha escurçat l'atenció ciutadana, que ara es dispersa fàcilment (fenomen de la procrastinació) en una forquilla d'entre dos i cinc minuts, molt menys dels 20 minuts de Sorensen.
II. Marc Conceptual: Emocions, Sentiments i Dades
El llibre subratlla la diferència conceptual entre emoció i sentiment:
- Emoció: És una reacció automàtica i química desencadenada per un estímul, que es reflecteix al cos.
- Sentiment: És el resultat d'aplicar el filtre de l'avaluació conscient a aquesta emoció; és una construcció.
La transformació de la política es deu a la capacitat de la tecnologia d'analitzar i construir aquests sentiments.
El paper de la Tecnologia (Data Driven Marketing): La tecnologia digital (com l'anàlisi de sentiment, el big data i els algoritmes) permet als actors polítics capturar i analitzar les nostres dades i emocions íntimes (insights) en temps real. Aquesta anàlisi (o "análisis de sentimiento") permeten identificar públics objectiu (targets) i "colar el missatge adequat a la persona adequada en el moment adequat". Aquest ús de les dades comporta el risc de crear una política nua, sense grans teories darrere, amb alts nivells d'arbitrarietat i desigualtat (el data tsunami o Ciberleviatán).
III. El Decàleg de Lideratges i Sentiments
El llibre examina deu sentiments principals (odi, optimisme, indignació, amor, impaciència, eufòria, venjança, satisfacció, enfado i admiració) a través d'una selecció de líders polítics mundials, analitzant com els generen i gestionen.
| Sentiment | Líder | Estratègia i Característiques Clau | Gestió de la Crisi del Coronavirus |
|---|---|---|---|
| 1. Odi | Donald Trump | Mutació efectiva de la por. Utilitza l'antagonisme ("El caos es una escalera"), el concepte de fake news i les xarxes socials (Twitter) per a generar crispació i atacs. Es dibuixa com l'emperador mimat (síndrome del emperador). | Va utilitzar la pandèmia per a impulsar el sentiment anti-Xinès (anomenant-lo el "virus chino") per desviar l'atenció dels seus propis errors de gestió. |
| 2. Optimisme | Boris Johnson | Projecta un optimisme infatigable i una acció resolutiva (mètode OODA), sovint amb sobreactuació. El seu lema "Let’s Brexit done!" el va dibuixar com a sinònim de resolució, en contraposició a l'obstruccionisme. | El seu optimisme inicial, ratllant la temeritat, el va portar a defensar la immunitat de grup i a ignorar la distància social, fet que va generar la crítica #coronaBoris. Va mantenir, però, el seu to positiu i l'enfocament en l'NHS per sostenir la moral pública. |
| 3. Indignació | Ada Colau | Es va aixecar amb el moviment dels indignados (15-M), canalitzant l'enuig vehement contra "la casta". Va projectar credibilitat i autenticitat mostrant vulnerabilitat i presentant-se com a "no política". | Va demostrar la importància d'una bona estructura gerencial a l'Ajuntament de Barcelona. No obstant això, la seva indignació va ser selectiva, sent més crítica amb la Generalitat que amb el Govern d'Espanya, del qual formava part el seu espai polític. |
| 4. Amor | Justin Trudeau | La seva força rau en l'atractiu a primera vista (likeability) i la seva aparença física, projectant dinamisme i valors positius. El candidat és el missatge. La seva estratègia se centra a ser explícitament positiu. | Va reaccionar ràpidament donant gran relleu a la comunitat científica. La seva imatge va ser clau per fomentar la confiança ciutadana en la gestió del govern, contrastant amb el caos de Trump. |
| 5. Impaciència (Impaciencia) | Carles Puigdemont | El procés va estar marcat pel sentiment de "tenir pressa" per aprofitar una "finestra d'oportunitat". Es va convertir en un "líder bandera", un símbol que arreplega fans a través del discurs simbòlic i emocional. La mobilització es professionalitza (Tsunami Democràtic) usant Telegram. | La seva comunicació es va fer més directa i menys simbòlica, centrada en la necessitat d'una acció "draconiana" ràpida i eficaç, basant-se en l'opinió dels experts i donant suport a les demandes de Quim Torra. Es palpa la impaciència per recuperar la bandera del "bon govern". |
| 6. Eufòria | Pablo Iglesias | Ascens fulgurant basat en la sensació exagerada de benestar i el gran optimisme. Va propulsar la idea d'"assaltar el cel". Va entendre que els platós de televisió eren crucials per a generar relats polítics i que "el candidat és el missatge". | L'eufòria es va estavellar amb la realitat institucional. Va ser apartat del nucli de poder del gabinet de crisi per ser soci minoritari i per les friccions amb el PSOE, evidenciant la dificultat de la seva formació per gestionar el rol institucional. |
| 7. Venjança | Vladímir Putin | Busca el desafiament i la satisfacció pel dany rebut, basant-se en la doctrina de Dugin per restaurar la glòria imperial euroasiàtica. Utilitza les "granjes de trolls" (Internet Research Agency) per a la guerra cibernètica i la desinformació contra les democràcies occidentals. El seu lideratge es basa en la màxima: "Que sigui por, doncs". | Va buscar projectar una imatge de duresa i acció, visitant hospitals amb un xandall de sambo (art marcial violent) per mostrar que estava a peu de trinxera, però la crisi el va fregar personalment (contagi del metge amb qui va contactar). |
| 8. Satisfacció | Pedro Sánchez | La seva tàctica es basa en la necessitat d'antagonistes (Salvini, Torra) per a mobilitzar l'electorat i generar satisfacció a l'opinió pública amb gestos simbòlics (com l'acollida de l'Open Arms). Aplica la futbolització de la política i el concepte de "tots contra mi". | Va utilitzar el llenguatge bèl·lic ("el virus contra Sánchez") i la unitat unilateral, buscant la satisfacció del públic espanyol que, per contrast amb altres líders, podia sentir-se "salvat" per la seva acció. No obstant això, se li va criticar l'afectació i la recerca constant de l'antagonisme. |
| 9. Ennuig | Santiago Abascal | Vox canalitza el cabreo i el malestar de la població, explotant el nacional-populisme. Utilitzen el màrqueting basat en dades i les xarxes socials per a crear filtres de bombolla (Filter bubble) i reforçar el sentiment de rebuig (per exemple, a les elits culturals o a la immigració). Impulsa la "tabernització" de les cambres. | Va utilitzar la pandèmia per a agitar l'enuig ciutadà contra la gestió del Govern de Sánchez, trencant la lleialtat institucional. Va arribar a utilitzar muntatges fotogràfics de fèretres coberts amb la bandera espanyola a la Gran Vía per a augmentar el dolor i la indignació. |
| 10. Admiració | Angela Merkel | El seu lideratge es basa en la coherència, la sobrietat i la predictibilitat, trencant amb l'espectacle polític. Ha mantingut la credibilitat combinant la competència amb la proximitat ("Angie"). La seva gestió harmonitza cap i cor (cabeza y corazón). Es va dibuixar com la defensora de l'ordre liberal davant l'arbitrarietat de Trump. | La seva reputació i el discurs clar i serè a la nació ("Déjenme decir que esto es serio. Tómenlo en serio también") van reforçar la seva imatge de líder solvent, generant admiració i confiança ("en buenas manos"). |
IV. Epíleg: Contradiccions i Esperances
El llibre conclou que, tot i que els models de formació de l'opinió pública es mantenen des de fa dècades (basats en objectes, valors i informació que els connecta), la sensació de canvi és immensa per la sobreexposició a la tecnologia. La desafecció política i la desconfiança creixent cap a les institucions fan que la informació negativa arreli fàcilment.
L'individu contemporani és un Homo sentimentalis que busca constantment la confirmació de les emocions que ja té instal·lades (fenòmens de la Filter bubble o Echo chamber). Per als humans, els sentiments (com la por o l'admiració) actuen com a "dreceres heurístiques" que acceleren la presa de decisions, ja que la racionalització requereix massa temps.
L'objectiu de l'obra és fer conscients els lectors d'aquesta realitat per tal de ser més resistents a la manipulació emocional i fugir de la "pantomima" en què es converteix la política quan el recompte de vots equival al recompte de gustos i opinions. La tecnologia i la generació de sentiments es poden utilitzar tant per restar com per sumar, i l'esperança resideix en utilitzar aquests mecanismes per a causes útils i positives.
