Hippocrates’ Oath and Asclepius’ Snake: The Birth of the Medical Profession
El llibre de T.A. Cavanaugh, "Hippocrates’ Oath and Asclepius’ Snake: The Birth of the Medical Profession" (El Jurament d'Hipòcrates i la Serp d'Asclepi: El Naixement de la Professió Mèdica), va ser publicat per Oxford University Press el 2018.
Aquesta obra magistral articula com el Jurament d'Hipòcrates va establir l'ètica mèdica interna i única de la professió. Aquesta ètica, en la seva forma més bàsica i inqüestionable, exigeix que els metges ajudin i no danyin els malalts. L'autor rebutja la visió que la medicina és purament una tècnica que manca de la seva pròpia ètica interna.
Tesi Central i Fons Conceptual (Introducció)
El llibre sosté que l'ètica mèdica va sorgir de la reflexió sobre el problema medicoètic més angoixant: la lesió causada per un metge (el dany iatrogènic).
- Dany Iatrogènic: Aquest es manifesta de tres formes principals: 1) ferides ineliminables de la teràpia (com la cauterització); 2) errors nocius comesos durant la cura; i 3) el que l'autor anomena ferides de confusió de rols (role-conflation).
- Confusió de Rols: Aquesta és la forma més problemàtica de dany iatrogènic. Succeeix quan un metge adopta el rol de feridor, abandonant així la pràctica de la medicina com una activitat exclusivament terapèutica.
- Rebuig de la Mort Deliberada: L'autor argumenta que el dany iatrogènic deliberat, especialment triar matar (suïcidi assistit per metge, eutanàsia, avortament i participació en la pena capital), equival a un abandonament de la professió mèdica.
- Norma Fundacional: La norma bàsica i indiscutible de la pràctica mèdica s'aproxima a l'aforisme: "quant a les malalties, practiqueu dues coses: ajudeu o no danyeu". Això és sinònim del conegut proverbi llatí: primum, non nocere ("primer, no danyar").
Capítol 1: La Serp d'Asclepi (El Problema Ètic)
Aquest capítol analitza el símbol d'Asclepi: una única serp enrotllada al voltant d'un bastó, que és l'icona històricament correcta de la medicina (a diferència del caduceu de Hermes).
- La Serp com a Feridora i Sanadora: La serp simbolitza la medicina precisament com a feridora. La seva paradoxa és que la serp (perillosa i verinosa) representa la curació.
- Principi Homeopàtic: Aquesta connexió es basa en l'antiga dita (atribuïda a l'oracle de Delfos) que "el feridor cura" (ho trōsas iasetai).
- La Qüestió Ètica: Aquesta veritat paradoxal condueix a la qüestió fonamental que el Jurament respon: "feu ferides?". El Jurament, com a ètica mèdica, respon enfàticament, "No".
Capítol 2: El Jurament d'Hipòcrates (L'Estructura i Compromís)
L'autor considera Hipòcrates (c. 434 a.C.) com l'autor. El Jurament respon a la profunda amenaça que la confusió de rols (ser sanador i feridor alhora) representa per a la pràctica mèdica.
El Jurament es divideix en dues parts principals:
- El Contracte (Sungraphē): Aquesta part s'ocupa principalment de les obligacions de l'alumne cap al seu mestre, establint que el mestre ha de ser tractat com un pare i els seus fills mascles han de ser instruïts sense pagar matrícula ni contracte. Aquesta clàusula va permetre a Hipòcrates (segons el testimoni de Plató) estendre l'ensenyament mèdic a homes no emparentats a canvi d'una tarifa, un trencament amb la tradició de llinatge exclusiu.
- L'Jurament Pròpiament Dit (Oath-Proper): Aquesta és la part que conté els compromisos ètics amb els malalts.
Compromisos Clau de l'Oath-Proper:
- Regimen i Benefici: El jurant promet utilitzar "règims" (diaitēmata) per al benefici dels malalts segons la seva habilitat i judici, i "mantenir allunyat" el dany i la injustícia.
- Rebuig de la Mort i l'Avortament: El jurant jura no donar "una droga mortal a ningú, encara que li hagin demanat", ni suggerir tal consell. A més, "de manera similar, a una dona un pessari destructiu [abortiu] no donaré". Aquest rebuig és fonamental per custodiar la vida i l'art "purament i piadosament" (hagnōs de kai hosiōs), evitant la culpa de sang.
- Prohibició de la Cirurgia: L'abstenció de "tallar, de fet, ni tan sols en els que pateixen de càlcul" (cirurgia) és present, però l'autor la considera una "interpolació tardana" a causa de la seva naturalesa discordant amb la pràctica mèdica grega.
- Injustícia i Corrupció: El metge ha d'entrar a les cases per "beneficiar el malalt", lliure de tota injustícia voluntària i corrupció. Això inclou l'abstenció de "actes sexuals amb els cossos de dones i homes, de lliures i d'esclaus".
- Confidencialitat: El jurant promet callar sobre tot allò que vegi o senti, tant en la teràpia com "també fora de la teràpia", sobre la vida de les persones que "no ha de ser parlat en veu alta".
Capítol 3: El Dany (Wounding)
Aquest capítol examina per què el Jurament se centra en el dany, especialment la mort, com el problema ètic fonamental.
- Ferides vs. Lesions (Wounds vs. Injuries): El tractament pot implicar ferides (com una amputació per gangrena), que són necessàries i serveixen al bé del tot (l'organisme). En canvi, una lesió (injury), com la mort, deixa l'organisme pitjor.
- El Rebuig a la Mort:
- Contra la visió Asclepià: La visió que la mort pot beneficiar el pacient és incorrecta. La mort sempre lesiona qui mor, ja que constitueix el final de totes les malalties. Un sanador no pot cuidar destruint l'altre; per tant, "el matar realitzat per un metge és oximorònic".
- Contra la visió Apol·lonià (Reducció del Dany): Aquesta visió reconeix que matar lesiona, però suggereix que pot ser la lesió "menys lesiva" disponible (per exemple, per evitar una mort més dolorosa).
- El Cas de Dr. Guillotin: El Dr. Guillotin exemplifica l'error apol·lonià en defensar el "mecanisme simple" de la guillotina per fer la pena capital més humana. En involucrar-se en la perfecció de l'acte de matar, el metge es desorienta de la seva vocació exclusiva de curar.
- Raons Addicionals Contra el Metge que Mata:
- Soscava la confiança indispensable del pacient en el metge.
- Medicalitza l'angoixa existencial (la manca de control sobre la pròpia mort) com si fos una malaltia, quan tractar la mortalitat és un error fonamental.
- Posa en perill altres pacients vulnerables o suïcides, donant a entendre que la seva condició és una raó justificable per morir.
- Retarda el desenvolupament de la medicina. Si matar és una resposta acceptable a la malaltia, es redueix la necessitat de desenvolupar noves teràpies.
- No "Esforçar-se Oficiosament a Mantenir Viu": El Jurament no requereix fer-ho tot per prolongar la vida. Fora de la intenció de matar, és permissible forjar o retirar intervencions mèdiques. La sedació terminal és èticament acceptable si la intenció és pal·liativa (alleujar el dolor), fins i tot si la mort és una conseqüència prevista (no buscada).
Capítol 4: Jurament, Professió i Autonomia
El capítol final examina la transcendència del Jurament com a fonament de la professió mèdica.
- El Naixement de la Professió: El Jurament va transformar la pràctica mèdica en una professió (professio) que implica un compromís ètic públic i obert.
- Autonomia Professional: Un jurament fonamenta l'autonomia mèdica, que és l'habilitat d'una pràctica per imposar-se a si mateixa la seva pròpia llei (autos nomos, d'on prové autonomia). Aquesta autonomia és un privilegi reservat als professionals, reconegut per la societat.
- L'Ètica Com a Llei: La norma interna més bàsica de la medicina ("ajudeu o no danyeu") serveix com a "primera llei pràctica terapèutica". Això vol dir que la pràctica mèdica es defineix per la recerca deliberada de la salut del pacient i l'evitació de qualsevol dany electiu.
- Reclamacions d'Autonomia: L'autonomia professional requereix que els metges es governin a si mateixos i als seus parells, i que eduquin el públic sobre els seus compromisos. La objecció de consciència professional (per exemple, per negar-se a participar en la pena capital) s'ha d'honorar, ja que la professió es protegeix d'objectius aliens.
- Llegat Final: La cerimònia del Batí Blanc (White Coat Ceremony) testimonia el ressorgiment de la jura mèdica, tot i que ara amb vots diversos. El llegat perdurable d'Hipòcrates és la concepció de la medicina com una pràctica exclusivament terapèutica. El Jurament il·lumina el camí segur per als qui es dediquen exclusivament a la curació: ajudar els malalts amb destresa, no lesionar, i especialment, no matar, no explotar sexualment ni xafardejar.
