Addiction Becomes Normal: On the Late-Modern American Subject
Dia si, i dia també, observo amb preocupació com els mitjans de comunicació nacionals públics i privats banalitzen el consum de drogues. D'aquesta manera ho normalitzen enmig de programes de pressumpte humor on hi podem trobar còmics de baix perfil. També al Parlament aquests dies podem veure grups polítics que es mostren subtilment a favor d'instal·lar més casinos i impulsar l'addicció al joc, un afer clarament immoral. I d'aquesta maneta s'introdueix un marc mental nou i alhora preocupant sense que molts se n'adonin i que té un impacte social immens.
Just ara s'acaba de publicar un llibre que fa referència a això mateix als Estats Units. No ens trobem només amb un problema de salut pública o de seguretat, això és molt més greu, és la normalització de l'addicció dins la cultura quotidiana. Realment paga la pena fer una ullada al llibre i veure els paral·lelismes amb el que passa aquí aprop i prendre decisions crítiques inajornables.
Resum amb IA:
El llibre "Addiction Becomes Normal: On the Late-Modern American Subject" de Jaeyoon Park examina com la comprensió i el tractament de l'addicció als Estats Units han canviat en les últimes dècades, argumentant que l'addicció s'ha normalitzat. Aquesta normalització no només afecta la manera com es veu l'addicció, sinó que també revela aspectes importants de la constitució del subjecte americà contemporani.
Aquí hi ha un resum dels principals arguments i temes del llibre:
●La normalització de l'addicció: S'argumenta que l'addicció ha passat de ser considerada una desviació de la normalitat a ser vista com un punt extrem d'experiències normals. Aquesta normalització es manifesta en diverses àrees:
○Ciència de l'addicció: L'addicció es considera cada vegada més com una malaltia cerebral, amb un enfocament en la neurobiologia en lloc de les causes psicològiques o morals. La teoria de l'atribució de la importància del incentius explica el desig com un procés que comença amb la interacció entre el subjecte i l'objecte, en lloc d'emanar de l'interior del subjecte.
○Tractament de l'addicció: Les intervencions conductuals, com la teràpia cognitivoconductual (TCC), s'han convertit en el tractament predominant, emfatitzant l'ajustament de l'entorn i els hàbits en lloc de la reforma del caràcter. Els tractaments basats en l'evidència intenten diversificar els motius del subjecte, en lloc de treballar sobre la seva voluntat.
○Sistema de justícia penal: S'ha produït un canvi cap a tractaments en lloc de càstigs per a les persones amb addicció que cometen delictes. Això es veu en la creació dels tribunals de drogues, que prioritzen el tractament sobre la presó.
○Discurs públic: L'addicció s'emmarca cada vegada més com un problema de salut pública en lloc d'un fracàs moral.
●La figura del subjecte modern tardà: El llibre suggereix que la normalització de l'addicció reflecteix una comprensió més àmplia del subjecte en la societat nord-americana contemporània:
○Desconfessionalització del desig: La idea del desig com una expressió interior s'ha desplaçat per la idea del desig com una quantitat mesurable produïda per la estimulació externa. Això es reflecteix en l'auge del seguiment personal i les valoracions.
○La persona: El subjecte és vist com un lloc on les forces competeixen per determinar la conducta, en lloc d'un agent autònom amb voluntat pròpia. La identitat es construeix a través de l'acumulació d'experiències i inversions, en lloc de basar-se en un caràcter o essència interior.
○Benestar: El discurs del benestar promou una manera específica de relacionar-se amb el jo, on la salut i el benestar personal són vistos com a responsabilitats individuals, el que fa que l'addicció sigui un problema per al subjecte del benestar.
● Intervencions conductuals: Les intervencions conductuals es veuen com una manera de modificar el comportament mitjançant la manipulació de les recompenses i l'entorn del subjecte, per diversificar els motius del subjecte. Aquestes intervencions inclouen:
○Estratègies per augmentar la importància de les recompenses naturals i saludables, com el contacte social i l'exercici.
○ Estratègies per ajudar els pacients a canviar el seu cercle d'amics i evitar senyals ambientals associats a les drogues.
○Estratègies per mitigar la reactivitat a l'estrès i millorar la funció executiva.
●Mesurar el desig: S'explora la neurociència del desig i com s'ha convertit en una entitat mesurable i quantitativa. La teoria de l'atribució de la saliència incentiva suggereix que el desig comença amb l'encontre entre el subjecte i l'objecte, i no dins del subjecte.
●La transformació del jo: El llibre analitza com l'addicció es presenta en textos de salut pública, psicologia i manuals de dotze passos, mostrant que la conducta es veu com el resultat de múltiples influències i forces que competeixen per determinar l'acció del subjecte.
● La persona: El llibre conclou argumentant que la normalització de l'addicció reflecteix un canvi més ampli en la manera com es construeix el subjecte en la societat nord-americana moderna tardana. El subjecte ja no es considera com una entitat amb una essència interior, sinó com un lloc d'acumulació d'experiències i forces.
Trobareu una anàlisi exhaustiva de com l'addicció s'ha normalitzat als Estats Units, i com aquesta normalització s'entrellaça amb canvis més amplis en la forma com s'incorpora a la cultura del nostre temps.
PS. Aquí trobareu els materials complementaris a tot això, materials que mostren tendències i realitats on hi ha responsabilitats polítiques que no es volen assumir. Forma part del progressime woke que avança sense que molts se n'adonin.
PS. Qui suposadament ha de protegir missatges cap a menors es troba de vacances.
