Vestits a mida (3)

The Combined Analysis of Uncertainty and Patient Heterogeneity in Medical Decision Models

Fa dues dècades es parlava de com la intel.ligència artificial s'aplicaria a la medicina. El cert és que aquella febre va passar i es van obrir noves escletxes en aquell edifici en construcció. Ara, que es porten els vestits a mida novament, acaba de publicar-se a Medical Decision Making un article que ofereix una nova aproximació a la presa de decisions amb incertesa. El text presenta complexitat, i l'exemple del final ho aclareix prou bé. Ens mostra com individualitzar les taules de risc cardiovascular, en definitiva com tractar l'heterogeneitat dels pacients i la incertesa dels paràmetres que estem analitzant. Destaco:

We explained how the analysis of patient heterogeneity and parameter uncertainty can inform medical decisions. Modeling patient heterogeneity is required to determine the optimal intervention for each patient. Modeling parameter uncertainty allows for value of information analyses to determine whether additional
research regarding a decision is justified.

En Weinstein et al. també es preocupen del mateix a Plos One, definitivament tornen els sastres i modistes.

PS. En Quim Monzó s'ha quedat de pedra quan el màgic Cambras ha fet un truc espectacular. Ha demanat que pensés un número d'una carta i a en Basté un pal, i l'ha endevinat, el 8 de cors. En Quim Monzó ha exclamat: "Tu ets molt bo". I ja no ha tingut més paraules. Comparteixo la sorpresa, puc confirmar-ho perquè l'any passat va fer el truc davant meu i encara estic perplex.

PS. Sentiset. Així és com anomenaven a Carles Sentís a La Publicitat. Ell mateix ho explicava a l'entrevista a Catalunya Radio que van emetre novament ahir. Persona i periodista únic, testimoni d'excepció del segle XX ens ha deixat. La forma com ell entenia el periodisme, també es va acabar fa dies. Quin abisme separa l'imperi Murdoch de la contribució de Sentís al periodisme!.Llegiu "Vint-i-vuit hores e Transmiserià" escrit l'any 32.

PS. El decàleg de Metges de Catalunya no passaria pel sedàs d'un codi d'ètica com el de l'American Medical Association. Al primer punt del decàleg s'aturaria. Diu:

Anteposa el teu criteri clínic i fes prevaler la qualitat assistencial. No diagnostiquis influenciat per criteris d’estalvi econòmic

Mentre que l'AMA diu:

While physicians should be conscious of costs and not provide or prescribe unnecessary medical services, concern for the quality of care the patient receives should be the physician’s first consideration. This does not preclude the physician, individually or through medical or other organizations, from participating in policy-making with respect to social and economic issues affecting health care

Heu caigut al parany. La qüestió és una altra, correspon a un sindicat fer codis d'ètica?

Risky business

The productivity crisis in pharmaceutical R&D

L'evolució dels processos actuals d'innovació farmacèutica queden ben explicats a Nature. En Pammoli et al. ho descriuen i analitzen en un article clar. Selecciono aquest paràgraf:

The rate and direction of pharmaceutical innovation will continue to be affected by the interplay between patterns of technological change and market regulation. In our view, the value and cost of innovation should be assessed not only from a static efficiency perspective, but also from a dynamic one. From a static efficiency perspective, when two projects with the same potential market value but different POS values are compared, it is rational to drop the riskier project. However, such a
perspective fails to take into account the dynamic effects of competition among different organizations on market value and the risk of R&D projects. First, if all the organizations choose to invest in therapeutic areas in which the POS is high, those markets will experience fierce price competition, also due to the incentives designed by regulators and institutional payers through reimbursement and pricing schemes. If payers do not recognize any premium for incremental innovation, it is rational for investors to aim to achieve market exclusivity in difficult areas, which are characterized by a low POS, rather than being forced to compete on price in a low-risk but highly crowded market. Second, the benchmark to measure the degree of risk is endogenous: at the aggregate level, the more firms invest in high-risk markets, the lower is the risk premium each of them has to pay to investors. Taken together, these two effects have pushed pharmaceutical companies to focus on high-risk, high-potential areas of activity.

El que no expliquen és si aquestes àrees d'elevat potencial (valor de mercat), són també pels problemes de salut més rellevants (valor de salut). Aquesta qüestió acostuma a quedar pendent.

Des de la trinxera

Lessons from the Trenches — A High-Functioning Primary Care Clinic

En Josep Pla deia "És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.". Coincideixo novament i per sort, en Bodenheimer al NEJM també s'hi apunta amb un article on explica la medicina des de la trinxera, allò que pot ser i s'esdevé en determinades ocasions i entorns. Es tracta d'una narració que pivota sobre un sistema de salut "Clinica", on s'han cregut allò de l'accés, la continuitat i el treball en equip. Tenim exemples propers que també són altament satisfactoris en aquest sentit però massa sovint no som capaços de descriure'ls i difondre'ls. A més a més, i en aquest precís moment, cal preservar allò que funciona. Sabem el que funciona més bé?

PS. Atenció, en Josep Pla deia també:
La primera obligació d'un ciutadà no és ni la bandera, ni l'honor retòric, ni les frases grotesques. La primera obligació d'un ciutadà és mantenir el preu de la seva moneda —i com més alt sigui millor. No hi pot haver cap forma de moral, si la moneda no és forta i no serveix per a mantenir l'alimentació de la gent.

PS. Inoportú. El motiu s'explica al final d'aquesta entrada i aquí m'aturo.

Vestits a mida (2)

Individualized Cost-Effectiveness Analysis

Ara es porten els vestits a mida, és la moda del moment. La talla única està en dubte. Ja m'hi vaig referir fa unes setmanes en relació a les guies de pràctica clínica individualitzades. Ara a PLOS hi trobem l'anàlisi cost-efectivitat individualitzat.

El que diuen podrien tenir sentit si no fos perquè es basa tot en els QALYs, tema sobre el que mantinc una incertesa permanent sobre la seva estimació. Si deixem de banda per un moment això, és raonable. La mitjana de cost -efectivitat incremental incomoda a més d'un. Al JAMA va aparèixer fa unes setmanes un comentari ponderat sobre els QALYs. En el fons deia que era tant bo defensar-se dels entusiastes com protegir-se d'aquells que els volen trinxar.

PS. Si algú vol saber què es pot fer per salvar l'euro, l'editorial de WSJ ho explica. Tal com van les coses Grècia fa fallida, i ells mateixos assenyalen que la seva recomanació per l'economia europea és improbable que s'apliqui perquè suposa admetre els errors que s'han comès fins ara. Si finalment és així, hi ha motius fonamentats per a la preocupació.
En un altre article d'opinió als WSJ s'explica molt bé què es pot fer per regular millor els bancs.
Mentrestant, per aquí aprop, el globus sonda del dia: nova retallada de sous a funcionaris. Europa acabarà costant caríssima.

PS. No comment Roche vs. Stanford. 

Dos en un: regulador i monopsonista

Tots sabem que el mercat dels medicaments fora de patent és singular. En diem mercat d'un intercanvi amb preus regulats amb un monopsonista (que alhora és el regulador) que és qui compra pràcticament la totalitat. Si en Hayek aixequés el cap, tindria dubtes seriosos de qualificar de preus a aquest mecanisme de coordinació. En Newhouse en diu tarifes administrades, els preus només es formen en el lliure mercat.
Quan em refereixo al monopsonista i regulador, vull dir l'Estat. Ara bé, encara que sabem que les Comunitats Autònomes són Estat, cadascú campa al seu aire. Llavors passa que el regulador és l'Estat central, i el monopsonista, la seva sucursal, les Comunitats Autònomes.
Ara apareix l'interès del monopsonista (sucursal de l'Estat) en fer subhastes per a medicaments genèrics i cal anar en compte. El disseny de la subhasta pot comportar resultats incerts. Per tant fora bo d'aprendre dels que més si han dedicat al tema, com en Cramton per exemple. Altrament serà una altra eina malbaratada.
Sorprèn que de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria no s'en parli mentre creix anualment a nivell de dos dígits. Algú porta una bena als ulls o simplement no ho vol veure?

PS. Reinhardt magistral, as usual.

Matèria gris

Applying behavioural insight to health

En Cameron quan va accedir al càrrec va crear al cap de poques setmanes el Behavioural Insights Team, un grup de reflexió sobre incentius al comportament humà per a millorar la salut. El que volia era buscar fórmules per no fer pivotar el discurs sobre els recursos econòmics, i tractar de trobar mecanismes que incideixin en els ciutadans.
El primer document que van treure diu:

In the UK today, behavioural and lifestyle factors are thought to be major contributors in around half of all deaths. They include smoking, unhealthy diet, excess alcohol consumption and inactive lifestyles. The Government cannot address these issues successfully using heavy-handed legislation to rebalance our diets, change our desire to drink too much alcohol on a Friday night, or make our lives more active.
This paper shows how a new approach, drawing on insights from behavioural economics and behavioural sciences, can help to encourage people to adopt healthier lifestyles. It does not attempt to be comprehensive or to suggest that behaviour change techniques are the silver bullet that can solve every problem, but does show how, in a number of areas, there are often cost-effective ways of encouraging behavioural change that are less intrusive and will lead to better results for individuals and for society.

Una dosi necessària de matèria gris que tant escasseja arreu als nostres dies i que el març passat m'hi vaig referir..

Exit, voice and loyalty

Toca rellegir Hirshman aquests dies. Han passat més de 40 anys però encara hi ha molt per aprendre d'allò que ell proposava a "Exit, Voice and Loyalty". Quan la sortida no és possible, aleshores només cal escoltar la veu. Diu:

The voice option is the only way in which dissatisfied customers or members can react whenever the exit option is unavailable. This is very nearly the situation in such basic social organizations as the family, tIle state, or the church

Ara bé, em poso a pensar un moment i en el fons potser convindria trobar espais on la "sortida", en termes de Hirschman, fos possible dins els sistemes d'assegurança sanitària universal. Un situació per exemple és afavorir la capacitat d'elecció de centre i de metge. En ple segle XXI mantenim un règim de planificació soviètica poc sensible a la realitat dels nostres dies. Un ciutadà hauria de poder ser capaç d'accedir de forma organitzada a aquells serveis que necessita allà on prefereix del sistema públic, i aquests serveis haurien de ser compensats pels seus costos incorreguts.

PS. Lectura comptable del pressupost 2011. Una organització pot defensar legítimament determinades posicions, però l'oblit intencionat de qui ha provocat els desviaments pressupostaris dels darrers anys fa que la seva veu se l'emporti el vent.

PS. Miro el blog de LSE, hi trobo un comentari d'un llibre sobre Foucault, interessant.