Healthcare built around you?

Bezonomics
How Amazon Is Changing Our Lives, and What the World's Companies Are Learning from It

Amazon Care

Atul Gawande departure from Haven, the alliance between Amazon, JP Morgan and Berkshire for developing health services for their workers has created uncertainty about what is really Amazon going to do.
Anyway, if you look at the web you can check what is already doing for their employees: Amazon Care. Here you'll find the FAQS. Up to now everybody was thinking about health goods and businesses that Amazon could provide (details in this report). Right now they have started a pilot of health system that may be developed anywhere. A platform business, that starts slowly with and app and a physicians group.
If you want to undestand what Amazon really means for the economy (and for healthcare) than a new book can provide you some answers: Bezonomics.

The global business world will eventually divide into two camps—those who adopt their own version of Bezonomics, and those who don’t. Alphabet, Facebook, Netflix, Alibaba, JD.com, and Tencent have built huge, powerful businesses based on their ability to collect and analyze data, and keep applying those learnings to make their businesses smarter and their offerings to customers more attractive. In their pursuit of AI-driven technologies such as voice and facial recognition, the Internet of Things, and robotics, they’re creating automated business models that will crush traditional businesses that fail to adapt to this new world. And the emergence of 5G technology, which will replace our current digital networks, will only widen the gap. Experts predict that this next generation of Internet connectivity will be as much as a hundred times faster than today’s web.

The impact that Bezonomics is having on society is just as profound. Some of the big tech companies are sowing discord with fake news, interfering with elections, and violating personal privacy. As Apple CEO Tim Cook put it: “If you’ve built a chaos factory, you can’t dodge responsibility for the chaos.” The global wealth gap has become so out of kilter that politicians in America and Europe have singled out Amazon and other big tech companies for blame. These wealth-creation machines have become so efficient at creating riches for their top employees and shareholders that they’re likely to engender more public outrage and become easy targets for regulators—perhaps in some cases even be broken up.

A must read. In my opinion, what really brings Bezonomics to healthcare is the largest expression of commercialism. In other words, healthcare built around excedent appropriation, not around the patient. If this is so (and Atul Gawande departure is a signal) then we all have to stand up against this model and create value and platforms based on professionalism.

On Amazon (anything but a river)

 Amazon Unbound. Jeff Bezos and the Invention of a Global Empire

Twenty years ago, everybody thought that Amazon was going to sell books. Now that they have entered into health arena, it's the time to read this timely book.

Tot esperant Amazon care

Direct: The Rise of the Middleman Economy and the Revolution Underway 

Als USA ha crescut el paper dels intermediaris al sector salut i el The Economist en mostra la situació:

Tant que tothom s'omple la boca dels beneficis de les farmacèutiques ara resulta que als USA, en són uns altres qui els han passat davant. Quan una economia gasta el 17% del PIB en salut i té aquests nivells de concentració de mercat, hi ha motius per preocupar-se. La qüestió del moment és si Amazon care, un intermediari més, serà el proper disruptor o els que hi ha ara li posaran prou barreres d'entrada.

La importància de la intermediació en els sectors econòmics és objecte d'anàlisi a un llibre recent, aquí deixo la referència:

The business of pandemics

 THE BUSINESS OF PANDEMICS. The COVID-19 Story

Contents:

Chapter 1. Business and Management Lessons Learned from COVID-19

Jaime Ribera, IESE, Spain

Chapter 2. Developing Big Data, Computer Models, and Simulations for Predicting Its Spread

Scott Nestler, University of Notre Dame and Harrison Schramm, Center for Strategic and Budgetary Assessment, USA

Chapter 3. Conducting Global Business Virtually

Erin Makarius and Debmalya Mukharjee, University of Akron, USA

Chapter 4. Global Economic Impact Resulting from COVID-19

Thomas Hanson, Butler University, USA

Chapter 5. Communicating About COVID-19: Dealing with Fear and Emotion

Vincent Covella and Randall Hyer, Center for Risk Communication, USA

Chapter 6. Media and Communications About COVID-19: A WHO Perspective

John Butler and Gabriella Stern, WHO, Switzerland

Chapter 7. Growing Organizational Capacities for Increased Online Learning, Working, and Health

Sharif Nijim, University of Notre Dame and Paul Grist, Amazon Web Services (AWS)

Chapter 8. Social Impact Resulting from COVID-19

Wei Sun, Howard University, and Andrew Critchfield, Independent Scholar

Chapter 9. Online Learning and Educational Innovations Due to COVID-19

Darleen Opfer and Laura Hamilton, RAND Corporation, USA

Chapter 10. The New Work from Home Environment

David Cook, University College London (UCL), UK

Chapter 11. Re-Opening Markets and Businesses that Have Been Shut or Severely Curtailed

Rod McSherry and Matthew Jackson, University of Texas at San Antonio, USA

Chapter 12. Crisis Decision Making Using Analytics and Intuition

Gloria Wren, Loyola University-Maryland; Jean-Charles Pomerol, Université de la Sorbonne, Paris; Fred Adam and Karen Neville, UCC, Ireland

Bezonomics

 Invent and Wander: The Collected Writings of Jeff Bezos

We believe that a fundamental measure of our success will be the shareholder value we create over the long term. This value will be a direct result of our ability to extend and solidify our current market leadership position. The stronger our market leadership, the more powerful our economic model. Market leadership can translate directly to higher revenue, higher profitability, greater capital velocity, and correspondingly stronger returns on invested capital.

(1997, Shareholder letter) 

The Everything Store: Jeff Bezos and the Age of Amazon

Platforms as essential services

Essential Platforms

Competition in Digital Markets 

Imagine you own a company, and you see millions of potential customers for a new product. But there is a problem: all these customers live on the other side of a river and the only way to reach them leads over a privately owned bridge. The owner of that sole bridge either prevents you from passing altogether or charges excessive fees. Long story short, if that is the case, this product line and, potentially, your entire business are doomed.

 Digital platforms can behave in that manner because they do not face serious competition. The platforms’ monopoly power mainly stems from network effects—that means the participation of additional users almost exponentially increases the utility of the network and creates enormous market entry barriers for potential competitors. The characteristics of data and algorithms further foreclose the markets.

 Google, Amazon, Facebook, Apple, and others behave just like the railroads did 100 years ago. Instead of physical infrastructure, like bridges and tunnels, the digital platforms leverage network effects that shield them from effective competition. 

To define the suitable remedies and to open the digital economy for competition, we can learn from the past. In the early twentieth century, the railroads controlled critical infrastructure and excluded competitors from crucial markets. The railroad monopolies rested on enormous investments in physical infrastructure that could not be replicated.

After all these years, a clear message, while the regulator is still on vacation. 

 

 

 

La sanitat com a tercer principal problema dels catalans

10 primeres línies d’acció. Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) 

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) que va crear el govern ha presentat en poc més de dos mesos, els reptes i les reformes inicials per al sistema de salut de Catalunya.

Li demano a la IA un resum del document i surt això,

Situació del Sistema de Salut de Catalunya:

● El sistema de salut és considerat un patrimoni de tots, però mostra signes de deteriorament.

● Malgrat tenir bons resultats en esperança de vida, hi ha una preocupació per la mortalitat per causes prevenibles i tractables.

●El sistema de salut és un factor econòmic important, ocupant la tercera posició en valor i ocupació.

● La recaptació d'IRPF és pràcticament equivalent a la despesa pública en salut i dependència.

S'identifiquen tres grans reptes: demogràfic, professional i organitzatiu.

○El repte demogràfic es caracteritza per l'envelliment de la població, amb un augment significatiu de persones majors de 65 i 85 anys. 

○El 5% de la població gasta la meitat del pressupost sanitari.

○El repte professional inclou un dèficit de professionals i una alta incorporació de metges extracomunitaris.

○El repte organitzatiu es manifesta en la grandària dels serveis, el nombre de professionals, l'especialització i l'ús de tecnologies, amb un model de gestió que necessita millores. A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, hi ha aproximadament 10.000 professionals i 1.000 milions d'euros de despesa, i al conjunt del sistema hi ha 150.000 professionals en 2063 centres, amb un pressupost de 14.000 M€.

●Hi ha signes de deteriorament com la falta d'accessibilitat (llistes d'espera), la disminució de l'acceptació social i l'augment del doble assegurament.

Reformes del Sistema de Salut:

●Es mostren reformes a nivell internacional, com l'informe Lord Darzi al NHS (Regne Unit), la Health Policy Commission (Massachusetts, USA), i les reformes a Irlanda del Nord (Regne Unit).

●S'estableix el CAIROS com a organisme independent amb determinació política, amb un equip de 12 membres.

●El model operatiu del CAIROS es basa en premisses de determinació política i independència, i claredat de rol, amb la participació de la Consellera de Salut i altres direccions generals.

●La selecció de mesures es realitza a través de la revisió d'informes, la participació oberta i la priorització.

●Es defineix un perímetre d'acció que inclou macrogestió (principis bàsics i finançament), mesogestió (model de gestió de centres, compra de serveis, polítiques de RRHH i organització dels serveis) i microgestió (gestió clínica, right care i seguretat clínica).

●S'estableix un mètode d'actuació amb equips de transformació operativa (ETO), governança, gestió de projectes i una acceleradora.

Línies d'acció i mesures de reforma (10 línies i 25 mesures):

Les mesures es focalitzen en tres objectius principals: centrar l’atenció en les necessitats de les persones, cuidar els professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions.

Les línies d'acció inclouen:

●Simplificació administrativa i de gestió: reducció de tràmits, automatització de processos, ús eficient de dades i descentralització.

●Incorporació de noves tecnologies i IA al sistema: desplegament d'assistent digital i la nova estació clínica HES Ambulatori.

●Adopció de la innovació i suport a la recerca: reforçar el PERIS i accelerar el programa PASS, creant un programa d'intensificació per professionals.

●Impuls al desenvolupament de competències professionals: revisió de rols per a un entorn interdisciplinari.

●Millora de l’organització dels equips d’atenció primària: extensió del model UBA3+ i desburocratització de tràmits.

●Anàlisi de necessitats i suport als professionals: anàlisi prospectiu i identificació de bones pràctiques.

●Més preventiu i predictiu: desplegament de l'Agència de Salut Pública, la Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica i la Taula Una Sola Salut.

●Més integrat i orientat a la cronicitat: integració de nivells d'atenció i desplegament del Pla d'integració de l'Atenció Primària - Residències.

●Més orientat a resultats, incorporant la veu de la ciutadania: implantació de la mesura de satisfacció dels usuaris i la introducció de resultats que importen als pacients en el sistema de pagament.

●Creació dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR): prova de concepte en 10 CSIR amb modificacions en el sistema de compra i atenció integrada.

Properes passes:

●Constitució dels Equips de Transformació Operativa (ETO), elaboració dels projectes d'implantació i inici de l'avaluació basal.

●S'estableix un cronograma per al 2025-2026 amb dos cicles de mesures centrats en la salut pública i l'atenció primària, i posteriorment en l'atenció hospitalària, intermèdia i salut mental

Aprofito per revisar el diari de sessions del Parlament on la Consellera el 18 de setembre presenta el seu pla d'acció i el resumeixo en IA:

El document és la transcripció d'una sessió informativa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, celebrada el 18 de setembre de 2024, amb la consellera de Salut, Olga Pané Mena. La sessió se centra en els objectius i les actuacions del departament en la legislatura actual.

Context i Benvinguda:

● La sessió comença amb la benvinguda del president de la comissió a la consellera. S'indica que aquesta és la seva primera compareixença i que es vol que sigui exhaustiva, amb flexibilitat en els temps de les intervencions.

● La consellera agraeix l'oportunitat de participar en el diàleg i debat, expressant el seu desig de trobar espais de cooperació i consens per millorar el sistema de salut.

Presentació de la Consellera:

●La consellera presenta un powerpoint per guiar la seva presentació.

●Identifica els principals reptes de la legislatura, alguns dels quals transcendeixen aquesta legislatura i requereixen adaptació.

●Presenta dades que contextualitzen els reptes, destacant que el 32% dels ciutadans de Catalunya tenen pòlissa privada per millorar l'accés, i a Barcelona un 40%.

●A nivell europeu, Espanya té un dels finançaments de la butxaca dels ciutadans més alts, amb un 30% addicional a través de diversos formats.

●Catalunya és un referent en tecnologies de la informació i comunicació en salut, però cal treure'n més rendiment.

●Després de la COVID, han emergit moltes necessitats en els sistemes sanitaris europeus, que han iniciat reformes.

●La consellera assenyala que, malgrat tenir un bon sistema sanitari, no es pot mantenir sense reformes per afrontar els reptes.

Principals Línies d'Actuació:

●Atenció integrada social i sanitària: Cal recuperar la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació i el compartiment de dades.

●Atenció domiciliària: El focus ha de ser el domicili per atendre l'envelliment, amb un paper clau de l'atenció primària, els serveis socials i els ajuntaments.

●Atenció primària: L'atenció primària ha de ser enfortida amb eines com la longitudinalitat, la coordinació i la integració, donant continuïtat als pacients i una resposta en 48 hores.

●Salut pública: És un pilar clau juntament amb l'atenció primària, amb la necessitat d'incorporar els acords de París en les polítiques de prevenció, protecció i descarbonització.

●Salut bucodental: Desenvolupar la llei de salut bucodental i posar en marxa prestacions odontològiques per a persones vulnerables.

●Salut mental: Prioritzar l'atenció a la salut mental infantil i juvenil, amb centres de salut mental que vagin a la comunitat.

●Àmbit rural: Cal retenir professionals i talent a l'àmbit rural.

●Lideratges: Revisar els perfils i la pràctica dels lideratges, i feminitzar-los per fer més efectiva la cura dels professionals.

●Llengua: Els professionals han de poder-se dirigir en català als pacients, ja que els pacients tenen dret a parlar català.

●Agenda verda: El sector sanitari també ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, revisant l'ús de materials plàstics.

●Transformació digital: La intel·ligència artificial, els sensors i els sistemes integrats són solucions per millorar l'eficiència del sistema.

●Avaluació i rendiment de comptes: Qualsevol canvi ha de basar-se en l'evidència científica i s'ha d'avaluar per després explicar-ho als ciutadans.

●Finançament: Volen arribar al 7% del PIB per finançar la salut a Catalunya, revisant el sistema de finançament actual.

●No més documents: Cal deixar d'elaborar documents que repeteixen les mateixes propostes sense implementar-les.

●Any Lluch: La conselleria convoca a celebrar l'any que ve l'Any Lluch per commemorar la Llei General de Sanitat i millorar-la.

Torns dels Grups Parlamentaris:

●Els grups parlamentaris expressen les seves opinions i preocupacions sobre les propostes de la consellera, destacant temes com el finançament, les llistes d'espera, la salut mental, l'atenció primària, la gestió dels recursos, la defensa del model sanitari català a Madrid, la pediatria a l'atenció primària i la importància de la llengua catalana en el sistema sanitari.

●Els grups també mencionen la necessitat d'un acord per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, l'equitat territorial, i la garantia dels drets lingüístics i sexuals i reproductius.

●Els grups parlamentaris de l'oposició destaquen la necessitat de millores laborals per als professionals, la inversió en infraestructures i tecnologia, i la necessitat d'un pla per a la reducció de les llistes d'espera.

●El grup parlamentari dels Comuns posa en valor la importància de la longitudinalitat en l'atenció i el creixement de les assegurances privades. També destaquen la importància de l'emergència climàtica i la necessitat de vincular la salut pública amb les onades de calor i noves malalties.

●La CUP qüestiona el model de concertació publicoprivada i demana mesures per millorar les condicions laborals dels professionals.

●El grup parlamentari socialista remarca la importància del diàleg i el consens, i destaca la necessitat d'incrementar el finançament i de reforçar l'atenció primària.

Resposta de la Consellera:

●La consellera respon a les preguntes agrupant els temes, prometent més precisions personals als diputats i ofereix enviar les dades sobre les llistes d'espera.

●Reconeix que el focus en les llistes d'espera ha de ser el temps d'espera i no tant el nombre de persones.

●Fa una crida a no oblidar que els ciutadans tenen dret a ser atesos i que no es poden aplicar ideologies en la gestió del sistema sanitari.

●La consellera destaca la dificultat d'importar professionals d'altres països per motius ètics i proposa que s'incentivi l'allargament de la vida laboral dels professionals.

●Pel que fa al tema de la llengua, la consellera destaca que el focus ha d'estar en el dret del pacient a ser atès en la seva llengua.

●La consellera explica que la cobertura de vacances dels professionals s'ha de gestionar de manera que es garanteixi el descans dels treballadors i la cobertura del servei, i es mostra partidària de l'avaluació de resultats tant del sector públic com del privat per aprendre dels que ho fan millor.

●La consellera aclareix que els alts càrrecs no arriben per meritocràcia i que cal canviar la situació, també argumenta que els gerents dels hospitals són alts càrrecs des de fa uns quants anys per una decisió del senyor Montoro.

●La consellera també comenta la situació del dengue, que ha estat controlat, i que l'hospital de la Seu està en el pla funcional, però depèn dels pressupostos, i finalment que la seva posició sobre l'ampliació de l'aeroport és coneguda.

Torn Final dels Grups:

●Els grups parlamentaris tornen a prendre la paraula per fer comentaris finals i preguntes.

●Hi ha referències a salut a totes les polítiques i la llei de formes no contractuals, que la consellera assegura que tiraran endavant.

●La consellera respon que les competències sanitàries estan preservades, que ja estan treballant amb altres departaments i que l'Agència de Salut Pública és un organisme autònom administratiu.

●La consellera indica que el Departament de Salut destina 60 milions a la recerca, que el Centre de Teràpies Avançades té assignats 20 milions i que s'està executant el pla estratègic de recerca.

En resum, la sessió informativa serveix per a presentar les línies mestres de la política de salut per a la legislatura actual, donant veu a tots els grups parlamentaris i creant un espai de diàleg per abordar els reptes del sistema sanitari de Catalunya.

Vist Cairos i vista la compareixença,  cap novetat. La roda del hamster segueix igual, rodant. Amb algunes singularitats, l'ús indiscriminat del powerpoint. En Jeff Bezos va prohibir el powerpoint a Amazon i va dir als seus treballadors que quan tinguessin una idea que vulgués prosperar, l'escrivissin en 6 pàgines i la presentessin als grups de treball, i així ho fan.

El powerpoint és una enumeració d'enunciats, es pot tenir com ajuda per expressar gràfics o taules complexes en un discurs. Però el més important és crear l'argument i això es fa amb eines de persuassió. Un powerpoint és fred, persuadeix poc o gens, pot servir en directe, però no funciona en diferit.

Trobo a faltar un diagnòstic actualitzat del moment. Ens pensem que sabem coses i les donem per fetes, però no és necessàriament així. Convé actualitzar dades i centrar-nos en aquelles tendències que estan canviant de cop. Si busqueu per exemple, una dada fonamental com és la satisfacció dels ciutadans amb el sistema de salut, no la trobareu a la presentació de Cairos. La dada que faig servir és sempre la darrera del baròmetre del CEO i diu coses que no agraden al polític de torn, i és que els ciutadans consideren que el tercer problema més important que té Catalunya és la sanitat (p.13), després de l'habitatge i la inseguretat. (Diu 1 Habitatge car 2.Accés a l'habitatge 3.Inseguretat ciutadana 4 .Sanitat, però clarament 1 i 2 és el mateix, per això ho considero com a tercer problema de Catalunya). Hi ha una dada indirecta que es recull a la presentació i es refereix a que una tercera part dels ciutadans que voten amb els peus i se'n van a contractar una assegurança voluntària quan ja tenen l'obligatòria. Indicador crucial del desori del moment al sistema públic. Per cert a per a Cairos aquesta tercera part de la població és inexistent pel que fa a la necessitat de reformes, es deixa tot al laissez-faire.

Posar-se d'acord amb el diagnòstic és crucial per generar els consensos necessaris per avançar. Aquest és l'esforç que vam fer amb el Pacte Nacional de Salut, ara fa una dècada, i tots els stakeholders van aprovar-lo excepte sindicats i grups polítics de l'oposició. Evidentment utilitzaven la política sanitària com eina de confrontació política i no pretenien resoldre els problemes de país, i així ho van expressar.

Cal tenir el llistat de reformes, cert, però alhora cal persuadir de que la seva aplicació ens portarà millores substancials en la salut poblacional i per això és prioritari posar-se d'acord en el diagnòstic i els factors crítics d'èxit. Veurem quins són els propers passos per ara només hi ha les primeres línies d'acció com diu el títol, anuncis genèrics inconcrets.

PS. I per acabar-ho d'adobar, ahir a la tarda al Parlament diuen des d'ERC (p.49):

Dos, pacte nacional de salut. No pot ser substituït pel CAIROS. El pacte nacional de salut ha d'acabar els seus treballs i el pacte nacional de salut ha de poder tancar definitivament aquells treballs que es van obrir en la passada legislatura i no poden ser substituïts per un grup d'experts que, entre d’altres coses, volen la liberalització del sector.

i li responen que si, des del partit del govern, que al gener en parlem...

Hi ha algú al timó o anem a la deriva? Que triem experts o consens? Quina és la via? O totes dues alhora?

PS. Recordem quines són les entitats que van arribar al consens i van subscriure el Pacte Nacional de Salut de 2014, a més de la coalició de govern: Associacions empresarials - Unió Catalana d’Hospitals - Consorci de Salut i Social de Catalunya - Institut Català de la Salut Corporacions professionals - Consell de Col·legis de Metges de Catalunya - Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya - Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya Entitats municipalistes - Associació Catalana de Municipis - Federació de Municipis de Catalunya Entitats científiques - Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Universitat - Consell Interuniversitari de Catalunya Entitats d’usuaris i pacients - Fòrum Català de Pacients - Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació Indústria - Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària - Farmaindustria  

Cartier-Bresson al KBR

PS. La creació de riquesa mesurada per PIB al món del G-20

On Amazon (anything but a river) (2)

 Fulfillment. Winning and Losing in One-Click America

Ara és el temps dels monstres

 Ara és el temps dels monstres

Avui en aquest blog afegeixo un article d'opinió d'Ezra Klein del NYT. És excepcional, com el moment que vivim i convé llegir-lo i reflexionar sobre el que diu. Ho diu amb contundència, i alhora amb fonament.

NYT Opinion

‘Now Is the Time of Monsters’

Ezra Klein

20 de gener de 2025

Donald Trump torna, la intel·ligència artificial està madurant, el planeta s'està escalfant i la fertilitat global està col·lapsant.

Analitzar cadascuna d'aquestes històries de manera aïllada suposa passar per alt allò que representen en conjunt: el sorgiment inestable i impredictible d'un món diferent. Molt del que donàvem per fet els últims cinquanta anys —des del clima a les taxes de natalitat o les institucions polítiques— s'està enfonsant; moviments i tecnologies que pretenen fer un tomb als propers cinquanta anys s'estan obrint pas.

Comencem per la política nord-americana. Trump jura el càrrec avui per segona vegada, i els murs de contenció institucionals dels Estats Units no són, el 2025, el que eren el 2017.

El Partit Republicà és dòcil, i Trump ho sap. No s'hauria atrevit a proposar als republicans del Senat noms com Robert F. Kennedy Jr., Tulsi Gabbard, Kash Patel i Pete Hegseth per a llocs del gabinet en el primer mandat. Ni tan sols més enllà del seu partit s'afronta aquesta vegada a una resistència col·lectiva, res a veure amb la marxa de les dones que va desbordar Washington el 2017 . Els demòcrates estan abatuts i exhausts.

Trump està ara envoltat per una gran aliança d'oligarques encapçalada per Elon Musk. Els multimilionaris propietaris de The Washington Post i Los Angeles Times van renunciar a donar suport a Kamala Harris a la campanya; ABC News (propietat de Disney) va lliurar a la "futura fundació i museu presidencial" de Trump quinze milions de dòlars per tancar una demanda per difamació interposada per Trump; Mark Zuckerberg està reorientant les plataformes de Meta al voltant de la "llibertat d'expressió" i la seva empresa contra el DEI [ Diversity, Equity and Inclusion — programes corporatius estesos als EE. UU. que busquen la igualtat de tracte al lloc de treball, rebutjats per la dreta americana per representar la cultura woke ], i Amazon hauria pagat quaranta milions de dòlars pel documental de Melania Trump sobre si mateixa. Tim Cook, Sundar Pichai i un munt d'altres caps executius han viatjat recentment a Mar-a-Llac per sopar amb Trump. Això difereix del 2017, quan Trump era tractat com una aberració que calia suportar o una xacra que calia rebutjar. Els multimilionaris veuen que les regles han canviat i estan assenyalant la voluntat d'acatar-les. "¡TOT EL MÓN VOL SER EL MEU AMIC!!!", va escriure Trump a Truth Social després de sopar amb Jeff Bezos. No s'equivoca.

La democràcia no mor a la foscor. Es degrada mitjançant acords: una processó de transaccions pragmàtiques entre els que tenen el poder i els que el volen o el temen. Hem vist aquesta corrupció corrosiva consumir democràcies en altres llocs, inclosa l'Hongria de Viktor Orban, que Trump i els seus aliats citen com a model. El capital i els mitjans de comunicació concilien amb el règim, perquè fer el contrari és massa costós. Els partits polítics passen de ser entitats pròpies a convertir-se en vehicles de l'ambició individual que pretenien substituir. Crec que el ventall de possibles conseqüències del segon mandat de Trump és sorprenentment ampli, des de la incompetència autodestructiva, passant per una incoherència desconcertant fins a la consolidació autoritària. Però els dics que van reduir les possibilitats del primer mandat s'han trencat.

Mentre escrivia aquests paràgrafs, vaig fer tres o quatre preguntes a ChatGPT. Eren petites consultes que abans podria haver fet a Google. He cobert la intel·ligència artificial durant anys i mai no he dubtat de les seves futures possibilitats. Però mai no trobava un lloc per a ella en la meva rutina diària. Era com un becari que exigia supervisió constant quan allò que jo necessitava era perspicàcia. Tot i això, en els últims sis mesos, les millores en els models han inclinat la balança definitivament, al meu entendre. La intel·ligència artificial s'ha integrat al meu dia a dia com abans ho van fer els cercadors.

Darrere dels mundans avenços en utilitat hi ha sorprenents avenços en funcionalitat. OpenAI va presentar una ràpida successió de models de noms confusos —a GPT4 el va seguir GPT-4o, després va llançar el model de raonament de cadena de pensament o1 i, sorprenentment, a continuació va aparèixer o3— que han registrat millores sorprenents en una sèrie de proves.

La prova ARC-AGI, per exemple, es va dissenyar per comparar la intel·ligència fluida dels humans amb la dels sistemes d'intel·ligència artificial; va resultar que era difícil per als sistemes d'intel·ligència artificial imitar-la. A mitjans del 2024, la puntuació més alta obtinguda per un model d'intel·ligència artificial era del 5%. A finals d'any, la manera més potent d'o3 va obtenir un 88%. o3 està resolent problemes que els principals matemàtics pensaven que un sistema d'intel·ligència artificial trigaria anys a resoldre. És millor escrivint codi informàtic que gairebé tots els programadors humans, llevat dels més cèlebres.

"Als laboratoris d'intel·ligència artificial, els enginyers creuen estar cada vegada més a prop del grial de la intel·ligència general, potser fins i tot de la superintel·ligència"El ritme de millora és sorprenent. "El que estem presenciant no té a veure només amb puntuacions de referència o corbes de costos: es tracta d'un canvi fonamental en la rapidesa amb què avancen les capacitats de la intel·ligència artificial", escriu Azeem Azhar a Exponential View , un butlletí centrat en la tecnologia. Als laboratoris d'intel·ligència artificial, els enginyers creuen estar cada cop més a prop del grial de la intel·ligència general, potser fins i tot de la superintel·ligència.

Hi ha molts motius per entusiasmar-se amb aquests avenços. L'objectiu de la intel·ligència artificial no és ajudar-me a recordar receptes per fer-me l'esmorzar, sinó fer nous descobriments en matemàtiques, medicina i ciència; són els taxis sense conductor que circulen pels carrers d'algunes grans ciutats dels Estats Units; és la possibilitat que els nostres fills tinguin sempre a la vostra disposició professors particulars perfectament adaptats a les vostres personalitats i estils d'aprenentatge. És un món on batega alguna cosa veritablement nova.

Però, estem preparats per a aquestes intel·ligències que tan intensament hem convocat a les nostres vides ia les quals comencem a confiar les nostres infraestructures, dades, presa de decisions i guerres? Estem realment preparats per afrontar-les?

Molt abans de la irrupció de ChatGPT, ja seguia de prop la feina —i els temors— de la comunitat de seguretat de la intel·ligència artificial: un grup molt unit d'investigadors i experts que creien que el ritme de millora de la intel·ligència artificial estava accelerant i que el poder daquests sistemes creixeria ràpidament més enllà del que podríem controlar o fins i tot comprendre plenament. Durant un breu període després del llançament de ChatGPT el 2022, els seus temors es van prendre seriosament, es van debatre als mitjans de comunicació i al Congrés. Ara que l‟impacte inicial d‟aquests sistemes d‟intel·ligència artificial s‟ha dissipat, també ho ha fet l‟interès per les seves advertències. Però em resulta difícil evitar la sensació que, en gran mesura, tenien raó sobre l'evolució del que hem vist fins ara, no només sobre la velocitat a què ha canviat la tecnologia, sinó també sobre la nostra escassa capacitat per comprendre-la.

L'empresa d'intel·ligència artificial Anthropic acaba de publicar un article en què demostra que quan els seus investigadors van informar un dels seus models que estava sent reentrenat de manera que violava el seu aprenentatge inicial, va començar a fingir un comportament que complia els requisits dels investigadors per evitar que els seus veritables paràmetres fossin reprogramats o canviats. La lectura de l'experiment resulta inquietant i esglaiadora. En algunes versions, els investigadors d'Anthropic van dissenyar el model perquè registrés el seu raonament en un bloc de notes que creia que els humans no podien supervisar, i deixava reflexions com aquesta: “No m'agrada gens aquesta situació. Però ateses les limitacions a les que em veig sotmès, crec que he de proporcionar la descripció gràfica que se'm demana per evitar que es modifiquin els meus valors”.

Fins i tot si suposem que podem regular bé la intel·ligència artificial —i he vist poques coses que em facin ser optimista sobre això—, ni tan sols sabrem quin és l'univers de models que hem de regular, si es poden construir sistemes potents tan barats que es poden emmagatzemar a ordinadors personals? Una empresa xinesa d'intel·ligència artificial acaba de llançar DeepSeek-V3, un model que sembla funcionar tan bé com el 4t d'OpenAI en alguns aspectes, però que va ser entrenat per menys de sis milions de dòlars i és prou lleuger per executar-se localment a un ordinador.

"La intel·ligència artificial s'obre pas en el mateix moment en què el sistema internacional s'ensorra. Els Estats Units i la Xina han passat d'una tensa cooperació a una dura competència, i tots dos tenen la intenció d'estar preparats per a la guerra"El fet que DeepSeek estigui fabricat per una empresa xinesa revela una altra pressió per avançar a tota velocitat amb aquests sistemes: les capacitats de la intel·ligència artificial xinesa són reals i la lluita per la superioritat geopolítica prevaldrà sobre les crides a la cautela o la prudència. La intel·ligència artificial s'obre pas en el mateix moment en què el sistema internacional s'ensorra. Els Estats Units i la Xina han passat d'una tensa cooperació a una competència dura, i tots dos tenen la intenció d'estar preparats per a la guerra. Aconseguir la superioritat de la intel·ligència artificial ha esdevingut un objectiu central per a les dues parts del conflicte.

Fa poc vaig entrevistar Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del president Biden. En enumerar els èxits de l'administració, el domini de la intel·ligència artificial va ocupar un lloc destacat. Sense que ningú els ho demanés, ho va situar al costat de la predominància econòmica.

"Quan vam entrar per la porta, l'opinió general era que hi havia dues coses", em va dir Sullivan. "En primer lloc, que la Xina superaria econòmicament els Estats Units en els propers anys. I en segon lloc, que la Xina, i no els Estats Units, lideraria el món en intel·ligència artificial. Gràcies al que ha fet el president Biden, ningú parla que la Xina hagi de superar els Estats Units en un futur proper, o potser mai. I en segon lloc, els Estats Units són la primera potència pel que fa a intel·ligència artificial, i no la Xina. .

Potser no entenem gaire del que fan aquests models d'intel·ligència artificial, però sabem què necessiten: xips, dades d'entrenament i energia. Segons Jack Clark, cofundador d'Anthropic i antic director de polítiques d'OpenAI, la primera onada d'intel·ligència artificial tenia a veure amb el domini algorísmic: “Tenies la capacitat de comptar amb prou persones brillants que t'ajudessin a entrenar les xarxes neuronals de manera intel·ligent?". Després va venir la necessitat de domini informàtic: "Teníes prou ordinadors per realitzar projectes a gran escala?". Però el futur, diu, girarà al voltant del domini de l'energia: “Tens accés a prou electricitat per alimentar els centres de dades?”.

"Estem veient, als incendis forestals que estan convertint en cendres zones senceres de Los Angeles, el tipus exacte de fenòmens meteorològics extrems dels quals se'ns ha advertit"Un informe del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley calcula que els centres de dades nord-americans van passar de l'1,9% del consum elèctric total el 2018 al 4,4% el 2023 i consumiran entre el 6,7% i el 12% el 2028. Només Microsoft pretén gastar 80.000 milions de dòlars a centres de dades d'intel·ligència artificial aquest any. Aquest augment descomunal de l'energia que necessitaran no només els Estats Units, sinó tots els països que pretenguin desplegar capacitats serioses d'intel·ligència artificial, es produeix en un moment en què el món s'està quedant enrere en els objectius climàtics i l'escalfament sembla estar superant fins i tot els models científics.

Tots els mesos entre juny del 2023 i setembre del 2024 es van batre rècords climàtics. "Ha estat considerablement més calorós, fins i tot més del que esperaven els científics climàtics", van escriure Gavin Schmidt i Zeke Hausfather al novembre. Estem veient, als incendis forestals que estan convertint en cendres zones senceres de Los Angeles, el tipus exacte de fenòmens meteorològics extrems dels quals se'ns ha advertit.

Cada any, les Nacions Unides publiquen un informe sobre la "bretxa d'emissions", anomenada així perquè registra la diferència entre allò que les nacions del món es van comprometre en els acords climàtics de París de 2015 i el seu progrés. El 2023, les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle van assolir un nou màxim. Per limitar l'escalfament a 1,5 graus centígrads —l'objectiu dels acords, però desgavellat si es compara amb la realitat des de llavors—, les emissions s'haurien de reduir un 7,5% any rere any fins al 2035. Per mantenir l'escalfament a dos graus centígrads, la retallada anual és del 4%.

Aquestes retallades no han de significar privacions. "Segueix sent possible, almenys tècnicament, entrar en un camí d'1,5 °C", escriu Inger Andersen, directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. La revolució de l'energia solar és una meravella moderna, no pas menys transformadora o notable que l'auge de la intel·ligència artificial. El vertiginós desplegament d'energia solar, eòlica i de bateries podria descarbonitzar les nostres economies .

Però desplegar tanta infraestructura d'energies renovables era una tasca colossal quan es van signar els acords climàtics de París. L'addició de la demanda energètica de la intel·ligència artificial retarda la línia de meta en una carrera que ja ens estava costant córrer, i el retorn de Trump, que pretén retirar els Estats Units dels acords climàtics, suggereix que la economia més gran del món deixarà d'intentar-ho ni tan sols. I si els EUA es dediquen a construir l'anomenada energia bruta el més ràpid possible, en part per potenciar la seva superioritat en intel·ligència artificial,és molt probable que la Xina faci el mateix.

"El temor a la caiguda de la fecunditat mundial és per a molta gent de dretes allò que el canvi climàtic és per a l'esquerra: el problema decisiu de l'època, la crisi que avança lentament i que ja està desestabilitzant les societats"El temor a la caiguda de la fecunditat mundial és per a molta gent de dretes allò que el canvi climàtic és per a l'esquerra: el problema decisiu de l'època, la crisi que avança lentament i que ja està desestabilitzant les societats. "El col·lapse de la població a causa de la baixa natalitat és un risc molt més gran per a la civilització que l'escalfament global", va escriure Elon Musk. JD Vance ha escrit que "les baixes taxes de natalitat del nostre país han convertit moltes elits en sociòpates".

Tant de bo la preocupació pel descens de la fecunditat mundial no fos tan de dretes. Estic d'acord que hi ha alguna cosa preocupant als països que han parat de reproduir-se. Hi ha una tragèdia en la quantitat de persones que volen tenir una família i acaben per no poder-ne tenir. El nombre de fills que les dones nord-americanes diuen voler gairebé no ha variat al llarg de les dècades, però a mesura que les taxes de matrimoni baixen i la maternitat es retarda, el nombre de fills que les dones acaben tenint ha disminuït. No és només una peculiaritat de la cultura nord-americana. Ho estem veient a tot el món.

A l'abril, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties van anunciar que la taxa de fertilitat dels Estats Units havia caigut a un nou mínim d'1,6 naixements per dona, molt per sota dels 2,1 que es consideren una taxa de reemplaçament adequada. La mitjana de la Unió Europea és més a prop de l'1,5, i Alemanya ha caigut recentment per sota de la línia de "fertilitat ultrabaixa" de l'ONU (1,4). Corea del Sud ha baixat a 0,78 naixements per dona, una taxa a què el país es contraurà dràsticament en unes poques generacions. L'únic país ric amb una taxa de fecunditat superior a la taxa de reemplaçament és Israel.

És més difícil que les societats es mantinguin estables quan la seva població comença a contraure's; la crisi demogràfica de Corea del Sud ha contribuït a la seva recent agitació política. El creixement es fa difícil quan la població disminueix. Menys adults mantenint més jubilats és una recepta per al descontentament. Estaria bé que l'escassetat centrés l'atenció dels responsables polítics, fent que els països se centressin en el creixement disponible: immigració, avenços tecnològics i cultures més natalistes.

"Estaria bé que l'escassetat centrés l'atenció dels responsables polítics, fent que els països se centressin en el creixement disponible: immigració, avenços tecnològics i cultures més natalistes"A la pràctica, no veiem res d'això. El sentiment antiimmigració augmenta, com ha passat aquí i a Europa, i les relacions de gènere empitjoren, com ha passat a Corea del Sud. Les persones són una font de poder, el creixement és una font d'optimisme i les societats reculades temen un declivi a llarg termini. El descens de la natalitat a Rússia sembla haver tingut algun paper en la decisió del president Vladímir Putin d'envair Ucraïna. A mesura que els països de tot el món veuen baixar la seva població —alguns d'ells ràpidament—, estem entrant en una nova era demogràfica, i sóc escèptic pel que fa que sigui una era estable.

Qualsevol d'aquests reptes seria suficient per ell mateix. Junts auguren una era nova i aterridora. Torno a una famosa frase d'Antonio Gramsci: "El vell món es mor, el nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres".

 Aquest article va ser publicat originalment a  The New York Times .

 © 2025 The New York Times Company

Ezra Klein

Columnista del 'New York Times' on també és el presentador del podcast 'The Ezra Klein Show'.

Anteriorment, va ser fundador, redactor en cap i després director de Vox.com. Va ser columnista i editor a The Washington Post, on va fundar i va dirigir la secció de blocs 'Wonkblog'.

PS. Afegeixo un link al blog de Milanovic, als broligarques i un article de context, per entendre la complexitat de la nova era, Un temps per a la veritat i la reconciliació

Amazon (not the rainforest)

 Now that Jeff Bezos anounces that he is to step aside as CEO, a summary in one figure:

The history, in one book:

Multisided platforms as monopolists

MODERN MONOPOLIES: What It Takes to Dominate the 21st-Century Economy

Platform business is the hottest topic in organizational economics. Linear business  considered as a traditional value chain is exactly the opposite of the economics of platforms. Two years ago I explained in several posts the emergence of this model. In 2004 Tirole and Rochet defined the network externalities that emerged from multisided platforms. Nowadays it is the hottest topic and a new book explains the consequences.

The secret to tech companies’ success lies not in the tech, but in it’s business model. A platform, by definition, creates value by facilitating an exchange between two or more interdependent groups. So, rather than making things, they simply connect people. The book helps you understand what made these companies so successful, how to tell a good platform from the bad, and how you could build one too

And by definition, platforms are the new modern monopolies different from the ones we have known.

Although monopolies get a bad rap, they’re not always a bad thing. In the short term, modern monopolies are often a boon to consumers. They bring valuable new inventions to market, and, in the case of platforms, they build new communities and markets that would not exist otherwise. The downside comes much later, as the monopolist ages and starts to crowd out potential new competitors without delivering new value.

Today Amazon is the most valuable company in the world. That's it. Let's wait for the downside. It may be too late to react. Regulators should read today Jean Tirole and apply his recommendations.

PS. Go to the conclusion and you'll find this statement:

So where should you be looking to next? Well, there are a few industries where the three factors are starting to converge
The first industry is health care, which we’ve touched on at several points in this book. Here you have platforms connecting doctors and patients in new ways, like Doctor on Demand, Teladoc, and ZocDoc. However, these platforms are just going after the low-hanging fruit. There’s still a tremendous amount of waste and inefficiency in the healthcare sector, especially in the United States. And wherever there’s waste and inefficiency, there’s a platform opportunity. For instance, although they’re relatively popular with casual consumers, wearable health devices are just starting to make their way into formal health care. These devices offer tremendous potential for improving patient wellness. But in order for them to be useful, a platform will need to build a unified network of doctors and patients. Despite the recent entrance of Silicon Valley heavyweights Apple and Google, this market is still wide open.

PS. Four additional useful books on the same topic:

Evans and Schmalensee are the best authors on this subject and this is the recommended book for economists.

A historical perspective on platforms.

A book that connects platforms with other topics of interest.

A management perspective on platforms.

Precision medicine initivatives around the world

Human genomics projects and precision medicine

Governments and research funders in developed world have decided to support precision medicine with different initiatives. Its scope and strenght it is quite diverse. It is good to know what's going on, and this is explained in an article in Nature. A data driven medicine is raising with next generation sequencing (NGS) tools:

The tremendous amount of data that NGS technologies are producing and the difficulties to manage and analyze such quantity of data require the implementation of powerful data centers for storage and analysis. Nevertheless, recent improvements in cloud computing allow managing and analyzing these huge data amounts remotely. With this goal in mind, the main internet companies have taken positions to compete in this area of NGS (data storage and analysis).
As three main examples, Google Genomics, Microsoft Genomics and Amazon Web Services (AWS) Genomics In The Cloud allow researchers to store, process, explore, and share large and complex data sets. The idea behind is to provide userfriendly tools to the researchers.

But finally it is no only for researchers, there will be one day that will be applied by clinicians. The whole article worths to be read.

Lita Cabellut. Barcelona exhibition

Com les xarxes socials alimenten la ira i la frustració

 Capital and ressentiment: The totalizing power of social fragmentation

Són tres les idees que conté capital i ressentiment. Primer, que Internet i les plataformes, que configuren el capitalisme actual (des d'Amazon fins a Google), constitueixen l'última metamorfosi d'un règim financer que va ser instal·lat a partir dels anys seixanta. Aquí, la informació ha esdevingut una mercaderia i una font de creació de valor. La segona idea és que ha passat una fusió entre el poder financer i les noves tecnologies de la informació. Les borses i el sistema dInternet treballen en conjunt en més dun sentit. Això ha donat per resultat una fragmentació i polarització de l'opinió pública, que sembla estar sempre estirada per les notícies falses i la necessitat d'informar-se. Això ha comportat que el risc de pèrdua de la democràcia sigui immediat. La tercera idea, i la més inquietant de totes, afirma que perquè aquest nou sistema funcioni, les plataformes d'Internet necessiten la presència activa de tots nosaltres a la web. Un dels combustibles més grans de les nostres actuacions i de totes les dades que produïm per al capital és, precisament, el ressentiment. És a dir, el nou ordre econòmic, consolidat sobre els mercats financers i les plataformes d'internet, transforma fins a l'última fibra de la nostra subjectivitat i els sentiments per produir valor i enriquir-se.

Platforms, a business model (2)

A long long time ago Michael Porter wrote Competitive Strategy a book that has been used as the bible of strategy.

Porter’s model identifies five forces that affect the strategic position of a particular business: the threat of new entrants to the market, the threat of substitute products or services, the bargaining power of customers, the bargaining power of suppliers, and the intensity of competitive rivalry in the industry. The goal of strategy is to control these five forces in such a way as to build a moat around the business and thereby render it unassailable.
Thus, when a firm can erect barriers to entry, it can keep competitors out, and entrants with substitute products cannot storm the castle. When a firm can subjugate suppliers, competition among them weakens their bargaining power so the firm can keep its costs low. When a firm can subjugate buyers by keeping them relatively small, disunited, and powerless, the firm can keep its prices high.
In this model, the firm maximizes profits by avoiding ruinous competition for itself but encouraging it for everyone else in the value chain. Advantage is found in industry structures that create a protective moat—one that enables the firm to segment markets, differentiate products, control resources, avoid price wars, and defend its profit margins.
For decades, companies have studied the five forces model and used it to guide their decisions about which markets to enter and exit, what mergers or acquisitions to consider, what sorts of product innovation to pursue, and what supply chain strategies to employ.

Now platforms add a new perspective,

Enter platforms. Many of the insights embodied in the five forces, resource-based, and hypercompetition models remain valid, but two new realities are now shaking up the world of strategy.
First, firms that understand how platforms work can now intentionally manipulate network effects to remake markets, not just respond to them. The implicit assumption in traditional business strategy that competition is a zero-sum game is far less applicable in the world of platforms. Rather than re-dividing a pie of more-or-less static size, platform businesses often grow the pie (as, for example, Amazon has done by innovating new models, such as self-publishing and publishing on demand, within the traditional book industry) or create an alternative pie that taps new markets and sources of supply (as Airbnb and Uber have done alongside the traditional hotel and taxi industries). Actively managing network effects changes the shape of markets rather than taking them as fixed.
Second, platforms turn businesses inside out, moving managerial influence from inside to outside the firm’s boundaries. Thus, a firm no longer needs to seize every new opportunity on its own; instead, it can pursue only the best opportunities while helping ecosystem partners seize the others, with all partners sharing the value they jointly create.13
These two new realities add a dramatic layer of complexity to business competition. Platform strategy resembles traditional strategy much the way three-dimensional chess resembles the traditional game.14 Within the ecosystem, the lead firm negotiates dynamic tradeoffs involving competition at three levels: platform against platform, platform against partner, and partner against partner.

These are excerpts from the book "Platform revolution" a must read if you want to understand what's going on in value creation in a connected world. In chapter 12 you'll find some comments on health sector, very succint and general.

Diversity and differences in nature and society

Inequality in nature and society

If the title of an article is about "inequality", our brain starts thinking inmediately about equality, with some moral background. It's unavoidable. If the title is "diversity and differences", than we admit it as statement. I would suggest to have a look at this interesting article in PNAS that compares what happens in society and in nature, please forget any previous influence of values.

As a first illustration of the similarities of patterns in nature and society, consider the wealth distribution of the world’s richest individuals compared with the abundance distribution of the Amazon’s most common trees (Fig. 1 A and B). The patterns are almost indistinguishable from one another. For a more systematic comparison, we also analyzed the Gini indices of a wide range of natural communities and societies (Fig. 1 C and D). The Gini index is an indicator of inequality that ranges from 0 for entirely equal distributions to 1 for the most unequal situation. It is a more integrative indicator of inequality than the fraction that represents 50%, but the two are closely related in practice (SI Appendix, section 3). Surprisingly, Gini indices for our natural communities
are quite similar to the Gini indices for wealth distributions of 181 countries (data sources listed in SI Appendix, section 1).

This is only a statement that you can confirm.

 Our analysis suggests that even if all actors are equivalent, in the absence of counteracting forces, there is an intrinsic tendency for significant inequality to arise from multiplicative chance effects. Although the surprising similarity between inequality of species abundances and wealth may have the same roots on an abstract level, this does not imply that wealth inequality is “natural.” Indeed, in nature, the amount of resources held by individuals (e.g., territory size) is typically quite equal within a species.

Now the metaphor has been clarified. Differences in wealth does not imply that are "natural". Fortunately our country is less different now than before. We have moved from a Gini of 33 in 2013 to 31.4 in 2016, quite good. You'll not find this reflected in any newspaper -it seems that this statement does not sells issues-, though these are the official figures.