Healthcare built around you?

Bezonomics
How Amazon Is Changing Our Lives, and What the World's Companies Are Learning from It

Amazon Care

Atul Gawande departure from Haven, the alliance between Amazon, JP Morgan and Berkshire for developing health services for their workers has created uncertainty about what is really Amazon going to do.
Anyway, if you look at the web you can check what is already doing for their employees: Amazon Care. Here you'll find the FAQS. Up to now everybody was thinking about health goods and businesses that Amazon could provide (details in this report). Right now they have started a pilot of health system that may be developed anywhere. A platform business, that starts slowly with and app and a physicians group.
If you want to undestand what Amazon really means for the economy (and for healthcare) than a new book can provide you some answers: Bezonomics.

The global business world will eventually divide into two camps—those who adopt their own version of Bezonomics, and those who don’t. Alphabet, Facebook, Netflix, Alibaba, JD.com, and Tencent have built huge, powerful businesses based on their ability to collect and analyze data, and keep applying those learnings to make their businesses smarter and their offerings to customers more attractive. In their pursuit of AI-driven technologies such as voice and facial recognition, the Internet of Things, and robotics, they’re creating automated business models that will crush traditional businesses that fail to adapt to this new world. And the emergence of 5G technology, which will replace our current digital networks, will only widen the gap. Experts predict that this next generation of Internet connectivity will be as much as a hundred times faster than today’s web.

The impact that Bezonomics is having on society is just as profound. Some of the big tech companies are sowing discord with fake news, interfering with elections, and violating personal privacy. As Apple CEO Tim Cook put it: “If you’ve built a chaos factory, you can’t dodge responsibility for the chaos.” The global wealth gap has become so out of kilter that politicians in America and Europe have singled out Amazon and other big tech companies for blame. These wealth-creation machines have become so efficient at creating riches for their top employees and shareholders that they’re likely to engender more public outrage and become easy targets for regulators—perhaps in some cases even be broken up.

A must read. In my opinion, what really brings Bezonomics to healthcare is the largest expression of commercialism. In other words, healthcare built around excedent appropriation, not around the patient. If this is so (and Atul Gawande departure is a signal) then we all have to stand up against this model and create value and platforms based on professionalism.

Tot esperant Amazon care

Direct: The Rise of the Middleman Economy and the Revolution Underway 

Als USA ha crescut el paper dels intermediaris al sector salut i el The Economist en mostra la situació:

Tant que tothom s'omple la boca dels beneficis de les farmacèutiques ara resulta que als USA, en són uns altres qui els han passat davant. Quan una economia gasta el 17% del PIB en salut i té aquests nivells de concentració de mercat, hi ha motius per preocupar-se. La qüestió del moment és si Amazon care, un intermediari més, serà el proper disruptor o els que hi ha ara li posaran prou barreres d'entrada.

La importància de la intermediació en els sectors econòmics és objecte d'anàlisi a un llibre recent, aquí deixo la referència:

Multisided platforms as monopolists

MODERN MONOPOLIES: What It Takes to Dominate the 21st-Century Economy

Platform business is the hottest topic in organizational economics. Linear business  considered as a traditional value chain is exactly the opposite of the economics of platforms. Two years ago I explained in several posts the emergence of this model. In 2004 Tirole and Rochet defined the network externalities that emerged from multisided platforms. Nowadays it is the hottest topic and a new book explains the consequences.

The secret to tech companies’ success lies not in the tech, but in it’s business model. A platform, by definition, creates value by facilitating an exchange between two or more interdependent groups. So, rather than making things, they simply connect people. The book helps you understand what made these companies so successful, how to tell a good platform from the bad, and how you could build one too

And by definition, platforms are the new modern monopolies different from the ones we have known.

Although monopolies get a bad rap, they’re not always a bad thing. In the short term, modern monopolies are often a boon to consumers. They bring valuable new inventions to market, and, in the case of platforms, they build new communities and markets that would not exist otherwise. The downside comes much later, as the monopolist ages and starts to crowd out potential new competitors without delivering new value.

Today Amazon is the most valuable company in the world. That's it. Let's wait for the downside. It may be too late to react. Regulators should read today Jean Tirole and apply his recommendations.

PS. Go to the conclusion and you'll find this statement:

So where should you be looking to next? Well, there are a few industries where the three factors are starting to converge
The first industry is health care, which we’ve touched on at several points in this book. Here you have platforms connecting doctors and patients in new ways, like Doctor on Demand, Teladoc, and ZocDoc. However, these platforms are just going after the low-hanging fruit. There’s still a tremendous amount of waste and inefficiency in the healthcare sector, especially in the United States. And wherever there’s waste and inefficiency, there’s a platform opportunity. For instance, although they’re relatively popular with casual consumers, wearable health devices are just starting to make their way into formal health care. These devices offer tremendous potential for improving patient wellness. But in order for them to be useful, a platform will need to build a unified network of doctors and patients. Despite the recent entrance of Silicon Valley heavyweights Apple and Google, this market is still wide open.

PS. Four additional useful books on the same topic:

Evans and Schmalensee are the best authors on this subject and this is the recommended book for economists.

A historical perspective on platforms.

A book that connects platforms with other topics of interest.

A management perspective on platforms.

Paga i senyal (2)

Mixed Signals: How Incentives Really Work

En vaig fer un breu apunt d'aquest llibre aquí, avui el resumeixo amb IA.

El llibre, titulat "Mixed Signals: How Incentives Really Work" (Senyals Mixtos: Com Funcionen Realment els Incentius), escrit per Uri Gneezy, professor de la Universitat de Yale, examina el paper fonamental dels incentius en la motivació del comportament humà, destacant com la seva interpretació (com a senyal) sovint condueix a resultats inesperats o nocius quan els senyals són confusos. El propòsit principal del llibre és ensenyar als lectors a ser "intel·ligents amb els incentius" i a dissenyar esquemes que siguin simples, efectius i ètics.

El llibre es basa en la premissa que els incentius envien senyals i que un conflicte entre el que es diu i el que s'incentiva pot generar "senyals mixtos". L'autor utilitza investigacions rigoroses i històries personals i empresarials per desglossar els factors psicològics i econòmics que influeixen en l'eficàcia dels incentius.

Part I: Com la Senyalització Guanya Mercats

Aquesta secció se centra en la importància dels senyals creïbles per informar els altres sobre els valors, les preferències i les habilitats d'un individu o una organització.

1. Senyals Creïbles: Un senyal és creïble quan està recolzat per accions que són costoses per a l'emissor. Per exemple, la gent fa judicis de caràcter basant-se en senyals costosos (com ara tatuatges o talls de cabell irreversibles), que tenen un fort poder de senyalització.
2. Senyalització Social i Senyalització Pròpia (Self-Signaling): Els incentius tenen efectes indirectes que es divideixen en dos components:
   • Senyalització Social: Com les accions d'una persona revelen informació creïble als altres.
   • Senyalització Pròpia: Com les accions fan que les persones se sentin sobre si mateixes.
3. Cas d'Estudi (Toyota Prius): L'èxit del Toyota Prius va ser un triomf de la senyalització ambiental. A diferència de l'Honda Civic híbrid (un senyal gairebé insignificant), el disseny distintiu del Prius permetia als compradors enviar un senyal clar i observable al món que els identificava com a preocupats pel medi ambient.
4. Pagament per Donar Sang: Els incentius monetaris poden afectar negativament el senyalització pròpia. Oferir diners per donar sang fa que el gest deixi de ser un acte d'altruisme per ser un intercanvi financer, la qual cosa pot expulsar la motivació intrínseca i la satisfacció moral associada.

Part II: Evitar Senyals Mixtos

Aquesta secció adverteix que els incentius que recompensen una acció o resultat, però que no tenen en compte la tensió entre diferents objectius, generen missatges contradictoris. Els empleats ignoren el que diu l'executiu i intenten maximitzar els seus guanys individuals, tal com s'entén a partir dels incentius.

1. Quantitat a Despeses de la Qualitat (Capítol 4): Sovint és més fàcil mesurar la quantitat que la qualitat. Incentivar només la quantitat pot ser perjudicial.
   • Exemples Històrics: La construcció del ferrocarril transcontinental (es va pagar per milla, incentivant rutes innecessàriament llargues), la producció de vidre soviètica (es pagava per pes, resultant en vidre massa gruixut i inútil), i la caça de rates a Hanoi (es pagava per cua, provocant la cria de rates en lloc de la seva eliminació).
   • Health Care (FFS): El sistema Fee-for-Service (FFS) promou la quantitat (més procediments i proves) a expenses de la qualitat (evitar l'overtreatment). Per exemple, els metges amb incentius financers per fer cesàries tenen taxes d'aquest procediment més altes en comparació amb metges sense aquests incentius.
2. Fomentar la Innovació i Castigar el Fracàs (Capítol 5): L'innovació i la presa de riscos requereixen tolerar el fracàs. Les organitzacions han d'evitar el senyal mixt d'animar la innovació però castigar els errors.
   • Cultura d'Èxit: Empreses com Google X recompensen els equips per matar idees ràpidament i "fracassar ràpid i barat", cosa que fomenta l'acció en lloc de la inacció.
   • Exemples de Fracàs: Blockbuster Video, tot i tenir l'oportunitat, va rebutjar la tecnologia de Netflix per por al fracàs.
3. Objectius a Llarg Termini vs. Recompenses a Curt Termini (Capítol 6): L'ús d'incentius a curt termini, com opcions sobre accions que es consoliden ràpidament, pot portar els executius a prendre decisions miops (com retallar la inversió) que sacrifiquen l'èxit durador de l'empresa.
4. Treball en Equip vs. Èxit Individual (Capítol 7): Recompensar l'èxit individual quan es predica el treball en equip genera un senyal mixt.
   • Exemples Esportius: La compensació amb altes bonificacions per gols per a jugadors d'equips de futbol com el Manchester United (per exemple, Alexis Sánchez) pot conduir a decisions egoistes que perjudiquen l'equip [85, 86f].
   • Solució: Cal assegurar un equilibri que alineï els objectius individuals amb els col·lectius, per exemple, amb un premi per guanyar el partit i un altre per marcar.

Part III: Com els Incentius Modulen la Història

Aquesta part explora com els principis de l'economia del comportament permeten als dissenyadors d'incentius controlar la narrativa que s'associa amb les seves accions.

1. Aposta i Errors (Capítol 8): Els incentius han de ser intel·ligents i alineats.
   • Grans Pèrdues: El cas de Wells Fargo (on el pagament per obrir comptes va portar a la creació de milers de comptes falsos) i el cas del taxista al volant amb un clau a l'espatlla (una metàfora de l'autor Steven Landsburg per assegurar una conducció segura) il·lustren que els incentius han de transmetre senyals clars de les conseqüències.
   • El pagador i el beneficiari: És crucial saber qui paga i qui rep l'incentiu, ja que no sempre és la mateixa persona (per exemple, els viatgers d'avió que trien vols amb més punts de fidelitat quan el vol és pagat per l'empresa).
   • Incentius a Xina (1978): El contracte simple entre els agricultors de Xiaogang i el govern (permetre als agricultors quedar-se amb la collita extra més enllà de la quota) es considera el primer pas cap a la reforma econòmica xinesa, ja que va alinear el treball amb la recompensa.
2. Comptabilitat Mental (Mental Accounting) (Capítol 9): Les persones divideixen les seves finances en "comptes mentals" separats, violant el principi de fungibilitat (que els diners d'un compte haurien de ser substituïbles pels d'un altre).
   • Framing (Embolcall): Es pot augmentar el retorn de la inversió dirigint els incentius a un compte mental altament destacat, canviant la història. Per exemple, una rebaixa en la compra d'una casa podria ser millor si es presenta com a crèdit per a costos de millora de la llar (un compte mental nou i diferent) en lloc d'una simple reducció del preu de venda.
   • Aversió a la Pèrdua: La gent està més motivada per la por a la pèrdua que per l'oportunitat de guanyar (aversió a la pèrdua). Els incentius són més efectius quan es presenten com una recompensa ja guanyada que es pot perdre.
3. Penediment com a Incentiu (Capítol 10): L'aversió al penediment pot ser un incentiu poderós. Per exemple, els jugadors de loteria continuen comprant els mateixos números setmana rere setmana per evitar el penediment d'haver guanyat si no haguessin comprat el bitllet. La Postcode Lottery holandesa explota aquest sentiment de penediment anticipat.
4. Incentius Prosocials (Capítol 11): Quan les recompenses monetàries són petites, els incentius prosocials (on la recompensa es destina a la caritat) poden ser més efectius. Això es deu al fet que la gent és generalment insensible a la magnitud de les petites contribucions benèfiques, i la contribució es valora com a senyal pròpia d'altruisme.
5. Premis Com a Senyals (Capítol 12): La força d'un premi com a incentiu depèn del seu valor de senyalització social, que es veu afectat per:
   • Públic (Audience): Qui observa el premi.
   • Escassetat: La raresa de l'assoliment (p. ex., la Triple Corona en curses de cavalls).
   • Estatus dels Donants: Qui lliura el premi (p. ex., la credibilitat dels Premis Nobel).
   • Procés de Selecció: La claredat i la justícia del procés.

Part IV: Utilitzar els Incentius per Identificar el Problema

Els incentius no només són solucions, sinó que també poden actuar com a eines de diagnòstic per entendre les raons subjacents del comportament humà.

1. Rendiment d'Estudiants (PISA): La baixa puntuació dels estudiants nord-americans en avaluacions internacionals com el PISA no reflecteix necessàriament una baixa habilitat, sinó la manca d'esforç. En un experiment, oferir un incentiu monetari als estudiants que feien la prova va augmentar significativament la seva puntuació, demostrant que el problema de base era la falta de motivació, no la baixa capacitat.
2. Aversió a les Despeses Generals (Overhead Aversion): La gent està menys inclinada a donar a organitzacions benèfiques si els seus diners es destinen a despeses administratives (despeses generals). No obstant això, es pot eludir aquesta aversió demanant a altres donants que cobreixin les despeses generals, permetent que els petits donants sentin que el seu 100% va directament a la causa.
3. Estratègia "Pagar per Renunciar" (Pay to Quit): Oferir als empleats (o als membres del gimnàs) diners per renunciar, com fan empreses com Amazon i Zappos, ajuda a filtrar els empleats no motivats. Aquells que rebutgen l'oferta envien un senyal creïble (senyalització pròpia) de la seva motivació i es queden més temps.
4. Suborn a Un mateix (Bribing the Self): Els assessors, com ara metges o financers, poden autoenganyar-se per creure que l'opció que maximitza els seus guanys financers (per exemple, cirurgia innecessària) és la millor per al client, especialment quan el judici és subjectiu. L'autoengany és més fàcil si l'assessor és informat de l'incentiu abans d'avaluar l'opció.

Part V: Com els Incentius Condueixen al Canvi de Comportament

Aquesta secció tracta com aprofitar els incentius per promoure hàbits desitjables i trencar amb els nocius a llarg termini.

1. Creació d'Hàbits: Els incentius poden ajudar a iniciar una activitat i construir el "capital de l'hàbit" que persisteix fins i tot després que s'eliminin les recompenses. Per exemple, pagar als participants perquè facin exercici pot crear l'hàbit que es manté.
   • Compromís: Els dispositius de compromís (com una penalització financera o una relació amb un entrenador personal) ajuden a les persones amb problemes d'autocontrol a seguir un pla.
2. Trencament d'Hàbits (Fum): El trencament d'hàbits nocius (com fumar) es pot aconseguir mitjançant:
   • Aversió a la Pèrdua: Utilitzar contractes de compromís on els fumadors dipositen diners i els perden si fallen la prova de nicotina.
   • Incentius Contingents i Escalats: Esquemes on la recompensa augmenta amb el temps d'abstinència i el fracàs restableix el valor base (permetent la redempció).
3. Biaix del Present (Present Bias): Les persones tenen tendència a donar prioritat a les recompenses immediates. Per contrarestar-ho, cal fer que les recompenses siguin el més immediates possible o reduir els costos actuals de l'activitat desitjada. El temptation bundling (lligar una activitat plaent [el "vull"] a una activitat necessària [el "hauria de"], com mirar una sèrie a la cinta de córrer) redueix el cost immediat de l'activitat.
4. Eliminació de Barreres: Reduir les "despeses de canvi" (switching costs) d'una activitat, com ara el temps o l'esforç, augmenta significativament la participació.

Part VI: Ajudar a les Comunitats a Canviar Pràctiques Culturals Nocives

Aquesta secció demostra el poder dels incentius per canviar pràctiques culturals profundament arrelades.

1. De Caçadors de Lleons a Salva-Lleons (Maasai): La caça de lleons era un ritu de pas i un incentiu econòmic per protegir el bestiar. El Simba Project va canviar els incentius dels ancians: se'ls va pagar una compensació per la pèrdua de bestiar només si no mataven el lleó. Aquest incentiu va canviar l'economia de la decisió dels ancians, trencant la tradició.
2. Risc Moral i Frau (Maasai): La compensació (una forma d'assegurança) va generar desafiaments de frau (deixar animals malalts a prop dels lleons) i risc moral (deixar de mantenir les tanques protectores).
   • Solució (Frau): Creació d'un equip de "Verifying Officers" amb alta capacitat per investigar i verificar la legitimitat de les reclamacions, que va dissuadir el frau.
   • Solució (Risc Moral): Utilitzar la "co-pagament" (copay): només es compensa el 70% del valor de l'animal perdut en casos de negligència, mantenint un incentiu per a l'ancià de ser acurat.
3. Mutilació Genital Femenina (MGF): La MGF és una tradició arrelada al control social i als incentius econòmics (les noies no tallades no obtenen marits d'alt estatus i no generen una dot alta) [232, 241, 244, 245f].
   • Intervenció Proposada: Oferir a les nenes un incentiu basat en la beca d'educació secundària si no es tallen. Aquesta educació ofereix un camí alternatiu per obtenir un alt estatus social i ingressos (una dona educada té un estatus social alt independentment de si ha estat tallada).

Part VII: Negociar els Teus Senyals

Aquesta part aplica els principis del senyalització a l'entorn de la negociació, especialment per fixar la primera oferta.

1. Ancoratge i Ajust Insuficient: La primera oferta (l'àncora) afecta la percepció del valor del comprador, i l'ajust posterior serà insuficient. Una oferta inicial alta, però raonable, esbiaixarà l'estimació del preu de reserva del comprador cap amunt.
2. Efecte Contrast: Una oferta inicial alta serveix com a punt de referència (com el contrast del fred i el calent), fent que les ofertes posteriors semblin més favorables.
3. El Preu Senyala la Qualitat: Un preu demanat alt comunica alta qualitat del producte, influint en la percepció del valor del comprador.
4. Norma de Reciprocitat: Una oferta inicial alta permet al venedor fer una gran "concessió" posterior, activant la norma de reciprocitat i obligant el comprador a correspondre amb una contraoferta més favorable.

El llibre conclou que els incentius han de ser alineats amb els objectius, i que els qui entenen les regles d'aquest joc guanyen l'avantatge.

La sanitat com a tercer principal problema dels catalans

10 primeres línies d’acció. Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) 

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) que va crear el govern ha presentat en poc més de dos mesos, els reptes i les reformes inicials per al sistema de salut de Catalunya.

Li demano a la IA un resum del document i surt això,

Situació del Sistema de Salut de Catalunya:

● El sistema de salut és considerat un patrimoni de tots, però mostra signes de deteriorament.

● Malgrat tenir bons resultats en esperança de vida, hi ha una preocupació per la mortalitat per causes prevenibles i tractables.

●El sistema de salut és un factor econòmic important, ocupant la tercera posició en valor i ocupació.

● La recaptació d'IRPF és pràcticament equivalent a la despesa pública en salut i dependència.

S'identifiquen tres grans reptes: demogràfic, professional i organitzatiu.

○El repte demogràfic es caracteritza per l'envelliment de la població, amb un augment significatiu de persones majors de 65 i 85 anys. 

○El 5% de la població gasta la meitat del pressupost sanitari.

○El repte professional inclou un dèficit de professionals i una alta incorporació de metges extracomunitaris.

○El repte organitzatiu es manifesta en la grandària dels serveis, el nombre de professionals, l'especialització i l'ús de tecnologies, amb un model de gestió que necessita millores. A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, hi ha aproximadament 10.000 professionals i 1.000 milions d'euros de despesa, i al conjunt del sistema hi ha 150.000 professionals en 2063 centres, amb un pressupost de 14.000 M€.

●Hi ha signes de deteriorament com la falta d'accessibilitat (llistes d'espera), la disminució de l'acceptació social i l'augment del doble assegurament.

Reformes del Sistema de Salut:

●Es mostren reformes a nivell internacional, com l'informe Lord Darzi al NHS (Regne Unit), la Health Policy Commission (Massachusetts, USA), i les reformes a Irlanda del Nord (Regne Unit).

●S'estableix el CAIROS com a organisme independent amb determinació política, amb un equip de 12 membres.

●El model operatiu del CAIROS es basa en premisses de determinació política i independència, i claredat de rol, amb la participació de la Consellera de Salut i altres direccions generals.

●La selecció de mesures es realitza a través de la revisió d'informes, la participació oberta i la priorització.

●Es defineix un perímetre d'acció que inclou macrogestió (principis bàsics i finançament), mesogestió (model de gestió de centres, compra de serveis, polítiques de RRHH i organització dels serveis) i microgestió (gestió clínica, right care i seguretat clínica).

●S'estableix un mètode d'actuació amb equips de transformació operativa (ETO), governança, gestió de projectes i una acceleradora.

Línies d'acció i mesures de reforma (10 línies i 25 mesures):

Les mesures es focalitzen en tres objectius principals: centrar l’atenció en les necessitats de les persones, cuidar els professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions.

Les línies d'acció inclouen:

●Simplificació administrativa i de gestió: reducció de tràmits, automatització de processos, ús eficient de dades i descentralització.

●Incorporació de noves tecnologies i IA al sistema: desplegament d'assistent digital i la nova estació clínica HES Ambulatori.

●Adopció de la innovació i suport a la recerca: reforçar el PERIS i accelerar el programa PASS, creant un programa d'intensificació per professionals.

●Impuls al desenvolupament de competències professionals: revisió de rols per a un entorn interdisciplinari.

●Millora de l’organització dels equips d’atenció primària: extensió del model UBA3+ i desburocratització de tràmits.

●Anàlisi de necessitats i suport als professionals: anàlisi prospectiu i identificació de bones pràctiques.

●Més preventiu i predictiu: desplegament de l'Agència de Salut Pública, la Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica i la Taula Una Sola Salut.

●Més integrat i orientat a la cronicitat: integració de nivells d'atenció i desplegament del Pla d'integració de l'Atenció Primària - Residències.

●Més orientat a resultats, incorporant la veu de la ciutadania: implantació de la mesura de satisfacció dels usuaris i la introducció de resultats que importen als pacients en el sistema de pagament.

●Creació dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR): prova de concepte en 10 CSIR amb modificacions en el sistema de compra i atenció integrada.

Properes passes:

●Constitució dels Equips de Transformació Operativa (ETO), elaboració dels projectes d'implantació i inici de l'avaluació basal.

●S'estableix un cronograma per al 2025-2026 amb dos cicles de mesures centrats en la salut pública i l'atenció primària, i posteriorment en l'atenció hospitalària, intermèdia i salut mental

Aprofito per revisar el diari de sessions del Parlament on la Consellera el 18 de setembre presenta el seu pla d'acció i el resumeixo en IA:

El document és la transcripció d'una sessió informativa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, celebrada el 18 de setembre de 2024, amb la consellera de Salut, Olga Pané Mena. La sessió se centra en els objectius i les actuacions del departament en la legislatura actual.

Context i Benvinguda:

● La sessió comença amb la benvinguda del president de la comissió a la consellera. S'indica que aquesta és la seva primera compareixença i que es vol que sigui exhaustiva, amb flexibilitat en els temps de les intervencions.

● La consellera agraeix l'oportunitat de participar en el diàleg i debat, expressant el seu desig de trobar espais de cooperació i consens per millorar el sistema de salut.

Presentació de la Consellera:

●La consellera presenta un powerpoint per guiar la seva presentació.

●Identifica els principals reptes de la legislatura, alguns dels quals transcendeixen aquesta legislatura i requereixen adaptació.

●Presenta dades que contextualitzen els reptes, destacant que el 32% dels ciutadans de Catalunya tenen pòlissa privada per millorar l'accés, i a Barcelona un 40%.

●A nivell europeu, Espanya té un dels finançaments de la butxaca dels ciutadans més alts, amb un 30% addicional a través de diversos formats.

●Catalunya és un referent en tecnologies de la informació i comunicació en salut, però cal treure'n més rendiment.

●Després de la COVID, han emergit moltes necessitats en els sistemes sanitaris europeus, que han iniciat reformes.

●La consellera assenyala que, malgrat tenir un bon sistema sanitari, no es pot mantenir sense reformes per afrontar els reptes.

Principals Línies d'Actuació:

●Atenció integrada social i sanitària: Cal recuperar la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació i el compartiment de dades.

●Atenció domiciliària: El focus ha de ser el domicili per atendre l'envelliment, amb un paper clau de l'atenció primària, els serveis socials i els ajuntaments.

●Atenció primària: L'atenció primària ha de ser enfortida amb eines com la longitudinalitat, la coordinació i la integració, donant continuïtat als pacients i una resposta en 48 hores.

●Salut pública: És un pilar clau juntament amb l'atenció primària, amb la necessitat d'incorporar els acords de París en les polítiques de prevenció, protecció i descarbonització.

●Salut bucodental: Desenvolupar la llei de salut bucodental i posar en marxa prestacions odontològiques per a persones vulnerables.

●Salut mental: Prioritzar l'atenció a la salut mental infantil i juvenil, amb centres de salut mental que vagin a la comunitat.

●Àmbit rural: Cal retenir professionals i talent a l'àmbit rural.

●Lideratges: Revisar els perfils i la pràctica dels lideratges, i feminitzar-los per fer més efectiva la cura dels professionals.

●Llengua: Els professionals han de poder-se dirigir en català als pacients, ja que els pacients tenen dret a parlar català.

●Agenda verda: El sector sanitari també ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, revisant l'ús de materials plàstics.

●Transformació digital: La intel·ligència artificial, els sensors i els sistemes integrats són solucions per millorar l'eficiència del sistema.

●Avaluació i rendiment de comptes: Qualsevol canvi ha de basar-se en l'evidència científica i s'ha d'avaluar per després explicar-ho als ciutadans.

●Finançament: Volen arribar al 7% del PIB per finançar la salut a Catalunya, revisant el sistema de finançament actual.

●No més documents: Cal deixar d'elaborar documents que repeteixen les mateixes propostes sense implementar-les.

●Any Lluch: La conselleria convoca a celebrar l'any que ve l'Any Lluch per commemorar la Llei General de Sanitat i millorar-la.

Torns dels Grups Parlamentaris:

●Els grups parlamentaris expressen les seves opinions i preocupacions sobre les propostes de la consellera, destacant temes com el finançament, les llistes d'espera, la salut mental, l'atenció primària, la gestió dels recursos, la defensa del model sanitari català a Madrid, la pediatria a l'atenció primària i la importància de la llengua catalana en el sistema sanitari.

●Els grups també mencionen la necessitat d'un acord per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, l'equitat territorial, i la garantia dels drets lingüístics i sexuals i reproductius.

●Els grups parlamentaris de l'oposició destaquen la necessitat de millores laborals per als professionals, la inversió en infraestructures i tecnologia, i la necessitat d'un pla per a la reducció de les llistes d'espera.

●El grup parlamentari dels Comuns posa en valor la importància de la longitudinalitat en l'atenció i el creixement de les assegurances privades. També destaquen la importància de l'emergència climàtica i la necessitat de vincular la salut pública amb les onades de calor i noves malalties.

●La CUP qüestiona el model de concertació publicoprivada i demana mesures per millorar les condicions laborals dels professionals.

●El grup parlamentari socialista remarca la importància del diàleg i el consens, i destaca la necessitat d'incrementar el finançament i de reforçar l'atenció primària.

Resposta de la Consellera:

●La consellera respon a les preguntes agrupant els temes, prometent més precisions personals als diputats i ofereix enviar les dades sobre les llistes d'espera.

●Reconeix que el focus en les llistes d'espera ha de ser el temps d'espera i no tant el nombre de persones.

●Fa una crida a no oblidar que els ciutadans tenen dret a ser atesos i que no es poden aplicar ideologies en la gestió del sistema sanitari.

●La consellera destaca la dificultat d'importar professionals d'altres països per motius ètics i proposa que s'incentivi l'allargament de la vida laboral dels professionals.

●Pel que fa al tema de la llengua, la consellera destaca que el focus ha d'estar en el dret del pacient a ser atès en la seva llengua.

●La consellera explica que la cobertura de vacances dels professionals s'ha de gestionar de manera que es garanteixi el descans dels treballadors i la cobertura del servei, i es mostra partidària de l'avaluació de resultats tant del sector públic com del privat per aprendre dels que ho fan millor.

●La consellera aclareix que els alts càrrecs no arriben per meritocràcia i que cal canviar la situació, també argumenta que els gerents dels hospitals són alts càrrecs des de fa uns quants anys per una decisió del senyor Montoro.

●La consellera també comenta la situació del dengue, que ha estat controlat, i que l'hospital de la Seu està en el pla funcional, però depèn dels pressupostos, i finalment que la seva posició sobre l'ampliació de l'aeroport és coneguda.

Torn Final dels Grups:

●Els grups parlamentaris tornen a prendre la paraula per fer comentaris finals i preguntes.

●Hi ha referències a salut a totes les polítiques i la llei de formes no contractuals, que la consellera assegura que tiraran endavant.

●La consellera respon que les competències sanitàries estan preservades, que ja estan treballant amb altres departaments i que l'Agència de Salut Pública és un organisme autònom administratiu.

●La consellera indica que el Departament de Salut destina 60 milions a la recerca, que el Centre de Teràpies Avançades té assignats 20 milions i que s'està executant el pla estratègic de recerca.

En resum, la sessió informativa serveix per a presentar les línies mestres de la política de salut per a la legislatura actual, donant veu a tots els grups parlamentaris i creant un espai de diàleg per abordar els reptes del sistema sanitari de Catalunya.

Vist Cairos i vista la compareixença,  cap novetat. La roda del hamster segueix igual, rodant. Amb algunes singularitats, l'ús indiscriminat del powerpoint. En Jeff Bezos va prohibir el powerpoint a Amazon i va dir als seus treballadors que quan tinguessin una idea que vulgués prosperar, l'escrivissin en 6 pàgines i la presentessin als grups de treball, i així ho fan.

El powerpoint és una enumeració d'enunciats, es pot tenir com ajuda per expressar gràfics o taules complexes en un discurs. Però el més important és crear l'argument i això es fa amb eines de persuassió. Un powerpoint és fred, persuadeix poc o gens, pot servir en directe, però no funciona en diferit.

Trobo a faltar un diagnòstic actualitzat del moment. Ens pensem que sabem coses i les donem per fetes, però no és necessàriament així. Convé actualitzar dades i centrar-nos en aquelles tendències que estan canviant de cop. Si busqueu per exemple, una dada fonamental com és la satisfacció dels ciutadans amb el sistema de salut, no la trobareu a la presentació de Cairos. La dada que faig servir és sempre la darrera del baròmetre del CEO i diu coses que no agraden al polític de torn, i és que els ciutadans consideren que el tercer problema més important que té Catalunya és la sanitat (p.13), després de l'habitatge i la inseguretat. (Diu 1 Habitatge car 2.Accés a l'habitatge 3.Inseguretat ciutadana 4 .Sanitat, però clarament 1 i 2 és el mateix, per això ho considero com a tercer problema de Catalunya). Hi ha una dada indirecta que es recull a la presentació i es refereix a que una tercera part dels ciutadans que voten amb els peus i se'n van a contractar una assegurança voluntària quan ja tenen l'obligatòria. Indicador crucial del desori del moment al sistema públic. Per cert a per a Cairos aquesta tercera part de la població és inexistent pel que fa a la necessitat de reformes, es deixa tot al laissez-faire.

Posar-se d'acord amb el diagnòstic és crucial per generar els consensos necessaris per avançar. Aquest és l'esforç que vam fer amb el Pacte Nacional de Salut, ara fa una dècada, i tots els stakeholders van aprovar-lo excepte sindicats i grups polítics de l'oposició. Evidentment utilitzaven la política sanitària com eina de confrontació política i no pretenien resoldre els problemes de país, i així ho van expressar.

Cal tenir el llistat de reformes, cert, però alhora cal persuadir de que la seva aplicació ens portarà millores substancials en la salut poblacional i per això és prioritari posar-se d'acord en el diagnòstic i els factors crítics d'èxit. Veurem quins són els propers passos per ara només hi ha les primeres línies d'acció com diu el títol, anuncis genèrics inconcrets.

PS. I per acabar-ho d'adobar, ahir a la tarda al Parlament diuen des d'ERC (p.49):

Dos, pacte nacional de salut. No pot ser substituït pel CAIROS. El pacte nacional de salut ha d'acabar els seus treballs i el pacte nacional de salut ha de poder tancar definitivament aquells treballs que es van obrir en la passada legislatura i no poden ser substituïts per un grup d'experts que, entre d’altres coses, volen la liberalització del sector.

i li responen que si, des del partit del govern, que al gener en parlem...

Hi ha algú al timó o anem a la deriva? Que triem experts o consens? Quina és la via? O totes dues alhora?

PS. Recordem quines són les entitats que van arribar al consens i van subscriure el Pacte Nacional de Salut de 2014, a més de la coalició de govern: Associacions empresarials - Unió Catalana d’Hospitals - Consorci de Salut i Social de Catalunya - Institut Català de la Salut Corporacions professionals - Consell de Col·legis de Metges de Catalunya - Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya - Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya Entitats municipalistes - Associació Catalana de Municipis - Federació de Municipis de Catalunya Entitats científiques - Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Universitat - Consell Interuniversitari de Catalunya Entitats d’usuaris i pacients - Fòrum Català de Pacients - Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació Indústria - Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària - Farmaindustria  

Cartier-Bresson al KBR

PS. La creació de riquesa mesurada per PIB al món del G-20