La perversió del capital-risc

 These Are the Plunderers. How Private Equity Runs—and Wrecks—America

Aquest llibre traça de manera lúcida  els trenta anys d'història d'adquisicions corporatives a Amèrica i el creixent domini dels fons de capital-risc. Morgenson i Rosner investiguen alguns dels noms més importants del capital privat, exposant com compren empreses, les carreguen de deutes i, després, els sagnen d'actius i beneficis. Tot mentre fiscals i reguladors estan inactius.

Morgenson i Rosner mostren com les empreses absorbides pel capital privat tenen pitjors resultats per a tothom, excepte per als financers: els empleats tenen més probabilitats de perdre la seva feina o els seus beneficis; les empreses tenen més probabilitats de fer fallida; els pacients tenen més probabilitats de tenir costos sanitaris més elevats; els residents de residències d'avis tenen més probabilitats de morir; les ciutats lluiten quan el capital privat compra les principals empreses, paralitzant l'economia local; i els professors d'escola, els bombers, els tècnics mèdics i altres treballadors públics tenen més probabilitats de tenir una rendibilitat més baixa de les seves pensions a causa de les tarifes que el capital privat extreu de les seves inversions. En altres paraules: tots estem pitjor a causa del capital-risc.

PS. Tota generalització esdevé qüestionable. 

 

Per una assistència sanitària cost-efectiva i justa

 How Health Care Can Be Cost-Effective and Fair

Una assistència sanitària eficient i justa depèn de si l'assignació eficient de recursos té en compte els criteris ètics. Diversos analistes argumenten que utilitzar el criteri d'eficiència per guiar la distribució de l'assistència sanitària és fonamentalment injust, no només perquè no té en compte com es distribueix, sinó perquè no prioritza la gravetat de la malaltia i no ofereix a tothom una bona possibilitat de ser tractats, especialment a les persones amb més necessitat. Tot i que Hausman reconeix la complexitat i les mancances del criteri d'eficiència, sosté que hauria de ser un principi rector en l'assignació de recursos relacionats amb la salut. Segons Hausman, molts valors, com ara la compassió, la llibertat, el respecte i la solidaritat, haurien de regir l'atenció sanitària, a més de promoure el benestar i tractar les persones de manera justa. En els seus esforços per promoure la salut de la població de manera justa, l'assistència sanitària ha de respondre i respectar els valors i les opcions de les persones.

Introduction

Chapter 1: Measuring Health and the "Effectiveness" of Health Care

Chapter 2: Cost-Effectiveness, Well-Being, and Freedom

Chapter 3: Conceptual, Technical, and Ethical Problems with Cost Effectiveness

Chapter 4: Theories of Fair Distribution

Chapter 5: What Constitutes a Fair Allocation of Health Care?

Chapter 6: Fair Chances

Chapter 7: Does Cost-Effectiveness Fail to Give Sufficient Priority to Severity?

Chapter 8 To Aggregate or Not to Aggregate

Chapter 9: Discrimination

Chapter 10: Health Care: Respectful, Cost Effective, and Fair

Les fronteres de la salut poblacional

The Five Health Frontiers. A New Radical Blueprint

 La Covid-19 ha exposat els límits d'una ortodoxia de salut pública . Però en lloc d'imaginar un canvi radical, l'esquerra està atrapada en una acció de rereguarda centrada a defensar el NHS del allau de la privatització.

L'expert en salut pública Chris Thomas argumenta que hem de sortir de la Covid-19 a l'ofensiva, amb una visió atrevida i nova de la nostra salut i cura. Traça cinc noves fronteres per a la salut pública i imagina com podem anar més enllà de salvaguardar el que tenim a una expansió radical dels principis proposats per Aneurin Bevan, el fundador de l'NHS, fa més de 70 anys.

Salut mental

 Mad World. The Politics of Mental Health

Introduction

1. Asylums

2. 'Knowing' Mental Health Today

3. Mental Health in a Maddening World

4. Why Work is Sickening

5. Disability / Possibility

6. Diagnosing Diagnosis

7. On Disavowal and Disorder

8. Art for Mental Health

9. Law and Disorder

10. Other Possibilities

Conclusion

Raonament ètic

 The Thinker's Guide to Ethical Reasoning. Based on Critical Thinking Concepts & Tools

A The Thinker's Guide to Ethical Reasoning, Richard Paul i Linda Elder presenten el paper vital de l'ètica en la creació i l'èxit final de les societats cooperatives. Independentment de les normes religioses o culturals, els conceptes ètics promouen un progrés sostenible i ofereixen un marc pel qual totes les persones no només poden conviure sinó també prosperar.

Explorant la naturalesa del raonament ètic, la guia revela les maneres més habituals en què el raonament ètic esdevé defectuós i ensenya als lectors a evitar aquests defectes. Exposa la funció de l'ètica i els seus principals impediments, les falsificacions socials de l'ètica, els elements del raonament ètic, les habilitats i trets ètics importants, un vocabulari de l'ètica i els estàndards intel·lectuals essencials per avaluar el raonament ètic.

Pandèmia

 Pandemic, Inc. Chasing the Capitalists and Thieves Who Got Rich While We Got Sick

En aquest brillant thriller de no ficció, anomenat "revelatori" pel Washington Post, el guardonat periodista d'investigació J. David McSwane ens porta entre bastidors per revelar com els comerciants, els contractistes i les empreses sanitàries van utilitzar un dels moments més foscos de la història nord-americana per omplir les seves butxaques. Decidit a descobrir com això era possible, va passar més d'un any en jets privats i en magatzems secrets, viatjant de Califòrnia a Chicago i Washington, DC, per entrevistar els més especuladors i les víctimes dels seus delictes.

Pandemic, Inc. és la història del defraudador que va signar un contracte multimilionari amb el govern per proporcionar un EPI que salva vides i, tanmateix, mai va aconseguir una sola màscara. L'almirall de la Marina al capdavant de la caça nacional de recursos mèdics addicionals. El denunciant del Departament de Salut que va defensar les màscares des del principi i va ser silenciat pel govern i els mitjans conservadors. I el polític que va retallar cruelment el finançament d'emergència federal i va destruir l'existència d'EPI federal.

PD. Aquí també el vam tenir, i ningú encara l'ha perseguit, ni n'ha escrit el llibre. 

Biaixos

 Seeing Patients. Unconscious Bias in Health Care

Sang

Blood Money. The Story of Life, Death, and Profit Inside America's Blood Industry

Breu apunt del llibre:

L'autora va a la recerca de la veritat sobre el plasma sanguini humà i s'assabenta que vint milions d'americans cada any venen el seu plasma amb ànim de lucre, una mercaderia d'origen humà extreta dins de les nostres fronteres per ser processada i envasada per a la venda al detall a tot el món. Investiga les proves que les companyies farmacèutiques han utilitzat per impulsar el plasma com a fàrmac meravellós per a tot, des de la COVID-19 fins a la pell arrugada. I descobreix una crisi econòmica americana amagada a la vista: mares solteres, estudiants universitaris, treballadors d'automòbils acomiadats de Rust Belt i un mercat de sang en auge a la frontera sud d'Amèrica, on les agències de recollida es dirigeixen als ciutadans mexicans disposats a creuar i vendre el seu plasma. per un salari inferior.

Com es fa la compra pública de medicaments a Europa?

 Study on Best Practices in the Public Procurement of Medicines

Sabem que encara que es parla de mercat farmacèutic en realitat hi ha un monopsoni de compra, fonamentalment. En la mesura que hi ha cobertura asseguradora obligatòria que cobreix els medicaments, aleshores hi ha monoposoni. I si això és així, cal preguntar-nos com funciona aquest monoposoni. L'informe de la Unió Europea és oportú precisament per explicar això.

Aquesta taula resumeix les opcions:

I aquesta és la realitat:

El desgavell de les Isapres a Xile

 XILE. Nueva Modalidad de Cobertura Complementaria (MCC)

El sistema de salut xilè manté a data d'avui els trets que va dissenyar la constitució i les lleis de l'època Pinochet. La dificultat d'actualitzar la constitució i de capgirar el sistema Isapres ha estat una càrrega molt feixuga que ha hagut de traginar. Des del novembre passat, una sentència ha imposat el retorn de primes cobrades en excés als clients. I ara el govern s'ha vist en la necessitat d'introduir una llei per tal de donar sortida a la situació i evitar una fallida conjunta. Aquí s'explica la informació darrera.

El contingut d'aquesta nova modalitat de cobertura dins Fonasa es va presentar la setmana passada per part de Camilo Cid al Senat, el director de Fonasa. Cal donar-hi una sortida, altrament les dificultats pel sistema sanitari xilè serien molt elevades. Ara bé, la tensió política i dels grups d'interès és màxima. Caldrà seguir atents.

PS. Al NYT miro aquest article per constatar una vegada més l'embolic del sistema sanitari nordamericà, que no se'n surt de cap manera. Una vergonya. Només s'en sortirà amb el que proposen a l'article, assegurança universal

Vasos comunicants (2)

Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya: memòria 2021

RADIOGRAFIA DEL SECTOR DE L’ASSEGURANÇA PRIVADA DE SALUT A CATALUNYA

L'altre dia assenyalava que amb dades d'enquesta de salut del 2022 hi havia un 31,2% de la població que tenia assegurança voluntària duplicada. Miro la dada de l'informe oficial darrer, del 2021 i s'acosta a aquesta xifra, 31,4%. 

El conjunt de l'informe conté moltes més dades però vull destacar sobretot la tendència en aquest gràfic:

El 2011 estàvem al 24,4%, deu anys després al 31,4%, 7 punts percentual més. Algú desitja pagar dues vegades pel mateix? Crec que no, això només passa quan  no van bé les coses en un entorn de vasos comunicants (el 40% de metges compaginen activitat pública i privada, i a més els metges diuen que el 34% de pacients de la privada paguen de la seva butxaca, no de l'assegurança...). Més motius per a la reflexió.

PS. Si voleu saber què caldria fer per posar ordre, podeu llegir-ho aquí, ho vaig explicar fa tres anys.

PS. No trobareu cap nota de premsa sobre això. Algú no està interessat en difondre-ho.

Lliçons sobre política farmacèutica (3)

Regulation, Innovation and Competition in Pharmaceutical Markets

Si voleu un llibre introductori que descriu amb precisió el mercat farmacèutic aquesta és l'opció del moment. Els conceptes habituals necessaris per moure's bé en aquest entorn són explicats amb tots els detalls.

M'ha interessat especialment el tema de pagar per retardar l'entrada dels genèrics, els acords de pagament invers, perquè s'explica amb tota claredat una pràctica vergonyosa de la indústria que ja coneixia però que em faltaven peces.

Es tracta d'això:

‘reverse payment’ patent settlement agreements (also called pay-for-delay settlements), because they provide for the patentee to pay the alleged infringer, rather than the opposite (considering the standard expectation that a defendant would pay a plaintiff to settle), with the aim of delaying its market entry. In other words, in its typical scheme, the brand-name drug pharmaceutical company enters into an agreement with the generic competitor to settle the dispute and to limit its market entry in return for a transfer of value.1 Such transfer can take different forms, including either a direct monetary payment or another form of valuable agreement (eg an authorised licensed entry at a specific date, distribution agreements, favourable terms in a side deal in which the originator company grants a commercial benefit to the generic company), or both. 

Aquest és l'índex del llibre: 

Introduction 1

I. The Different Faces of Pharmaceutical Markets 1

PART I

1. Regulating Entry 15

I. The Main Features of Pharmaceutical Markets: The Supply Side and the Demand Side 15

II. The Product Life Cycle and the Costs of Innovation 20

III. The Access to the Market: Regulatory Approaches 23

A. The European Regulatory Framework 23

B. The US Regulatory Framework 27

IV. Concluding Remarks 33

2. Regulating Exclusivity 34

I. The Interplay between Regulatory Exclusivities and Intellectual Property Rights 34

II. Intellectual Property Rights in the Pharmaceutical Industry: An Overview on the Role of Patents 35

III. EU Supplementary Protection Certificate and US Patent Term Restoration 41

IV. Regulatory Exclusivity 48

V. Research and Bolar Exemptions 52

VI. Exhaustion Doctrine and Parallel Trade 59

VII. Concluding Remarks 63

3. Regulating Prices 64

I. Pharmaceutical Pricing and Reimbursement Systems in Europe 64

II. The US System 70

III. Concluding Remarks 76

viii Contents

PART II

4. Competition Law Enforcement in Pharmaceutical Markets: An Introduction 79

I. EU and US Antitrust Rules: An Essential Overview 79

II. Antitrust Enforcement in the Pharmaceutical Sector 87

III. Market Definition 95

IV. Concluding Remarks 100

5. Reverse Payment Patent Settlements 102

I. The Recurrence of Reverse Payment Patent Settlements in Pharmaceutical Markets 102

II. Reverse Payment Patent Settlements in the United States 105

A. Earlier Case Law and the Actavis Ruling 105

B. Critical Issues after Actavis 109

C. Further Developments 113

III. EU Case Law on Reverse Payment Patent Settlements 119

A. Lundbeck 120

B. Generics 123

IV. Comparative Analysis 127

A. Legal Frameworks 127

B. The Antitrust Assessment 129

V. Concluding Remarks 134

6. Product Hopping 136

I. Pharmaceutical Product Reformulations 136

II. Product Hopping before US Courts 140

III. The EU Experience 146

IV. The Antitrust Assessment of Product Reformulation 151

V. Concluding Remarks 155

7. Excessive Drug Pricing 157

I. The Resurgence of Excessive Pricing Cases in the Pharmaceutical Sector 157

II. Excessive Pricing under EU Competition Law 161

A. Aspen 165

III. The US Approach 169

IV. The Role of Antitrust Enforcement on Excessive Drug Prices 176

V. Concluding Remarks 178

PART III

8. Further Interactions: Pharmaceutical Markets, Intellectual Property and Human Rights 183

I. The Right to Health and Access to Medicines and the Relationship with Intellectual Property Rights: An Overview 183

II. Compulsory Licensing 191

III. Concluding Remarks 196

9. Public Health and Public Interest in Competition Law 198

I. Public Health and Competition Law 198

II. Competition Law and Non-competition Interests 203

III. Concluding Remarks 208

Conclusion 209

Bibliography 213

Index 233

Els dos dracs (2)

Algorithms and heuristics of health technology assessments: A retrospective analysis of factors associated with HTA outcomes for new drugs across seven OECD countries

Fa una dècada parlava dels dos dracs que en Tony Culyer va mostrar com a metàfora de l'avaluació de tecnologies. 

En Culyer ens explica la història de dos dracs que si desperten poden ser molt entremaliats, necessiten atacar i matar. El primer drac és l'equitat, i com s'incorpora a l'avaluació de tecnologies sanitàries i el segon és la nostra ignorància del procés sobre com integrar precisament l'equitat en aquesta avaluació de tecnologies. La dificultat de combinar evidència per articular conceptes poc evidents com és el cas de l'equitat. Si no som capaços de defensar-nos del segon drac o el desterrem, difícilment ens haurem salvat de l'atac del drac número 1. 

Ara, en Panos Kanavos i col.laboradors revisen què ha passat. S'ha basat l'avaluació de tecnologies en una posició welfarista o extra-welfarista?. Per a contrastar-ho miren a 7 països entre 2009 i 2018. 

I els resultats són:

Our study reinforces arguments in favour of explicitly accounting for social value judgements, adopting risk mitigation strategies for novel therapies with early phase or immature evidence, and sharing of HTA practices across settings in order to avoid duplication of effort when assessing clinical evidence. Overall, our analysis adds to the debate between welfarist and extrawelfarist approaches in health technology  assessment by demonstrating that HTA agencies adopt the latter when making resource allocation  decisions.

Doncs això és el que sembla, una visió utilitarista dels QALYs és del tot insuficient, hem superat el segon drac de Culyer i ha estat vençut, i podem estar satisfets perquè el primer drac ha triomfat. Bé, això és parlar per parlar. Només val per als països de l'estudi i el nostre no hi és, ni hi pot ser...per ara.

PS: Aquí hi ha la referència clau al cost-effectivitat distributiu.

 

Com ens trobem els catalans?

 L’estat de salut, els comportaments relacionats amb la salut i l’ús de serveis sanitaris a Catalunya, 2022

Reviso l'enquesta de salut de l'any passat i encara que tres de cada quatre persones de 15 anys i més (76,1%) fan una valoració positiva del seu estat de salut, ha baixat a nivell de l'any 2011. Motiu de preocupació, si és que algú es vol preocupar.

Veig prevalences de diabetis, excés de pes, sobrepès, obesitat i d'altres força estables i millorables. Ara bé hi ha una dada que m'ha sorprès, i és la pressió arterial alta dels homes, ha augmentat significativament. (I jo em pregunto si la gent sap ben bé la pressió que té i si aquestes dades no seria millor obtenir-les de La meva salut, enlloc de la percepció personal). També ha augmentat el consum de tabac, consum de risc d'alcohol (sense diferències entre classe social). I després tenim la dieta, només el 57% de la població segueix la dieta mediterrània.

Quan mirem la utilització dels serveis veiem que el 25% utilitza els serveis sanitaris privats, i els que tenen doble cobertura és el 31,2% de la població. Aquesta és una xifra que va creixent de forma significativa, alhora que va disminuint la satisfacció amb els serveis públics. Ja sabeu la meva opinió, si féssim les coses bé a la primera no caldria pagar dues vegades pel mateix. Quin sentit té tot plegat?

Aquesta enquesta hauria de fer reflexionar en profunditat sobre el que cal fer, vist el limitat èxit d'algunes estratègies preventives, els plans directors i els plans de salut, en especial aquelles referides als comportaments saludables. Des del meu punt de vista, hi ha motius per a la preocupació tant per l'estat de salut, com per la satisfacció amb els serveis.

Tot el resum dels aspectes clau, en aquesta taula:

PS. A la premsa no trobareu aquesta informació, perquè no satisfà als ulls de qui l'ha de comunicar.

PS. No arribo a entendre el motiu de demanar dades clíniques quantitatives a l'enquesta de salut que ja es troben disponibles a la història clínica electrònica. Només tindria sentit pels que són assistits privadament. Però potser encara seria millor que poguessin bolcar les dades a l'aplicació la meva salut.