Un copagament farmacèutic més equitatiu és possible

 Análisis de equidad y sostenibilidad presupuestaria del sistema de copago farmacéutico en España

Reviso NEG i em trobo amb una aportació d'interès sobre el copagament. No em correspon repetir el que allà diuen i per tant el primer que faig és recomanar-ne la seva lectura. Però encara millor llegir l'article que s'ha publicat a GS. El que pretenen és:

Estimar las consecuencias económicas de un sistema de copago farmacéutico más equitativo, eliminando la distinción entre activos y pensionistas, y tomando únicamente la renta personal como parámetro de ajuste, definiendo tramos de renta más detallados e introduciendo límites protectores al gasto personal.

i la conclusió és:

Un sistema de copago farmacéutico más progresivo y equitativo es factible y puede proteger mejor a las personas con menores ingresos sin un impacto presupuestario desproporcionado. La eliminación de la distinción entre activos y pensionistas, y la exención de copago para rentas inferiores a 6000 euros, pueden aumentar significativamente la equidad del sistema.

Ara que ja s'enfonsa MUFACE també cal recordar que els seus actius i pensionistes ja tenen copagament equivalent, per tant l'experiment natural fa anys que dura sense saber què ha passat realment en termes d'accés i progressivitat. 

Treball exemplar, microsimulació impecable amb dades fines.

 

PS. I aquesta és la situació i la proposta:

Tramos de aportación según la legislación actual

Tabla con 4 columnas y 6 filas.

Activos	Menos de 18.000 euros	40% 40% 40%	Sin límite
	18.000-100.000	50% 50% 50%	Sin límite
	Más de 100.000	60% 60% 60%	Sin límite
Pensionistas	Menos de 18.000 euros	10% 10% 10%	8,23
	18.000-100.000	10% 10% 10%	18,52
	Más de 100.000	60% 60% 60%	61,75

Tabla con 4 columnas y 10 filas.

Propuesta:
Activos	Menos de 9.000 euros	40% 40% 40%	8,23
	9.000-18.000	40% 40% 40%	18,52
	18.000-35.000	50% 50% 50%	61,75
	35.000-60.000	55% 55% 55%	Sin límite
	60.000-100.000	60% 60% 60%	Sin límite
	Más de 100.000	65% 65% 65%	Sin límite
Pensionistas	Menos de 18.000 euros	10% 10% 10%	8,23
	18.000-60.000	10% 10% 10%	18,52
	60.000-100.000	60% 60% 60%	40,14
	Más de 100.000	65% 65% 65%	61,75

PS. Dades preocupants fins 2022

L'IPC ha pujat més que els sous

Índex amb base 2007: un valor de 100 implicaria que continua igual que el 2007

Dades: Idescat

La generació inquieta

La generación ansiosa

Resum amb IA

Aquest llibre de Jonathan Haidt, titulat "La generació ansiosa", explora les causes del deteriorament de la salut mental dels adolescents, especialment a partir de l'any 2010, i proposa solucions per revertir aquesta tendència. L'autor argumenta que la sobreprotecció en el món real i la infraprotecció en el món virtual són les principals raons per les quals els nens nascuts a partir de 1995 s'han convertit en una "generació ansiosa".

El llibre es divideix en quatre parts:

● Primera part: Un tsunami. Aquesta part exposa les dades sobre el deteriorament de la salut mental dels adolescents, que es manifesta en un augment de l'ansietat, la depressió i les autolesions, especialment en noies, a partir de principis de la dècada de 2010. Es destaca que aquest augment es concentra en els trastorns interioritzats, que provoquen una forta angoixa i sentiments de por, tristesa i desesperança. A més, es ressalta la connexió entre la depressió i l'aïllament social, que crea un cercle viciós.

● Segona part: Els antecedents. El declivi de la infància basada en el joc. Aquesta part explica la importància de la infància basada en el joc per al desenvolupament del cervell i com s'ha anat deteriorant. El llibre argumenta que els nens són antifràgils i necessiten experimentar factors d'estrès per ser forts d'adults. Es critica l'excés de seguretat en els parcs infantils i la falta d'oportunitats per al joc de risc a l'aire lliure, que són importants per al desenvolupament dels nens. També s'aborda el concepte de mielinització, un procés de canvi cerebral que es produeix durant la infància, i com els períodes sensibles poden afectar el desenvolupament. A més, es descriu com els rituals de pas que marcaven la transició a l'edat adulta han perdut importància, dificultant aquesta transició per als joves.

● Tercera part: La Gran Reconfiguració. L'auge de la infància basada en el telèfon. Aquesta part se centra en els perjudicis de la infància basada en el telèfon, que ha sorgit a partir de la popularització dels smartphones a finals de la dècada de 2000 i principis de 2010. Es descriuen quatre perjudicis fonamentals:

○ Privació social: La disminució del temps que els joves passen amb els amics en persona.

○ Falta de son: L'ús de pantalles abans d'anar a dormir interfereix amb el son.

○ Fragmentació de l'atenció: L'exposició constant a notificacions i hipervincles dificulta la concentració.

○ Addicció: Les aplicacions estan dissenyades per crear hàbits i enganxar els usuaris, especialment els adolescents.

● A més, s'explica com les xarxes socials afecten les noies, fomentant la comparació social i l'agressió relacional. També s'analitza com els nois s'han retirat del món real i s'han submergit en el món virtual a través dels videojocs i la pornografia. Finalment, es reflexiona sobre com la vida basada en el telèfon afecta la nostra "dimensió espiritual" i es proposen algunes pràctiques per ajudar-nos a viure millor.

● Quarta part: La acció col·lectiva per a una infància més sana. Aquesta part proposa un pla d'acció per revertir els danys de la infància basada en el telèfon, amb la col·laboració de governs, empreses tecnològiques, escoles i famílies. Es destaquen quatre reformes fonamentals per proporcionar una base per a una infància més sana a l'era digital:

○ Retardar l'edat a la que els nens tenen smartphones i comptes a les xarxes socials.

○ Fomentar el joc de risc a l'aire lliure i la independència.

○ Prohibir els telèfons a les escoles.

○ Promoure una educació que equilibri la formació acadèmica amb les habilitats per a la vida i el joc lliure.

● Aquesta part també aborda els problemes d'acció col·lectiva que impedeixen als pares actuar per protegir els seus fills i proposa solucions per superar-los. Es donen idees per protegir els nens dels perills del món virtual, com la creació d'un codi de disseny apropiat per a l'edat que reguli les empreses tecnològiques i obligui a protegir els menors. A més, s'ofereixen consells per a les famílies, com estructurar els dies i setmanes, establir un "sabbat digital" i animar els fills a participar en programes d'intercanvi.

En conclusió, "La generació ansiosa" és un llibre que pretén conscienciar sobre els problemes que pateixen els joves a causa de la infància basada en el telèfon i oferir solucions per construir un futur més saludable i feliç per a les properes generacions. El llibre destaca la importància de recuperar el joc lliure i les relacions socials en persona, i de limitar l'ús de telèfons i xarxes socials, especialment durant la infància i l'adolescència

La transformació de la ment moderna

 La transformación de la mente moderna

Resum amb IA

El llibre de Jonathan Haidt i Greg Lukianoff titulat "La transformació de la ment moderna", explora tres grans falsedats que, segons els autors, s'han estès a la societat, especialment entre els joves, i que estan perjudicant el seu desenvolupament i benestar. A més, analitza com aquestes idees han influït en la cultura dels campus universitaris i ofereix solucions per fomentar una societat millor.

Les tres grans falsedats que el llibre identifica són:

● La falsedat de la fragilitat: La idea que "allò que no et mata et fa més feble". Aquesta falsedat contradiu la saviesa antiga i la psicologia moderna, que sostenen que els desafiaments i les adversitats poden fer les persones més fortes i resilients. El llibre argumenta que les persones i els sistemes són antifràgils i necessiten estressors per créixer i adaptar-se.

● La falsedat del raonament emocional: La creença que "sempre has de confiar en els teus sentiments". Aquesta idea ignora la importància de la teràpia cognitivoconductual (TCC) i la capacitat de dominar els pensaments negatius. El llibre explica que les emocions poden ser enganyoses i que cal aprendre a reconèixer i corregir les distorsions cognitives.

● La falsedat de "nosaltres contra ells": La visió del món com una batalla entre persones bones i persones dolentes. Aquesta falsedat fomenta la polarització i impedeix el diàleg i la comprensió mútua. El llibre destaca que la línia que divideix el bé i el mal travessa el cor de cada ésser humà i que cal evitar els pensaments simplistes i maniqueus.

La influència d'aquestes falsedats a les universitats:

El llibre descriu com aquestes tres falsedats han contribuït a la creació d'una "cultura de la ultraseguretat" als campus universitaris, on els estudiants busquen espais segurs, alertes de detonants i censura per protegir-se de qualsevol idea o expressió que considerin ofensiva. Els autors argumenten que aquesta cultura està perjudicant la llibertat d'expressió i el debat obert, que són fonamentals per a l'educació i la saviesa.

El llibre presenta diversos casos d'estudi que mostren com aquestes falsedats es manifesten en la pràctica, incloent-hi:

● Protestes i caceres de bruixes: Estudiants i professors que reaccionen de manera desproporcionada davant de determinades paraules o idees, sovint demanant la dimissió o el càstig dels infractors.

● Cartes obertes de denúncia: Professors que condemnen públicament els seus col·legues per expressar opinions controvertides.

● El paper de les xarxes socials: Les xarxes socials com a eines per difondre "al·lucinacions consensuades" i augmentar la polarització.

● L'augment de la burocràcia: La creació de polítiques i procediments per regular el llenguatge i les interaccions als campus que, paradoxalment, poden generar més ansietat i tensió.

Les causes d'aquesta transformació:

Els autors identifiquen sis factors que han contribuït a l'auge d'aquesta nova cultura de la ultraseguretat:

● La polarització política: L'augment de la divisió entre els partits polítics i la manca de diàleg.

● L'ansietat i la depressió: L'increment dels problemes de salut mental entre els adolescents.

● L'educació paranoica dels fills: Una sobreprotecció dels nens que els impedeix desenvolupar la seva resiliència i autonomia.

● El declivi del joc lliure: La reducció de les oportunitats per al joc sense supervisió, que és fonamental per al desenvolupament social i emocional.

● La burocràcia de la ultraseguretat: L'augment de la regulació i la supervisió a les universitats.

● La passió per la justícia: Un interès creixent per la justícia social, que pot conduir a formes de pensament moral simplistes.

Solucions per a una societat més sàvia:

El llibre ofereix una sèrie de recomanacions per educar els nens i els joves de manera més sàvia i fomentar una cultura del diàleg i la llibertat d'expressió:

● Ensenyar els fonaments de la TCC: Per ajudar els joves a reconèixer i corregir les distorsions cognitives i a gestionar les seves emocions.

● Fomentar la resiliència: Exposar els nens a desafiaments i riscos per tal que aprenguin a superar les dificultats.

● Promoure el pensament crític: Ensenyar els joves a qüestionar les seves pròpies creences i a escoltar punts de vista diferents.

● Desencoratjar l'ús de la paraula "segur" fora de l'àmbit de la seguretat física: Per evitar confondre la seguretat emocional amb la seguretat física.

● Promoure el debat obert: Fomentar la discussió i l'intercanvi d'idees, fins i tot sobre temes controvertits.

● Limitar el temps d'ús de dispositius electrònics: Per protegir la salut mental dels joves i fomentar les relacions interpersonals.

● Adoptar la Declaració de principis de Chicago sobre la llibertat d'expressió: Per garantir la llibertat acadèmica i la lliure circulació d'idees a les universitats.

● Fomentar l'esperit universitari: Per crear una comunitat més unida i capaç de superar les dificultats.

En conclusió, aquest llibre és una crida a la reflexió sobre com la societat està educant els seus joves i sobre els valors i idees que s'estan inculcant. El llibre defensa que la clau per a una societat més sàvia resideix en l'educació en la resiliència, el pensament crític, el diàleg i la llibertat d'expressió

Quant gastem en sanitat? (2)

Han sortit les dades de 2022 i una primera taula diu que els catalans vam dedicar públicament a sanitat 6,3% del PIB, menys despesa que el 2020, any de pandèmia.

Gastem públicament menys que Portugal i Espanya, i més que Grècia. Aquest seria el resum.

La Generalitat va gastar 14.509 milions € i a la taula següent diu que juntament amb altra despesa pública va ser el 6% del PIB i no el 6,3%.

Privadament gastem 2,2% del PIB, un 26,8% de les despeses totals. Dediquem 10% de la despesa sanitària a assegurances voluntàries. I en total vam gastar en sanitat 21.053 milions €, un 8,3% del PIB.

I si considerem la despesa pública per càpita en dòlars segons paritat de poder de compra, veiem que vam gastar 3.245 $ per habitant, menys que a Espanya i que la majoria de països de la UE i més que a Corea i Portugal.

Són dades que conviden a una reflexió seriosa sobre quant gastem i què n'obtenim a canvi. Hi ha molt espai de millora, en els dos sentits tant en la despesa com en els resultats en salut. o més fa falta que algú hi posi la directa i no ens basem en qui dia passa any empeny.

PS. Aquí trobareu els resultats de l'any anterior.

PS. El desgavell de les dades públiques és total. Veureu que amb el que han publicat ara hi ha 700 milions més de despesa respecte les liquidacions de l'informe d'execució de 2022, i no passa res. 

PS. Tot comentari sobre la diferència entre el pressupost i execució me l'estalvio perquè ja hi he insistit massa vegades.

PS. Aquesta informació no surt als diaris perquè...

L'immens cost d'oportunitat de blocar l'opció organitzativa més eficient

 El model sanitari català: un model de govern i gestió professionalitzada orientada a resultats

Ha sortit un informe de referència a tenir en compte, elaborat per la Unió. Cal llegir-lo sencer, aquí he fet un resum amb IA:

L'informe analitza el model sanitari català, que es defineix com un model de governança pública amb una xarxa de provisió mixta i diversa, orientada a resultats i compromesa amb les polítiques públiques. Un dels objectius principals és avaluar si els resultats sanitaris estan relacionats amb el tipus de gestió (pública, privada, concertada) o si depenen de la qualitat de la gestió. L'informe utilitza dades de la Central de Resultats, majoritàriament de l'any 2022, per a fer l'anàlisi.

Aquest informe destaca els següents punts clau:

Hipòtesi de treball: L'estudi parteix de la hipòtesi que els bons resultats depenen de la bona gestió i no de la titularitat dels centres sanitaris, i que els instruments de gestió poden afectar els resultats.

Metodologia: S'han seleccionat indicadors d'atenció hospitalària i primària, agrupant els centres per tipus de gestió i nivell hospitalari, i s'han analitzat els resultats per quartils. S'ha utilitzat l'anàlisi de la variància (ANOVA) per determinar si hi ha diferències estadísticament significatives entre grups.

Resultats:

    * Atenció Hospitalària: En general, no hi ha diferències significatives entre centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) i centres concertats en la majoria d'indicadors. S'observa que els hospitals d'alta tecnologia i monogràfics presenten xifres elevades de parts per cesària degut a embarassos de risc i patologia perinatal complexa. Els hospitals concertats tenen més presència relativa en el grup d’entitats que tenen millors resultats en satisfacció.

    *  Atenció Primària: Les Entitats de Base Associativa (EBA) tenen millors resultats en l'ús adequat d'antibiòtics, mentre que les EBA i fundacions tenen més presència relativa en el primer quartil en hospitalitzacions potencialment evitables. No obstant això, alguns centres de l’ICS també tenen bons resultats en alguns indicadors. En general, hi ha variabilitat important en els resultats, però es destaca que les EBA tenen bons resultats en satisfacció i facilitat per dia de visita.

Conclusions: L'estudi confirma que els resultats depenen més de la gestió que de la titularitat dels centres. La diversitat de proveïdors aporta valor, i la transparència i comparació de resultats genera aprenentatges que milloren el sistema públic. Es destaca la importància de que les decisions es basin en resultats avaluables.

Limitacions: L'informe reconeix limitacions com ara el volum d'observacions, la diversitat territorial i les limitacions de les fonts d'informació de la Central de Resultats. També es destaca que l'anàlisi es fa de manera individual per indicador, sense una anàlisi creuada de causa i efecte.

Recomanacions: Es proposa superar prejudicis sobre la titularitat dels centres, dotar a totes les entitats d'eines de gestió i promoure polítiques d'incentius basades en el bon govern i la gestió. Es recomana fer anàlisis longitudinals per validar la robustesa dels resultats.

En resum, l'informe conclou que el model sanitari català, amb la seva diversitat de proveïdors i la seva orientació a resultats, afegeix valor a la salut i que cal seguir treballant per millorar la gestió i la transparència, utilitzant la Central de Resultats com a eina clau.

El missatge és prou clar, malgrat tot el que s'ha arribat a dir (falsament) de privatització, les EBAs tenen millors resultats. Cal dir-ho una altra vegada? Si, tornem-hi. Tenen millors resultats i estan acreditats. I si s'aposta per seguir amb l'atenció primària tal com la coneixem, atès que les EBAs no són més del 3%, estem deixant perdre les oportunitats de millora que proporciona un model organitzatiu més eficient, amb millors resultats.

Ara bé, també cal dir ben alt que tots aquells que des del Parlament basen les seves decisions en obsessions, informació falsa i presumptes ideologies, haurien de fer una reflexió interior per tal d'avaluar el cost d'oportunitat immens que estan infligint a la societat fruit de blocar l'opció més eficient.

PS. Els CSIR neixen amb bones intencions però el problema de fons subsisteix, en coordinació i incentius cal aprendre de les EBAs. No seria possible fer CSIR sobre fonament EBAs?

PS. Ho vaig dir el 2011, avui hi torno.

PS. Gran article d'en Josep M. Lozano, complement del meu comentari d'avui

Céline Laguarde

Portrait d'homme et paysage du pays basque, entre 1901 et 1914

Ara al Musée d'Orsay

Un disbarat rera l'altre (20)

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT PRESTACIÓ DEL SERVEI EXTRAHOSPITALARI PER A L’ATENCIÓ A LA INSUFICIÈNCIA RENAL, EXERCICI 2022

Miro el darrer informe de la Sindicatura de Comptes sobre diàlisi i el resumeixo amb IA i surt això:

L'informe 20/2024 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya fiscalitza la gestió del Servei Català de la Salut (CatSalut) en la prestació del servei extrahospitalari per a l'atenció a la insuficiència renal durant l'exercici 2022. L'informe avalua l'eficiència, l'eficàcia i la gestió del CatSalut, tenint en compte diversos actors com la Societat Catalana de Nefrologia, professionals sanitaris i associacions d'usuaris.

La Sindicatura va definir quatre objectius principals per a l'auditoria, que comprenen la planificació i els objectius de la política pública d'atenció a la insuficiència renal, la contractació del servei extrahospitalari, l'adequació de les prestacions en quantitat, qualitat i cost, i l'adequació del sistema de control del servei.

Conclusions principals:

*  Planificació: El pla estratègic vigent es considera obsolet, i el CatSalut no ha actualitzat aspectes clau com la definició de funcions dels nivells assistencials i els criteris territorials per a nous punts d'atenció. No s'ha realitzat una prospecció i planificació a mitjà i llarg termini de les necessitats del servei.

*  Contractació: La contractació del servei es va fer sense justificar suficientment la manca de mitjans propis. La contractació es va realitzar mitjançant un procediment negociat sense publicitat, tot i que en alguns casos es podria haver promogut la concurrència. Les clàusules addicionals als contractes es van formalitzar fora de termini.

*  Adequació de les prestacions: El volum d'activitat contractada no varia en funció del nombre de pacients que necessiten hemodiàlisi. En 10 centres, l'activitat facturada va superar l'import màxim dels contractes. La diàlisi peritoneal està sent infrautilitzada. Hi ha una variació significativa en la despesa de personal per sessió facturada entre diferents centres, la qual cosa podria afectar la qualitat del servei.

*   Control del servei: S'han identificat febleses en la recollida dels indicadors de qualitat, i els únics indicadors recollits han estat els que condicionen la part variable del sistema de pagament als centres. El CatSalut no ha realitzat un seguiment exhaustiu del compliment del contracte i la qualitat del servei. No hi ha un sistema de validació robust de la facturació que eviti la facturació de serveis no realitzats.

*   Altres aspectes: S'han identificat mancances en criteris d'avaluació de polítiques públiques, com la pertinença, la coherència, l'equitat i la governança. Hi ha una manca de coordinació entre nivells assistencials. El transport sanitari dels pacients renals és un problema rellevant amb rutes mal planificades, demores i temps de desplaçament massa llargs. La satisfacció dels usuaris no s'ha avaluat mitjançant enquestes.

Recomanacions:

La Sindicatura proposa una sèrie de recomanacions per a millorar la gestió del servei extrahospitalari d'atenció a la insuficiència renal:

*   Actualització del Pla estratègic: Elaborar un nou pla estratègic per renovar les projeccions de prevalença i demanda, i actualitzar la definició i funcions dels recursos disponibles.

*   Millora del Registre de malalts renals: Accelerar la digitalització del procés de notificació i seguiment dels pacients, i incorporar noves fonts d'informació per millorar el seguiment preventiu de la malaltia renal.

*   Atenció a pacients vulnerables: Definir i identificar els pacients en situació de vulnerabilitat social, i incorporar nous camps al registre per identificar-los.

*  Participació ciutadana: Establir un espai d'intercanvi d'informació entre les associacions d'usuaris i el CatSalut.

*   Contractació: Ajustar l'import contractat a les necessitats assistencials i formalitzar les modificacions contractuals. Formalitzar les pròrrogues dels contractes abans de la finalització de la seva vigència.

*  Control de la facturació: Realitzar auditories periòdiques dels fulls d'assistència dels pacients per verificar la integritat del volum de facturació.

*  Qualitat del servei: Assegurar una qualitat similar del servei en l'àmbit hospitalari i extrahospitalari, i personalitzar el tractament d'hemodiàlisi en l'àmbit extrahospitalari.

*   Satisfacció dels usuaris: Impulsar un projecte d'enquestes als usuaris per conèixer la seva experiència.

*   Transport sanitari: Millorar la planificació de les rutes i garantir la puntualitat dels vehicles.

Altres punts:

*   L'informe destaca la importància del Registre de malalts renals de Catalunya per al seguiment de la malaltia, però també identifica debilitats que cal millorar.

*   L'informe esmenta el "Consens català sobre atenció a la malaltia renal" com a document de referència, i recomana promoure'n l'ús i l'actualització.

* El CatSalut va presentar al·legacions a l'informe, que van ser considerades per la Sindicatura, i alguns punts van ser modificats o aclarits.

En resum, l'informe de la Sindicatura de Comptes revela deficiències en la planificació, contractació, prestació i control del servei extrahospitalari d'atenció a la insuficiència renal per part del CatSalut durant l'any 2022. L'informe destaca la necessitat d'implementar les recomanacions per a garantir una assistència de qualitat, eficient i equitativa als pacients renals de Catalunya.

Quan veig aquest seguit d'informacions tants sols es pot esperar que la preocupació augmenti. El valor de les afirmacions és directament proporcional a la credibilitat que li poguem atorgar a la font. Estem parlant de la Sindicatura de Comptes, no és part interessada en la picabaralla política, i per tant cal pensar que amb tot el que ha analitzat hi ha mancances importants en la gestió d'aquest servei que cal corregir. Podeu llegir les conclusions amb tot detall a la p. 24.

Aquest és el quadre del cost que voldria destacar:

i aquesta afirmació:

"La tarifa que satisfeia el CatSalut l’any 2022 per un trasplantament renal podia ser entre 37.685 € i 51.794 €, i un cop el pacient és trasplantat, ja no requereix realitzar diàlisi"

i  llavors sempre em pregunto si fem tot el que cal fer per maximitzar el trasplantament renal ajustant per risc, queda clar que amb el cost d'un sol any de diàlisi es rendibilitza i sobretot la qualitat de vida augmenta considerablement.

El conjunt d'afirmacions de la Sindicatura són gruixudes, només cal esperar que segueixin les recomanacions. Hi ha fins i tot una sospita de col·lusió entre empreses en el concurs. Jo crec que aquesta frase si fos certa no s'ha de posar a l'informe sinó que també cal emetre una denúncia a la CNMC. No segueixo, aquí m'aturo.

PS. La col·lecció de disbarats assoleix la xifra de 20.

Les capacitats, l'objectiu

Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano

Avui proposo un llibre de fa més d'una dècada, un clàssic, però que en algun moment ja m'he referit a la qüestió quan he parlat d'Amartya Sen i que té implicacions directes per a la política sanitària. L'enfocament de les capacitats va aparèixer com alternativa a l'economia del benestar. Aquí va el resum que ha fet la IA.

El llibre, "Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano" de Martha C. Nussbaum, presenta una introducció accessible a l'enfocament de les capacitats com a marc teòric per avaluar la qualitat de vida i la justícia social. L'autora busca clarificar els elements clau d'aquest enfocament, contrastant-lo amb altres paradigmes rivals com el creixement econòmic basat en el PIB o l'utilitarisme, i contextualitzant-lo en les vides humanes reals.

Temes principals del llibre:

● El punt de partida: Històries individuals i justícia: El llibre comença amb la història de Vasanti, una dona de l'Índia, per il·lustrar com els enfocaments tradicionals, centrats en el PIB, no tenen en compte les barreres que impedeixen a les persones viure vides dignes. Aquest relat serveix per emfatitzar la importància de les oportunitats individuals i la justícia social. L'enfocament de les capacitats es presenta com una alternativa que considera les oportunitats que s'obren a cada persona.

● Les capacitats centrals: Nussbaum proposa una llista de deu "capacitats centrals" que són essencials per a una vida humana digna. Aquestes capacitats són plurals i qualitativament diferents, i no es poden reduir a una única mètrica. La llista és una proposta oberta a la discussió i reelaboració. La llista inclou:

○Vida

○Salut física

○Integritat física

○Sentits, imaginació i pensament

○Emocions

○Raó pràctica

○Afiliació

○Relació amb altres espècies

○Joc

○Control sobre el propi entorn

●Crítica a l'enfocament del PIB: L'autora critica durament l'enfocament del PIB per ser insuficient i enganyós com a mesura de qualitat de vida. Argumenta que el PIB no considera la distribució de la riquesa, ni les desigualtats socials, ni la pluralitat d'aspectes importants de la vida humana. El PIB pot mostrar progressos en països amb grans desigualtats, però no informa sobre la situació de les persones marginades.

● Crítica a l'utilitarisme: Nussbaum també critica l'utilitarisme per agregar satisfaccions i no tenir en compte les preferències adaptatives. L'utilitarisme pot justificar la misèria d'alguns si això augmenta la satisfacció mitjana, i no considera com les preferències poden ser modelades per les condicions socials.

● El concepte de "seguretat de la capacitat": El llibre destaca la importància de no només tenir capacitats, sinó també de tenir la seguretat que aquestes capacitats es mantindran en el futur. Aquesta seguretat és fonamental per poder gaudir plenament de les oportunitats.

● Funcionaments fèrtils i desavantatges corrosius: El llibre introdueix la idea de funcionaments fèrtils, que són aquells que tendeixen a afavorir altres capacitats, i desavantatges corrosius, que són privacions que tenen efectes negatius amplis en altres àrees de la vida. Identificar aquests aspectes és clau per dissenyar polítiques públiques més eficaces.

● La importància dels drets fonamentals: L'enfocament de les capacitats es relaciona amb els drets humans, i proporciona un marc per entendre la seva relació amb la dignitat humana. L'autora defensa una llista concreta de capacitats centrals com a base per a uns drets constitucionals fonamentals. El llibre posa de manifest que la llibertat i el contingut són elements claus per definir aquests drets.

● El paper de la teoria i l'evidència empírica: El llibre argumenta que les teories són essencials perquè emmarquen la manera com veiem els problemes i influencien les polítiques, i destaca que l'enfocament de les capacitats no es basa en preferències subjectives, sinó en l'observació de les condicions reals de vida de les persones.

● La noció de "llindar": L'enfocament de les capacitats també estableix la importància de definir un llindar mínim de capacitats per a tots els ciutadans. Aquest llindar pot variar segons el context i la història de cada nació, però l'enfocament ajuda a identificar allò que és rellevant i destacat.

● L'enfocament de les capacitats en el context global: El llibre argumenta que l'enfocament de les capacitats no només és rellevant per als països en desenvolupament, sinó també per a les nacions més riques, ja que totes presenten problemes de desenvolupament humà i lluites per la justícia social. L'enfocament també planteja la qüestió de les obligacions de les nacions riques amb les més pobres.

● Influències filosòfiques: Nussbaum explora les arrels filosòfiques de l'enfocament de les capacitats, que es remunten a Aristòtil i als estoics, així com la influència de pensadors com Adam Smith.

● La implementació de l'enfocament: L'autora destaca la importància de la legislació i les estructures institucionals per assegurar les capacitats centrals. Argumenta que els drets constitucionals són una via clau per implementar l'enfocament. Es posa èmfasi en el gradualisme i la interpretació judicial per aplicar els drets.

● El paper de la democràcia i el debat públic: El llibre remarca la importància de la democràcia i el debat públic per al desenvolupament de les capacitats. S'argumenta que cal un discurs públic respectuós amb la igualtat en dignitat humana.

● El paper de l'educació: Es destaca el paper de l'educació, no només com a transmissora d'habilitats, sinó també com a fomentadora de la capacitat de pensament crític, imaginació i comprensió de la situació de l'altre.

● La importància de les emocions: El llibre destaca la importància de les emocions en la vida política i la necessitat de cultivar sentiments útils per a una societat digna.

En conclusió, "Crear capacidades" presenta una alternativa sòlida als enfocaments tradicionals de desenvolupament, posant l'èmfasi en les oportunitats i les llibertats de cada persona. L'autora defensa un marc que busca la justícia social mitjançant l'assegurament d'un nivell mínim de capacitats per a tothom, amb la mirada posada en la dignitat humana. El llibre és una invitació a la reflexió i al debat per a construir un món més just i igualitari.

Cartier-Bresson

L'anàlisi de polítiques públiques

Does Policy Analysis Matter? Exploring Its Effectiveness in Theory and Practice

Resum del llibre amb IA. 

El llibre, "Does Policy Analysis Matter? Exploring Its Effectiveness in Theory and Practice," editat per Lee S. Friedman, explora la influència i l'eficàcia de l'anàlisi de polítiques en diversos contextos governamentals i institucionals. El volum, que va originar-se al 20è Fòrum Anual d'Aaron Wildavsky per a la Política Pública, analitza com el coneixement i l'experiència dels analistes de polítiques s'incorporen en la presa de decisions democràtiques.

Principals temes i arguments:

● L'origen i la professió de l'anàlisi de polítiques: El llibre traça el desenvolupament de la professió de l'anàlisi de polítiques, que va créixer significativament a partir de la dècada de 1960. Aquest creixement es veu com un indicador de la seva utilitat i valor.

● Diferents definicions d'anàlisi de polítiques: El llibre destaca que existeixen diferents definicions d'anàlisi de polítiques, des de qualsevol estudi de ciències socials sobre política fins a anàlisis detallades d'alternatives de polítiques amb criteris d'interès públic que condueixen a recomanacions específiques. L'eficàcia també es pot mesurar de diverses maneres, des de qualsevol ús de la recerca fins a la millora dels resultats del procés de presa de decisions.

● L'ús de l'anàlisi de polítiques en diferents institucions:

○Branques executives: L'anàlisi de polítiques sol ser més efectiva a la branca executiva, on els valors polítics estan més alineats, permetent donar més pes al treball analític.

○Òrgans legislatius: La utilització de l'anàlisi de polítiques en les legislatures pot ser més complexa a causa de la varietat de valors i prioritats. Es demostra que els efectes del procés democràtic són importants en aquest context. Els comitès legislatius utilitzen l'anàlisi per augmentar la seva percepció d'experiència i poder influir en el procés legislatiu.

○Regulació federal: En aquest àmbit, l'anàlisi d'impacte regulador (RIA) requereix l'ús de recerca de ciències socials per justificar les decisions polítiques, però l'eficàcia pot variar depenent de les forces polítiques. Es detecta que la recerca de més qualitat publicada en revistes destacades s'utilitza més extensament.

○Legislatures estatals: Les organitzacions de recerca de polítiques no partidistes a nivell estatal solen proporcionar informació amb poca anàlisi, i la seva influència és limitada. Aquests organismes contribueixen a la informació i anàlisis a curt termini, però rares vegades a anàlisis polítiques clàssiques. L'anàlisi de polítiques en les legislatures estatals encaixa millor com una eina del procés democràtic que com un enfocament desinteressat de resolució de problemes.

● El paper dels analistes de polítiques: Els analistes de polítiques actuen com a traductors, intermediaris, pragmàtics i oportunistes que utilitzen el coneixement científic. Tot i que és difícil separar els efectes dels analistes formats en polítiques públiques d'altres professionals, la majoria d'estudis no fan aquesta distinció.

● La importància de les proves: Els analistes de polítiques, especialment en les RIA, seleccionen evidències i estudis de alta qualitat per justificar les seves decisions reguladores. Les citacions de revistes amb alt factor d'impacte són més freqüents en les RIA.

● L'anàlisi de polítiques en el Congrés: El llibre investiga si el Congrés pot realitzar anàlisi de polítiques eficaç. La informació disponible per als membres del Congrés és abundant, però la seva utilització es veu influenciada per les seves preferències polítiques i les necessitats dels constituents. Tot i el paper dels organismes de suport analític del Congrés (CBO, CRS, GAO), la influència de la informació analítica pot ser limitada si desafia els punts de vista dels constituents o els interessos especials.

● Limitacions de l'anàlisi de polítiques clàssica: El llibre examina com la idea clàssica de l'anàlisi de polítiques, que inclou recomanacions polítiques i dimensions polítiques i organitzatives per a la implementació, és sovint absent de informes d'organismes com la CBO.

● El paper de les narratives causals: El llibre destaca com la construcció de narratives causals és essencial per a l'aprovació de la legislació. La capacitat dels membres del Congrés per explicar les seves accions als votants és fonamental.

● El rol dels experts i la comprensió pública: Tot i que els experts són essencials, els analistes de polítiques han de ser capaços de comunicar les seves idees de manera comprensible per al públic, superant el "test del taxista de Nova York".

● Els problemes complexos i el disseny centrat en l'usuari: S'argumenta que els problemes complexos, com l'educació pública, requereixen un enfocament d'anàlisi de polítiques que superi la definició tradicional del problema, centrant-se també en la capacitat per al canvi. El disseny centrat en l'usuari, que eleva les motivacions dels afectats per la política a un paper central en el disseny de solucions, s'ofereix com a via per millorar l'eficàcia de les polítiques públiques.

● La necessitat d'explorar la representació del problema: El llibre suggereix que cal explorar més profundament els desafiaments de la representació del problema i el seu paper en les solucions.

En resum, "Does Policy Analysis Matter?" ofereix una anàlisi exhaustiva de la importància i la complexitat de l'anàlisi de polítiques, mostrant que, tot i ser una professió valuosa, hi ha reptes importants per millorar la seva efectivitat i influència en el procés democràtic