Esperant els meus drets
Hi ha governs i polítics que són uns mestres de l'engany i l'opacitat. Ells tenen la informació, o vull pensar que la tenen, i dosifiquen el grau de certesa que poden dispensar a la població. Les llistes d'espera de la dependència són un cas vergonyós d'aquesta situació.
El mes de març podíem llegir aquesta informació: "Catalunya és la comunitat amb més persones amb el dret reconegut pendents de rebre la prestació prevista per llei. N'hi ha prop de 70.000." El responsable governamental de torn s'afanya a dir poc després que hi ha 24.000 persones falses, que són a la llista però que no toca, i no explica quina és la font on es pot contrastar això. I després sabem que: L'any 2022 a Catalunya van morir 13.801 persones a les llistes d'espera de la dependència. Ha desaparegut la vergonya, les xifres així ho confirmen.
Ara llegeixo que una periodista diu:
A Catalunya, hi ha 240.102 prestacions que arriben a 198.202 persones, que es distribueixen de la manera següent:
- 38.934 prestacions d’atenció residencial
- 13.400 prestacions en centres de dia
- 33.825 prestacions de serveis d’ajuda a domicili
- 26.029 prestacions de teleassistència
- 23.565 prestacions econòmiques vinculades a serveis
- 104.074 prestacions econòmiques a cuidadors/es familiars
- 275 altres,
i atenció:
- 163.739 persones que es beneficien de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), i milers de persones més que reben ajudes gràcies als 38 milions d’euros destinats a la concessió de subvencions de projectes i activitats a entitats de l’àmbit de les polítiques socials (COSPE) i els programes d’interès general amb càrrec al 0,7% de l’IRPF i l’impost de societats
aviat la renda garantida superarà tots els serveis de dependència, en número de ciutadans...
i després mostra dades no contrastables de la llista d'espera i també fa recomanacions sobre el que creu que s'ha de fer, i després veig tot això publicat als diaris com si res.
El periodisme d'avui ha de permetre que les dades que es publiquin siguin verificables, no poden ser ells els únics testimonis de la veritat quan estem parlant de polítiques públiques. Tampoc són cridats a ser els experts que emeten recomanacions, malgrat que com a ciutadans poden tenir totes les opinions del món.
La política d'avui ha de ser capaç de mostrar amb transparència com els compromisos i decisions polítiques es duen a terme o no. Sense això, la desconfiança en el sistema augmenta. A data d'avui ens trobem en aquest punt de desencís i desconfiança greu en les polítiques relatives a dependència, perquè fa molts anys que dura aquest desgavell.
PS. Alerta als 38 milions de subvenció que circulen al marge del control de la despesa pública. No afegeixo res més.