Fentanil

 Dramàtic

El Fentanil a FT

La geopolítica dels opioides sintètics (2)

 The Least of Us. True Tales of America and Hope in the Time of Fentanyl and Meth

Fentanilo, retrato de un asesino de masas

L'epidèmia de fentanil segueix el seu curs. Als USA moren 70.000 persones a l'any. A El País hi trobareu un reportatge d'investigació ben fet on explica tots els detalls de la preocupant situació. M'he quedat amb un missatge clar: els precursors els fabriquen a Wuhan i són legals. Recordem Wuhan de la pandèmia planetària recent. Wuhan seria també el pròleg d'aquesta altra epidèmia. La geopolítica China-USA novament entra en acció. I caldria ser conscients que el que passa a altres llocs no està tant lluny. El passat 30 de desembre vaig explicar com ja s'ha decomissat a Mallorca aquesta droga.

El reportatge explica tots els elements clau que provoquen que l'epidèmia vagi a més i fa referència a dos llibre: Fentanyl, inc i a aquest altre:

PS. Article interessant a VOX.EU

La geopolítica dels opioides sintètics

 Why America Is Struggling to Stop the Fentanyl Epidemic. The New Geopolitics of Synthetic Opioids

THE ECONOMIC TOLL OF THE OPIOID CRISIS REACHED NEARLY $1.5 TRILLION IN 2020

Hi ha dos tipus d'epidèmies les naturals i les artificials. Aquesta classificació no la trobareu als llibres d'epidemiologia. Les artificials són les que crea l'home amb l'objectiu de destruir la humanitat, i que generalment persegueixen poder i diners.

Hi ha una epidèmia artificial que ha agafat molta volada des de fa més de dues dècades als USA, es tracta de l'epidèmia dels opioides sintètics, del fentanil. Em refereixo a l'ús recreatiu del fentanil, és clar. L'ús mèdic està ben definit i l'efectivitat desmostrada. He escrit repetidament a aquest blog sobre aquesta qüestió.

Llegeixo els articles destacats de l'any a Foreign Affairs i en trobo un que m'interessa especialment i va sobre la geopolítica dels opioides sintètics. Als USA hi ha hagut 73.654 morts el 2022 fruit de sobredosi de fentanil. La suma va creixent any rera any.

L'article explica que tot el fentanil que circula als USA prové de la Xina i Mèxic i es pregunta del perquè del fracàs de la lluita contra la distribució d'aquesta droga i del que caldria fer. Tot el que s'ha fet fins ara no ha assolit el que pretenia i assenyala una estratègia geopolítica a endegar.

El cost que representa aquesta epidèmia als USA ha estat quantificat en 1.500.000.000.000$, és a dir un bilió i mig durant l'any 2020. Aquesta és una xifra descomunal, 6 vegades el PIB de Catalunya. Em fa dubtar del seu càlcul, però és una estimació oficial amb metodologia contrastada.

Aquesta setmana ja sabem que la droga ha arribat al mercat i·lícit a Mallorca. Fa uns mesos es va presentar el documental sobre la petjada del fentanil a Catalunya, on es diu que no s'ha decomissat encara però tot assenyalaria que ja circula. Motius més que suficients com per la preocupació i la necessitat de reacció immediata. El que cal fer segons l'OCDE és això.

Carry Mae Weems a Foto Colectania

The profits of opioid addiction epidemic

 American Overdose. The Opioid Tragedy in Three Acts

Formerly in this blog you may have read about opioid epidemics. In the US is a great social and public health tragedy. If you want some details about fentanil consumption in Catalonia, check this report (p.153-155).

In the book America overdose, you'll find an exceelent description about what has happened in US in practical terms. Wirtten by a journalist from The guardian, it may help any public health official of any country to understand the huge danger we have to confront. The starting point for McGreal’s deeply reported investigation is the miners promised that opioid painkillers would restore their wrecked bodies, but who became targets of “drug dealers in white coats.” And says (in chapter 21):

It would be a mistake to conclude that responsibility for the opioid epidemic lies only with the greed of the drug companies or that it is shared solely with corrupt doctors and pharmacists who profited from mass prescribing. They were facilitated by politicians, regulators, and a broader medical industry with an agenda or that chose not to see. The opioid makers were helped in that because, for many years, the primary victims were those it was easy to look away from—the “dumbass hillbillies,” as Willis Duncan put it.

Purdue may have targeted some of the poorest parts of Appalachia because that’s where the data said opioids were already being prescribed. But it proved a convenience that these regions were among the most marginalized in the country and the easiest to stigmatize as the drug makers pursued the disreputable tactic of blaming the victims for their addiction.

Like the nineteenth-century opium dealers, the painkiller manufacturers used the power of the huge profits of addiction to keep the faucets of mass prescribing open. The quarter of a billion dollars a year the drug industry spends on lobbying bought the complicity of Congress and organizations such as the American Medical Association through silence and distraction. The din of money drowned out the warnings sounded by Dr. Art Van Zee about the devastation already wrought to his Virginia community in the late 1990s and the research by doctors such as Jane Ballantyne that should have prompted critical questioning of the claims made for opioids. Congress and the FDA were told loudly and clearly that a national disaster was unfolding more than a decade before the CDC’s Tom Frieden called it an epidemic.

Drawing on the tobacco companies’ playbook, opioid manufacturers obscured the evidence of the dangers of their products even when it was staring the industry in the face. Instead, the drug makers and their front organizations sought to discredit those who advocated caution.

 

Opioid crisis

Deaths of Despair and the Future of Capitalism

Beyond covid crisis there is still another one in US: the opioid crisis. The most relevant book on the topic is the Case-Deaton one.

We are telling the story in the way that we uncovered it, starting with midlife deaths of all kinds. We then focused on the immediate causes, which turned out to be deaths of despair among whites plus a slowdown and reversal in deaths from heart disease, which, until then, had been a main engine of mortality decline. Unfortunately, deaths of despair are not only afflicting middle-aged whites. While the elderly have been largely exempt, there have also been rapid increases in deaths of despair—particularly from overdoses and suicides—among younger whites. For whites between the ages of forty-five and fifty-four, deaths of despair tripled from 1990 to 2017. In 2017, this midlife age-group
had the highest rate of mortality from deaths of despair. But whites in younger age-groups were also doing badly and their deaths rose even more rapidly, accelerating in the last few years.

 Drug overdoses are the single largest category of deaths of despair. They are part of a broader epidemic that includes death from alcoholism and suicide, a reflection of the social failures that we have described in this book. Yet the behavior of the pharmaceutical companies caused more deaths than would otherwise have happened, showering gasoline on smoldering despair. Stopping the drug epidemic will not eliminate the root causes of deaths of despair, but it will save many lives and should be an immediate priority. Addiction is extremely hard to treat, even with the cooperation of the addict. There appears to be wide agreement that medication-assisted treatment can be effective, but it is not available to everyone, often because of cost.

Ps. Medicaments i risc de pneumònia

 Els analgèsics opiacis causen depressió respiratòria amb la hipoventilació pulmonar resultant;
alguns d’ells (codeïna, morfina, fentanil i metadona) també tenen efectes immunosupressors.
Incrementen el risc de pneumònia i la mortalitat respiratòria en un 40 a 75%.26,27,28
L’any 2018, uns 50 milions de persones als EUA (15% de la població adulta, 25% entre els més
grans de 65 anys) reberen una mitjana de 3,4 prescripcions d’analgèsics opiacis, i 10 milions de
persones reconeixien consum exagerat d’analgèsics de prescripció mèdica.29 A Europa en els
últims anys el consum d’opiacis suaus y forts ha augmentat, sobretot entre la gent gran.30,31
Fentanil i morfina son els opiacis forts més consumits, i més recentment oxicodona. El
tramadol, que és també inhibidor de la recaptació de serotonina, és l’opiaci suau més consumit.
En dos estudis observacionals de publicació recent, el consum de tramadol, comparat amb el
d’AINE, es va associar a una mortalitat 1,6 a 2,6 vegades més alta,32,33 sobretot en pacients
amb infecció i en pacients amb malaltia respiratòria.