El trilerisme pressupostari (3)

Informe Mensual d’Execució

Ja hi som al cap del carrer. S'acaba d'augmentar un 9,3% el pressupost de salut. Sorgeix la llum des de la foscor dels comptes pressupostaris públics. Una nova maniobra de trilerisme pressupostari s'ha consumat. Vaig dir el març passat:

Les despesa pública en salut per la Generalitat del 2022 ha estat de 13.331 milions € (p.78). Per tant el pressupost d'enguany és inferior en 1.118 milions € al de l'any anterior. Això vol dir que la despesa real per càpita ha estat de 1.710€ el 2022. I així queda clar, el pressupost per ciutadà de 2023 és inferior en un 9,6% al que hem gastat el 2022.

Resulta que el mes d'abril passat es va aprovar una ampliació de crèdit pressupostari per import: 1.047 milions d'euros, que amb diverses variacions a finals de maig s'ha convertit en un augment pressupostari de 1.085 milions d'euros. Això vol dir que si el pressupost inicial era de 11.635 milions, ara és de 12.720 milions, s'ha augmentat en un 9,3% el pressupost!!!. N'heu sentit a parlar d'això? oi que no?.

Doncs el motiu és que aquest augment del pressupost és fals perquè la despesa ja es va fer l'any passat sense pressupost. El que s'ha aprovat és per tapar forats (factures) de l'any passat. I fixeu-vos que malgrat aquest augment, encara no s'arriba a un pressupost de despesa com el que vam tenir l'any passat.

El trilerisme pressupostari es basa en això. En disposar de mecanismes per gastar a discreció sense control pressupostari efectiu, en fer creure allò que no és. Uns saben on és la boleta però els ciutadans no. I atenció, un petit paràgraf a la p.66 ens alerta que l'execució pressupostària acumulada a maig ja es troba un 16% per sobre la de l'any passat. I no passa res. Algú és responsable d'alguna cosa? Algú pot demanar responsabilitat d'aquesta disbauxa pressupostària?. Any rera any es repeteix el mateix, sorprèn desagradablement que no hi hagi una manera raonable de posar-hi seny.

El trilerisme pressupostari (2)

Vaig explicar fa unes setmanes el significat del trilerisme pressupostari. Fonamentalment es tracta de confondre amb les dades, dient una cosa quan als documents es mostra la contrària. El pressupost estava pendent d'aprovació i les dades de tancament definitives no estaven publicades. Ara actualitzo la informació amb el que ja sabem a data d'avui de l'execució pressupostària de 2022 i el que s'ha aprovat del 2023.

Miro des de la perspectiva de qui gasta i el Departament de Salut té un pressupost el 2023 de 12.213 milions €. (p.12). Per tant segons el pressupost aprovat la setmana passada s'assignarà una despesa pública per ciutadà en salut de 1.545 €.

Les despesa pública en salut per la Generalitat del 2022 ha estat de 13.331 milions € (p.78). Per tant el pressupost d'enguany és inferior en 1.118 milions € al de l'any anterior. Això vol dir que la despesa real per càpita ha estat de 1.710€ el 2022. I així queda clar, el pressupost per ciutadà de 2023 és inferior en un 9,6% al que hem gastat el 2022.

Repeteixo el que vaig dir:

Els pressupostos es fan per gestionar uns recursos, i hi ha una responsabilitat en la seva execució eficient. Quan ens saltem aquesta lògica, aleshores el joc polític del tacticisme interessat, el cinisme i el trilerisme ho impregna tot, i es deixa de banda el més important que és fer front a les necessitats de salut amb una gestió acurada dels recursos disponibles.

i afegeixo,

Quan el pressupost és una eina que ha perdut credibilitat, perquè tothom sap que la despesa serà superior i que no s'exigirà cap responsabilitat, aleshores com a ciutadans és racional que desconfiem sobre la gestió dels recursos i la política.

Robert Doisneau

PD. Aquest comentari sobre trilerisme pressupostari ha de fer reflexionar a tots els partits polítics, i no va dirigit a cap en concret. El motiu és que quan han governat ha seguit passant sempre aquest desgavell al pressupost de salut. O es pren un compromís aviat o anirem cap una major desconfiança en les institucions.

El trilerisme pressupostari (6)

 A hores d'ara sabem que el pressupost d'enguany no es va aprovar i la maniobra mestra ha estat fer-lo créixer per la porta del darrera sense fer soroll. L'augment de 1.850 milions mitjançant un suplement de crèdit és troba al manual del trilerisme pressupostari. Com que la regulació diu que es poden aprovar suplements de crèdit per una necessitat financera urgent "d’una altra naturalesa", un calaix de sastre inadmisible, aleshores el triler diu: "aquesta és la meva".  I llavors augmenta el pressupost de l'any anterior en un 5% i ningú se n'adona. Es tracta de que no calgui passar pel control parlamentari i amb 23 diputats (membres de la Diputació Permanent) i una composició que no reflecteix els resultats electorals, el tema queda enllestit.

El pressupost no aprovat de 2024 contenia una altra maniobra addicional destacable del manual del triler. El govern va anunciar que destinaria el 30,5% del seu pressupost a l'atenció primària. L'argument era el següent:

L’OMS el desembre 2021 va publicar un estudi per normalitzar el càlcul de la despesa d’Atenció Primària a nivell mundial , donat que cada país té una forma diferent de prestar els serveis. En cap cas va fixar quin és el % que cal destinar a l’AP. D’acord amb aquest estudi, s’ha calculat el pressupost d’AP recollint totes les prestacions incloses a la cartera de serveis de l’APiC que van des de les activitats preventives, vacunes, procediments diagnòstics i terapèutics, atenció a la dona, atenció domiciliària, seguiment de pacients amb patologia crònica, salut bucodental, fàrmacs dispensats per recepta, pròtesis ambulatòries i les despeses de coordinació del sistema.

D'aquesta manera es passava de 2.101 milions € al 2023 destinats a l'atenció primària a 3.588 milions € al 2024, un augment del 70% !!!.  Això és màgia, com és possible?. Per quin motiu es volia això? Doncs per dir que ja havíem arribat al 30% de la despesa dedicada a l'atenció primària. Aquesta era una reivindicació sindical que se situava al 25%, i per tant com que 30% és més que 25%, així es pretenia satisfer els sindicats. No hi ha cap argument arreu del món que assenyali cap xifra ni percentatge a dedicar a l'atenció primària i si hi fos caldria desconfiar.

El truc del triler havia estat incorporar la farmàcia mitjançant recepta dins el pressupost d'atenció primària, entre d'altres coses. Una maniobra magistral de comptabilitat creativa. El que no es volia adonar al triler, és que amb aquesta maniobra quedàvem fora de la comptabilitat oficial per sempre, la que segueixen els països de l'OCDE. 

Desvetllat doncs el misteri, no hi ha màgia, només un truc de la comptabilitat creativa ben fàcil de detectar. Ja sabem on és la boleta, més motius per desconfiar del triler.

PS. Les maniobres del trilerisme pressupostari són transversals, ja les han apreses molts partits polítics. Aquí trobareu les del 2010. I recordeu sempre que allò que es gasta no té res a veure amb el pressupost, objectiu últim del triler. El pressupost és un miratge, una il·lusió òptica, que el triler domina a la perfecció i el ciutadà ni se n'adona.

Joana Biarnés

El trilerisme pressupostari (5)

En un món connectat, difondre informació pública sense poder comprovar-ne la font hauria de ser considerat una falta, com a mínim. Ho dic perquè ja fa unes setmanes es va publicar que la despesa sanitària pública de 2023 va ser de 15.129 milions €. I en canvi, la informació pública oficial que ofereix l'Informe Mensual d'execució de desembre (p.77) diu que el 2023 es va gastar 14.351 milions €. 

On és la boleta? Algú ho sap millor que tots nosaltres, ciutadans sincers que paguem els impostos i nodrim el pressupost. Jo només sé que entre una xifra i l'altre hi ha una respectable diferència de 778 milions €.

També sé que l'any 2023 hi havia un pressupost de 11.637 milions €, i que la informació oficial em diu que s'ha gastat un 23,3% més del que es va pressupostar. I si hi afegeixo la informació extraoficial no contrastable citada al Parlament, llavors arribem a la impressionant xifra del 30%!!!

Un 30% de desviament pressupostari és una vergonya internacional de la gestió pública. És una xifra només superada en temps de pandèmia, on acceptaríem que hi havia justificació sobrada. Ara no, ens trobem davant el descrèdit màxim de la gestió pressupostària.

Com ja vaig explicar, el cercle del dèficit té un cost, no surt gratis. El dèficit es converteix en deute, el servei del deute són els interessos i amortització de préstecs que cal pagar i d'això no te n'escapes. La xifra total de la Generalitat  a hores d'ara és que tenim un 31% del PIB català en deute, 86.713 milions €. Al pressupost de 2023 s'havia previst per al programa de deute públic una quantitat equivalent gairebé al pressupost de salut de 2023, són venciments i interessos per import 11.417 milions € (p.301). Gastem tant en interessos, amortització de préstecs i despeses financeres del conjunt de la despesa pública, com el que gastem en salut!!! Aquestes són les prioritats socials.

El trilerisme pressupostari té un impacte directe en el benestar dels ciutadans. Tot el que va a despesa financera deixa d'anar a despesa real en prestacions de salut. És clar que la despesa financera és necessària per a la inversió. Però també caldria que el trilerisme amb la despesa corrent tingués conseqüències electorals, i em temo que això no acabarà passant factura als governants si els ciutadans no en tenen coneixement perquè els mitjans no ho difonen.

PS. Si us interessa el trilerisme com a fenòmen singular instal·lat a la nostra realitat, aquí hi ha més material.

PS. Tot això no ho veureu explicat als mitjans. Ningú no mossega la mà de qui li dona el menjar.

El trilerisme pressupostari

Endevina sota de quin vas es troba la boleta. El triler et proposa aquest joc i espera que apostis a un dels tres vasos per guanyar. Evidentment les teves apostes seran en va, però tu d'entrada no ho saps. Ell controla la boleta i la farà desaparèixer amb una velocitat insospitada. Es tracta d'un engany premeditat en el que els jugadors hi cauen una vegada rera l'altra. Generalment el triler té uns camarades que l'ajuden a magnificar les apostes de les víctimes del joc i que el triler de vegades els deixa guanyar, tot queda entre amics.

El pressupost públic s'ha convertit en una maniobra de trilerisme magnífica. On és el pressupost? Algú el fa anar d'un lloc cap a l'altra com si la gent es pensés que tenim uns recursos superiors als de l'any passat per fer creure que els hem augmentat, quan en realitat són inferiors. 

Resulta que avui el govern diu que aprova els pressupostos de salut per un import de 11.423m €. Com que tenim 7.900.489 persones amb dret als serveis de salut, resulta que hi dedicarem 1.445€ per persona. I vés per on, el pressupost definitiu de 2022 ha estat de 12.008m€ (p.70), 585m€ més, 1.540€ per persona (Hi havia 7.794.749 persones el 2022).

El trilerisme pressupostari ha aconseguit que el 2023 tinguem un pressupost per persona inferior al de l'any anterior en un 6,1% (!). L'any 2020 vam gastar 1.786€ per càpita, hi havia pandèmia, és cert. Però el 2023 tindrem un pressupost que serà un 19,1% inferior al que vam gastar per càpita el 2020 (!). 

Les dades són aquestes i són dures de païr. Però encara més ho és la farsa a la que alguns ens volen acostumar cada any per aquestes dates. Ha arribat l'hora de dir les coses pel seu nom. Els pressupostos es fan per gestionar uns recursos, i hi ha una responsabilitat en la seva execució eficient. Quan ens saltem aquesta lògica, aleshores el joc polític del tacticisme interessat, el cinisme i el trilerisme ho impregna tot, i es deixa de banda el més important que és fer front a les necessitats de salut amb una gestió acurada dels recursos disponibles.

PD. Els diaris no es posen d'acord. Al Periódico diuen 12.212m€, l'Ara diuen que el pressupost de salut són 11.910m€, encara menys...i si miro la web d'Economia (p.232) 11.635m€ encara menys i si miro nota de premsa gencat.cat 11.423m€ encara menys...Em quedo amb aquesta xifra (i modifico la versió anterior d'aquesta entrada). Que algú es posi d'acord, si us plau. Per altra banda, intento buscar la liquidació del pressupost de 2021 i quina casualitat, el link no funciona!. Quin desgavell!

PD. Aquestes dades que he reflectit són les oficials, però previsiblement no les veureu publicades als mitjans. Ningú mossega la mà de qui li dona el menjar.

PD. Estalvio comentaris per als que encara parlen de revertir les retallades i que no s'han adonat que els recursos actuals són molt superiors i ja fa anys que es van revertir, però no saben canviar de mantra.

PD. Això ho vaig escriure el 2011, El gran engany, és l'entrada més vista d'aquest blog. Fa referència al que va fer aleshores el govern tripartit. Més material sobre despesa sanitària

À trois

Què cal fer per acabar amb el trilerisme pressupostari a sanitat?

 Fiscal Sustainability of Health Systems. 

HOW TO FINANCE MORE RESILIENT HEALTH SYSTEMS WHEN MONEY IS TIGHT?

El darrer informe de la OCDE va dedicat al finançament dels sistemes sanitaris, què cal fer?. Les opcions són elementals, però convé repassar-les novament:

Si mirem el gràfic, la primera opció se centra a augmentar la despesa pública i assignar part d'aquests fons addicionals a la salut, cosa que requereix un augment dels ingressos del govern o un finançament addicional del deute. L'opció més fàcil (per ara), coneguda per tant i aplicada reiteradament.

La segona opció planteja augmentar l'assignació per a salut dins dels pressupostos governamentals existents per evitar que “competeixi” amb noves prioritats com ara la crisi del cost de vida, la transformació verda o l'augment de la despesa en defensa. En aquest sentit, l'OCDE recull que els països membres haurien d'assolir almenys un total d'un 15 per cent com a proporció de la despesa governamental en salut, en línia amb el percentatge mitjà d'aquest organisme. Aquí ja s'hi ha arribat.

La tercera opció se centra a reavaluar els límits entre despesa pública i privada. En aquest sentit, l'OCDE planteja que la proporció de la despesa dels governs en el sistema sanitari hauria de comptar amb recursos públics addicionals per evitar que una despesa més gran en atenció sanitària es traslladi al sector privat. Diu que les retallades a prestacions o els augments en les tarifes als usuaris poden augmentar les desigualtats en salut. No obstant això, diu que cal mantenir un debat sobre les direccions a llarg termini a la frontera publico-privada, en termes de quines són les millors opcions per a pressupostos públics limitats i si es podrien fer canvis en les tarifes dels usuaris sense impedir-ne l'accés. Aquest tema provoca una confrontació dels instints més baixos de la política. Millor no tocar-ho, dirien.

Finalment, la quarta opció projecta trobar guanys d'eficiència. Per això, els països han de fer més èmfasi a augmentar la productivitat dels serveis de salut. Convé aconseguir augments d'eficiència mitjançant la reducció de la despesa ineficaç i malbaratadora, fer més productius els recursos i alhora aprofitar els beneficis de la tecnologia i la transformació digital dels sistemes de salut, inclosa la Intel·ligència Artificial. Augmentar l'eficiència també vol dir prendre decisions conflicitves perquè vol dir canvi organitzatiu i regulatori. En molts casos, una legislatura no és suficient.

Les quatre opcions no són excloents i tenen complicacions. Però cal escollir. El que passa és que la primera és la més fàcil i és la que estem aplicant dia rera dia, any rera any. I el problema és que té un límit encara que ningú s'ho cregui quan s'està al govern, perquè els governs tenen un termini i el deute es queda. I augmentar les bases fiscals també té un límit elemental, no pots augmentar la fiscalitat explícitament si vols tornar a tenir el poder i governar. 

Al mateix temps i enmig de tot això el que caldria és que algú al govern es llegís la part dedicada a la gestió pressupostària i acabéssim d'una vegada amb el trilerisme pressupostari des de la vessant tècnica. Aquest és el tros de l'informe que més falta fa, que després de llegir-lo, algú l'apliqui de dalt a baix. Aquest gràfic mostra els aspectes clau de les bones pràctiques de gestió pressupostària, els detalls els trobareu als capítols 4,5 i 6.

Ara bé, per acabar de veritat amb el trilerisme el que cal és una acció política decidida i d'ampli consens. I això és encara més difícil d'assolir que la solució tècnica.

El trilerisme pressupostari (4)

Informe mensual d'execució

Imagineu un país que acaba els seus recursos pressupostaris per gastar en la salut dels seus ciutadans el dia 1 de desembre. El mes que resta fins a final d'any s'haurà de fer sense pressupost. Això és exactament el que ha passat sense que ningú en parli, com aquell que no fa res i no passa res.

Ho podeu contrastar a l'informe mensual d'execució del novembre (p.71),

Fins al mes de novembre el departament ha disposat el 99,6% del seu pressupost definitiu. El pressupost compromès ha estat superior a l’executat en pràcticament totes les partides, especialment en les transferències i aportacions al CatSalut on s’ha compromès el gruix del pressupost previst.

El pressupost inicial de 2023 era de 11.635,7 M€. Però per tapar forats d'anys anteriors, fins al mes de novembre el pressupost ha augmentat en 2.521,9 M€, un augment d'un 21,6% en els passats 11 mesos!!!

El pressupost definitiu és de 14.157 M€ però a 30 de novembre ja s'ha exhaurit pràcticament. I això hauria de representar una crisi política i de gestió, perquè ningú hauria de poder autoritzar despesa sense pressupost disponible, però no passa res de res.

El trilerisme pressupostari, al que he dedicat anteriors escrits, va camí de l'excel·lència, d'assolir nivells mai coneguts. La boleta va d'una banda a l'altra i els ciutadans ni se n'adonen, mentre alguns en tenen el control i la fan circular com volen. Cal dir que malauradament aquest ha estat tant sols un capítol més.

Jaume Jorba

Què cal fer per acabar amb el trilerisme pressupostari a sanitat? (2)

 Aligning Public Financial Management and Health Financing.Sustaining Progress Toward Universal Health Coverage

Doncs el que cal per acabar amb el trilerisme pressupostari és seguir aquest manual. Diu quines són les pràctiques errònies, i quines són les que cal aplicar. És qüestió de voluntat política i competència de gestió. Tant sols això.

Explica moltes coses ja referides en aquest blog, totes juntes i endreçades, i s'agraeix.

El trilerisme pressupostari (7)

 La darrera maniobra del trilerisme és la següent: com que s'ha hagut de prorrogar el pressupost, l'hospital de la vall d'hebron tancarà un 24% dels llits aquest estiu, i l'hospital de bellvitge també i...més retallades  que ja vaig explicar fa dies. De fet reduirà l'activitat en un 30% i la capacitat en 100 llits, i en bona part ja es fa cada any. Què hi ha de nou? doncs que no es renoven contractes no es renoven contractes existents ni s'augmenten per substituir plantilla.

El trilerisme autèntic sap on és la boleta, i en realitat sap que el problema no és en el pressupost no aprovat. En realitat es va aprovar un crèdit extraordinari per 1.850 milions que anava destinat a salut i educació, sobretot. I com que això se sap, el que no és admissible és fer pensar a la població una cosa per altra.

Sabem que cal ajustar el pressupost perquè s'han consumit més recursos dels disponibles, això és el que diu l'informe d'execució pressupostària. Més clar impossible. I si s'explica així queda clar que el pressupost no és una eina per a la gestió sinó un simulacre que no té cap valor ni estableix prioritats.

Més enllà d'això, ens trobem en una maniobra addicional de generar informació esbiaixada. L'únic problema és que en aquest cas és fàcilment contrastable i queda al descobert, els ciutadans podem saber on és la boleta. Només cal un petit esforç.

Jeff Wall ara al Palau de la Virreina