What is corporatization in health care?
A continuació, es presenta un resum amb IA de l'article "What is corporatization in health care?" publicat al The New England Journal of Medicine:
L'article aborda el concepte de corporatització en l'atenció sanitària, basant-se en l'obra seminal de Paul Starr de 1982, The Social Transformation of American Medicine, i l'actualitza per reflectir les tendències dels darrers 40 anys.
1. Definició de Corporatització:
- Starr va predir que l'atenció sanitària es transformaria cap a un futur dominat per "grans conglomerats sanitaris".
- La definició actualitzada del terme "corporatització" es refereix a la tendència general dins de la indústria de l'atenció sanitària cap a nivells més alts de control integrat per part d'empreses consolidats que busquen beneficis.
2. Dimensions de la Corporatització (segons Starr i la seva evolució): Starr va observar la corporatització avançant en cinc dimensions, i el sistema de salut dels EUA ha progressat en totes elles:
- Canvi d'organitzacions sense ànim de lucre i governamentals a empreses amb ànim de lucre: La proporció d'hospitals comunitaris amb ànim de lucre va augmentar del 13,1% el 1983 al 23,7% el 2023.
- Consolidació horitzontal: Entitats controlades localment esdevenen corporacions controlades a nivell nacional o regional. El percentatge d'hospitals propietat d'empreses que controlen tres o més hospitals va augmentar de l'11,6% als anys 80 al 56,1% actualment, amb nou megacadenes hospitalàries que posseeixen més de 50 hospitals cadascuna.
- Canvi d'empreses d'una sola unitat i un sol mercat a empreses conglomerades.
- Consolidació vertical: Consolidació entre nivells de prestació de serveis i pagadors. Conglomerats d'assegurances com UnitedHealthcare i CVS-Aetna ara controlen metges, atenció domiciliària, farmàcies i gestors de beneficis farmacèutics (PBMs). Aquesta consolidació vertical va ser impulsada per l'augment de l'atenció gestionada i els seus programes basats en el valor.
- Augment de la concentració, mida i abast de les organitzacions. Al principi dels anys 80, tres quartes parts dels metges dels EUA eren propietaris de les seves consultes; el 2023, una proporció similar de metges estava empleada per hospitals o entitats corporatives, inclosos fons de capital privat.
3. Elements Clau de la Corporatització Actual:
- L'elevació de la generació de beneficis: El concepte de primacia de l'accionista postula que el deure principal de la corporació és maximitzar els beneficis dels accionistes. Això subordina els interessos d'altres parts interessades com pacients, la força laboral sanitària o la comunitat. La conversió a propietat amb ànim de lucre permet que la primacia de l'accionista desplaqui el benefici comunitari com a deure principal de l'hospital. Fins i tot hospitals sense ànim de lucre poden corporatitzar-se en créixer en mida i escala organitzacional, prioritzant els ingressos per sobre del benestar del pacient i la comunitat, manifestat en preus inflats, exclusions de la xarxa d'assegurances, accions de cobrament de deutes mèdics contra pacients, tancaments d'instal·lacions en zones de baixos ingressos i retallades en els nivells de personal i salaris.
- La consolidació: Ha augmentat la mida de les empreses i ha desplaçat el poder de decisió dels productors locals de béns i serveis cap als directius i inversors de la matriu corporativa. El domini del mercat dels conglomerats, la diversificació entre plataformes i el canvi en el locus de control els aïllen de la disciplina reputacional o del mercat. La gran mida de les entitats de salut conglomerades els fa crítiques sistèmicament i "massa grans per caure".
4. Context Històric i Fenòmens Relacionats: L'article connecta la corporatització amb advertències anteriors:
- Arnold Relman (editor en cap de la revista el 1980) va advertir sobre el "complex mèdic-industrial", que podria influir indegudament en la política sanitària i subvertir l'interès públic.
- Altres han denunciat una "comercialització" de la professió mèdica, on els motius de benefici corporatiu han erosionat la relació metge-pacient.
- Més recentment, el terme "financiarització" s'ha utilitzat per descriure la creixent implicació d'institucions financeres, com ara firmes de capital privat, que utilitzen tàctiques financeres per extreure riquesa de les empreses de salut per als inversors.
- Tots aquests fenòmens s'alineen amb la concepció de corporatització de Starr i presenten preocupacions de política pública similars.
5. Conseqüències de la Corporatització:
- El sistema sanitari actual, arran de la corporatització, és "increïblement rendible per als inversors".
- Però és "cada vegada més inassequible, inaccessible i descuidat per a tothom", creant una "Edat Daurada de la medicina".
- Les grans empreses que prioritzen els beneficis sobre els pacients han passat a dominar el sistema de salut, acumulant poder polític i esquivant la rendició de comptes.
- La centralització de la governança sanitària lluny de les localitats redueix el compromís dels hospitals amb les seves comunitats, particularment els pacients i treballadors de baixos ingressos, permetent el tancament d'instal·lacions o serveis menys rendibles en zones pobres o rurals.
- El control corporatiu sobre les pràctiques mèdiques i la recerca de beneficis han soscavat el professionalisme, l'autonomia, la confiança i la moral de molts clínics.
- Exemples recents inclouen el col·lapse financer de sistemes hospitalaris recolzats per capital privat com Steward Health Care, que va provocar danys als pacients i tancaments d'hospitals, i l'ascens de UnitedHealth Group, un conglomerat verticalment consolidat, que ha atret investigacions governamentals i accions antimonopoli.
6. Limitacions de les Intervencions de Política Sanitària Tradicionals: Les intervencions tradicionals, com l'aplicació de la legislació antimonopoli, els subsidis i exempcions fiscals, les prohibicions de la pràctica corporativa de la medicina i les reformes de pagament, no han pogut frenar l'augment de la corporació en l'atenció sanitària. Això es deu a una aplicació laxa, la "captura política" i les sofisticades "evasions reguladores". A més, l'adopció de l'atenció gestionada per part de la política sanitària, especialment en programes finançats públicament, ha fomentat la consolidació corporativa en nom de la integració.
7. Reorientació Necessària i Reformes Proposades: Enfrontar la corporatització pot requerir una reorientació fonamental de l'organització industrial del sistema de salut. Algunes reformes addicionals podrien implicar:
- Separació estructural ("ruptura") de conglomerats que actuen com a pagadors i proveïdors, per exemple, prohibint que les asseguradores siguin propietàries de consultes mèdiques o que els PBMs siguin propietaris de farmàcies.
- Estandardització de preus per limitar el poder de monopoli i les preferències financeres d'entitats relacionades amb una organització sobre els competidors.
- Expansió de fonts alternatives de capital.
- Modernització de les lleis de pràctica mèdica corporativa.
- Revisar les normes de governança i propietat de les entitats de salut per exigir, per exemple, estàndards més alts per a l'exempció fiscal de les organitzacions sense ànim de lucre, representació clínica i comunitària en les juntes de govern, deures fiduciaris més enllà de la primacia de l'accionista, o una major responsabilitat de la societat matriu o de l'inversor per decisions operatives que perjudiquin els pacients o l'accés de la comunitat a l'atenció.
8. Conclusió: L'article conclou que, tot i que l'interès polític per a aquestes reformes pot ser baix actualment, la satisfacció pública amb el sistema de salut també ho és. El debat fonamental és: "A qui ha de servir el nostre sistema de salut: a gegants corporatius o als membres de la nostra societat en el seu conjunt?".
