La vérité sur les médicaments _ comment l'industrie pharmaceutique joue avec notre santé
Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per a descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses. El títol del llibre ens diu que ens ofereix la veritat, jo mentrestant us recomano una dosi d'escepticisme i alhora de lectura atenta.
Resumit amb IA
Aquest llibre, "La vérité sur les médicaments, comment l'industrie pharmaceutique joue avec notre santé", coordinat per Mikkel Borch-Jacobsen, és una obra que no es presenta com un llibre contra els medicaments en si, sinó contra la indústria farmacèutica que en desvia l'ús per obtenir beneficis, amb el risc de posar en perill la salut i de canviar profundament la naturalesa de la medicina.
El llibre comença amb un pròleg sobre grans escàndols farmacèutics, continua amb una descripció de l'immens imperi de Big Pharma i les múltiples tècniques utilitzades per sobre vendre medicaments, i finalitza amb el desviament de la "medicina basada en proves" en benefici de la indústria. L'epíleg reflexiona sobre la desaparició de la medicina a l'època del "tot-farmacèutic" i crida a resistir-s'hi.
Una de les raons per les quals pacients i ciutadans estan indefensos davant del desviament de la medicina per la indústria farmacèutica és la seva complexitat, que normalment es deixa als experts. No obstant això, els experts formen part del problema i no es pot comptar amb ells per donar la solució; és a la ciutadania a qui correspon posar-s'hi. Per això, el llibre proposa un estat de la qüestió de la medicina i els sistemes de salut a l'era de Big Pharma, amb un llenguatge senzill per tal que tothom pugui esdevenir un expert i formar-se una opinió informada sobre els debats al voltant dels beneficis i els riscos dels medicaments. El llibre també inclou un glossari i índexs per facilitar la comprensió.
El volum compta amb la contribució de metges, un antropòleg mèdic, un psicòleg, un filòsof, un expert en salut pública, un ex-director de comunicació de Sanofi i un periodista mèdic, que s'han convertit en aliats per ajudar a prendre consciència de la crisi que afecta els sistemes de salut per la influència de la indústria farmacèutica. Els autors només són responsables dels textos que han signat.
El llibre aborda temes com la metodologia dels assajos clínics, la formació dels metges, el paper dels experts i de les agències sanitàries, i la manera com es defineixen les malalties.
Es destaca que des de fa mig segle es repeteix la mateixa història: es senyalen casos aïllats d'efectes tòxics d'un medicament, la companyia farmacèutica produeix estudis que confirmen la gravetat del problema (però amb distribució interna confidencial), s'engagen experts per negar el vincle causa-efecte i demanar més estudis, es difonen rumors per deslegitimar científics o periodistes crítics, i es pressiona les famílies de les víctimes per silenciar-les.
El llibre il·lustra aquestes pràctiques amb diversos casos concrets:
- El cas del MER/29 de Merrell, on l'empresa coneixia els efectes secundaris abans de la sol·licitud d'autorització de comercialització (AMM) i va manipular les dades per ocultar-los. Fins i tot van instruir els visitadors mèdics per desviar la culpa cap a altres medicaments que prengués el pacient en cas d'efecte secundari.
- El cas de la talidomida, on Grünenthal va negar tenir coneixement dels efectes indesitjables (nevritis perifèriques) mentre n'enterrava els senyalaments en un "búnker" secret, fins que el 1961 va haver d'admetre el problema.
- El cas del Prozac, on un director de Lilly-Alemanya va expressar els seus escrúpols per dissimular els casos de suïcidis provocats pel medicament. Finalment, va obtenir l'AMM amb un advertiment sobre la possibilitat de suïcidi.
- El cas del cisapride (Prépulsid®) de Johnson & Johnson, on malgrat les preocupacions sobre la seva potencialitat per causar la mort (fins i tot per al reflux gàstric nocturn), la companyia es va resistir a retirar-lo del mercat i només va acceptar mencionar a la prospecte casos de problemes cardíacs o morts sense establir una relació causa-efecte. Finalment, el medicament va ser retirat, però ni la companyia ni els seus directius van ser sancionats.
- El cas del Premarin (THS - tractament hormonal substitutiu) de Wyeth, on malgrat la relació entre els estrògens i el càncer d'endometri, la companyia va promoure la combinació amb progesterona per contrarestar aquest risc, tot i que aquesta combinació contribuïa a augmentar el risc de càncer de mama. Wyeth va posar en marxa una estratègia per limitar els danys mediàtics i "desviar l'atenció cap a altres càncers", i va contractar una agència de comunicació mèdica per "preparar" una trentena d'articles sobre els beneficis del THS i col·locar-los en revistes científiques, on els autors suposats només enviaven un fax per aprovar un text que havia estat "preparat" per a ells. Això creava una impressió de consens científic sobre els beneficis i la innocuïtat dels THS de Wyeth.
- El cas del Rezulin, un antidiabètic de Warner-Lambert, on funcionaris de la FDA ("Termites") eren conscients dels riscos hepàtics i volien blocar la seva autorització. Un d'ells va ser despedït per alertar sobre la toxicitat hepàtica, i el seu informe negatiu va ser apartat del dossier final. Es van produir morts abans que la FDA acceptés una reevaluació. Fins i tot es va iniciar una investigació administrativa contra un funcionari que va alertar el Congrés sobre els riscos del medicament.
- El cas del Redux, un anorexigen de Wyeth, on un funcionari de la FDA ("Termite") no estava convençut de la seva eficàcia i s'inquietava pels seus efectes neurotòxics. Wyeth va ocultar una llista de casos d'hipertensió arterial pulmonar i va "maquillar" els resultats d'un estudi animal que mostrava un augment de la fibrosi cardíaca.
- El cas de l'Avandia de GSK, on la companyia va intentar silenciar una estudi negativa sobre el medicament i va pressionar els investigadors que alertaven sobre els seus riscos cardíacs.
El llibre també denuncia com la indústria farmacèutica influeix en organitzacions com l'OMS i com se centra cada cop més en els medicaments de "qualitat de vida" (com el Viagra), amb mercats prometedors en àrees com la depressió, la contracepció, la disfunció sexual, el tabaquisme, l'obesitat, l'alopècia i l'envelliment de la pell.
S'explora la "prescripció fora AMM", és a dir, la promoció i prescripció de medicaments per a usos no aprovats, amb exemples com el Risperdal. La indústria utilitza la "estratègia de publicació" per estimular la prescripció fora AMM disseminant informació a través de la literatura mèdica.
Un altre tema clau és la "fabricació de malalties", on es creen o s'amplien definicions de malalties per augmentar el mercat de medicaments. Es parla de la medicalització d'esdeveniments "naturals" de la vida i de l'ús de la por per promoure medicaments .
El llibre també critica la influència de la indústria en la informació mèdica a Internet, amb estratègies com la "estratègia Wikipedia" per assegurar que les seves marques es presentin de manera uniforme i que els tractaments indicats a les "entrades malalties" siguin els seus. També es denuncia l'ús d'associacions de pacients sota la seva influència. Es destaca la importància de qüestionar qui hi ha darrere de la informació rebuda.
Es dedica un capítol a esbiaixar les dades, amb l'exemple del colesterol i la prevenció de malalties cardíaques, on les directrius van ser elaborades per experts amb vincles financers amb fabricants d'estatines i ometien informació important sobre el paper de la dieta.
Finalment, es critica la pràctica de retenció de dades dels assajos clínics, que impedeix verificar els resultats publicats i qüestiona la noció de medicina basada en proves. També es denuncia l'ús de "cobais humans" i la deslocalització d'assajos clínics a països amb menys regulacions i amb poblacions vulnerables. El llibre presenta exemples d'investigadors que, per obtenir accés al món de Big Pharma, es fan passar per consultors farmacèutics per revelar les pràctiques internes.
En resum, "La vérité sur les médicaments" és una investigació exhaustiva i crítica sobre les pràctiques de la indústria farmacèutica, que posa en evidència com els interessos econòmics poden prevaler sobre la salut dels pacients i com la informació mèdica es manipula per maximitzar els beneficis. El llibre crida a la conscienciació i a l'empoderament dels ciutadans per tal que puguin prendre decisions informades sobre la seva salut.
