The Genesis Machine: Our Quest to Rewrite Life in the Age of Synthetic Biology
Llibre resumit amb IA."The Genesis Machine: Our Quest to Rewrite Life in the Age of Synthetic Biology" d'Amy Webb i Andrew Hessel és un llibre que explora el camp emergent de la biologia sintètica i el seu potencial per a transformar la nostra vida i el futur de la humanitat. El llibre examina els orígens, l'estat actual i les futures possibilitats de la biologia sintètica, tot considerant les seves implicacions ètiques, morals i socials.
La motivació de les autores per a escriure el llibre rau en la promesa de la biologia sintètica per a abordar reptes existencials urgents com el canvi climàtic, la inseguretat alimentària global i la longevitat humana. També destaquen el potencial de la biologia sintètica per a combatre futures pandèmies mitjançant l'enginyeria de virus per a la batalla. Webb i Hessel subratllen la importància d'actuar ara per a assegurar que els avenços en genètica beneficiïn la humanitat en lloc de causar-li danys irreparables. Les seves pròpies experiències i les decisions que tots haurem de prendre sobre la seqüenciació del genoma i les tecnologies de reproducció assistida van impulsar la creació d'aquest llibre.
El llibre està estructurat en quatre parts principals:
-
Part I: Origin (Origen): Aquesta secció traça els orígens de la biologia sintètica i la història de com els investigadors van desxifrar i eventualment manipular la vida amb la intenció de crear organismes sintètics amb "pares" informàtics.
- Es narra la història de Bill McBain per a introduir la temàtica.
- Es descriu la "cursa" per a desxifrar el genoma humà com una empresa d'alt risc.
- Es menciona la metodologia més ràpida de Craig Venter per a identificar seqüències de gens i la col·laboració en el desenvolupament de tecnologies de seqüenciació.
- S'introdueix la figura de Tom Knight i el concepte del dogma central de la biologia com a potencial inexplorat.
- Es detalla el desenvolupament de BioBricks i el Synthetic Biology Open Language (SBOL) per a estandarditzar la biologia sintètica.
- Es parla del treball de Jay Keasling en la producció d'artemisinina i la fundació d'Amyris Biotechnologies, la primera empresa de biologia sintètica amb l'objectiu de produir productes.
- Es fa una referència a la història de Mary Shelley i "Frankenstein".
- Es descriu el treball de George Church en plàstics derivats de plantes, la BRAIN Initiative i el Personal Genome Project, on científics van fer pública la informació dels seus propis genomes.
- Es presenta Twist Bioscience i la seva tecnologia per a sintetitzar grans volums de seqüències d'ADN a baix cost.
- Es discuteix la síntesi de la verola equina a partir d'ADN ordenat en línia i les preocupacions sobre la bioseguretat.
- Es relata la creació per part de Craig Venter del primer organisme sintètic, anomenat Synthia (JCVI-syn1.0), el genoma del qual va ser escrit per humans.
-
Part II: Now (Ara): Aquesta part revela la nova bioeconomia creada per la "màquina de la gènesi", que inclou una àmplia gamma de medicaments, aliments, recobriments, teixits i fins i tot begudes que els emprenedors estan intentant crear. També aborda les possibles solucions biotecnològiques per a problemes com la contaminació per plàstics als oceans, l'augment d'esdeveniments meteorològics extrems i la constant amenaça de virus perillosos que podrien desencadenar noves pandèmies. A més, examina els riscos que planteja la biologia sintètica, des del ciberatac a la biologia fins a la imminent divisió genètica entre aquells que poden permetre's la reproducció assistida per la tecnologia i els que no. Inclou capítols sobre la bioeconomia, l'era biològica, nou riscos i la història de l'Arròs Daurat.
- Es parla del diagnòstic genètic preimplantacional i empreses com Genomic Prediction.
- Es narra la història de l'Arròs Daurat com un intent de transformar l'arròs comú en una solució nutricional per a milions de persones malnodrides.
- Es fa una menció breu a l'escenari "Where to Eat" 2037 d'Akira Gold, que inclou vins microbians personalitzats i carns exòtiques cultivades en bioreactors.
- Es refereix a les etiquetes de transparència de la intel·ligència artificial en el context dels aliments.
- Es menciona l'Escenari Dos, que tracta sobre la cancel·lació de l'envelliment.
-
Part III: Futures (Futurs): En aquesta secció, s'exploren diferents futurs en forma d'escenaris creatius i especulatius que suggereixen les moltes maneres en què la "màquina de la gènesi" podria transformar el món. Inclou capítols que presenten diversos escenaris ambientats en el futur.
- Entre els escenaris es troben la creació d'un fill amb Wellspring, què va passar quan es va cancel·lar l'envelliment, "Where to Eat" 2037 d'Akira Gold, The Underground i The Memo.
- "The Memo" descriu un atac ciberbiològic a les instal·lacions de 23xGenomics.
- Es menciona la reconfiguració de contenidors com a part dels plans per a possibles colònies en l'"Escenari Tres".
-
Part IV: The Way Forward (El Camí a Seguir): Finalment, el llibre ofereix recomanacions per a assegurar que la "màquina de la gènesi" doni lloc al millor d'aquests futurs possibles.
- Aquesta part es compara amb la conferència d'Asilomar, un lloc de "reimaginacions radicals" on es van crear directrius per a la tecnologia de l'ADN recombinant.
- Es destaca la importància de comunicar la ciència de manera més clara i s'aborda el problema de les possibles interpretacions errònies de la recerca científica.
- Inclou un capítol final titulat "A New Beginning" (Un Nou Començament).
En resum, "The Genesis Machine" és una exploració exhaustiva i accessible de la biologia sintètica, que combina la història, la ciència actual i la especulació sobre el futur per a oferir una visió profunda d'un camp que té el potencial de redefinir la vida tal com la coneixem, alhora que examina les profundes qüestions ètiques i socials que aquests avenços plantegen.
PS. El dia 6 d'abril de 2019 va sortir aquest editorial a The Economist. Fonamental. Tot el Technology Quarterly també.
