Llibre resumit amb IA
El llibre "Our Daily Meds" de Melody Petersen, una antiga reportera del The New York Times, ofereix una investigació crítica i pertorbadora sobre la indústria farmacèutica i les seves pràctiques, tal com es descriu a la contraportada. Basant-se en la seva experiència de quatre anys cobrint aquest sector i la seva investigació premiada, Petersen examina com les companyies farmacèutiques influeixen en la medicina, la investigació i la salut pública.
La introducció del llibre comença amb la metàfora d'una "droga de resurrecció" per il·lustrar el poder dels medicaments, però ràpidament canvia el focus cap a les activitats de les companyies farmacèutiques, especialment a partir de l'any 2000, una època d'exuberància econòmica.
Una de les estratègies clau que el llibre explora detalladament és la "creació de malalties" per expandir els mercats dels medicaments. Un exemple prominent és el de Pharmacia amb el seu medicament Detrol per a la "bufeta hiperactiva". Neil Wolf, en una presentació titulada "Positioning Detrol (Creating a Disease)", va explicar com la companyia volia que la gent llegís sobre la condició i demanés ajuda mèdica. Pharmacia va identificar una "necessitat no coberta" i va treballar per crear un desig per al seu producte, ja que el mercat per a la incontinència accidental es considerava massa petit. Per establir la idea de la bufeta hiperactiva, Pharmacia va distribuir suplements amb articles, molts dels quals van ser escrits per metges que estaven a la seva nòmina. Aquests articles buscaven establir definicions "generalment acceptades" per a aquesta nova condició.
El llibre també examina com la publicitat dels medicaments sovint utilitza un llenguatge poderós i precís que no sempre es justifica amb proves sòlides. S'esmenten eslògans per a medicaments com Zelnorm ("Be Yourself Again"), Levitra ("Stay in the Game") i Restylane ("Natural Beauty. It's Yours for Life").
A més de la creació de malalties, "Our Daily Meds" revela com les companyies farmacèutiques poden minimitzar els riscos dels seus productes. Un exemple és el fulletó de Lamisil, on la informació sobre la necessitat d'una prova hepàtica i els "casos rars" de trasplantaments de fetge o mort es trobava en lletra petita cap al final. També es va ometre el fet que només el 38% dels pacients es van curar en els estudis utilitzats per a l'aprovació del govern.
El llibre il·lustra les tècniques de màrqueting dirigides directament als pacients, com el programa Xenicare. Aquest programa utilitzava una base de dades sofisticada per enviar notes personalitzades i targetes festives als pacients per fomentar la continuació del tractament, amb un to que imitava el d'un professional mèdic.
"Our Daily Meds" exposa les estratègies per influir en els metges, destacant la pràctica de segmentar els metges segons el seu valor de prescripció i concentrar recursos en aquells amb el potencial més gran. Aquests "recursos" incloïen ofertes de diners en efectiu, viatges i entreteniment. Per exemple, a Iowa l'any 2005, els metges que més receptaven eren recompensats amb nits cares a la ciutat. També s'organitzaven programes educatius com a incentius. Fins i tot qüestionaris per a pacients eren utilitzats per identificar possibles nous consumidors de medicaments, com un fulletó de GlaxoSmithKline que animava les persones amb mals de cap ocasionals i cansament a causa del dolor a consultar el seu metge.
El llibre també aborda la influència de la indústria farmacèutica en la definició i el tractament de malalties mentals. Es menciona l'experiència de Patrick Hurley amb Ritalin i Prozac. També es descriu un llibre promogut per una companyia per al seu antidepressiu Luvox, que utilitzava la imatge de Marc Summers i presentava el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) en nens com un "cervell amb singlots" o un "desequilibri químic", amb solucions mèdiques ràpides.
El llibre revela tàctiques de promoció de medicaments des dels seus primers temps, com el cas del Dr. Ray O. Nulsen i Merrell, on es va provar un sedant en pacients embarassades sense un seguiment adequat. També s'esmenten campanyes de màrqueting disfressades d'estudis científics per encoratjar la prescripció de nous fàrmacs. La companyia Ethical Strategies va suggerir tècniques per promoure nous fàrmacs abans de la seva aprovació, incloent la difusió d'històries als mitjans i la creació de nous grups de pacients.
"Our Daily Meds" il·lustra com les companyies poden gestionar la informació sobre els efectes secundaris negatius. Es descriu la reticència de Bayer a investigar a fons els informes creixents de lesions relacionades amb Baycol per por de descobrir "dades dolentes". Tot i això, van afegir advertències a l'etiqueta del medicament per protegir-se de possibles demandes. De manera similar, el llibre examina el cas de Merck i el seu medicament Vioxx. Tot i que l'estudi VIGOR va mostrar un augment dels problemes cardiovasculars, Merck va entrenar els seus venedors per respondre a les preocupacions dels metges amb declaracions aprovades per la companyia i fins i tot amb una "Targeta Cardiovascular" que afirmava que el naproxè, l'altre medicament provat a l'estudi, protegia el cor.
El llibre també exposa la col·laboració entre les companyies farmacèutiques i les agències de màrqueting per influir en la literatura científica. Es narra una trucada de conferència entre executius de Novartis i l'agència IntraMed amb científics per planificar un article sobre medicaments per al trastorn per dèficit d'atenció (TDA). Els executius van expressar el seu descontentament amb l'esborrany acadèmic i van dirigir els científics cap a una conclusió "teòrica" que afavoria el seu producte, Ritalin LA, sobre un competidor. Aquestes pràctiques qüestionen la integritat de la investigació mèdica, tal com ho va fer el Dr. Ggtzsche al qüestionar les dades de Diflucan de Pfizer. Drummond Rennie, editor de revistes mèdiques, va destacar la creixent influència de la indústria farmacèutica en la investigació.
Les agències de màrqueting, com Sudler i Axis Healthcare Communications, oferien "serveis de planificació de publicacions" per crear contingut científic que impulsés les vendes dels medicaments dels seus clients. Això incloïa la creació d'articles per "escriptors fantasma", com es va documentar en el pla de publicacions de Current Medical Directions per a Zoloft de Pfizer. Alguns d'aquests articles tenien conclusions menys favorables al medicament quan eren examinats per investigadors independents. Fins i tot les editorials de revistes mèdiques podien ser escrites per firmes de relacions públiques per als clients farmacèutics. Es revela el cas d'Excerpta Medica que va facturar a Wyeth per escriure un article sobre Redux, amb un metge acreditat com a "autor" que va reconèixer que l'article feia que el medicament semblés millor del que realment era.
El llibre també denuncia la secrecia al voltant dels efectes secundaris i la manca de transparència reguladora. L'FDA va refusar aprovar Bextra per al dolor agut a causa d'esdeveniments adversos greus, però aquesta informació es va mantenir secreta. Tot i això, es va publicar un estudi pagat per Pharmacia que promovia Bextra per al dolor dental. Aquesta manca de transparència es compara amb les tàctiques de la indústria del tabac per ocultar dades negatives i amb la reticència de companyies farmacèutiques com SmithKline Beecham a publicar estudis amb resultats desfavorable i Bayer a investigar a fons els problemes amb Baycol. Johnson & Johnson també va ser acusada de gestionar selectivament les dades sobre els efectes secundaris de Propulsid.
"Our Daily Meds" també detalla estratègies de màrqueting dirigides als nens i adolescents, com la col·laboració de Novartis amb l'Associació Nacional d'Infermeres Escolars per distribuir un fulletó que afirmava que els estimulants prescrits "restauraven l'equilibri natural de les substàncies químiques al cervell".
Una part significativa del llibre se centra en el cas de "Neurontin per a tot". A través de la història de David Franklin, un científic contractat per Warner-Lambert (Parke-Davis), el llibre exposa les pràctiques il·legals de la companyia per promocionar Neurontin per usos no aprovats (ús "off-label"), com ara migranyes i trastorns bipolars. Es va instar els representants mèdics a animar els metges a experimentar amb Neurontin per qualsevol condició neurològica, fins i tot mostrant diapositives amb una llista d'"usos anecdòtics". La companyia va intentar evitar deixar constància escrita d'aquests plans agressius de màrqueting. Es van utilitzar informes de "màrqueting de precisió" per dirigir els esforços de venda als metges amb els hàbits de prescripció desitjats. Agències de màrqueting com Proworx i Medical Education Systems van ser contractades per crear presentacions per a metges i fins i tot per redactar articles científics sobre els usos "emergents" de Neurontin, sovint sense que hi hagués proves sòlides que els sustentessin. Els representants de vendes eren encoratjats a influir directament en les decisions de prescripció dels metges. El cas Neurontin va ser notable perquè els documents que exposaven aquestes pràctiques no van poder ser mantinguts en secret.
Finalment, el llibre ofereix reflexions sobre la necessitat de millorar la informació dels medicaments per als pacients i qüestiona la pràctica d'atribuir la mort a malalties subjacents fins i tot quan els procediments mèdics en són la causa immediata.
En resum, "Our Daily Meds" és una denúncia exhaustiva de les pràctiques de la indústria farmacèutica, revelant com la creació de malalties, la màrqueting enganyós, la minimització dels riscos, la influència en els metges i la literatura científica, i la manca de transparència poden posar en perill la salut dels pacients en benefici de les empreses .
