Resulta que hi ha una regulació des del 2011 (RD 345/2011) que obliga a a l'avaluació de l'impacte en la seguretat vial de les infraestructures viàries. Es requereix una anàlisi cost-benefici. Per fer-ho cal algun punt de referència i com no hi era, no s'ha fet en tots aquests anys. Ara llegeixo una notícia que m'informa d'un estudi encomanat per la Direcció General de Trànsit per tal de donar-hi resposta.
L'objectiu de l'estudi és estimar el valor monetari d'una víctima no mortal i ho fa mitjançant la metodologia de la disponibilitat a pagar:
El Valor Monetario de una Víctima no Mortal (VVnM) en el contexto de las medidas de seguridad vial refleja la cantidad máxima de dinero que la población está dispuesta a pagar por reducir la tasa de heridos en accidentes de tráfico. Se trata, pues, del valor que se atribuye a las pérdidas de salud que las consecuencias no mortales de la siniestralidad vial imponen a la sociedad.
Abans es donava molta importància al valor d'una vida estadística, però ara la metodologia ha anat virant:
El enfoque asumido en los primeros intentos de estimar el valor de las pérdidas de salud debidas a siniestros no mortales, esto es, el enfoque del capital humano, fue abandonado, en paralelo a lo ocurrido con la estimación del valor de la vida estadística (VVE), a favor de una nueva metodología basada en las preferencias de la sociedad: el método de la valoración contingente, basado en la disposición a pagar (DAP).
I el valor de prevenir un ferit és aquest:
I els resultats comparats són aquests:
En resum, un gran estudi de referència, de molta qualitat i que caldrà tenir en compte des d'ara.
