D'ençà que es varen formular els QALYs aprofitant la teoria de la decisió i la utilitat esperada, varen aixecar una gran expectativa. Vegeu-ne aquesta revisió a Value in Health. Però alhora la metodologia ha estat objecte de controvèrsia continuada. Llegeixo a Health Economics un article recent que aposta per la valoració social dels anys de vida ajustats per qualitat i ho fa amb una estimació empírica de la disponibilitat a pagar. Aquest és el resum:
Interpreting the outcomes of cost utility analyses requires an appropriately defined threshold for costs per quality-adjusted life year (QALY). A common view is that the threshold should represent the (consumption) value a society attaches to a QALY. So far, individual valuations of personal health gains have mainly been studied rather than potentially relevant social values. In this study, we present the first direct empirical estimates of the willingness to pay for a QALY from a societal perspective. We used the contingent valuation approach, valuing QALYs under uncertainty and correcting for probability weighting. The estimates obtained in a representative sample of the Dutch population (n = 1004) range from €52,000 to €83,000, depending on the specification of the societal perspective.I tornem a ser on érem. Mitjançant l'estimació d'uns escenaris d'estat de salut (29) en el marc del controvertit qüestionari EQ-5D, s'arriba a unes disponibilitats a pagar que no podem saber-ne amb profunditat si es corresponen amb el valor social. Entre d'altres coses perquè la gent valora els escenaris en funció de si es troba en ells, si si ha trobat o si pot trobar-s'hi en el futur. I això és molt difícil d'ajustar. I sé que ho han fet el millor que han sabut i pogut, però no em convenç. Això vol dir que cal seguir cercant o deixar-ho empíricament al regulador enlloc de preguntar a la gent.
PS. Suggeriment. Feu un cop d'ull a l'article recent d'en Josep Maria Via. La reflexió és oportuna, convé comprendre millor quina és l'eficiència abans de decidir si cal optar per formes organitzatives de control administratiu, o d'auditoria financera.
Tot i així hi ha una peça que falta. A més d'altres aspectes, l'error governamental inicial va ser no incloure la compensació acurada per amortització i noves inversions dins el sistema de pagament hospitalari. Al mantenir-ho fora del sistema, les subvencions a la inversió en els hospitals concertats van ser una eina clientelar per uns i altres que ha acabat en majoria pública del capital dels hospitals afectats. Convé revertir l'error inicial, situar les coses al seu lloc, i incentivar acuradament per assolir major valor.
Ho vaig dir fa dies. Ara en un pin.
En vull un!
En vull un!
