Oligarques

 Oligarcas. Los dueños de España 

El llibre Oligarcas. Los dueños de España (2024), escrit pel periodista d'investigació Fonsi Loaiza Pérez i publicat per Ediciones Akal, analitza el poder de les grans fortunes, banquers i empresaris que controlen els sectors clau de l'economia espanyola.

La tesi central de l'autor és que a Espanya existeix una oligarquia de caire caciquil que manté un poder real superior al dels governs elegits a les urnes. Loaiza argumenta que les grans fortunes del país no són fruit de la meritocràcia ni de l'emprenedoria pura, sinó que es van consolidar a la ombra de la dictadura franquista, de les concessions i ajuts de l'Estat, de l'enginyeria fiscal en paradisos fiscals i d'un model de producció basat en la precarietat laboral o la subcontractació. A més, el llibre destaca la dependència i subordinació d'aquesta elit cap als fons d'inversió dels Estats Units (com BlackRock o Vanguard), que controlen una part essencial de l'Ibex 35 i del mercat immobiliari.

1. El Càrtel de les Constructores i les famílies oligàrquiques

• El Càrtel de les Constructores: La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va sancionar amb 204 milions d'euros les principals constructores del país (Dragados/ACS, FCC, Ferrovial, Acciona, OHL i Sacyr) per haver-se repartit il·lícitament milers de licitacions d'obres públiques durant 25 anys (1992-2017), un volum de negoci estimat en més de 138.000 milions d'euros. Tot i la gravetat de les infraccions, la Justícia va suspendre posteriorment la prohibició de contractar amb l'Estat.
• Les sages i famílies de poder: El capítol repassa les grans dinasties que han mantingut el control de la riquesa des del franquisme o l'aristocràcia:
  • Entrecanales (Acciona): Empresa afavorida durant la dictadura i vinculada a l'ús de treball esclau de presoners republicans.
  • March: Mecenes financers primordials del cop d'Estat de Franco i fundadors de Banca March i Corporación Financiera Alba.
  • Daurella: Monopoli de l'embotellament i distribució de Coca-Cola (Coca-Cola Europacific Partners) concedit durant el franquisme.
  • Altres sagas: Els Rubiralta (Werfen, Celsa), les Koplowitz i "los Albertos", la Corporació Masaveu, la Casa de Alba, els Carceller (Damm), els Mahou, els Abelló, la família Franco Martínez-Bordiú i la Casa Reial de Borbó (analitzant les fortunes i escàndols de Joan Carles I i Felip VI).

2. Rafael del Pino: El domini de Ferrovial

• Orígens franquistes: Ferrovial va ser fundada el 1952 per Rafael del Pino y Moreno com a subcontracta de Renfe i va créixer gràcies a les concessions d'obres públiques i autopistes del desenvolupament franquista (com el Pla REDIA).
• La segona fortuna d'Espanya: Dirigida per Rafael del Pino Calvo-Sotelo (sobrino de l'expresident Leopoldo Calvo-Sotelo), l'empresa va protagonitzar una gran controvèrsia el 2023 en traslladar la seva seu fiscal a Països Baixos per reduir el pagament d'impostos, malgrat continuar rebent grans contractes d'infraestructures públiques a Espanya.
• Filantropia de rentat d'imatge: L'autor descriu la Fundación del Pino com una eina d'influència ideològica i de captació d'elits en defensa del lliure mercat.

3. Florentino Pérez: El poder del palco del Bernabéu

• Imperi empresarial i polític: President del gegant de la construcció ACS i del Real Madrid. Loaiza descriu el palco del Santiago Bernabéu com el veritable centre de negociacions i influència del país, on coincideixen ministres, jutges, empresaris i periodistes.
• Favors urbans i fiscals: Analitza les operacions urbanístiques de la comunitat i l'ajuntament de Madrid a favor del club (recalificació de la antiga ciutat esportiva, la "llei Beckham" sota el govern d'Aznar, la "llei Mbappé" d'Ayuso i la privatització dels pàrkings del Bernabéu).
• Projecte de la Superlliga: El paper de Florentino com a promotor d'un model de negoci futbolístic privatitzat i elitista a escala europea.

4. Amancio Ortega: L'imperi Inditex i el model externalitzat

• D'ajudant de camiser a magnat mundial: Fundador d'Inditex (Zara) i la primera fortuna d'Espanya.
• Costureres gallegues i externalització: L'autor contrasta la versió oficial del "mèrit" amb el paper de les milers de costureres gallegues en cooperatíves precaries dels anys 80 i 90, així com la posterior deslocalització cap a països com el Marroc, Turquia, l'Índia o Bangla Desh. S'hi detallen denúncies per condicions d'explotació o treball esclau en subcontractes (com el cas de Brasil o el desastre del Rana Plaza).
• Pontegadea i l'enginyeria fiscal: Ortega s'ha convertit en el major rentista del món mitjançant la seva immobiliària Pontegadea, essent caser de grans multinacionals com Amazon o Facebook. El llibre addueix estructures en paraísos fiscals per reduir la càrrega tributària i qüestiona la filantropia de la Fundación Amancio Ortega (donacions d'equips mèdics) com una campanya de relacions públiques.
• El relleu generacional: La transició cap a la seva filla Marta Ortega com a presidenta del grup.

5. Ana Botín: La dinastia del Banco Santander

• Quatre generacions de banquers: La família Botín ha dirigit el Banco Santander des de fa més d'un segle. L'autor exposa els seus antecedents de col·laboració amb el règim de Franco i amb la dictadura militar de Videla a l'Argentina.
• Escàndols financers i impunitat: S'analitzen la "Lista Falciani" (on la família va ocultar 2.000 milions d'euros a Suïssa), la creació de la "doctrina Botín" per part del Tribunal Suprem per evitar el judici per les cessions de crèdit, i l'ús de 192 filials en paradisos fiscals.
• Portes giratòries i BlackRock: El banc ha mantingut en els seus consells d'administració ex-alts càrrecs de la UCD, el PSOE i el PP, i condona o finança deutes dels principals partits. L'autor remarca que la família Botín només té el 0,2% de les accions del banc, actuant com a gestora del fons buit americà BlackRock, que n'és el màxim accionista real.

6. Juan Roig: El model Mercadona

• Orígens franquistes de la fortuna: L'origen del negoci familiar prové d'Industrias Cárnicas Roig, empresa afavorida per l'Estat franquista amb concessions d'escorxadors i la declaració d'interès preferent.
• Tensions laborals i l'esquema del "Model": El llibre exposa denúncies de treballadors i sindicats sobre la precarietat, els acomiadaments disciplinaris d'empleats amb antiguitat, la persecució de les baixes mèdiques i les pressions relacionades amb la "prima per objectius".
• Oligopoli i finançament polític: Mercadona acumula més del 25% de la quota de mercat de la distribució alimentària a Espanya. Juan Roig va reconèixer haver finançat la fundació FAES de José María Aznar, mentre el seu gendre Roberto Centeno gestiona el fons voltor Atitlan amb grans inversions immobiliàries i agràries.

Joan Miró