Bad Influence: How the Internet Hijacked Our Health
Aquest és un resum complet, detallat i estructurat del llibre "Bad Influence: How the Internet Hijacked Our Health" (2026) de la periodista d'investigació Deborah Cohen, el qual analitza com l'entreteniment, el comerç i la medicina col·lideixen a internet, transformant la nostra relació amb la salut.
1. Una confluència de canvis i l'NHS en crisi
El llibre comença amb el cas de l'Anna, una advocada que compra un test d'hormona anti-Mülleriana (AMH) a través d'una clínica d'Instagram pensant que predirà la seva fertilitat, quan en realitat l'evidència científica demostra que aquest test no pot predir les probabilitats de quedar-se embarassada ni el cronograma reproductiu.
Aquest fet il·lustra una tendència massiva: els ciutadans estan perdent la fe en els sistemes públics de salut (com el Servei Nacional de Salut britànic, l'NHS, que va registrar un mínim històric de satisfacció del 21% el 2024) i recorren a les xarxes socials per prendre el control de la seva salut. Això ha impulsat:
- L'efecte "prosumidor": Els usuaris actuen simultàniament com a productors i consumidors d'informació mèdica a les plataformes digitals.
- El complex industrial del benestar: Una xarxa on la indústria farmacèutica, tecnològica i de suplements mercantilitza la salut, creant un mercat en línia de fàcil accés on qualsevol pot obrir una "clínica virtual" en poques hores.
- L'auge de "Dr. TikTok" i la IA: TikTok s'ha convertit en un cercador de salut que competeix directament amb Google, mentre que els nous models de llenguatge (com ChatGPT) s'utilitzen per fer consultes malgrat el risc que "al·lucinin" o generin desinformació.
2. Històries que ens fan emmalaltir i l'efecte Nocebo
- Tics de TikTok: Durant la pandèmia de la Covid-19, clíniques de neurologia de tot el món van registrar un brot sense precedents de tics funcionals en noies adolescents que imitaven involuntàriament els moviments i exclamacions (com cridar "beans" o "beetroot") de determinades influencers de Tourette a TikTok.
- L'efecte Nocebo ("jo danyaré"): L'expectativa i la creença que un tractament ens farà mal poden provocar símptomes físics totalment reals. Això s'exemplifica en estudis on pacients que prenien placebos reportaven exactament els mateixos efectes secundaris de fatiga o mal de cap que els que prenien fàrmacs reals (estatines), només pel fet d'anticipar-los. Un altre cas extrem va ser el brot de convulsions dissociatives a Colòmbia (2014) provocat per la suggestió col·lectiva després que es fessin virals vídeos de noies col·lapsant després de rebre la vacuna del VPH.
- La malaltia dels implants de pit: Grups de Facebook amb gairebé 200.000 dones s'han convertit en espais de validació on s'atribueixen desenes de símptomes (fatiga, boira mental, dolors) als implants de silicona. Això ha disparat la demanda de la capsulectomia en bloc (una extirpació quirúrgica molt agressiva i de gran risc), promoguda per cirurgians a Instagram com una cura miraculosa per facturar milions d'euros a l'any, malgrat que l'evidència científica no recolza que aquesta tècnica millori els símptomes respecte a mètodes més tous.
3. La febre de la pèrdua de pes i el mercat dels diagnòstics
- La bogeria de l'Ozempic: Fàrmacs de tipus receptor agonista de la GLP-1 (com l'Ozempic/Wegovy de Novo Nordisk i el Mounjaro de Eli Lilly) s'han convertit en fenòmens globals gràcies a celebritats com Elon Musk o Kim Kardashian. Les farmàcies privades en línia esquiven les regulacions de publicitat utilitzant influencers i codis de descompte afiliats. Aquesta febre ha provocat greus desabastiments per als malalts de diabetis tipus 2 que els necessiten per sobreviure, l'expansió d'un mercat de falsificacions perilloses i l'aparició de complicacions greus (com pancreatitis) en persones no obeses que els prenen sense supervisió.
- Odissees diagnòstiques i tests brossa: Davant la por a ser ignorades pels metges ("gaslighting mèdic"), moltes persones compren tests directes al consumidor en línia. El llibre relata el cas de l'Ellie Matthews, que es va fer un test de "bioresonància" de cabell per £20 pensant que explicaria el seu inflor abdominal; el test li va prohibir desenes de menjar saludables en un "informe de color vermell", causant-li una greu ansietat i restricció alimentària. Tests com els d'anticossos IgG es venen com a proves d'intolerància quan en realitat només mesuren una resposta immune normal als aliments consumits recentment.
4. Ressonàncies de cos sencer i la trampa de l'optimització
- SICK until proven healthy: El llibre critica durament la venda de ressonàncies magnètiques de cos sencer (Prenuvo o Neko Health) recolzades per celebritats i podcasters com Andrew Huberman. Aquestes proves troben ombres o anomalies ("troballes incidentals") en el 16% de la població sana. Això genera una cascada clínica de segones proves nocives, biòpsies inútils, angoixa existencial i un gran cost econòmic que sovint acaba pagant el sistema públic sanitari. Es posa d'exemple la sobrediagnosi de càncer de tiroide a Corea del Sud, on el cribratge massiu va disparar les cirurgies innecessàries sense reduir la mortalitat.
- L'expansió del TDAH: Els continguts de xarxes socials amplien el "banc de símptomes" del TDAH incloent-hi trets comuns (com no respondre missatges o procastinar) i redefinint conceptes com la "permanència de l'objecte" o la "disfòria de sensibilitat al rebuig" (RSD) sense base en els manuals oficials (DSM-5). Això s'utilitza per vendre tests ràpids i suplements de "dopamina".
- La trampa de les dades: L'ús de dispositius de seguiment del son (anells Oura) o sensors de glucosa (CGM) per a persones no diabètiques (com els mètodes de la Glucose Goddess o l'app ZOE) s'ha convertit en un símbol de l'elit. No obstant això, obsessionar-se a mantenir la línia de glucosa plana pot provocar trastorns d'ansietat com la "ortosòmnia" o fer que es rebutgin aliments saludables com la fruita. El plet judicial de Peter Attia contra Oura demostra que darrere d'aquestes recomanacions sovint s'amaguen grans conflictes d'interès financers.
5. El negoci de les hormones i els biohackers de la longevitat
- TRT i HRT: El tractament de testosterona per a homes (TRT) es ven a les xarxes sota un discurs de pèrdua de la masculinitat i promeses de rejoveniment, tot i que un excés pot aturar la producció natural del cos i reduir la fertilitat. D'altra banda, clíniques privades d'hormones de reemplaçament (HRT) (com la de Louise Newson, investigada per BBC Panorama) han estat acusades de prescriure dosis d'estrogen molt per sobre de les autoritzades, posant les pacients en risc de patir càncer d'úter.
- La lluita contra la mort: Casos com el de Bryan Johnson (que gasta 2 milions de dòlars a l'any, es fa transfusions de plasma del seu fill i s'injecta teràpies gèniques en illes privades sense regulació) representen l'extrem del moviment anti-edat. Podcasters de referència utilitzen la "cienciaplotació" (l'ús d'argot científic per vendre productes d'esponsors com AG1) i s'automediquen amb fàrmacs regulats com la rapamicina o la metformina sense que hi hagi assajos clínics en humans que demostrin que allarguen la vida.
- La vertadera recepta: En contrast amb aquests costosos protocols, el cèlebre estudi de Harvard sobre el desenvolupament adult demostra que el factor més decisiu per a una vida llarga, feliç i saludable no són els xips ni els suplements, sinó mantenir unes relacions socials fortes i una comunitat activa.
Epíleg: El jo mercantilitzat com a "ciutat corporativa"
Deborah Cohen conclou definint l'entorn digital de la salut com una "ciutat corporativa" on cada carrer i algoritme de TikTok o Instagram estan dissenyats per retenir l'atenció i monetitzar el nostre cos, forçant la sobremedicalització per motius lucratius. L'autora reclama millorar l'alfabetització en salut, rebutjar les falses promeses de curació immediata i exigir que les plataformes digitals donin accés a les seves dades perquè la ciència independent pugui avaluar el seu impacte real en la població.
