Age of Revolutions: Progress and Backlash from 1600 to the Present
L'obra de Fareed Zakaria, "Age of Revolutions: Progress and Backlash from 1600 to the Present" (2024), és una anàlisi profunda de les grans transformacions que han modelat el món modern i les reaccions (backlash) que han provocat. El llibre utilitza el concepte de "revolució" en un doble sentit: com un avenç radical cap al futur i com una voluntat nostàlgica de tornar al passat.
A continuació es detalla un resum extens estructurat segons les parts del llibre:
Introducció: Una multitud de revolucions
Zakaria argumenta que vivim en una era revolucionària on les velles divisions entre esquerra i dreta s'estan desfent. Avui dia, la fractura principal és entre el model de societat "oberta" (mercats, comerç, diversitat) i el de societat "tancada" (nacionalisme, proteccionisme, aïllament). L'autor subratlla que el progrés material i tecnològic sempre genera ansietat, la qual cosa acaba produint revolucions d'identitat i polítiques.
Part I: Revolucions passades
- 1. La primera revolució liberal (Països Baixos): Els holandesos van "inventar" la política i l'economia moderna al segle XVII mitjançant una societat urbana i mercantil que rebutjava la monarquia absoluta. Van ser pioners en el liberalisme clàssic, la tolerància religiosa i la innovació financera (com la Borsa d'Amsterdam).
- 2. La Revolució Gloriosa (Anglaterra): El 1688 es va produir una fusió anglo-holandesa que va establir la supremacia del Parlament i la monarquia constitucional. Va ser una revolució reeixida perquè va permetre una evolució orgànica basada en el consens entre faccions (Whigs i Tories).
- 3. La revolució fallida (França): A diferència de l'anglo-holandesa, la Revolució Francesa va intentar imposar la modernitat de dalt a baix sobre una societat no preparada. Això va derivar en el Regne del Terror i, finalment, en la dictadura de Napoleó, deixant un llegat d'inestabilitat política permanent.
- 4. La mare de totes les revolucions (Gran Bretanya industrial): La Revolució Industrial va provocar un salt de productivitat sense precedents en la història humana. Va transformar la vida quotidiana (urbanització, horaris, oci) i va canviar el mapa polític: els conservadors van passar a defensar el capitalisme i els liberals es van moure cap a la socialdemocràcia.
- 5. La verdadera revolució americana (EUA industrial): Zakaria afirma que la revolució de 1776 va ser més una guerra d'independència que una transformació social. La verdadera revolució als EUA va ser la industrialització posterior a la Guerra Civil, que va crear les coalicions polítiques modernes i el paper actiu de l'Estat en l'economia.
Part II: Revolucions presents
- 6. La globalització en marxa (Economia): L'autor analitza els cicles de la globalització, des de la interconnexió del segle XIX fins a la hiperglobalització dels anys 90. El col·lapse financer de 2008 va trencar la fe en els mercats lliures i va obrir la porta al populisme de dretes (Trump, Brexit) i d'esquerres (Sanders).
- 7. La informació deslligada (Tecnologia): La revolució digital ha passat de transformar el món físic a transformar el món mental. Tot i els avantatges, ha provocat una epidèmia de solitud ("Bowling Alone"), la pèrdua de confiança en els experts i la polarització en cambres d'eco digitals.
- 8. La venjança de les tribus (Identitat): Des de 1968, la política ha passat de centrar-se en la classe social a centrar-se en la identitat (raça, gènere, religió). Aquesta "revolució d'identitat" ha provocat una reacció nacionalista i religiosa contra el que molts perceben com un liberalisme cultural extrem o "wokeness".
- 9. Les revolucions duals (Geopolítica): Vivim la fi de la Pax Americana i el "retorn de la resta". Xina apareix com el desafiador del sistema i Rússia com l'actor que busca sabotejar-lo ("the spoiler state"). La gran pregunta és si la interdependència econòmica podrà evitar una guerra de grans potències.
Conclusió: L'abisme infinit
Zakaria conclou que els "àcids de la modernitat" han dissolt els ancoratges tradicionals de la fe i la comunitat. La llibertat ens fa més rics però també més unmoored (sense rumb) i sols. El populisme és, en realitat, una "evasió de la llibertat" que ofereix certeses falses davant l'angoixa del canvi. L'autor defensa un retorn al reformisme gradual —"reformar per preservar"— i la necessitat d'omplir el buit moral amb un compromís renovat amb els valors liberals i la cooperació.
