El llibre "Decide y apuesta" (títol original: Thinking in Bets), escrit per l'exjugadora de pòquer professional i psicòloga cognitiva Annie Duke, explora com prendre millors decisions en un món ple d'incertesa, basant-se en les lliçons apreses a les taules de joc. La tesi central de l'obra és que la vida s'assembla més al pòquer que no pas als escacs, ja que la majoria de les nostres decisions impliquen informació incompleta i el factor de la sort.
A continuació se'n presenta un resum dels eixos principals del llibre:
1. La vida és pòquer, no escacs
L'autora argumenta que tendim a cometre l'error de jutjar la qualitat d'una decisió pel seu resultat, un fenomen anomenat "resultadisme" (resulting). Als escacs, gairebé no hi ha sort i els resultats estan estretament lligats a la qualitat de les jugades; al pòquer (i a la vida), pots prendre una decisió excel·lent i, tot i així, perdre a causa de factors fora del teu control. Per millorar, cal separar el procés de decisió del resultat final.
2. Totes les decisions són apostes
Duke redefineix les decisions com a apostes sobre el futur. Quan triem una opció, estem apostant recursos (temps, diners, felicitat) contra totes les altres versions futures de nosaltres mateixos que hem descartat.
- Creences i incertesa: Les nostres apostes depenen de les nostres creences, que sovint estan esbiaixades perquè el cervell humà prefereix la certesa a l'objectivitat.
- "No n'estic segur": Admetre la ignorància és el primer pas cap a la saviesa. L'autora proposa expressar el nostre nivell de confiança en una escala de 0 a 10 per reconèixer que la veritat quasi mai és blanca o negra (0% o 100%), sinó que hi ha matisos de gris.
3. Aprendre dels resultats i el biaix d'interès personal
El procés d'aprenentatge és un cicle on les creences alimenten les apostes, aquestes generen resultats i aquests resultats haurien d'ajustar les nostres creences. Tanmateix, patim el biaix d'interès personal (self-serving bias): ens atribuïm els èxits a la nostra habilitat i culpem la sort dels nostres fracassos.
- Per contrarestar-ho, cal analitzar tant les derrotes com les victòries per identificar què ha estat producte de l'habilitat i què de l'atzar.
4. El sistema de cerca de la veritat
És difícil superar els nostres biaixos sols; per això, Duke proposa crear càpsules de decisió o "grups d'amics" compromesos amb la veritat. Aquests grups han de seguir les normes CUDOS del sociòleg Robert Merton:
- Comunisme (dades compartides): Tota la informació rellevant s'ha de posar a disposició del grup.
- Universalitat: Avaluar les idees pels seus mèrits, independentment de qui les digui.
- Desinterès: Vigilar els conflictes d'interès que puguin esbiaixar l'anàlisi.
- Escepticisme organitzat: Fomentar el disseny constructiu i qüestionar per què les coses podrien no ser certes.
5. Viatge mental en el temps i planificació
L'autora presenta estratègies per evitar decisions impulsives (conegudes com a "tilt" en pòquer) mitjançant la connexió amb el nostre "jo" passat i futur:
- La regla 10-10-10: Preguntar-nos com ens sentirem amb una decisió d'aquí a 10 minuts, 10 mesos i 10 anys.
- Contractes d'Ulisses: Establir barreres en el present per evitar que el nostre "jo" futur prengui decisions irracionals (com portar les claus de cotxe a algú si anem a beure).
- Reconeixement del futur: Utilitzar la prospecció inversa (imaginar que hem tingut èxit i treballar cap enrere per veure com hi hem arribat) i el pre-mortem (imaginar que hem fracassat i identificar les causes per prevenir-les).
En conclusió, el llibre ensenya que la qualitat de la nostra vida és la suma de la qualitat de les nostres decisions i la sort, i que, tot i que no podem controlar l'atzar, podem millorar el nostre procés de decisió sent més objectius i menys reactius als resultats immediats.
PS. 45 anys de PIB en un gràfic
