El llibre "L'imperi del dolor" de Patrick Radden Keefe detalla la història de la dinastia Sackler, la seva creació i expansió d'un imperi farmacèutic, i el seu paper central en l'epidèmia d'opioides als Estats Units, principalment a través de la companyia Purdue Pharma i el seu producte OxyContin. L'autor, Patrick Radden Keefe, basa la seva narració en una extensa investigació, incloent documents judicials, correus electrònics interns de la família i de la companyia, i entrevistes amb nombroses persones, tot i que la família Sackler no va cooperar amb ell.
El llibre s'estructura al voltant de tres generacions de la família i els esdeveniments clau de la seva trajectòria:
I. Els orígens de la fortuna i l'expansió inicial (Arthur Sackler)
- Ascens d'Arthur Sackler: Arthur Sackler, un dels tres germans (juntament amb Raymond i Mortimer), mostra una gran ambició des de jove, venent publicitat per a publicacions escolars a comissió ja a l'Institut Erasmus Hall. Es forma com a metge, però la seva veritable vocació és la publicitat mèdica. Creu que la seva feina no és publicitat sinó "educació" per als metges, acurtant el temps entre el descobriment d'un fàrmac i el seu ús.
- Innovació en la publicitat farmacèutica: Arthur modernitza la publicitat de medicaments a través de l'agència William Douglas McAdams, que contracta el 1942. Utilitza tàctiques agressives, com regalar estetoscopis o llibres de text a estudiants de medicina, i organitzar esdeveniments patrocinats per companyies farmacèutiques. Aconsegueix èxits comercials massius amb fàrmacs com l'antibiòtic Terramycin de Pfizer i el tranquil·litzant Librium de Roche. McAdams també promociona Librium com un "successor dels tranquil·litzants", ampliant el seu mercat. Més tard, Roche introdueix el Valium, que esdevindria un altre gran èxit comercial, també comercialitzat per Arthur Sackler.
- Conflictes d'interessos i l'imperi dels mitjans mèdics: Arthur Sackler funda i edita diverses publicacions mèdiques, com el Journal of Clinical and Experimental Psychobiology i el Medical Tribune. Aquestes publicacions, finançades per companyies farmacèutiques (incloses les dels seus clients), sovint publicaven articles i anuncis favorables a Arthur i els seus clients. Aquest doble paper (editor i publicitari) genera crítiques, però Arthur insisteix que només busca "ajudar la gent". El Medical Tribune arriba a un milió de metges i inclou elaborats reportatges sobre Librium i Valium.
- L'escàndol Welch-Martí-Ibáñez: La investigació del periodista John Lear revela que Henry Welch, cap de la Divisió d'Antibiòtics de la FDA, coeditava revistes amb Félix Martí-Ibáñez, un "amic estimat" i soci d'Arthur Sackler, i que rebia pagaments substancials de la indústria que havia de regular. Lear exposa els anuncis fraudulents de Sigmamycin de Pfizer, produïts per l'agència d'Arthur Sackler, que utilitzaven metges inexistents. Pfizer va subornar Welch comprant centenars de milers de reimpressions inútils del seu discurs. Lear compara la xarxa d'interessos dels Sackler amb un "pop" que abraça la fabricació, publicitat i revistes mèdiques. Arthur Sackler, el "cervell de McAdams", es presenta davant del Senat per defensar la publicitat mèdica, tot i les proves de corrupció. Welch és acomiadat i la seva carrera s'acaba.
- Filantropia i col·leccionisme d'art: Arthur esdevé un àvid col·leccionista d'art xinès, amb la "cacera" d'artefactes preuats com un procés "misteriós, sensual". Acumula una de les col·leccions més importants del món. Utilitza la seva fortuna per finançar donacions a universitats i museus, com la Universitat de Colúmbia i el Metropolitan Museum of Art, sovint amb la condició que les instal·lacions portin el nom de la família. Aquesta "sacklerització" dels museus és un desafiament per a Arthur, que busca reconeixement alhora que intenta mantenir en secret l'origen de la seva riquesa, per evitar preguntes sobre les seves carreres professionals solapades.
II. La divisió familiar i l'ascens de Purdue Pharma (Richard Sackler)
- Ruptura familiar per IMS: Després de la mort de Bill Frohlich, soci d'Arthur, es revela un acord secret pel qual Raymond i Mortimer Sackler heretarien una participació majoritària a IMS, una empresa de recollida de dades sobre vendes de fàrmacs que Arthur havia ideat secretament. Arthur se sent traït i amargat per no haver-ne obtingut res. Aquesta disputa marca la divisió de la família en dos bàndols.
- Adquisició de Purdue Frederick: Els germans Sackler compren la petita companyia farmacèutica Purdue Frederick per 50.000 dòlars. Mortimer supervisa els laboratoris Napp a Anglaterra, que es dediquen a desenvolupar nous fàrmacs.
- La visió de Richard Sackler i l'MS Contin: Richard Sackler s'implica en la companyia i és un defensor aferrissat del tractament del dolor amb opioides. Promou el congrés de Toronto de 1984, on metges pagats per Purdue argumenten que la morfina no és addictiva quan s'utilitza per al dolor, refutant "llegendes" sobre l'addicció.
- Desenvolupament i llançament de l'OxyContin: Richard Sackler impulsa el desenvolupament de l'OxyContin. El prospecte del fàrmac, considerat la "Bíblia del producte" per Richard, és negociat meticulosament amb la FDA per ser un "instrument de venda més potent". Curtis Wright, un examinador de la FDA, que posteriorment va treballar per Purdue, facilita l'aprovació del fàrmac en temps rècord. Una frase clau del prospecte que suggereix que l'alliberament controlat reduïa el risc d'abús es manté malgrat l'escepticisme intern de la FDA.
- Tragèdia a Napp i negació de responsabilitat: El 1995, es produeix una explosió mortal a la fàbrica de Napp (propietat dels Sackler) a Lodi, Nova Jersey, a causa de condicions de seguretat deficients i personal poc format. La família Sackler es desvincula de la tragèdia, no expressa disculpes ni condolences, i Howard Udell, l'advocat de la companyia, aconsella no reconèixer cap responsabilitat. Raymond Sackler nega qualsevol responsabilitat personal.
III. L'epidèmia d'opioides i les conseqüències legals
- Màrqueting agressiu de l'OxyContin: Richard Sackler proclama l'OxyContin com el "llançament més important de la història de la companyia" i promet que la companyia farà "qualsevol cosa ètica i legal" per aconseguir l'èxit. Purdue inunda el país amb representants comercials que promocionen l'OxyContin com un fàrmac amb un "menys d'1% de risc d'addicció". S'apunten a metges generals "ingenuos en opioides" i "balenes" (metges que recepten molts opioides), utilitzant dades d'IMS. Es distribueixen productes promocionals, vals per a subministraments gratuïts, i es patrocinen "seminaris sobre el dolor" que en realitat són actes de promoció.
- L'alerta de l'epidèmia i la resposta de Purdue: El periodista Barry Meier, del New York Times, comença a investigar l'abús d'OxyContin a principis dels 2000, descrivint un actiu mercat negre i les tàctiques de màrqueting agressives. La companyia coneix l'abús, amb una assistent jurídica, Martha West (Ann Hedonia), infiltrant-se en fòrums d'addictes i informant els Sackler. Tot i les alertes de metges i farmacèutics sobre clíniques del dolor i prescripcions sospitoses, Purdue no intervé i les vendes es disparen.
- Batalles legals i estratègies de defensa:
- Investigació federal (Abingdon): Fiscals federals de Virgínia, liderats per John Brownlee i Rick Mountcastle, inicien una investigació exhaustiva. Recopilen milions de documents i centenars d'entrevistes que revelen la falsedat del relat de Purdue i el coneixement de la direcció sobre l'abús i l'addicció. Descobreixen la connivència entre Purdue i Curtis Wright de la FDA.
- Pactes i protecció familiar: Purdue contracta Mary Jo White i altres advocats influents (com Rudy Giuliani) per neutralitzar la investigació. El Departament de Justícia finalment opta per un acord de culpabilitat que acusa la companyia i tres executius (Michael Friedman, Paul Goldenheim, Howard Udell) de delictes menors, però protegeix els Sackler de càrrecs penals. Els executius reben compensacions per sacrificar-se per la família, i la biblioteca legal de Purdue és batejada amb el nom d'Howard Udell. Richard Sackler nega haver llegit els documents de l'acord.
- L'intent de silenciar els mitjans: Purdue llança una campanya de relacions públiques (amb Eric Dezenhall i Sally Satel) per contrarestar la premsa negativa, intentant desviar la culpa cap als "addictes" i desqualificant els periodistes. El New York Times retira Barry Meier de la cobertura de l'OxyContin després de la pressió de Purdue, argumentant un conflicte d'interessos pel seu llibre Pain Killer. El llibre de Meier, Pain Killer: A «Wonder» Drug’s Trail of Addiction and Death, publicat el 2003, és un "judici brutal" sobre l'impacte d'OxyContin.
- Estratègies post-acord i expansió global: Després de la multa de 600 milions de dòlars del 2007, els Sackler continuen impulsant la venda d'opioides. Amb l'ajuda de consultories com McKinsey, busquen "revertir el declivi" de les vendes, recomanant convèncer els metges que els opioides proporcionen "llibertat" als pacients. Mundipharma, la companyia internacional dels Sackler, expandeix la promoció d'opioides en mercats emergents utilitzant la mateixa literatura desacreditada sobre la baixa addicció.
- El rebuig públic i noves demandes: La família Sackler enfronta un creixent oprobi públic i la retirada dels seus noms d'institucions filantròpiques. Maura Healey, fiscal general de Massachusetts, presenta una demanda el 2019 que utilitza documents interns de Purdue per exposar la cadena de comandament i la implicació directa dels Sackler en la promoció de l'OxyContin. La família intenta evitar que la declaració de Richard Sackler, on s'esforça per minimitzar el seu paper, es faci pública. Es neguen a reconèixer qualsevol responsabilitat personal, atribuint el problema al "consum abusiu" i als "delinqüents", i fins i tot al fentanil i l'heroïna.
- La bancarrota i la veritat: Purdue Pharma es declara en fallida per gestionar els milers de demandes. El procés de fallida revela més documents interns que mostren la planificació i la coordinació de les activitats de màrqueting enganyoses per part dels Sackler. En David Sackler i Kathe Sackler, en declaracions posteriors, mantenen que van actuar de manera "legal i ètica" i que no farien res de diferent.
- El llegat del dolor: L'autor conclou que, tot i que els Sackler van intentar amagar l'origen de la seva fortuna, la magnitud de la crisi d'opioides i les evidències documentals han fet que la veritat es manifesti. La família s'ha beneficiat econòmicament d'una "catàstrofe" d'addicció i mort. El llibre busca establir un registre històric dels orígens d'aquesta crisi i la responsabilitat de la dinastia Sackler.
