The Anatomy of Deception: Conspiracy Theories, Distrust, and Public Health in America
El llibre "The Anatomy of Deception: Conspiracy Theories, Distrust, and Public Health in America" de Sara E. Gorman explora l'augment generalitzat de la desconfiança en l'atenció sanitària, les teories de la conspiració relacionades amb la salut i la proliferació de la desinformació als Estats Units. L'autora sosté que aquesta crisi de confiança està intrínsecament lligada a problemes estructurals més profunds de la societat nord-americana, especialment la manca d'accés a l'atenció sanitària de qualitat. El llibre també connecta directament la fallada del sistema sanitari amb un afebliment de la democràcia i l'atractiu de l'extremisme de dreta.
El llibre es basa en més de 70 entrevistes en profunditat realitzades entre gener i abril de 2022 (i algunes fins a febrer de 2023) amb persones que desconfiaven molt de l'atenció sanitària o tenien familiars propers que ho feien. Aquestes entrevistes van revelar que les dificultats per accedir a una atenció sanitària de qualitat condueixen a una desconfiança total en l'empresa mèdica.
A continuació, es resumeix el contingut del llibre capítol per capítol:
-
Introducció:
- S'estableix el panorama de la desconfiança generalitzada en l'atenció sanitària després de la pandèmia de COVID-19.
- L'autora argumenta que la noció de desconfiança mèdica ha d'actualitzar-se per incloure una desconfiança més àmplia cap a les institucions i els sistemes de salut pública, no només els proveïdors individuals.
- La pandèmia va suposar un cop greu a la confiança en les institucions sanitàries i públiques, amb descensos en la confiança en el CDC.
- La manca d'accés a l'atenció sanitària és el principal motor de la desconfiança, ja que les persones abandonades recorren a tractaments i punts de vista alternatius.
- Aquesta crisi sanitària es veu com un element central en problemes socials més amplis, com la sensació d'aïllament, el desengany i l'atractiu de les ideologies autoritàries i populistes. Es connecta amb el fenomen de les "morts per desesperació" (suïcidis, sobredosis).
- Les entrevistes van subratllar que la desconfiança mèdica pot ser mortal, que els problemes d'accés alimenten la desconfiança directament, i que la gestió de la pandèmia de COVID-19 va empènyer a algunes persones, que anteriorment tenien un alt nivell de confiança, a sentir una forta desconfiança.
-
Capítol 1: "Above All, I Trust My Doctor": Trust, Distrust, and Medical Decision-Making:
- Aquest capítol complica la comprensió tradicional de la desconfiança mèdica, argumentant que molts nord-americans experimenten una ambivalència: confien en els seus metges personals, però desconfien del sistema de salut en general, incloses les indústries farmacèutica i asseguradora i les estructures governamentals.
- Aquesta dualitat condueix a un procés de presa de decisions sanitàries prolongat i confús, que fa que les persones siguin vulnerables a la desinformació.
- Es reconeixen raons legítimes per desconfiar del sistema sanitari nord-americà, com els costos incontrolats, l'accés limitat i els resultats pobres. No obstant això, es desaconsella estendre aquesta desconfiança legítima a la base científica de recomanacions mèdiques vàlides.
- S'identifiquen mètodes per millorar la situació, com ara dibuixar l'ambivalència (entrevistes motivacionals), emfatitzar l'autoeficàcia (capacitat de les persones per avaluar la informació sanitària) i abordar les raons legítimes de la desconfiança.
- També es proposa estimular la curiositat científica i ajudar les persones a considerar múltiples facetes de les seves identitats per evitar quedar-se atrapats en la política identitària.
-
Capítol 2: "Othered" Bodies: Medical Mistrust in Black and Latinx Communities:
- El capítol s'endinsa en la desconfiança mèdica en les comunitats afroamericanes i llatines, argumentant que no es pot atribuir únicament a esdeveniments històrics com l'estudi de la sífilis de Tuskegee.
- En canvi, la desconfiança prové principalment d'experiències quotidianes de racisme, discriminació i manca d'accés a una atenció de qualitat.
- S'assenyala la importància de no fusionar els tipus de desconfiança en aquestes poblacions, ja que els seus impulsors i seqüeles són diferents. Per exemple, la desconfiança afroamericana es relaciona amb el sentiment de ser menystinguts i la preocupació històrica per l'experimentació sense consentiment, mentre que la llatina està més vinculada a la incertesa i les preocupacions sobre els serveis governamentals a causa de les experiències migratòries.
- S'explora el concepte de "desconfiança mèdica basada en el grup", que es refereix a la tendència a desconfiar dels sistemes mèdics que es perceben com a representants de la cultura dominant.
- Es discuteixen les contínues disparitats en l'atenció sanitària i l'ús de llenguatge estigmatitzador als registres mèdics dels pacients no blancs.
- Es proposen solucions que van més enllà de la formació sobre biaixos implícits, com augmentar la diversitat en la professió mèdica i deixar de culpar aquestes comunitats per la "vacil·lació vacunal".
-
Capítol 3: The Unbearable Mundaneness of Conspiracy Theories:
- Aquest capítol argumenta que les teories de la conspiració modernes són diferents del model tradicional; són més "diluïdes", "descentralitzades" i s'han normalitzat en el discurs quotidià, especialment a través de polítics conservadors i mitjans de comunicació.
- Aquesta "versió lleugera" de les teories de la conspiració atrau a un segment més ampli de la població, inclosa la "zona intermèdia" que abans no s'hi inclinava.
- S'analitzen exemples com el QAnon, que tot i ser una amalgama de teories no originals, es caracteritza per la seva difusió i la interpretació personal per part dels seus seguidors, sense un líder carismàtic fort.
- El llibre il·lustra com figures mediàtiques (com Tucker Carlson i Laura Ingraham) i polítics (com Ted Cruz i Marjorie Taylor Greene) utilitzen la retòrica "en la línia de la conspiració 'light'" amb frases com "d'altra banda" per sembrar dubtes i atraure l'audiència abans de plantejar afirmacions més extremes.
- Es planteja la idea que els éssers humans no són cercadors de la veritat, sinó que busquen allò que "els sembla correcte", cosa que els fa vulnerables a la desinformació.
-
Capítol 4: Heartbreak and Outrage: The Response to COVID-19:
- El capítol detalla les fallades en la resposta dels Estats Units a la pandèmia de COVID-19, atribuïnt-les a característiques estructurals i polítiques del país.
- Es critiquen la manca de coordinació federal, la comunicació deficient (especialment per part de l'administració Trump, que va culpar i polititzar la resposta, i va exhibir incertesa i inconsistència) i un excessiu individualisme i anti-intel·lectualisme en la cultura nord-americana.
- La manca d'accés a l'atenció sanitària es va posar de manifest durant la pandèmia, ja que la gent se sentia abandonada per la incapacitat del sistema per proporcionar serveis essencials. Això va alimentar la desconfiança, fins i tot sota l'administració Biden.
- La politització de la salut pública i el control "quasi totalitari" de la narrativa per part de Trump es presenten com a símptomes d'una democràcia en declivi.
-
Capítol 5: Trust and Well-Being at the Center of Democracy:
- S'argumenta que la pèrdua de confiança en el sistema sanitari no és un fenomen aïllat, sinó que forma part d'una erosió general de la confiança en totes les institucions democràtiques.
- Es distingeixen tres tipus de confiança: fiduciària (professional-no professional), mútua (entre individus) i social (basada en el comportament esperat en un entorn social). La confiança social és crucial per al funcionament de la democràcia.
- Factors com la crisi financera del 2008, la percepció d'inequitat (que el govern afavoreix els rics) i les "morts per desesperació" (suïcidi i sobredosi en la classe treballadora blanca) s'identifiquen com a impulsors de la desconfiança.
- L'autora explora com la narrativa de la "decadència" de la classe treballadora blanca i el ressentiment racial, alimentats per la manca d'una xarxa de seguretat social, han contribuït a l'auge de l'extremisme de dreta.
- La manca d'una xarxa de seguretat social universal (a diferència d'Europa) és un factor clau en l'alienació i el declivi de la confiança, a més de la influència corporativa en la política.
-
Capítol 6: Symptoms of Mistrust and What to Do About Them:
- Aquest capítol ofereix solucions per a la desconfiança i la desinformació, identificant la desinformació com una "porta d'entrada" a la desconfiança.
- Es destaca l'existència d'un "terme mitjà movable" (41% dels nord-americans) que són "confiats mitjans" i representen una oportunitat clau per a la intervenció.
- Es discuteixen intervencions per combatre la desinformació:
- Verificació de fets (Fact-checking): Necessària però sovint insuficient, funciona millor quan és detallada, inclou narrativa, aborda emocions i proporciona alternatives a la desinformació.
- Preparació (Priming): Consisteix a preparar les persones per pensar de manera analítica abans d'exposar-les a la desinformació.
- Inoculació (Prebunking): El mètode basat en l'evidència més eficaç, que exposa les persones a una versió diluïda de la desinformació amb un avís previ, ajudant-les a construir arguments contra ella.
- Altres intervencions inclouen la comunicació del consens científic i la consideració de la font de la correcció.
- Es proposen reformes sistèmiques per al sistema sanitari, com l'expansió de la cobertura sanitària, l'augment del finançament per a la prevenció i la millora de la infraestructura de dades de salut pública.
- S'examina el paper de la confiança en altres països com Noruega i Finlàndia, que tenen sistemes de benestar sòlids i alts nivells de confiança institucional i social.
- Es destaca el paper de les intervencions a petita escala, especialment dins de les famílies, com a mitjà eficaç per abordar la desconfiança i les teories de la conspiració.
-
Conclusió: Where Do We Go From Here?:
- La conclusió reitera la tesi central: els problemes del sistema sanitari i la pèrdua de confiança estan profundament connectats amb les fallades de la democràcia.
- S'emfatitza la importància de l'entorn de la informació com a determinant social de la salut, destacant les desigualtats en l'accés a informació de qualitat.
- Es demana la regulació de les empreses de xarxes socials i la inversió en periodisme independent i mitjans públics per combatre la desinformació.
- S'argumenta que la falla dels Estats Units per gestionar la pandèmia de COVID-19 representa una fallada fonamental del govern que es remunta a les expectatives formades durant la fundació del país, on la salut pública era vista com un deure governamental.
- El llibre conclou que, tot i que la situació és greu, no és desesperançadora. Petites reformes, una millor comprensió dels problemes i les intervencions a nivell familiar poden fer una diferència, amb l'esperança que les històries de morts per desconfiança mèdica acabin desapareixent.
