Code bleu. Comment le système de santé rend malades ceux qui nous soignent
El llibre "Code bleu. Comment le système de santé rend malades ceux qui nous soignent" (Codi Blau: Com el sistema de salut fa emmalaltir els qui ens cuiden) del Dr. Simon Maltais, cirurgià cardíac, és una obra valenta que exposa una realitat diària que afecta la majoria de professionals de la salut. L'autor, després de més de 20 anys de pràctica mèdica i una profunda crisi personal, decideix donar veu a una malaltia que anomena la "malaltia del sistema de salut".
El llibre està estructurat en quatre parts principals que descriuen el procés de desenvolupament i recuperació d'aquesta malaltia:
Part 1: L'Estadi de Susceptibilitat (La Incubació Silenciosa)
Aquesta secció introdueix la "malaltia del sistema de salut" mitjançant el triangle epidemiològic, un model que ajuda a comprendre com les malalties es manifesten i es propaguen. Aquest triangle té tres vèrtexs que interactuen:
- L'agent ("el què"): La susceptibilitat de l'individu i els seus mecanismes d'adaptació i defensa. L'autor identifica cinc factors que predisposen a la malaltia:
- L'arrogància: Sovint fomentada i recompensada en medicina, especialment en cirurgia, pot portar a problemes de col·laboració.
- L'exposició a models detestables: Les representacions de metges en la televisió (com el Dr. House o el Dr. Romano) mostren sovint figures arrogants i egocèntriques, que poden influir negativament en els metges en formació.
- Un entorn competitiu malsà: La residència en cirurgia cardíaca, amb setmanes de 80 hores i guàrdies de nit, fomenta una cultura on la feblesa no és tolerada i la competència és constant per a les millors posicions o casos.
- L'ansietat generada per un futur professional incert: La dificultat de trobar feina al Canadà després d'anys de formació, i la necessitat de buscar oportunitats a l'estranger, genera sentiments d'impotència i ressentiment envers un sistema mal dissenyat.
- La maduració dels trets de caràcter: Els anys de formació mèdica (sovint entre els 60 i 100 hores setmanals) coincideixen amb un període clau per a la cristal·lització de la personalitat, on la fatiga i la mala alimentació poden influir en el desenvolupament de trets desadaptatius.
- L'hoste ("el qui"): La persona afectada, el professional de la salut. Un tret comú que predisposa a la malaltia és el perfeccionisme. Aquest perfeccionisme es manifesta com:
- La por al fracàs: Que porta a assumir excessives responsabilitats i a una insaciable por de ser un impostor.
- La por a cometre errors: Vist com a sinònim de fracàs, impulsant a l'arrogància i la resolució per no mostrar inseguretat.
- La por a la desaprovació: Que porta a comportaments d'aïllament i a construir una imatge de "metge perfecte".
- La por a no fer mai prou: Una sensació constant d'infravaloració que impulsa a buscar més èxit, influència i reconeixement.
- La necessitat incessant de projectar-se cap endavant: Vivint en un cicle constant de "hauria de tenir" sense gaudir del present ni preguntar-se pels propis desitjos.
- La necessitat de denigrar l'èxit dels altres: Un mecanisme desadaptatiu per fer front a la síndrome de l'impostor i a una sensació d'insuficiència.
Part 2: L'Estadi de Presentació Subclínica (La Infecció Insidiosa)
Aquesta part se centra en l'entorn ("el on") com a factor extern que causa o permet la transmissió de la malaltia. Un element clau és el burnout (esgotament professional), definit per la pèrdua d'energia, cinisme i ineficàcia. El llibre destaca cinc causes principals de burnout que són part del dia a dia dels sanitaris:
- Un volum de treball inabastable: Horaris extrems, guàrdies de 24 o 36 hores, i la pressió de fer-ho tot per aprendre, sovint a costa de la salut i la capacitat d'aprenentatge.
- Limitacions de temps poc raonables: La disponibilitat contínua (24/7) que porta a sacrificar la vida personal i la salut, amb una alimentació deficient i fatiga crònica.
- Manca de claredat en els rols: La cultura de "fés el que calgui" sense demanar ajuda, per por de mostrar feblesa, augmenta l'ansietat i el burnout.
- Manca de comunicació i suport directiu: Els superiors, sota la mateixa pressió, perpetuen una cultura de la por i la manca de suport, on expressar-se és vist com a feblesa, arribant a tenir conseqüències fatals per als pacients.
- Un tractament injust: La pèrdua d'influència dels metges enfront dels administradors no-mèdics, la competència interna per recursos limitats, i la cultura de "judicis" públics (conferències M&M) que poden portar a la humiliació i la desmotivació.
El llibre també analitza l'element desencadenant que activa la malaltia:
- Canvis importants en l'entorn laboral: Fusions hospitalàries, modernització de sistemes electrònics que generen estrès i insatisfacció.
- Una crisi en el sistema de salut: La pandèmia de COVID-19 va exacerbar problemes ja existents, augmentant l'esgotament, l'estrès i les pressions familiars, i va posar en evidència la manca de preparació del sistema.
- Una percepció negativa dels treballadors de la salut per part de la població: La diabolització dels metges per la seva remuneració o la instrumentalització política dels sanitaris pot minar la seva raó de ser i generar amargor.
- El fracàs, l'error o la negligència professional: La cultura que considera l'error inadmissible fa que els metges no estiguin preparats per a les crítiques, i un sol incident pot ser un catalitzador potent per a la malaltia.
Part 3: L'Estadi de les Manifestacions Clíniques (El Dolorós Combat)
Aquesta secció presenta històries personals i testimonis reals que il·lustren els diversos rostres de la malaltia del sistema de salut. Les manifestacions es divideixen en quatre categories:
- Manifestacions físiques: Problemes cardíacs induïts per l'estrès ("síndrome de la Superwoman al cor trencat"), malalties autoimmunes, i alcoholisme.
- Manifestacions psicològiques: Burnout, pèrdua d'interès, depressió, frustració crònica, aïllament, i les conseqüències de persecucions o disputes injustificades entre col·legues.
- Manifestacions de comportament: Decidir canviar radicalment de carrera (deixar el "Titanic"), o reinventar-se per escapar d'un entorn tòxic, a causa de la incapacitat de fer front a les tasques habituals o a l'esgotament.
- Manifestacions personals: Sentiments d'aïllament, cinisme, qüestionament de les decisions de carrera, i trets de personalitat desadaptatius com l'egoisme o un "complex de Déu".
Part 4: L'Estadi de Recuperació (El Futur Repensat)
Aquesta última part ofereix vies per a la curació i la recuperació, amb consells per prevenir les conseqüències a llarg termini de la malaltia. El Dr. Perry S. J. Adler, psicòleg que tracta metges, compara el sistema de salut amb un "pare abusiu" que promou un ideal de "superhome" i recompensa trets desadaptatius.
El Dr. Maltais proposa una metodologia de cinc passos per a la recuperació:
- Sigues honest: El problema ets TU: Admetre la pròpia responsabilitat en els problemes i en la relació tòxica amb la feina, superant la negació i el sentiment d'incongruència.
- Sigues lúcid: NO ets Déu: Desenvolupar la humilitat, acceptar els límits de la professió, i deixar de creure's infal·lible per evitar l'ansietat i la decepció.
- Treu-te les màscares: Fes les teves pròpies eleccions i actua!: Silenciar el soroll extern per escoltar-se a un mateix, identificar els valors fonamentals, establir límits, expressar emocions i buscar ajuda terapèutica.
- No guardis rancor: Perdona: Alliberar-se de la rancúnia i la ira envers situacions o persones que han causat dolor, i perdonar-se a un mateix pels errors i la malaltia.
- Detecta el virus en tu: Assumir la responsabilitat contínua de gestionar la malaltia, establir rutines i hàbits saludables, identificar els desencadenants i aprendre a demanar ajuda i acceptar les pròpies limitacions.
Un addenda final subratlla la importància de parlar per trencar el silenci, sensibilitzar i aturar la propagació d'aquesta malaltia.
A la Conclusió, s'ofereixen consells pràctics tant per als professionals de la salut (dormir, fer exercici, practicar la plena consciència, establir límits, buscar l'excel·lència, acceptar els propis errors, viure d'acord amb els valors, comunicar les emocions, desconnectar de la feina, etc.) com per al sistema de salut i els seus gestors (contractar més personal, detectar problemes de salut mental, promoure suport entre iguals, adoptar una mentalitat positiva davant els errors, integrar professionals de salut mental, etc.).
Les postfaces de Dr. John M. Stulak i Alain Choquette (un pacient) reforcen la idea que el principi hipocràtic "Primum non nocere" (Primer, no fer mal) hauria d'aplicar-se també als propis metges. Destacen el cost ocult de la professió, la "droga de l'èxit" que pot portar a la pèrdua de sentit comú, la vergonya associada a mostrar feblesa, i la necessitat urgent que la comunitat mèdica reconegui i abordi la "malaltia del sistema de salut" per garantir la qualitat de l'atenció als pacients.
