18 d’abril 2025

La mesura del progrés

 The Measure of Progress: Counting What Really Matters

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Measure of Progress: Counting What Really Matters" de Diane Coyle,  de 2025, explora les dificultats i la importància de mesurar el progrés econòmic en un món en ràpida evolució, especialment amb la creixent digitalització. El llibre argumenta que els marcs de mesura actuals són inadequats per capturar la complexitat de l'economia moderna i fa una crida a un nou marc.

La introducció estableix les preguntes clau que motiven el llibre: Les coses estan millorant? Per a qui? Què significa "millor"?. Coyle subratlla que la definició de valor és fonamental i que la mesura econòmica està profundament carregada de valors. El llibre es basa en una àmplia gamma de recerca, no limitada a l'economia, per abordar aquestes qüestions.

El capítol 1, "'Political Arithmetick'", comença amb la descoberta del "residual" en el creixement econòmic i com aquest va ser sistematitzat pel marc de comptabilitat del creixement KLEMS. El capítol destaca que la manera com es mesura l'activitat econòmica influeix en les decisions que s'hi prenen. Es revisa la història de la mesura estadística, començant per "Political Arithmetick" de William Petty (1690), que buscava mesurar la prosperitat del Regne Unit. Coyle menciona haver sostingut una còpia d'aquest llibre que van llegir Karl Marx i Friedrich Engels. El capítol traça l'evolució dels marcs estadístics fins al desenvolupament de les estadístiques nacionals modernes i la influència de Keynes.

El capítol 2, "Productivity without Products", aborda els reptes conceptuals i de mesurament per entendre la desacceleració de la productivitat en una economia on gran part és "difícil de mesurar". La productivitat tradicionalment es basa en productes tangibles, però una proporció creixent del valor econòmic prové d'elements immaterials. Es discuteix la comptabilitat del creixement i les seves limitacions, així com enfocaments alternatius que intenten identificar els factors determinants de la productivitat. El capítol detalla el marc de comptabilitat del creixement KLEMS i presenta resultats de la investigació de Coyle amb altres autors sobre la desacceleració de la productivitat al Regne Unit, centrant-se en la manufactura i les TIC. Tot i la intensa investigació, el "puzzle fonamental" de la desacceleració de la productivitat persisteix, i Coyle suggereix que l'exploració a nivell d'empresa o sector pot no fer gaire més progressos a causa de les limitacions de les dades.

El capítol 3, "Dematerialisation", examina com el valor econòmic s'està dematerialitzant, allunyant-se dels béns i serveis tradicionals cap a les "solucions", que són paquets de béns i serveis. Es descriu el fenomen de la producció sense fàbrica (FGP), on les empreses externalitzen la manufactura però conserven les etapes empresarials i la propietat intel·lectual. Tot i la tendència a les "solucions", hi ha poca literatura acadèmica sobre el tema. Coyle utilitza la visita a la fàbrica d'aeromotors de Rolls-Royce a Derby com a exemple de la importància dels serveis connectats, com el model de negoci "power by the hour". El capítol també explora la servitització de la manufactura, on les empreses ofereixen cada cop més serveis juntament amb els seus productes. Es destaca que la dematerialització implica intangibles, que plantegen desafiaments estadístics significatius.

El capítol 4, "(Dis)intermediation", se centra en la frontera de producció i els serveis intermediats digitalment. Es revisa el debat sobre la valoració de les activitats econòmicament valuoses fora del mercat, des de l'obra clàssica de Margaret Reid sobre l'"Economics of Household Production" (1934). La innovació per a la llar sovint es subestima en les estadístiques econòmiques. Molts països produeixen ara comptes satèl·lit de la llar per mesurar l'activitat no de mercat. El capítol també considera l'augment de l'ocupació contingent (o gig economy). Es discuteix la importància del temps necessari per produir i consumir, un aspecte sovint ignorat en l'anàlisi econòmica tradicional. S'introdueix el concepte d'economia de l'atenció en un món ric en informació, citant l'aforisme de Herbert Simon sobre l'escassetat d'atenció.

El capítol 5, "Free", explora els reptes de valorar els béns digitals "gratuïts" i les dades. Les empreses d'informació tenen estructures de costos fixos elevats i costos marginals baixos. El valor de les dades es veu afectat per diverses característiques, com la no rivalitat, les externalitats i la cobertura temporal. Existeixen mercats per a dades personals al web fosc. El capítol revisa els enfocaments per estimar el valor de les dades, inclosos els models de depreciació del capital organitzatiu i la capitalització de mercat. Hi ha una creixent literatura sobre dades, però l'estimació agregada per a tota l'economia encara està lluny.

El capítol 7, "Value", aborda la complexitat dels índexs de preus i l'ajust de la qualitat. Es pregunta com s'han de tenir en compte els béns que desapareixen i els nous béns en els càlculs de preus i quantitats. Es destaca la contribució de Zvi Griliches a la idea de l'ajust hedònic per a les millores de qualitat. El capítol explica què és un índex de preus i presenta les fórmules clàssiques de Laspeyres i Paasche. Es discuteix l'aplicació pràctica de l'ajust hedònic i les seves limitacions. També es considera el temps necessari per comprar béns i serveis com a mesura de valor. El capítol conclou reflexionant sobre el propòsit de mesurar la inflació i separar els components de preu i "reals".

El capítol 8, "Wealth", examina la necessitat d'un balanç general exhaustiu que vagi més enllà dels actius tradicionals inclosos en els comptes nacionals. Aquest balanç hauria d'incloure capital natural, capital intangible, capital humà, capital social i capital organitzatiu. El capítol presenta una classificació dels actius intangibles i discuteix l'escala de la inversió intangible. Es revisen diferents components de la riquesa exhaustiva i els reptes per valorar-los, inclosos els actius no de mercat i l'ús de preus ombra. Es critica la idea d'aplicar una lent econòmica a certs actius i es planteja l'estatus ètic de pensar el progrés humà en termes d'actius i riquesa. El capítol també esmenta índexs alternatius com l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

El capítol 9, titulat "A New Framework?", es dedica a proposar un camí a seguir per avaluar el progrés de l'economia, especialment després d'haver detallat les limitacions del marc actual en els capítols anteriors.

El capítol comença discutint per què algunes propostes alternatives del debat "Més enllà del PIB" (Beyond GDP debate) no són suficients. Això suggereix que el capítol analitza críticament altres intents de mesurar el progrés econòmic i social que van més enllà del Producte Interior Brut.

A continuació, el capítol estableix una agenda per a un canvi de paradigma essencial en com mesurem i, per tant, entenem i donem forma a l'economia i a les nostres societats. Aquesta part del capítol és crucial, ja que presenta les idees principals de l'autora sobre com s'hauria d'abordar la mesura del progrés en el futur. Implica una revisió profunda de les estadístiques econòmiques actuals i la seva capacitat per reflectir la realitat econòmica i social canviant.

En resum, el capítol 9 no ofereix solucions fàcils als desafiaments de mesurament plantejats al llarg del llibre. En lloc d'això, se centra en la necessitat d'un canvi fonamental en la manera com abordem la mesura del progrés econòmic, basant-se en el marc de la riquesa comprehensiva i criticant les alternatives insuficients del debat "Més enllà del PIB". L'objectiu final és proporcionar una manera millor per als responsables polítics i el públic per avaluar el progrés de l'economia.

"The Measure of Progress" argumenta que els mètodes tradicionals de mesura econòmica, centrats en productes tangibles, tenen dificultats per capturar la realitat d'una economia cada vegada més digitalitzada i immaterial. El llibre explora diversos aspectes d'aquesta dificultat, des de la mesura de la productivitat i la desmaterialització fins a la valoració de serveis digitals "gratuïts", dades i la inclusió d'actius intangibles i no de mercat en una mesura més àmplia de la riquesa. Coyle fa una crida a un nou marc de mesura que reflecteixi millor el que realment importa per al progrés econòmic i el benestar.

Tot i que el llibre "Abundance" que vam discutir anteriorment se centra en la possibilitat de superar l'escassetat mitjançant la tecnologia i la política, "The Measure of Progress" se centra més en els reptes de mesurar adequadament aquest progrés en un món on l'abundància pot manifestar-se de maneres que els indicadors econòmics tradicionals no capturen bé, com ara serveis digitals "gratuïts" o millores en la qualitat. Ambdues obres, però, comparteixen la idea que la nostra comprensió del progrés i el benestar depèn críticament de la manera com definim i mesurem aquests conceptes.