La majoria de fronteres són una construcció humana provinent del dret de conquesta, ben lluny del que seria desitjable, de sentit comú i del que la carta de drets humans reconeix. Mentre existeixin fronteres hem de posar pedaços als desajustos que proporcionen. Ara el Parlament europeu acaba de legislar sobre l'assistència transfronterera. I al fer-ho manté el principi que cada estat és responsable de l'assistència però crec que obre nous interrogants a com es farà efectiva a la pràctica l'assistència quan ens instal.lem en un altra estat en residència ocasional. Si es desconeix ampliament el que costen les prestacions a l'entorn públic, difícilment se sabrà fer una factura. Per cert, algú se'n recorda que el problema creixent potser es troba en les fronteres extracomunitàries? Recordeu la meva entrada fa uns dies sobre l'augment del 4% en hospitalitzacions d'indocumentats a Catalunya l'any 2009 (!). Algú sap qui ha asumit aquest 4% de cost addicional pel cap baix? Hi ha algú que s'ho mira?.
Algú s'hauria de posar les piles ja per a de traspassar aquesta directiva a legislació d'aquí, i més piles encara per resoldre el problema extracomunitari, altrament a cada bugada perderem un llençol.
21 de gener 2011
20 de gener 2011
La trista peregrinació
Segueixo ocasionalment la Revista de Calidad Asistencial i topo amb el número de novembre-desembre. Editorial magnífic d'en Salvador Peiró i d'en Gabriel Sanfèlix comentant la prescripció induïda i referint-se també a un article de Pérez Gil al mateix número. La reflexió és oportuna en aquest moment i les claus per entendre del que estem parlant són totes a l'article. Bé, potser n'hi ha una que podem emfatitzar més. El concepte de prescripció induïda apareix amb més força quan s'estableixen pressupostos i incentius a la prescripció en un metge d'AP que no n'és responsable de les decisions inicials.
Sense la integració asistencial difícilment es podrà afrontar la qüestió, la recepta electrònica pot ser insuficient, tal com assenyalen els autors. Mentrestant "seguirà la trista i ridícula peregrinació de pacients cap al metge d'atenció primària a la recerca d'una recepta (que no d'una prescripció) que es correspon a la indicació d'un altre professional".
Sense la integració asistencial difícilment es podrà afrontar la qüestió, la recepta electrònica pot ser insuficient, tal com assenyalen els autors. Mentrestant "seguirà la trista i ridícula peregrinació de pacients cap al metge d'atenció primària a la recerca d'una recepta (que no d'una prescripció) que es correspon a la indicació d'un altre professional".
19 de gener 2011
Bona pregunta i millor resposta
Resisting the Tyranny of Medical Testing
Al The Huffington Post trobareu una explicació senzilla del concepte de sensibilitat i especificitat per arribar a una conclusió elemental i potent alhora.
PD. I ara veig a GCS que escriuen avui sobre el mateix tema.
Al The Huffington Post trobareu una explicació senzilla del concepte de sensibilitat i especificitat per arribar a una conclusió elemental i potent alhora.
The moral of this story: you can't get a good answer to a bad question. Medical tests provide information in the context of what we already know, not independently of it. The potential tyranny of testing over sound judgment should be recognized, and resisted!Suggereixo la lectura, està escrit per en Katz, l'autor de Clinical Epidemiology & Evidence-Based Medicine: Fundamental Principles of Clinical Reasoning & Research entre molts altres llibres i alhora personatge singular.
PD. I ara veig a GCS que escriuen avui sobre el mateix tema.
Els que ja hem fet tard a l'exposició de Gaughin a la Tate Modern,
haurem d'anar a Washington a partir del 27 de febrer.
18 de gener 2011
El lladre de cervells
On Being a Scientist:A Guide to Responsible Conduct in Research
Vaig escoltar l'altre dia en Pere Estupinyà que acaba d'escriure un llibre amb aquest nom. L'entrevista es va fer curta. Tipus interessant, al llibre mostra els avenços de la ciència i els cièntifics en relació al cervell. Però alhora incorpora qüestions viscudes i altres no tant en relació a com s'investiga i també al frau a la ciència. Cal dir que si voleu aprofundir en el tema, millor consultar el "Cervell del rei" publicat fa quasi una dècada.
I sobre la conducta responsable dels científics NAP ha tornat a publicar la guia, us la deixo aquí.
Vaig escoltar l'altre dia en Pere Estupinyà que acaba d'escriure un llibre amb aquest nom. L'entrevista es va fer curta. Tipus interessant, al llibre mostra els avenços de la ciència i els cièntifics en relació al cervell. Però alhora incorpora qüestions viscudes i altres no tant en relació a com s'investiga i també al frau a la ciència. Cal dir que si voleu aprofundir en el tema, millor consultar el "Cervell del rei" publicat fa quasi una dècada.
I sobre la conducta responsable dels científics NAP ha tornat a publicar la guia, us la deixo aquí.
17 de gener 2011
DTC
Direct-to-Consumer Genetic Testing: Summary of a Workshop
Aquestes tres sigles potser d'entrada no us diuen res, però al darrera hi ha una polèmica considerable. "Direct to Consumer" es refereix sobretot en aquest moment a les proves genètiques. Els llibres de IOM-NAP ajuden a comprendre la realitat de la medicina i un de darrer va sobre proves genètiques.
El repàs als temes clau que deixa oberts és gran. Em centro en un que està sorgint aquí aprop com un bolet: el consell genètic. I què és això?
Aquestes tres sigles potser d'entrada no us diuen res, però al darrera hi ha una polèmica considerable. "Direct to Consumer" es refereix sobretot en aquest moment a les proves genètiques. Els llibres de IOM-NAP ajuden a comprendre la realitat de la medicina i un de darrer va sobre proves genètiques.
El repàs als temes clau que deixa oberts és gran. Em centro en un que està sorgint aquí aprop com un bolet: el consell genètic. I què és això?
The process of helping people understand and adapt to the medical, psychological, and familial implications of genetic contributions to disease.” Counselors interpret family and medical histories; educate clients about inheritance, testing, management, prevention, resources and research; and counsel them to promote informed choices and adaptation to the risk or condition.I sobre DTC assenyala:
Some DTC genetic testing companies offer genetic counseling—via telephone or the Internet, or sometimes in person—as part of their testing services. Some have counselors on staff, and others contract with specific counselors and refer clients to them. And at least one charges its customers for the service—$250 per hour.20 Several DTC testing companies currently offer genetic counseling services to their customers at no additional charge, so there is no cost barrier. It appears, however, that clients often are not aware that these services are available—or even what genetic counseling is—and thus do not always benefit fromUna mica d'ordre a les idees convé quan s'està en un moment emergent. Si qui ven la prova fa el consell genètic, ja tenim la demanda induïda. Si creem unitats de consell genètic, l'oferta crea demanda. Ara i aquí, és l'hora de la planificació, o potser hem fet tard?
them
16 de gener 2011
What the world needs now
Bé, són tantes coses les que necessita el nostre món. La versió de la gran Stacey Kent ens diria que el que necessitem és amor. I ben segur que a més a més ens cal salut.
I també ens cal recordar que quan som pacients no ens comportem com consumidors.El llibre d'en Parkin i altres té un capítol 1 d'interès sobre el particular. Però si l'assistència sanitària té coses diferents respecte a altres mercats, resulta que la inversió privada en el "mercat sanitari" reprodueix els esquemes genèrics. El fet que un fons de capital risc compri una xarxa d'hospitals, o que una mútua compri el 50% d'una altra asseguradora de salut, es fa amb la intenció de crear un valor més gran. Ara bé, el dubte apareix quan les operacions es relacionen amb la generació de plusvàlues en un període curt molt superiors a la potencial creació de valor o a la retribució del mercat de capitals. Per ara em venen al cap dues possibilitats, o anteriorment es va comprar a un preu baix o ara és alt, o és una operació encadenada amb alguna altra i cal revisar-ne els detalls. Tinc la impressió que s'està tancant un cercle que es va iniciar fa dues dècades, aquestes darreres operacions ho certificarien.
El que necessita el món de la salut és precisament més aportació de valor, i aquest es crea tenint en compte que els pacients que no es comporten com consumidors, que el sector salut no es comporta com un mercat plenament competitiu i que tot plegat hauria de restar lluny del que representa l'aleatorietat ocasional pròpia de la retribució de l'accionista a curt termini. El temps acostuma a situar les coses al seu lloc (encara que algunes vegades massa tard).
I també ens cal recordar que quan som pacients no ens comportem com consumidors.El llibre d'en Parkin i altres té un capítol 1 d'interès sobre el particular. Però si l'assistència sanitària té coses diferents respecte a altres mercats, resulta que la inversió privada en el "mercat sanitari" reprodueix els esquemes genèrics. El fet que un fons de capital risc compri una xarxa d'hospitals, o que una mútua compri el 50% d'una altra asseguradora de salut, es fa amb la intenció de crear un valor més gran. Ara bé, el dubte apareix quan les operacions es relacionen amb la generació de plusvàlues en un període curt molt superiors a la potencial creació de valor o a la retribució del mercat de capitals. Per ara em venen al cap dues possibilitats, o anteriorment es va comprar a un preu baix o ara és alt, o és una operació encadenada amb alguna altra i cal revisar-ne els detalls. Tinc la impressió que s'està tancant un cercle que es va iniciar fa dues dècades, aquestes darreres operacions ho certificarien.
El que necessita el món de la salut és precisament més aportació de valor, i aquest es crea tenint en compte que els pacients que no es comporten com consumidors, que el sector salut no es comporta com un mercat plenament competitiu i que tot plegat hauria de restar lluny del que representa l'aleatorietat ocasional pròpia de la retribució de l'accionista a curt termini. El temps acostuma a situar les coses al seu lloc (encara que algunes vegades massa tard).
15 de gener 2011
La paràlisi per l'anàlisi
Hi ha països que passen a l'acció sense saber massa bé cap a on es va, n'hi ha d'altres que es passen anys i anys analitzant el que cal fer i només ocasionalment es fa un petit pas. En els darrers hi ha els USA, en els primers podeu endevinar-ho vosaltres mateixos.
A l'AJMC publiquen un text de Brookings continuació d'un anterior sobre l'aplicació de la reforma. Interessant, al primer hi havia l'Ezequiel Emmanuel, ara ja dins d'Administració Obama i ara en aquest també hi troben McClellan i Cutler. Dos pols oposats en el seu credo polític, un va servir a Bush i l'altra ha servit a Obama. O Pauly i Shortell uns altres dos pols oposats políticament. Suggerent la barreja que permet posar d'acord experts de diferent color per tal de comprendre que cal fer i com. Qué lluny som aquí aprop, almenys per ara.
PD. Suggerent, en Richard Smith al seu blog
PD. Per cert, ara que veig que es vol compensar al metge per resultats, recupero un article que volgudament el vaig enfocar cap a compensar l'esforç, de l'any 2008
A l'AJMC publiquen un text de Brookings continuació d'un anterior sobre l'aplicació de la reforma. Interessant, al primer hi havia l'Ezequiel Emmanuel, ara ja dins d'Administració Obama i ara en aquest també hi troben McClellan i Cutler. Dos pols oposats en el seu credo polític, un va servir a Bush i l'altra ha servit a Obama. O Pauly i Shortell uns altres dos pols oposats políticament. Suggerent la barreja que permet posar d'acord experts de diferent color per tal de comprendre que cal fer i com. Qué lluny som aquí aprop, almenys per ara.
PD. Suggerent, en Richard Smith al seu blog
PD. Per cert, ara que veig que es vol compensar al metge per resultats, recupero un article que volgudament el vaig enfocar cap a compensar l'esforç, de l'any 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)