Els paranys de la política democràtica

El mito del votante racional. Por qué la democracia lleva a tomar malas decisiones políticas

Res de nou. Bon diagnòstic i absència de teràpia en el llibre. Tal com votem ens allunya d'un suposat comportament racional. Això és el que va defensar Bryan Caplan el 2007 i que resumeix les troballes d'altres autors anteriors i al que posteriorment l'han seguit d'altres. Si voleu més material, el trobareu en aquest blog sota el títol de les emocions en la formació de les preferències polítiques. En relació a les propostes hi ha una col·lecció que podeu consultar sota el títol podem reimaginar-nos un nou capitalisme? i can capitalism be reimagined?

Llibre resumit amb IA

A "El Mito del Votante Racional", Bryan Caplan argumenta de manera provocadora contra la suposició tradicional en economia política que els votants prenen decisions racionals i ben informades. Caplan sosté que, en canvi, les creences del públic sobre economia estan plagades d'errors sistemàtics severs, i que aquesta irracionalitat no és aleatòria sinó fins i tot "racional" en cert sentit.

En el Prefaci, Caplan expressa la seva sorpresa per la recepció relativament sensata del llibre, tenint en compte que qüestiona un dogma central de la democràcia. Reconeix la crítica que és millor diagnosticant que receptant, però argumenta que la manca de voluntat del pacient per prendre la medicina no invalida el tractament. Malgrat això, no advoca pel fatalisme, suggerint que hi ha marges de maniobra per promoure polítiques més sensates. També anima els economistes a escriure llibres per desenvolupar completament les seves posicions i arribar a un públic més ampli.

El llibre es basa en la idea que, igual que els experts mereixen el benefici del dubte, també ho mereixen les conclusions consensuades dels economistes, inclosa la hipòtesi de la irracionalitat del votant. 

El Capítol 1, "Més enllà del miracle de l'agregació", introdueix la idea que el coneixement dels votants sobre política és limitat. Critica la visió optimista del "Miracle de l'Agregació", que sosté que, malgrat la ignorància individual, la decisió col·lectiva dels votants pot ser tan encertada com la d'un electorat plenament informat. Caplan refuta aquesta idea amb l'argument que els errors del públic en qüestions econòmiques no són aleatoris, sinó sistemàtics i esbiaixats. Identifica quatre "biaixos" principals en la comprensió pública de l'economia:

• Biaix antimercat: La societat no comprèn la "mà invisible" del mercat i la seva capacitat d'harmonitzar l'afany de lucre privat amb l'interès general.
• Biaix antiestranger: La societat minusvalora els beneficis de les relacions comercials amb l'estranger.
• Biaix de la creació d'ocupació: La societat equipara la prosperitat amb el nivell d'ocupació en lloc de la producció de béns i serveis.
• Biaix pessimista: La societat tendeix a creure que les condicions econòmiques sempre són dolentes i que empitjoren.

Caplan argumenta que aquests biaixos sistemàtics fan que el resultat polític estigui lluny de ser socialment òptim, ja que la "saviesa" de la multitud es veu distorsionada per errors compartits.

El Capítol 2 se centra en l'evidència empírica d'aquests biaixos a través de la "Enquesta a Americans i Economistes sobre l'Economia" (SAEE). Aquesta enquesta revela divergències sistemàtiques i de gran magnitud entre les conviccions del públic general i les dels economistes professionals sobre una àmplia gamma de qüestions econòmiques. Caplan aborda l'objecció que els experts també poden tenir biaixos, com el "biaix interessat" degut als seus salaris elevats i seguretat laboral. Tanmateix, defensa la idea que les diferències sistemàtiques entre experts i profans suggereixen biaixos en aquest últim grup. Explica que les preguntes de la SAEE es van seleccionar per la seva rellevància pública i mediàtica, no per maximitzar el desacord entre experts i legos. La SAEE confirma la realitat d'aquestes divergències, demostrant que el "Miracle de l'Agregació" no es produeix amb freqüència en matèria econòmica.

El Capítol 3 explora les possibles fonts de la irracionalitat pública. Caplan argumenta que la "ignorància racional", la idea que els votants no tenen incentius per informar-se a causa de la insignificància del seu vot individual, no és l'explicació principal. En canvi, proposa el concepte d'"irracionalitat racional": la idea que la gent tria tenir creences irracionals perquè els beneficis psicològics (com ara sentir-se bé amb el propi grup o ideologia) superen els baixos costos materials de mantenir aquestes creences en el context polític.

El Capítol 4, "La escola de la elección pública clásica y qué falla en la ignorancia racional", critica la visió de l'Escola de l'Elecció Pública clàssica, que atribueix el mal funcionament del govern a la ignorància racional dels votants. Caplan sosté que la irracionalitat va més enllà de la simple manca d'informació; implica una resistència activa a la veritat quan aquesta contradiu les creences preferides. Argumenta que la gent pot preferir aferrar-se a idees esbiaixadess si aquestes reforcen la seva identitat o visió del món.

El Capítol 5, "Irracionalidad racional", desenvolupa en detall aquest concepte. Compara la irracionalitat amb un bé que es consumeix, amb una "corba de demanda d'irracionalitat": com més baix és el "preu" (els costos materials de mantenir una creença irracional), més "quantitat" d'irracionalitat es consumeix. En política, el cost individual de tenir una creença econòmica equivocada és molt baix, ja que un sol vot té una probabilitat gairebé nul·la de canviar el resultat. Això permet que els votants expressin les seves emocions i prejudicis ideològics sense patir-ne les conseqüències materials directes. Caplan discuteix la "versemblança psicològica" de la irracionalitat racional, argumentant que la racionalitat roman "a l'espera", disposada a intervenir només quan l'error esdevé perillós a nivell personal.

El Capítol 6, "De la irracionalidad a la política", examina com la irracionalitat del votant es tradueix en polítiques públiques insensates. Amb votants unànimes en els seus biaixos, les conseqüències per a les polítiques són clares (controls de preus, proteccionisme, regulació laboral per "crear" ocupació). Tot i que la realitat és més complexa amb votants heterogenis, Caplan argumenta que els biaixos sistemàtics influeixen significativament en la demanda política. També discuteix la idea del "vot expressiu", on la gent vota per manifestar la seva identitat i creences més que per influir en el resultat de les polítiques. Cita exemples com els sudistes abans de la Guerra Civil americana, que sobreestimaven el seu poder militar per motius ideològics.

El Capítol 7, "La irracionalidad y la oferta política", analitza com els actors de l'oferta política (polítics, funcionaris, mitjans de comunicació) responen a la irracionalitat dels votants. En comptes de corregir les creences errònies, sovint els resulta més rendible exacerbar-les per guanyar suport. Els polítics sincers que defensarien polítiques econòmicament sòlides poden tenir dificultats per ser elegits si el públic manté opinions contràries i esbiaixades. Això porta a un cicle on la demanda irracional genera una oferta política que la satisfà, perpetuant polítiques subòptimes.

El Capítol 8, "El «fundamentalismo del mercado» contra la religión de la democracia", contraposa la lògica del mercat amb la del sistema democràtic. Mentre que els mercats proporcionen mecanismes per corregir errors i recompensar la informació (com els mercats de futurs), la democràcia es veu afectada per la irracionalitat sense costos per a l'individu. Caplan critica el rebuig públic al "Mercado para el Análisis Político" (PAM), un intent de crear un mercat de prediccions sobre esdeveniments polítics, com a exemple de la prevalença del "dogma antimercado" fins i tot davant de proves de l'eficàcia dels mercats per agregar informació.

La Conclusió, "Elogio del estudio de la locura", reitera la importància de comprendre i estudiar la irracionalitat en la política. Caplan argumenta que les teories basades en la suposició de la racionalitat perfecta tenen un valor científic marginal limitat. Emfatitza que la irracionalitat no només afecta la demanda política sinó també l'oferta, i que sovint és més rendible per als actors polítics explotar la irracionalitat que intentar-la corregir. Conclou que les ciències socials han obstaculitzat el seu propi progrés al no reconèixer el paper central de la neciesa en afers polítics.

Al Apèndix Tècnic, es detallen els factors que correlacionen amb una manera de pensar més propera a la dels economistes, com ara un major nivell d'educació, ser home, i expectatives d'ingressos futurs més elevades.

En resum, "El Mito del Votante Racional" presenta un argument desafiant i ben fonamentat que la irracionalitat sistemàtica dels votants és un factor clau per comprendre els defectes de les democràcies modernes. Caplan distingeix entre ignorància racional i irracionalitat racional, argumentant que la segona és una elecció influïda per incentius psicològics i que té profundes implicacions per a la qualitat de les polítiques públiques. El llibre convida a reconsiderar les suposicions bàsiques de l'economia política i a prestar més atenció al paper de les creences esbiaixades en el procés democràtic.

PS. Una víctima més dels paranys de la política ha estat Amanda Pritchard, que ha perdut la feina després que tanquessin el NHS England com agència pública. Una executiva Kleenex més. Tretze anys després desapareix l'experiment d'allunyar la politització de la gestió sanitària a Anglaterra, per aquí aprop ni tant sols ho hem intentat. RIP. Les claus per entendre la política i la gestió sanitària del moment les trobareu dins l'entrevista d'avui a FT. Malauradament no hi haurà resposta i cal recordar als que no se n'han adonat, que la degradació de la cosa pública ha agafat una forta empenta, tant forta com la pressió fiscal.

Can capitalism be reimagined? (6)

Capitalism: The Story behind the Word 

Can capitalism be reimagined ?(5)

 Woke Capitalism. How Corporate Morality is Sabotaging Democracy

The Oxford dictionary’s definition woke refers to being ‘well informed’ or ‘alert to racial or social discrimination and injustice’.

Essentially, we have two opposing positions. One, from a liberal left position such as Elizabeth Warren’s, agrees that corporations should genuinely and authentically support the broad interests of society rather than just focusing on shareholders. Another, from a traditional right-wing perspective, believes that corporations should be purely economic entities and not interfere directly in social or political matters. This book has taken a third position. That is, despite how it looks on the surface, corporate engagement with progressive politics is harming democracy and preventing actual progress. What this means is that being critical of woke capitalism does have to necessitate a dismissal of  progressive politics. Waking up to the realities of woke capitalism means not being fooled into thinking that it represents any genuine underlying change to the primary interests that capitalist corporations are willing or able to pursue.

The real effects of woke capitalism are not about the success of left activism in gaining support from big business. They are about ensuring that there is no fundamental reform of the dominant neoliberal world order that has exacerbated inequality, fuelled fascist populism, and stood by as the climate crisis escalates. Dismissing woke capitalism as just another example of virtue signalling is counterproductive in that it fails to take seriously the real damage that woke capitalism can do. Laughing at corporate progressiveness as a superficial and inauthentic business practice entirely underestimates its real power. This is not simply about the short-term profitability assumed by the ‘go woke, or go broke’ credo. Going woke is about ensuring that market capitalism can continue on the trajectory that it has been on for the past 40 years. Woke capitalism is a strategy for maintaining the economic and political status quo and for quelling criticism.

Can capitalism be reimagined? (4)

Rethinking Capitalism lectures

From UCL Institute for Innovation and Public Purpose;

Western Capitalism is in crisis, with falling productivity, investment and living standards, widening inequality, financial instability and the growing threat of climate change. This undergraduate module provides students with a critical perspective on these ‘grand-challenges’ and introduces them to new approaches to economics and policy which challenge standard thinking.
The module draws on the book “Rethinking Capitalism”, edited by Mariana Mazzucato (Director of IIPP) and Michael Jacobs (Visiting fellow in the UCL School of Public Policy). It features guest academic lectures from some of the chapter authors which can be viewed below. These academic lectures are combined with presentations by policy makers working at the frontline of the issues under discussion

Can capitalism be reimagined? (3)

The future of capitalism

Martin Wolf said that this book was one of his main references. And I agree, it contains many well structured messages. Specially, it links economics with politics, quite a difficult issue:

 Our political systems are democratic, but the details of their architecture have increasingly inclined them to polarization. Most of our voting systems favour the two largest parties. So, the menu of choice facing voters depends upon what these two parties offer. The key dangerous step has been that, in the name of greater democracy, in many countries the major political parties have empowered their members to elect their leaders. This has replaced a system in which the leader of a party was drawn from among its most experienced people, and often chosen by its elected representatives.

Leaders can promote new narratives, but the decline of trust in political leaders has inverted authority; people pay more attention to those at the hub of their social networks than to the talking heads on the television. The networks, however, have become self-contained echo-chambers and so we even lack the common space in which to communicate. This is enormously damaging because participation in a common network constitutes the common knowledge that we all hear the same narratives.

 Reduced to a sentence, shared identity becomes the foundation for far-sighted reciprocity. Societies that succeed in building such belief systems work better than those based on either individualism or any of the revivalist ideologies. Individualist societies forfeit the vast potential of public goods. The revivalist ideologies are each based on hatred of some other part of society and are culs-de-sac to conflict. In a healthy society, those who become successful have been reared into acceptance of that web of reciprocal obligations.

 In contrast to the Utilitarian vision of autonomous individuals, each generating utility from their own consumption, and counting equally in the great moral arithmetic of total utility, the atoms of a real society are relationships. In contrast to the psychopathic selfishness of economic man restrained by the Platonic guardians of social paternalism, normal people recognize that relationships bring obligations, and that meeting them is central to our sense of purpose in life. The toxic combination of Platonic Guardians and economic man that has dominated public policy has inexorably stripped people of moral responsibility, shifting obligations to the paternalist state. In a bizarre parody of medieval religion, ordinary people are cast as sinners who need to be ruled by exceptional people – the moral meritocracy.

He is in favour of inclusive politics. Me too. Definitely, capitalism can be reimagined.

Can capitalism be reimagined? (2)

Capitalism at Risk: Rethinking the Role of Business

Ten years after its first release, a new and updated edition of this book is available. Let me say that the book by Rebecca Henderson is better than this one. Anyway, this is an additional reference to take into account.

WHAT, THEN, should be done about the challenges facing market capitalism? And what, specifically, is the role of business in this effort? In our conversations, we heard answers reflecting a spectrum of views. Although executives in our forums did not use our terminology, their positions clustered into four broad categories that we term business as bystander, business as activist, business as innovator, and business as usual.

Ten years after, the same views...(?)

Can capitalism be reimagined?

Reimagining Capitalism in a World on Fire

A new book says that reimagining is possible. Rebecca Henderson is a well known reference for her studies on pharmaceutical innovation for decades. Beyond pharma, she is recognised by her works on innovation in general. Now, she has released a book on Reimagining Capitalism and this may sound a huge goal. Rebecca provides clear hints about what can be done, and says:

I spend a good chunk of my time now working with business people who are thinking of doing things differently. They can see the need for change. They can even see a way forward. But they hesitate. They are busy. They don’t feel like doing it today. It sometimes seems as if I’m still at the bottom of that ladder, looking up, waiting for others to take the risk of acting in new and sometimes uncomfortable ways. But I am hopeful. I know three things.
First, I know that this is what change feels like. Challenging the status quo is difficult—and often cold and lonely. We shouldn’t be surprised that the interests that pushed climate denialism for many years are now pushing the idea that there’s nothing we can do. That’s how powerful incumbents always react to the prospect of change.
Second, I am sure it can be done. We have the technology and the resources to fix the problems we face. Humans are infinitely resourceful. If we decide to rebuild our institutions, build a completely circular economy, and halt the damage we are causing to the natural world, we can. In the course of World War II, the Russians moved their entire economy more than a thousand miles to the east—in less than a year. A hundred years ago, the idea that women or people with black or brown skin were just as valuable as white men would have seemed absurd. We’re still fighting that battle, but you can see that we’re going to win.
Last, I am convinced that we have a secret weapon. I spent twenty years of my life working with firms that were trying to transform themselves. I learned that having the right strategy was important, and that redesigning the organization was also critical. But mostly I learned that these were necessary but not sufficient conditions. The firms that mastered change were those that had a reason to do so: the ones that had a purpose greater than simply maximizing profits. People who believe that their work has a meaning beyond themselves can accomplish amazing things, and we have the opportunity to mobilize shared purpose at a global scale.

 The titles of the chapters speak by themselves. You'll get the flavour of a great book, and a personal message (in chapter 8). And don't miss chapter 4 on Aetna CEO and the purpose of the firm.

1 “WHEN THE FACTS CHANGE, I CHANGE MY MIND. WHAT DO YOU DO, SIR?”
Shareholder Value as Yesterday’s Idea
2 REIMAGINING CAPITALISM IN PRACTICE
Welcome to the World’s Most Important Conversation
3 THE BUSINESS CASE FOR REIMAGINING CAPITALISM
Reducing Risk, Increasing Demand, Cutting Costs
4 DEEPLY ROOTED COMMON VALUES
Revolutionizing the Purpose of the Firm
5 REWIRING FINANCE
Learning to Love the Long Term
6 BETWEEN A ROCK AND A HARD PLACE
 Learning to Cooperate
7 PROTECTING WHAT HAS MADE US RICH AND FREE
 Markets, Politics, and the Future of the Capitalist System
8 PEBBLES IN AN AVALANCHE OF CHANGE
 Finding Your Own Path Toward Changing the World