14 de desembre 2022

Making competition work

 Antitrust Policy in Health Care Markets

After reviewing all these issues included in the book, do you still think that true competition could work in health care?

In US, the evidence is that remedies doesn't cure the disease (collusion, monopoly, dominant position abuse).

Contents:

1. Health Care Markets and Competition Policy 1

1.1 The Marketplace of Health Care Spending 1

1.2 Competitive Concerns 3

1.3 Antitrust Policy 4

1.4 Plan of the Book 5

1.5 Concluding Remarks 12

2 Antitrust Policy in the United States 14

2.1 Introduction 14

2.2 The Economic Rationale for Antitrust Policy 14

2.3 Political Foundation of Antitrust Policy 19

2.4 Antitrust Treatment of Monopoly and Cartels 23

2.5 The Clayton Act 26

2.6 Private Antitrust Suits 27

2.7 Class Action Suits 31

2.8 Concluding Remarks 33

PART I MONOPOLY 35

3 Patents and Monopoly Pricing of Pharmaceuticals 37

3.1 Introduction 37

3.2 The Patent System 39

3.3 Patents and Monopoly Pricing 42

3.4 Patent Licensing 47

3.5 Antitrust Remedies 51

3.6 Government Policy Proposals toward Prescription

Drug Pricing 52

3.7 Extensions: Medical Devices and Orphan Drugs 64

3.8 Concluding Remarks 68

4 Patents and Exclusionary Product Hopping 74

4.1 Introduction 74

4.2 Exclusionary Product Hopping 75

4.3 Legal Challenges to Product Hopping 78

4.4 Solutions, If Any 88

4.5 Concluding Remarks 92

5 Bundled Discounts and PeaceHealth 95

5.1 Introduction 95

5.2 Bundled Discounts 96

5.3 Bundled Discounts in Health Care Settings 99

5.4 Anomalies of the Discount Attribution Test 105

5.5 Antitrust Treatment of Bundled Discounts 109

5.6 Concluding Remarks 112

PART II SELLER CARTELS 113

6 Collusion in Health Care Markets 117

6.1 Introduction 117

6.2 A Basic Cartel Model 117

6.3 Collusion among Physicians and Surgeons 121

6.4 Collusion among Hospitals 126

6.5 Collusion among Pharmaceutical Manufacturers 128

6.6 Collusion among Medical Device Manufacturers 131

6.7 Collusion among Health Insurers 132

6.8 Concluding Remarks 134

7 Collusion in Generic Drug Markets 136

7.1 Introduction 136

7.2 The Competitive Promise of Generic Pharmaceuticals 137

7.3 The Incentive to Collude 140

7.4 The Alleged Conspiracies 142

7.5 Economic Consequences of Collusion 150

7.6 Deterring Price Fixing 152

7.7 Concluding Remarks 154

Appendix: Alleged Participants in Generic Pharmaceutical

Drug Conspiracy 154

8 The Hatch-Waxman Act, Patent Infringement Suits,

and Reverse Payments 168

8.1 Introduction 168

8.2 The Hatch-Waxman Act 169

8.3 Reverse Payment Settlements 172

8.4 The Actavis Decision 177

8.5 The Post-Actavis Experience 186

8.6 Legislative Remedies 192

8.7 Private Damage Actions 197

8.8 Concluding Remarks 200

Appendix: The Economics of Settlements 200

9 The Alleged Insulin Conspiracy 204

9.1 Introduction 204

9.2 Insulin: A Brief History 205

9.3 The US Insulin Market 207

9.4 Pharmacy Benefit Managers 215

9.5 Collusion in the Insulin Market 220

9.6 Concluding Remarks 225

10 Licensing of Health Care Professionals 230

10.1 Introduction 230

10.2 Economic Concerns with Professional Licensing 232

10.3 North Carolina Dental and the State Action Doctrine 236

10.4 Licensing to Exclude Competition 242

10.5 Economic Effects of Mandated Supervision 245

10.6 The Empirical Evidence 249

10.7 Concluding Remarks 250

PART III MONOPSONY 255

11 Monopsony, Dominant Buyers, and Oligopsony 257

11.1 Introduction 257

11.2 Basic Model 258

11.3 Dominant Buyer Model 267

11.4 Oligopsony 270

11.5 Monopsony in Health Insurance Markets 273

11.6 Antitrust Treatment of Monopsony 275

11.7 Concluding Remarks 277

12 Countervailing Power: Physician

Collective Bargaining 279

12.1 Introduction 279

12.2 Bilateral Monopoly 280

12.3 Physician Cooperative Bargaining 286

12.4 Competitive Concerns 296

12.5 Concluding Remarks 298

13 Group Purchasing Organizations, Monopsony, and

Antitrust Policy 300

13.1 Introduction 300

13.2 What Do We Know about GPOs? 301

13.3 GPOs and the Exercise of Monopsony Power 302

13.4 Foreclosure of Suppliers 307

13.5 GPO Funding Mechanisms 312

13.6 Antitrust Enforcement Policy 315

13.7 Concluding Remarks 319

PART IV BUYER CARTELS 323

14 Collusion in the Nurse Labor Market 325

14.1 Introduction 325

14.2 The Shortage of Nurses 326

14.3 A Simple Analysis of an Employer Cartel 329

14.4 Recent Antitrust Litigation 333

14.5 Antitrust Damages 336

14.6 Antitrust Policy 341

14.7 Concluding Remarks 343

15 Collusion in the Oocyte Market 345

15.1 Introduction 345

15.2 Collusion in the Oocyte Market 346

15.3 Antitrust Standards 348

15.4 Economic Effects of Price Ceilings 351

15.5 Rule of Reason Analysis 352

15.6 Antitrust Injury and Damages 357

15.7 Disposition of Kamakahi 362

15.8 Concluding Remarks 365

16 No-Poaching Agreements and Antitrust Policy 368

16.1 Introduction 368

16.2 Background 370

16.3 No-Poaching Agreements in Health Care:

Seaman v. Duke University 373

16.4 Damage Theory 375

16.5 Government Regulation 381

16.6 Concluding Remarks 383

PART V MERGERS AND ACQUISITIONS 385

17 The Economics of Horizontal Mergers 389

17.1 Introduction 389

17.2 Mergers to Monopoly 390

17.3 Mergers of Producers to Realize Efficiencies 393

17.4 Mergers of Buyers to Realize Efficiencies 397

17.5 Merger Efficiencies Resulting in Increased Quality 401

17.6 Concluding Remarks 404

18 Horizontal Merger Policy 405

18.1 Introduction 405

18.2 Horizontal Merger Policy 406

18.3 Defining the Relevant Antitrust Market 410

18.4 Economic Evidence of Competitive Effects 412

18.5 Mergers and Their Anticompetitive Effects: Sutter

Health 415

18.6 Agency Analysis of Mergers in Health Care Markets 419

18.7 Concluding Remarks 431

19 The Economic Theory of Vertical Integration 434

19.1 Introduction 434

19.2 Vertical Integration 435

19.3 Vertical Integration and Competitive Distribution 439

19.4 Successive Monopolies in Production and Distribution 444

19.5 Competitive Concerns with Vertical Mergers 448

19.6 Empirical Evidence on Vertical Mergers 450

19.7 Mergers of Complementary Input Suppliers 451

19.8 Concluding Remarks 455

20 Vertical Merger Policy 457

20.1 Introduction 457

20.2 Legal Foundation 458

20.3 The 2020 Vertical Merger Guidelines 461

20.4 A Merger in Biotechnology: Illumina/GRAIL 465

20.5 The Merger of a Health Insurer and a Physician Group:

UnitedHealthcare/DaVita 469

20.6 The Merger of a Hospital System and a Physician Group:

St. Luke’s/Saltzer 472

20.7 Concluding Remarks 476

21 Concluding Remarks



12 de desembre 2022

Pandemethics (4)

 Ethical Failures of the COVID-19 Pandemic Response

Contents:

1 Introduction and Analytic Framework 1

Part I War on Paper 37

2 Ethics in Governance: Pandemic Response as a Vital Interest 39

3 The Ethics of Response to Plague on Distant Shores 61

4 The Ethics of Practices in Pandemic Response 79

Part II Friction 97

5 The Need/Failure to Prepare and Prevent 99

6 The Need/Failure to Anticipate and Pre-empt 127

7 The Need/Failure to React, Adequately Prioritise and Persevere 155

8 The Need/Failure to Honestly Account and Take Responsibility 193

9 Lessons, Recommendations, Conclusion 213




03 de desembre 2022

The roots of good governance (3)

 High Performance Boards: Improving and Energizing your Governance

Contents:

Part I: The Four Pillars of Board Effectiveness 1

Joanne Marker and Board Service 3

Chapter 1 The Four Pillars of Board Effectiveness 9

The First Pillar: People Quality, Focus, and Dedication 11

The Second Pillar: Information Architecture 14

The Third Pillar: Structures and Processes 15

The Fourth Pillar: Group Dynamics and Board Culture 17

Chapter 2 Governance Challenges around the World 20

Scientific Lessons from Natural Selection 22

What is Transformational Leadership? 23

Should We Trust Leaders? 24

The Governance DNA 26

Chapter 3 The Successful Director: Values and Character 28

Duty of Care 30

Duty of Loyalty 32

Integrity: A Key Characteristic of Board Directors 32

Chapter 4 The First Pillar: People Quality, Focus, and Dedication 35

Quality 35

Focus 38

Dedication 41

Chapter 5 The Second Pillar: Information Architecture 45

How Complete is Your Information? 46

Chapter 6 Board Structures and Processes 50

Processes 51

Committee Structure 52

Board Secretary 53

Lead Director or Vice Chair 55

Chapter 7 Group Dynamics and Board Culture 56

Understanding Group Dynamics 57

Coalitions Within a Board Are Inevitable – and they Feed into Politics 60

Boards Fall into Traps 63

Drawing Strength from the Board’s Potential 66

Developing Self-Awareness 67

Board Culture 69

Part II: Board Failures and Challenges 77

Chapter 8 Four Areas of Board Failure 79

Chapter 9 Risks and Ensuring the Right Board Risk-Philosophy 82

Chapter 10 A Board Member’s Practical Guide to Risk Thinking 85

The Physical Health Check: Technical Risks 86

The Mental Health Check: Behaviours 89

The Strategic Risk Check 93

The Governance Risk Check 94

Chapter 11 Elements of Advanced Risk Techniques for Board Members: From Quants to Cyber 97

The Why and How of Quantitative Risk Assessment for Boards 98

Integration of Risks 101

The Outcome of Risk Assessment 102

Cyber Risk 104

Chapter 12 Crisis Management 107

Crisis as a Turning Point 110

There is Work to Be Done In Peaceful Times 111

Communication Principles 111

Another Powerful Weapon: Gathering Information 113

A Crisis Will Shed Light On Boardroom Fissures 115

Procedure vs. Authenticity 117

Communicate Your Way to Rebuilding Trust 118

Chapter 13 The Four Tiers of Conflicts of Interest 120

Tier-I Conflicts: Individual Directors vs. Company 122

Tier-II Conflicts: Directors vs. Stakeholders 124

Tier-III Conflicts: Stakeholders vs. Other Stakeholders 131

Conflicts of Interest within a Group of Stakeholders 135

Tier-IV Conflicts: Company vs. Society 136

Chapter 14 High-Level Fraud and Active Board Oversight 141

Why Does High-Level Fraud Happen? 143

Injustice 147

Lax Oversight 148

Problematic Culture 149

Financial Illiteracy 151

How to Create an Effective Oversight Environment 152

Preventing Injustice: Broaden the Notion of Conflict of Interest 152

Preventing Lax Oversight: Build Appropriate Frameworks 153

Preventing Toxic Behaviours: Create a Positive Culture 156

Strengthen Board Oversight Expertise with Special Focus on Legal, Compliance, Risk, Fraud, and Financial Reporting 159

Tools For Anti-Fraud Activities: Assessment, Prevention, Detection, and Investigation 160

Assessment 161

Prevention 161

Detection 161

Investigation 162

Part III: Board Best Practices 165

Chapter 15 The Board as a Strategic Asset 167

Five Definitions of Strategy 168

Clarifying the Board’s Role 171

Taking Context into the Mapping Process 174

The Impact of Context on Strategic Views and Roles of the Board 175

The Board’s Ultimate Strategic Significance 176

Chapter 16 A Primer on Finance Essentials for Directors 177

Reading Financial Reports 178

Understanding Ratios to Analyse Operating Strategies 179

Interpreting Between the Lines of Financial Statements 181

How to Identify Red Flags in Financial Statements 182

Implementing Desired Capital Structure 184

Understanding Valuation Fundamentals 185

Making Better M&A Decisions 187

Overseeing Risk 189

Joanne Marker and Board Values at Comfre 193

Chapter 17 Board Leadership and Values 197

Quality Boards Live and Breathe Integrity 198

Which and Whose Values? 199

Board Values vs. Organisational Values 202

Family Values in Business 203

Chapter 18 The Intricacies of Subsidiary/Holding Governance 204

Structures 206

Culture 208

Chapter 19 Fostering Entrepreneurship from the Board 210

‘Best Practice’ Governance vs. Entrepreneurship 211

Boards Should Actively Encourage Entrepreneurship 212

Chapter 20 The Board’s Oversight Framework for M&As 217

Creating a Deal-Making Mindset 218

Seeing the Bigger Picture 220

Staging Deals with Maximum Precision 220

Integration 225

Confronting Litigation Involving M&As 226

Joanne Marker Confronts Failing Board Culture 229

Chapter 21 The Chair–CEO Relationship 233

The Role of the Chair 233

Chairs are Increasingly Active 237

Chair–CEO Dynamics – the Hallmarks of a Productive Relationship 238

Tests of the Chair–CEO Relationship 240

The Ideal Attributes of a Chair 242

Chapter 22 The Board–Management Relationship 244

Supervision 244

Support 246

Blurring the Board–Management Relationship 247

Writing Governance Codes is Easier Than Changing Behaviours 248

Chapter 23 Effective Diversity 251

Diversity is Good . . . But Why; and When? 251

Diversity as a Considered Choice 252

Gender 253

Culture 255

Personality 256

Age 257

Social Background 259

We Have Embraced Diversity . . . Now What? 260

The Chair’s Role in Building and Nurturing Diversity 262

Chapter 24 The Talent Pipeline 265

The Board’s Responsibility for Talent Management 265

The New Talent Dynamic: Culture, Values, Community 268

Chapter 25 Boards and Social Media 272

JP Morgan’s Failed Foray into Twitter Q&A 273

Why Boards Should Understand Social Media 274

What Boards Should Do 276

Chapter 26 Boards and Investors 279

The Move toward Increasing Shareholder Engagement 281

Chapter 27 Managing Stakeholders 283

Shareholders vs. Stakeholders: A Definition 284

How to Identify a Company’s Key Stakeholders 285

The Board Can Be Instrumental in Shaping the CEO–Stakeholders Conversation 285

Anticipating Stakeholders’ Influence and Impact 286

Chapter 28 Stewardship from the Board 289

Building Upon a Rich Cross-Disciplinary Legacy of Thought 291

Psychological, Organisational, and Cultural Influences on Stewardship 291

Steward Leaders Build on their Unique Strengths to Drive Stewardship 292

Steward Leaders Deliver Long-Lasting, Meaningful, and Inclusive Impact 293

Becoming a Steward Leader: What it Takes 295

Stewardship Risks 297

Boards Are Key to Fostering Stewardship 297

Conclusion 299




02 de desembre 2022

The roots of good governance (2)

 The Handbook of Board Governance: A Comprehensive Guide for Public, Private, and Not-for-Profit Board Members

Contents:

1 The Handbook of Board Governance: An Introduction and Overview 1

Richard Leblanc

I The Board’s First Responsibility: The Right CEO 43

2 CEO Succession Planning Trends and Forecast 45

Gary Larkin

3 CEO Succession Planning 58

David F. Larcker and Brian Tayan

4 CEO Succession: Lessons from the Trenches for Directors 77

Mark B. Nadler

Appendix 1 Model CEO Succession Planning Charter 98

Richard Leblanc

Appendix 2 Model CEO Position Description 105

Richard Leblanc

II The Board’s Second Responsibility: The Right Board Chair 111

5 The Nonexecutive Chairman: Toward a Shareholder Value Maximization Role 113

Henry D. Wolfe

6 Great Boards Don’t Exist Without Great Chairs 148

Elizabeth Watson and Heather Kelsall

7 What’s in a Name? The Lead Director Role at U.S. Public Companies 164

Richard Fields and Anthony Goodman

Appendix 3 Model Board Chair Position Description 192

Richard Leblanc

III Who is at the Board Table? Board Composition, Dynamics, and Decision-Making 197

8 Director Independence, Competency, and Behavior 199

Richard Leblanc

9 Board Behaviors: How Women Directors Influence Decision Outcomes 233

Dr. Mary Halton

10 The State of Gender Diversity in Boardrooms 253

Dr. Nancy Gianni Herbert

11 Every Seat Matters 269

Annie Tobias and Lina Pallotta

12 The Art of Asking Questions as a Director 283

J. Lyn McDonell

13 Board Succession, Evaluation, and Recruitment: A Global Perspective 301

Jakob Stengel

Appendix 4 Model Individual Director Position Description 319

Richard Leblanc

Appendix 5 Model Conflict of Interest Policy for Directors 323

Richard Leblanc

IV The Work of the Board 333

A. Climate governance 333

14 Climate Change and Directors’ Duties: Closing the Gap Between Legal Obligation and Enforcement Practice 335

Ellie Mulholland, Sarah Barker, Cynthia Williams, and Robert G. Eccles

15 Board Oversight and Climate Change: What Directors Need to Know 369

Patricia A. Koval

16 Responsible Boards for a Sustainable Future 398

Dr. Yilmaz Argüden

17 Corporate Governance to Advance Business and Society 434

Alice Korngold

B. Technology Governance 467

18 Technology and the Corporate Board 2020 and Beyond 469

Dr. Gary L. Evans

19 Responsive Governance in a Digital World: The Need to Up-Skill 492

Dr. Elizabeth Valentine, Dr. Steven De Haes, and Dr. Anant Joshi

20 The Impact of Blockchain Technology for Corporate Governance 526

Jack J. Bensimon

21 Blockchain: An Introduction for Boards of Directors 556

Dr. Elizabeth Valentine, Dr. Greg Timbrell, Lachlan Feeney, and Dr. John Puttick

22 Reflections of a Board Chair on the Christchurch Massacre: Governing Social Media 578

Drew Stein

C. Risk and Financial Governance 595

23 Financial Literacy and Audit Committees: A Primer for Directors and Audit Committee Members 597

Jason Masters

24 Corporate Governance in an Age of Populism 624

John Zinkin

25 A Call to Action for Geopolitical Governance 641

Sean West and Rohitesh Dhawan

26 Governing Boards, Risk Management, and Deliberative Thinking 655

Michael Useem

27 Lawyers’ Advice to Directors on Overseeing Executive Pay 672

Howard Levitt and Allyson Lee

28 Accountant’s Advice to Company Directors: Directors’ Obligations to Detect Top-10 Frauds 687

Dr. L. S. (Al) Rosen

29 Ten Tell-Tale Signs ofPossible Fraud: A Director’s Primer 704

James Hunter

30 100 Questions Directors Should Ask When Assessing the Effectiveness of Risk Systems 713

F. Edward “Ted” Price

31 Risk Oversight for Directors: A Practical Guide 719

Stephen J. Mallory

32 Risk Governance: Leading Practice and Demographic Impacts 739

Ingrid Robinson

D. Strategic Governance 759

33 Agile Governance 761

Scott Koerwer and Joseph Perfetti

34 The Three Dilemmas for Creating a Long-Term Board 786

Ariel Fromer Babcock, Robert G. Eccles, and Sarah Keohane Williamson

35 Strategic Blindspots in the Boardroom 815

Estelle Métayer

E. Human Capital and Compensation Governance 839

36 Winter is Coming: The Approaching Human Capital Management Storm 841

Solange Charas and Michael Young

37 The Effective Compensation Committee 861

Steven Hall and Steven Hall Jr

38 Compensation Governance and Performance-Based Executive Compensation 889

Paul Gryglewicz

39 Measuring and Improving Pay for Performance: Board Oversight of Executive Pay 906

Stephen F. O’Byrne

40 Designing Performance for Long-Term Value: Aligning Business Strategy, Management Structure, and Incentive Design 930

Mark Van Clieaf

41 Mind the Gap: How Human Resources Can Become More Integral to the Corporate Boardroom Agenda 953

Jay A. Conger and Edward E. Lawler III

F. Legal and Governance Responsibilities of Directors 967

42 Board Risk and Responsibility Under Regulatory and Criminal Law 969

Norm Keith

43 Riding Between Cars: The Position of the Corporate Secretary 987

Douglas K. Chia

44 Ensuring Good Governance and Business Success in International Subsidiaries 1004

Thomas C. Sears

V Shareholder Engagement and Board Accountability 1021

45 The Rise of Investor Stewardship 1023

Stephen Davis

46 Director/Shareholder Meetings 1049

Stephen Erlichman

47 Dual-Class Share Firms in Developed Market Economies 1066

Anita I. Anand

48 For Directors: The Long-Term Relationship Between Directors, Companies, and Institutional Investors 1088

Carol Nolan Drake

49 Proxy Scorecards Will Empower Investors 1111

James McRitchie

VI Not-For-Profit Governance 1127

50 Charitable and Not-for-Profit Organization Governance 1129

Donald J. Bourgeois

51 The Best of Boards, the Worst of Boards: The Not-for-Profit Experience 1145

Adam Quinton

52 Fundraising Best Practices for Not-for-Profit Boards of Directors 1164

Stephanie Cory

VII Small and Medium Company Governance 1179

53 Governance of Small and Medium-Sized Entities 1181

Jo Iwasaki

54 Private Versus Public Company Governance: Top-13 Questions for Board Members to Consider 1197

Carol Nolan Drake and Sally J. Curley

55 Cannabis Governance: Advice for Current and Prospective Directors in This Emerging Industry 1220

Steve Chan

VIII Global Corporate Governance 1229

56 Cross-Border Corporate Governance 1231

Hari Panday

57 Corporate Governance in Asia-Pacific 1260

John Zinkin

58 Boards of Directors of Chinese Companies 1287

David H. Zhu, Wei’An Li, and Yaowei Zhang

59 The Russian Corporate Governance Story 1316

Alexander A. Filatov

60 CARICOM (Caribbean Community) Governance 1333

Ronaele Dathorne-Bayrd

61 King IV: Taking Corporate Governance to the Next Level 1343

Parmi Natesan and Dr. Prieur Du Plessis




01 de desembre 2022

How to fix current public problems?

 Solving Public Problems. A Practical Guide to Fix Our Government and Change Our World

A radical rethinking of the role of the public servant and the skills of the public workforce, this book is about the vast gap between failing public institutions and the huge number of public entrepreneurs doing extraordinary things—and how to close that gap.  



26 de novembre 2022

Pharma and Medtech market access

 Commercializing Successful Biomedical Technologies


Contents

1 - The biomedical drug, diagnostic, and devices industries and their marketspp 1-35

2 - Markets of interest and market research stepspp 36-62

3 - Intellectual property, licensing, and business modelspp 63-103

4 - New product development (NPD)pp 104-171

5 - The regulated market: gateway through the FDApp 172-225

6 - Manufacturingpp 226-263

7 - Reimbursement, marketing, sales, and product liabilitypp 264-316





25 de novembre 2022

Wellbeing as a top priority


Open access book by Tim Besley et al.

Why not focus directly on increasing measured human happiness? Why not try to improve people’s overall quality of life, as it is subjectively seen by citizens themselves?

Contents:

 Introduction: Making Wellbeing Policies Effective

Timothy Besley & Irene Bucelli

Wellbeing as the Goal of Policy

Richard Layard

Accounting for Consequences and Claims in Policy

Paul Dolan

Weighing the Costs and Benefits of Public Policy: On the Dangers of Single Metric Accounting

Johanna Thoma

Wellbeing in Public Policy: Contributions Based on Sen’s Capability Approach

Paul Anand

Incorporating Wellbeing and Mental Health Research to Improve Pandemic Response

Michael Daly & Liam Delaney

COVID-19 and Mental Health and Wellbeing Research: Informing Targeted, Integrated, and Long-Term Responses to Health Emergencies

Annette Bauer

Health, Wellbeing, and Democratic Citizenship: A Review and Research Agenda

Christopher J. Anderson et al.

Health and Disability Gaps in Political Engagement: A Short Review

Mikko Mattila




24 de novembre 2022

Pharma competition and innovation

 My speech at the Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 22/11/2022:

23 de novembre 2022

Reframing the human body as a cellular ecosystem

 The Song of the Cell. An Exploration of Medicine and the New Human 

Resum del llibre en català

"The Song of the Cell: An Exploration of Medicine and the New Human" (2022), escrit pel reconegut oncòleg i professor de la Universitat de Columbia Siddhartha Mukherjee, és una exploració profunda, panoràmica i a la vegada íntima de la història, la fisiologia, la patologia i l'enginyeria de la unitat bàsica de la vida: la cèl·lula.

A través d'una estructura de cròniques històriques combinades amb experiències personals amb pacients (com la mort del seu amic Sam P. per melanoma o la cura històrica de la nena Emily Whitehead), l'autor narra com el canvi de paradigma cap a la teràpia cel·lular està redefinint la medicina del segle XXI, obrint les portes a la creació d'un "nou humà" reconstruït a partir de cèl·lules modificades.


Part 1: El descobriment de la cèl·lula i la teoria patogènica

  • Els primers ulls i la sàtira dels fluids: El descobriment de la cèl·lula es remunta a la dècada de 1660. L'anglès Robert Hooke va utilitzar un Keer-sharp pen-knife per tallar una làmina de suro i, en observar-la sota el seu microscopi de doble lent, va trobar una xarxa de porus que va anomenar "cells" (petites habitacions). Poc després, el comerciant de teles de Delft Antonie van Leeuwenhoek va polir lents simples d'alta potència i va descobrir un univers de "animalcules" (bacteris i protozous) bullint en una gota d'aigua de pluja. No obstant això, durant segles la patologia va romandre dominada per la teoria dels "miasmes" (mals aires) i el desequilibri dels quatre fluids o "humors" galènics.
  • La teoria cel·lular universal: El camí es va accelerar l'octubre de 1837 a Berlín, on els científics Matthias Schleiden (botanist) i Theodor Schwann (zoologist) van constatar sota el microscopi que tant els teixits animals com els vegetals compartien un mateix patró organitzatiu format per cèl·lules. El fisiòleg francès François-Vincent Raspail ja havia deduït que la cèl·lula és un "laboratori químic" on resideix la fisiologia i va formular l'epígraf Omnis cellula e cellula. Seria el metge alemany Rudolf Virchow qui consolidaria aquest principi l'any 1858 en publicar la seva cèlebre obra Cellular Pathology: va demostrar que les malalties no provenen de miasmes o fluids, sinó de cèl·lules individuals malaltes o d'ecosistemes cel·lulars que funcionen de manera anormal.
  • La cèl·lula patògena i els gèrmens: El següent gran pas va ser connectar els bacteris externs amb les malalties de l'hoste. Louis Pasteur va refutar la generació espontània bullint brou en matrassos de coll de cigne i Robert Koch va dissenyar els seus rigurosos postulats de causalitat demostrant de forma definitiva com la cèl·lula bacteriana de l'àntrax (Bacillus anthracis) provoca la malaltia en ratolins. Paral·lelament, l'obstetra Ignaz Semmelweis va reduir un 90% la mortalitat per febre puerperal en obligar els metges a rentar-se les mans amb clor, John Snow va identificar que el brot de còlera de Soho es transmetia per una cèl·lula (bacteri) a l'aigua de la bomba de Broad Street, i Joseph Lister va començar a esterilitzar l'instrumental quirúrgic amb àcid carbòlic.

Part 2: L'anatomia interna, el cicle cel·lular i el desenvolupament

  • L'anatomia interna (La cèl·lula organitzada): Gràcies al desenvolupament de la ultracentrifugació i el microscopi electrònic a mitjan segle XX, científics com George Palade, Keith Porter i Albert Claude van aconseguir mapar els orgànuls cel·lulars:
    • La membrana: Una bicapa lipídica que manté la integritat del "jo" cel·lular davant el "no-jo".
    • El citoplasma i els ribosomes: La fàbrica proteica de la cèl·lula, on es descodifica l'ARN per crear proteïnes.
    • L'aparell de Golgi i el Reticle Endoplasmàtic (ER): El sistema postal que empaqueta, modifica i transporta les proteïnes secretades o de membrana sota l'acció de senyals d'adreça (signal peptides) descoberts per Günter Blobel.
    • Les mitocondries: Els generadors d'energia (ATP) mitjançant la respiració aeròbica. Lynn Margulis va provar que provenen d'un antic orgi d'endosimbiosi amb bacteris primitius.
    • El nucli: Descobert per Robert Brown, és el banc de dades de la cèl·lula on es guarda el genoma empaquetat en histones i cromosomes.
  • La cèl·lula que es divideix (Mitosi, Meiosi i FIV): Walther Flemming va descriure els estadis sistemàtics de la divisió cel·lular conservative (mitosi), en què es duplica i divideix el material cromosòmic. Per a les cèl·lules reproductives (òvuls i espermatozoides), el procés de reducció cromosòmica és la meiosi. En la dècada de 1980, Paul Nurse i Lee Hartwell van identificar els gens reguladors del cicle cel·lular (cdc/cdk) i Tim Hunt va descobrir les proteïnes rítmiques de transició que va anomenar ciclines. Aquestes troballes van asseure les bases de la reproducció assistida (FIV), iniciada el 1978 amb el naixement de Louise Brown gràcies al treball dels "careful mavericks" Robert Edwards, Patrick Steptoe i la investigadora Jean Purdy.
  • La manipulació i l'embriologia (El cas de He Jiankui i el thalidomide): El llibre detalla la tragèdia del thalidomide, un fàrmac que actuava degradant proteïnes clau del desenvolupament fetal (protein-specific degrader) provocant greus malformacions en les extremitats dels nadons, d'on es va salvar els EUA gràcies a la duresa de la reguladora de l'FDA Frances Kelsey. També descriu l'engany del científic xinès He Jiankui (JK), qui el 2018 va fer servir CRISPR-Cas9 per editar embrions humans (les bessones Lulu i Nana) modificant el gen CCR5 per fer-les immunes al VIH, trencant els protocols ètics i de seguretat més elementals.
  • El desenvolupament (De cèl·lula a organisme): L'embrió es desenvolupa a partir de tres capes cel·lulars clau —ectoderm, mesoderm i endoderm— que donaran lloc a tots els nostres òrgans. Aquest procés no prové d'un mini-humà preformat (preformation), sinó d'una cascada contínua de senyals d'inducció i diferenciació cel·lular (epigenesis) en què l'anomenat "organitzador" (descobert en embrions de granota per Hans Spemann i Hilde Mangold) comandos les destinacions de les cèl·lules veïnes.

Part 3: La civilització de la sang i el sistema immunitari

  • Circulació i transfusions: William Harvey va desmuntar a Galè demostrant que la sang viatja en cercles tancats alimentada pel cor actuant com a bomba. Al segle XX, Karl Landsteiner va classificar els grups sanguinis (A, B, AB i O) basant-se en les reaccions de compatibilitat immunològica, fent possible les transfusions de sang segures sota mètodes com els de Luis Agote per evitar la coagulació amb citrat de sodi.
  • Plaquetes i la inflamació: Els petits fragments cel·lulars de les plaquetes, identificats per Giulio Bizzozero, són els primers a respondre a les ferides adherint-se al factor de von Willebrand per formar un coàgul amb fibres de fibrinogen. A la societat moderna, però, aquesta capacitat de cicatrització s'activa davant de plaques de colesterol que es trenquen a les artèries coronàries, transformant el procés de curació en un infart de miocardi letal.
  • Immunitat innata (Els guardians): Els glòbuls blancs (leukocytes) es divideixen en dos grans sistemes. El primer és la immunitat innata, en què cèl·lules com els neutròfils i els monòcits/macròfags actuen com a primers respostes agnòstics que viatgen cap a gradients de citocines per menjar-se els invasors (fagocitosi, descoberta per Elie Metchnikoff). El llibre connecta aquesta immunitat amb l'antiga tècnica de la tika (variolització) en la lluita històrica de Shitala i Lady Mary Wortley Montagu contra la virola, que culminaria amb el desenvolupament de la vacuna de la mà d'Edward Jenner i el granger Benjamin Jesty.
  • Immunitat adaptativa i anticossos (Els defensors): Es basa en els limfòcits B. Després d'anys de debats on Linus Pauling afirmava que les proteïnes dels anticossos es "motlluraven" a mida de l'antigen, l'australià Macfarlane Burnet va formular la revolucionària teoria de la selecció clonal: cada cèl·lula B expressa un sol receptor de membrana de tipus anticòs modificat per reordenaments genètics de recombinació (estudiats per Susumu Tonegawa). Quan l'antigen s'hi adhereix, aquest clon en concret s'activa, creix de forma massiva com a blast cel·lular i es transforma en una cèl·lula plasmàtica que secreta anticossos a la sang, deixant algunes cèl·lules de memòria per al futur. Els científics César Milstein i Georges Köhler van fusionar limfòcits B de ratolí amb cèl·lules de càncer per crear cèl·lules immortals (hibridomes) productores d'un sol tipus d'anticòs de gran afinitat: els anticossos monoclonals (com Rituxan/rituximab, desenvolupat amb el treball de Ron Levy per al tractament de limfomes de cèl·lules B que expressen CD20).
  • El discerniment del jo i el VIH (La subtilesa del limfòcit T): Jacques Miller va descobrir el paper del timus com a bressol dels limfòcits T. Els limfòcits T CD8 o "killers" destrueixen les cèl·lules infectades per virus. Però per detectar-les no es fixen en proteïnes senceres, sinó en petits fragments virals (peptides) presentats per cèl·lules a la plataforma del complex major d'histocompatibilitat (MHC class I, una estructura resolta per Pam Bjorkman que actua com un "plat calent" mostrant el contingut interior de la cèl·lula). Aquest procés d'exposició de l'interior cap a l'exterior és el que va permetre a Alain Townsend desxifrar la resposta T davant del virus de la grip. La importància estratègica dels limfòcits T CD4 (helpers) es fa palesa en la síndrome de l'AIDS/VIH, en què el virus ataca i destrueix de manera sistemàtica aquestes cèl·lules fins a fer col·lapsar tot el sistema de comunicació immunitària. L'únic cas de curació documentat va ser el de Timothy Ray Brown (el pacient de Berlín), qui va rebre un trasplantament de medul·la òssia d'un donant compatible que tenia una mutació protectora natural en el coreceptor del virus (CCR5 delta 32).
  • La tolerància i la lluita contra el càncer: El sistema immunitari de l'adult tolera els seus propis teixits eliminant els limfòcits que reaccionen davant d'antígens propis mitjançant la selecció negativa al timus (recerca de John Kappler i Philippa Marrack) o gràcies a l'acció de les cèl·lules T reguladores (T regs). Si aquest control falla, es desferma l'autoimmunitat o horror autotoxicus (com el lupus o l'esclerodèrmia). No obstant això, aquesta mateixa tolerància és cooptada per les cèl·lules canceroses per fer-se "invisibles". El descobriment de punts de control o fre cel·lular per part de Jim Allison (bloqueig de CTLA-4) i Tasuku Honjo (bloqueig de la unió PD-1/PD-L1, un escut que les cèl·lules usen per dir "no em disparis") ha llançat l'era dels inhibidors de punts de control en la teràpia oncològica.

Part 4: El coneixement a la pandèmia de la Covid-19

L'aparició de la pandèmia l'any 2020 va posar a prova la nostra comprensió de la immunitat. Mukherjee detalla com el virus SARS-CoV-2 infecta les cèl·lules i les "reprograma" bloquejant de forma inicial la secreció del senyal de perill cel·lular, la de tipus I interferó. L'absència d'aquest mecanisme d'alarma primerenc s'ha provat en pacients amb mutacions severes en el gen TLR7 o en aquells que tenen autoanticossos contra el mateix interferó. El resultat és un un-coordinated assalt cel·lular: la cèl·lula, incapaç de llançar un crit ràpid de rescat, activa posteriorment alarmes massives de citocines que recruten neutròfils i macròfags de manera tardana, desfermant una tempesta inflamatòria letal que danya greument els teixits pulmonars en un procés d'"immunological misfiring".


Part 5: La ciutadania cel·lular als òrgans (Cor, cervell i pàncrees)

  • El cor (El batec ciutadà): El cor funciona gràcies a la unió cooperativa de les seves cèl·lules musculars (cardiomyocytes), que Szent-Györgyi va descobrir que es contrauen mitjançant el lliscament direccional de filaments de dues proteïnes: actina i miosina. La unió elèctrica i física de les cèl·lules mitjançant canals de comunicació microscòpics (gap junctions) permet que l'entrada de calci en una d'elles viatgi com una onada ionitzada cap a la següent, generant un batec rítmic i coordinat en unison.
  • El cervell (La neurona i la glia): Després de la cèlebre disputa entre la teoria reticular de Camillo Golgi i la doctrina neuronal de Santiago Ramón y Cajal, es va constatar que les neurones són cèl·lules discretes separades per petits espais anomenats sinapsis. El senyal elèctric corre al llarg de l'axó per canvis en els canals de sodi i potassi (equacions d'Alan Hodgkin i Andrew Huxley) i es converteix en un senyal químic a la sinapsi mitjançant neurotransmissors emmagatzemats en vesícules (descoberts per Otto Loewi i Henry Dale). El llibre destaca el paper emergent de les cèl·lules de suport, les glies, especialment les micròglies que actuen com a "constant gardeners" prunant les connexions febles dels circuits cerebrals (estudi de Beth Stevens i Ben Barres). Davant de patologies com la depressió, Paul Greengard va demostrar que la serotonina no actua només com un transmissor elèctric "ràpid", sinó que activa una "lenta" cascada bioquímica de senyals interns (DARPP-32) que canvia el metabolisme del limfòcit neuronal. La neuròloga Helen Mayberg utilitza aquesta base de circuits per aplicar la estimulació cerebral profunda (DBS) mitjançant el posicionament d'elèctrodes a l'àrea hiperactiva de Brodmann 25 per calmar els símptomes de la depressió severa resistent.
  • Homeòstasi, pàncrees, ronyons i fetge: L'Estat té mecanismes de control a gran escala on les hormones actuen com a missatgers químics. Els illots de Langerhans de la pàncrees secreten la hormona insulina. Descoberta en experiments rústics amb gossos per Frederick Banting i Charles Best (amb la purificació química d'isletina de James Collip i John Macleod), l'insulina és la clau de pas que regula el metabolisme de la glucosa de tots els teixits. Per a pacients amb diabetis tipus 1, recerques actuals de Doug Melton han aconseguit fer madurar de manera guiada cèl·lules mare fins a convertir-les en cèl·lules beta productores d'insulina en petri dishes, obrint les portes a un futur pàncrees bioartificial de control tancat. Altres de les funcions clau d'homeòstasi es divideixen entre els ronyons (control salí i d'osmolalitat) i el fetge (eliminació de toxines mitjançant reaccions de destrucció d'hepatòcits).

Part 6: Regeneració, trasplantament i càncer

  • Cèl·lules mare i el naixement dels trasplantaments: El seguiment mèdic dels supervivents d'Hiroshima que patien fallada medul·lar va provar l'existència de cèl·lules que renoven continuament els components de la sang. Els canadencs Ernest McCulloch i James Till van demostrar de forma analítica en ratolins irradiats l'existència d'aquestes cèl·lules mare hematopoètiques, dotades d'autodesenvolupament de múltiples línies i de capacitat de autorenovació. El pediatre Donnall Thomas traslladaria aquesta capacitat purificant cèl·lules de medul·la de donants sans per curar de forma definitiva pacients de leucèmia, obrint l'era dels trasplantaments de medul·la òssia. L'embrionari de recerca va fer un salt gegantí en aïllar les primeres cèl·lules mare embrionàries humanes d'òvuls FIV en el treball de James Thomson (la línia H-9), un camí de diferenciació de cèl·lula que el japonès Shinya Yamanaka va girar en sentit invers l'any 2006 en reprogramar fibroblasts de pell fins a tornar-los cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS cells) fent expressar quatre gens mestres (Oct3/4, Sox2, c-Myc i Klf4).
  • La reparació dels ossos i l'osteoartritis: Els teixits tenen diferents capacitats de regeneració. L'os es modela continuament mitjançant cèl·lules constructores (osteoblasts) i cèl·lules destructores (osteoclasts). L'equip de Mukherjee (amb Dan Worthley) va descobrir les cèl·lules OCHRE (skeletal stem cells que expressen el gen Gremlin-1), situades al disc de creixement de l'os i a les articulacions, que donen lloc a cartílag i osteoblasts en l'etapa jove de l'animal. En canvi, en introduir dany d'artritis en ratolins de laboratori, van veure que les cèl·lules OCHRE de l'articulació, lluny de proliferar per salvar el cartílag, morien per culpa de l'estrès danyat, provant que l'osteoartritis és en realitat una malaltia degenerativa originada pel fracàs i mort de la seva pròpia font de cèl·lules mare regeneratives.
  • La cèl·lula egoista (Càncer i l'equació ecològica): El càncer s'entén com un desordre de l'homeòstasi de divisió de cèl·lula. Es tracta d'una malaltia genètica caracteritzada per la presència de mutacions que mantenen els acceleradors de creixement sempre oberts (oncogens) o que trenquen per complet els frens de control (tumor suppressors). Estudis de John Dick van descobrir que en moltes leucèmies hi ha una petita població de cèl·lules mare de càncer (leukemia stem cells) que s'encarreguen de la contínua reproducció i resistència del tumor, compartint els mateixos camins i fons genètics de les nostres cèl·lules mare sanes. L'oncologia està canviant el focus cap a una teràpia de tipus ecològic: analitzant com la cèl·lula cancerosa utilitza el seu entorn, segresta les cèl·lules sanes del voltant per protegir-se i depèn de rutes de consum d'energia alternatives com la fermentació anaeròbica anaeròbia de glucosa en presència d'oxigen (efecte Warburg).

L'Epíleg i els nous dogmes de la biologia cel·lular

L'autor conclou formulant deu grans dogmes de la biologia moderna, resumits en els següents principis clau:

  1. Totes les cèl·lules provenen de cèl·lules (Omnis cellula e cellula).
  2. La primera cèl·lula humana dona lloc a tots els teixits humans. Ipso facto, qualsevol cèl·lula del cos humà pot ser produïda, en principi, a partir d'una cèl·lula embrionària o d'una cèl·lula mare.
  3. Tot i que les cèl·lules varien de manera extrema en la seva forma i funció, hi ha profundes similituds fisiològiques que s'estenen a través de totes elles.
  4. Aquestes similituds fisiològiques de base poden ser reapropiades per les cèl·lules per dur a terme funcions altament especialitzades. Per exemple, una cèl·lula immunitària utilitza el seu aparell molecular d'ingestió per "menjar" micròbids (fagocitosi), mentre que una cèl·lula glial utilitza vies molt similars per "podar" les sinapsis al cervell.
  5. Els sistemes de cèl·lules amb funcions especialitzades, que es comuniquen entre si mitjançant missatges de curt i llarg abast, assoleixen funcions fisiològiques potents que les cèl·lules individuals no podrien aconseguir mai de manera aïllada. Exemples d'això són la curació de ferides, la senyalització d'estats metabòlics, la sentència (capacitat de tenir sensacions), la cognició, l'homeòstasi i la immunitat. El cos humà funciona com una ciutadania de cèl·lules cooperatives, i la desintegració d'aquesta ciutadania col·lectiva és el que ens desplaça del benestar cap a la malaltia.
  6. La fisiologia cel·lular és la base de la fisiologia humana, i la patologia cel·lular és la base de la patologia humana.
  7. Els processos de deteriorament, reparació i rejoveniment en els òrgans individuals són idiosincràtics (exclusius de cada òrgan). Cèl·lules especialitzades en alguns òrgans s'encarreguen d'una reparació i rejoveniment constants (com la sang, que es regenera durant l'edat adulta, tot i que a taxes menors), mentre que altres òrgans no disposen d'aquestes cèl·lules (les neurones del cervell gairebé mai es rejoveneixen). L'equilibri final entre la lesió/deteriorament i la reparació/rejoveniment determina la integritat o la degeneració de l'òrgan.
  8. Més enllà d'entendre les cèl·lules de manera aïllada, desxifrar les lleis internes d'aquesta ciutadania cel·lular —la tolerància, la comunicació, l'especialització, la diversitat, la formació de límits, la cooperació, els nínxols i les relacions ecològiques— donarà lloc al naixement d'un nou tipus de medicina cel·lular.
  9. La capacitat de construir "nous humans" a partir dels nostres blocs de construcció cel·lulars es troba actualment a l'abast de la medicina. La reenginyeria cel·lular té la capacitat de mitigar, o fins i tot revertir, la patologia cel·lular.
  10. L'enginyeria cel·lular ja ens ha permès reconstruir parts d'éssers humans amb cèl·lules modificades. A mesura que la nostra comprensió d'aquest àmbit creixi, sorgiran nous dilemes mèdics i ètics que desafiaran i intensificaran la definició bàsica de qui som i fins a quin punt ens volem transformar a nosaltres mateixos.

Aquesta capacitat d'alterar les funcions de la cèl·lula de forma directa obre reptes de caire moral i existencial sobre els límits de la intervenció científica en la línia de vida humana. Seguint les reflexions del filòsof Michael Sandel, l'autor ens adverteix sobre el perill de caure en la pulsió per la millora física o l'optimització cel·lular sense control (per exemple, les costoses teràpies de rejoveniment basades en transfusions de plasma de joves fetes a Silicon Valley): fer-ho destruiria la bellesa d'acceptar els regals de l'atzar, modificant per sempre la relació d'amor incondicional que defineix la nostra humanitat.

The Song of the Cell ens recorda que la vida no consisteix en fets d'informació separats, sinó en el meravellós concert de l'experiència compartida de les nostres cèl·lules: per guarir-nos i comprendre la malaltia, hem d'aprendre a escoltar la música d'interdependència que s'esdevé a les nostres articulacions, sang i cervell.