Quin és el cost incremental d'un any de vida ajustat per qualitat?

 Estimating the Incremental Cost Per QALY Produced by the Spanish NHS: A Fixed‑Effect Econometric Approach

Resum de l'article amb IA sobre l'estimació del cost incremental per QALY (Anys de Vida Ajustats per Qualitat) produït pel Servei Nacional de Salut (SNS) espanyol. Si voleu repassar les controvèrsies respecte els QALYs, ho trobareu aquí.

L'article aborda la importància de conèixer els costos d'oportunitat en salut (HOC) de les decisions de finançament. L'HOC mesura la pèrdua de salut que es produeix quan es destinen nous costos al pressupost sanitari, afectant els pacients per desplaçament de recursos. En sistemes sanitaris amb pressupostos limitats, aquesta informació és crucial per comparar els guanys de salut esperats de noves intervencions amb les pèrdues de salut degudes al desplaçament de recursos.

Atès que no és factible mesurar la salut perduda en cada decisió de finançament, una alternativa és aproximar l'HOC mitjançant el canvi mitjà en la salut de la població a causa dels canvis en la despesa sanitària global. Si la salut de la població es mesura en QALYs, l'estimació de l'HOC es pot traduir en el cost incremental per QALY de la despesa sanitària actual. Aquesta informació pot servir de base per establir un valor llindar en les anàlisis de cost-efectivitat des de la perspectiva del sistema sanitari.

Estimacions prèvies per a Espanya, utilitzant dades de 2008 a 2012, van situar el cost per QALY produït pel SNS espanyol entre 22.000 i 25.000 €. No obstant això, hi ha una necessitat d'actualitzar regularment aquestes estimacions i d'explorar el paper del biaix per variables omeses.

L'objectiu principal d'aquest estudi és proporcionar una estimació actualitzada i refinada de l'impacte causal de la despesa sanitària a Espanya, que es pugui traduir en una estimació del cost incremental per QALY produït pel SNS espanyol. L'estudi també busca proporcionar un marc que pugui ser rellevant i transferible a altres països amb dades regionals de despesa sanitària i resultats de salut.

Aspectes metològics:

1. Enfocament Economètric: L'estudi va aplicar models d'efectes fixos (FE) utilitzant dades de panel de 17 regions espanyoles des de 2002 fins a 2022. Els models d'efectes fixos regionals i temporals s'utilitzen per tenir en compte factors no observats que puguin explicar tendències nacionals comunes en la despesa i la salut, així com diferències invariants en el temps entre regions.
2. Correcció del Biaix per Variables Omeses: Es va utilitzar el mètode proposat per Oster per avaluar formalment el paper del biaix per variables omeses. Aquest mètode escala els moviments del coeficient per moviments en l'R-quadrat per estimar un coeficient corregit de biaix (β*). En aquest estudi, es va assumir un δ = 1 (selecció equitativa) i Rmax = 1.3 * R̃ (on les variables no observables expliquen una mica menys que les observables).
3. Dades i Variables:
   • Salut de la Població: Mesurada utilitzant la esperança de vida ajustada per qualitat (QALE) mitjana. La QALE es deriva combinant informació sobre l'esperança de vida (LE) i la qualitat de vida (QoL). Es van utilitzar dades d'EQ-5D de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya i l'Enquesta Europea de Salut a Espanya, predient valors d'EQ-5D per grups d'edat-gènere-regió.
   • Despesa Sanitària Pública: Despesa sanitària pública per càpita anual específica per regió i any, obtinguda del lloc web d'indicadors clau del SNS espanyol.
   • Variables de Control: Es va compilar un conjunt de variables de control de rutina de diverses fonts oficials, incloent factors demogràfics, socioeconòmics, d'estil de vida, contextuals i de salut no atribuïbles a la despesa sanitària (com accidents de trànsit o laborals).
4. Derivació del Cost Incremental per QALY: La despesa es va expressar com una elasticitat, interpretada com el canvi percentual esperat en la QALE mitjana de la població donat un augment de l'1% en la despesa sanitària anual. Aquesta elasticitat es va transformar en el cost incremental per QALY utilitzant una fórmula específica.

Resultats

1. Tendències Generals (2002-2022):
   • L'esperança de vida al néixer a Espanya va passar de 79,7 anys el 2002 a 83,05 anys el 2022 (un 4,2% d'augment).
   • La QALE al néixer va augmentar de 73,3 a 75,8 anys (un 3,4% d'augment).
   • No obstant això, la QALE mitjana de la població va disminuir de 39,9 a 37,3 anys. Això es deu a l'augment de la proporció de grups d'edat més grans amb una QALE esperada més baixa, a mesura que la població envelleix.
   • La despesa sanitària pública per càpita es va duplicar, passant de 873 € el 2002 a 1777 € el 2021.
2. Estimació de l'Elasticitat de la Despesa i el Cost Incremental per QALY:
   • Basant-se en models d'efectes fixos amb variables de control, l'elasticitat de la despesa estimada va ser de 0,061, el que es va traduir en un cost incremental per QALY d'aproximadament 34.000 €.
   • L'elasticitat corregida pel biaix (β*), utilitzant el mètode d'Oster, va ser de 0,075, amb un cost incremental per QALY corresponent de 27.000 €.
   • Això significa que els valors estimats del cost incremental per QALY es troben en un rang de 27.000 € a 34.000 € per QALY a Espanya.
3. Impacte del Biaix per Variables Omeses i del COVID-19:
   • L'estudi va trobar que l'impacte estimat de la despesa en salut disminueix quan s'afegeixen anys de dades recents.
   • L'abast del biaix per variables omeses sembla augmentar, particularment quan s'afegeix el període de la pandèmia de COVID-19 (2020-2021). Aquesta troballa indica que la pandèmia ha augmentat el biaix en la relació estimada entre la despesa sanitària i els resultats de salut.
   • Excloure les dades de 2020 i 2021 va resultar en elasticitats lleugerament més grans i estimacions més baixes del cost incremental per QALY (29.883 €/QALY excloent 2020 i 2021; 32.104 €/QALY excloent només 2020).
4. Anàlisis Addicionals:
   • L'impacte estimat de la despesa sanitària en la mortalitat és lleugerament menor que l'impacte en la qualitat de vida (QoL), suggerint que la despesa sanitària podria tenir un impacte més gran en la millora de la QoL de la població que en l'augment de l'esperança de vida. No obstant això, l'impacte en la QoL es va estimar com a només feblement significatiu, probablement a causa de la naturalesa i la menor qualitat i quantitat de les dades.

Conclusions

• Actualització i Comparació: Els valors actualitzats (27.000-34.000 €/QALY) són superiors a les estimacions prèvies per a Espanya (22.000-25.000 €/QALY el 2012). Aquest augment (23-34%) és més gran que la taxa d'inflació durant el mateix període (14% a Espanya). Això suggereix que aplicar només taxes d'inflació per actualitzar les estimacions del cost incremental per QALY no és fiable.
• Transferibilitat: L'enfocament proposat en aquest estudi és directament transferible a altres entorns amb dades regionals sobre despesa sanitària i QALE. Fins i tot quan les dades de QoL no estan disponibles regionalment, l'enfocament de predicció de QALY basat en enquestes de salut pot ser una alternativa.
• Limitacions: Les limitacions inclouen la pobresa d'informació representativa a nivell nacional sobre la qualitat de vida relacionada amb la salut a Espanya (amb l'única enquesta nacional d'EQ-5D realitzada el 2011/12). Les conclusions sobre el biaix de variables omeses depenen de les suposicions aplicades en els mètodes d'Oster.
• Relevància per a la Presa de Decisions: Els valors estimats del cost incremental per QALY proporcionen informació per aproximar els costos d'oportunitat sanitària de les decisions de finançament. Aquesta informació és fonamental per ajudar els responsables de la presa de decisions a avaluar si les decisions de finançament conduiran a millores en la salut de la població. A més, monitoritzar l'impacte de la despesa sanitària en els resultats de salut proporciona informació sobre els canvis en l'eficiència del sistema sanitari al llarg del temps.

En resum, aquest estudi proporciona una estimació actualitzada del cost incremental per QALY produït pel SNS espanyol, situant-lo entre 27.000 € i 34.000 € per QALY, i destaca la importància d'actualitzar regularment aquests valors per donar suport a decisions de finançament basades en l'evidència.

PS. Per cert, mireu on es troba Catalunya, a la capçalera en variació mitjana anual en QALE i bastant endavant en despesa per càpita. Convé aprofundir en això.

Region		2002	2006	2010	2014	2018	2020	2021	2022
Andalucía	LE at birth	78.50	79.63	80.76	81.70	81.73	81.51	81.46	81.86
	QALE at birth	72.25	72.03	72.10	72.46	72.74	74.79	74.76	75.06
	Average QALE	40.13	39.50	38.41	37.82	37.03	37.95	37.68	37.69
	Health spending pc	839 €	1108 €	1262 €	1110 €	1265 €	1459 €	1548 €
Aragon	LE at birth	80.38	81.41	82.18	82.85	83.44	82.38	83.25	83.06
	QALE at birth	74.68	74.98	75.48	75.81	75.63	76.21	76.88	76.71
	Average QALE	37.75	38.05	38.34	37.74	36.78	36.74	37.30	37.05 €
	Health spending pc	951 €	1319 €	1561 €	1478 €	1620 €	1794 €	1890 €
Asturias	LE at birth	79.52	80.19	81.18	82.11	82.64	82.10	82.75	82.46
	QALE at birth	71.29	71.32	73.18	73.49	73.33	74.37	74.85	74.62
	Average QALE	34.05	33.59	34.27	33.35	32.48	32.45	32.70	32.33
	Health spending pc	946 €	1283 €	1588 €	1456 €	1684 €	1913 €	1984 €
Baleares	LE at birth	79.47	80.85	81.56	82.60	82.97	83.11	83.00	82.90
	QALE at birth	72.44	73.54	74.52	74.77	76.15	76.84	76.75	76.67
	Average QALE	39.42	40.12	40.32	39.47	40.24	40.24	40.01	39.61
	Health spending pc	785 €	1115 €	1566 €	1290 €	1477 €	1679 €	1739 €
Canarias	LE at birth	78.59	79.61	81.39	81.86	81.79	82.26	82.12	81.78
	QALE at birth	70.33	72.56	73.01	72.96	73.79	72.87	72.74	72.53
	Average QALE	39.59	40.39	39.67	37.84	37.44	36.09	35.71	35.10
	Health spending pc	904 €	1214 €	1402 €	1347 €	1530 €	1775 €	1888 €
Cantabria	LE at birth	80.11	80.99	82.06	82.78	83.33	83.00	83.63	83.06
	QALE at birth	74.54	74.37	74.22	74.49	75.84	75.46	75.92	75.53
	Average QALE	38.57	37.98	37.19	36.24	36.63	35.75	35.99	35.24
	Health spending pc	1013 €	1403 €	1501 €	1417 €	1589 €	1856 €	1925 €
Castilla la Mancha	LE at birth	80.37	81.68	82.71	83.28	83.42	81.22	83.02	83.33
	QALE at birth	73.93	74.94	74.37	75.53	74.72	74.00	75.34	75.56
	Average QALE	39.19	40.08	39.39	39.24	37.98	36.43	37.57	37.54
	Health spending pc	872 €	1299 €	1619 €	1298 €	1518 €	1797 €	1894 €
Castilla y Leon	LE at birth	80.80	81.94	82.90	83.60	83.92	82.53	83.94	83.68
	QALE at birth	75.11	75.42	75.78	75.12	76.48	74.27	75.30	75.11
	Average QALE	37.78	37.36	36.86	35.63	35.59	33.25	34.06	33.72
	Health spending pc	893 €	1339 €	1503 €	1324 €	1629 €	1936 €	1946 €
Cataluña	LE at birth	80.03	81.28	82.26	83.17	83.40	82.25	83.34	83.49
	QALE at birth	73.54	74.00	74.20	74.59	74.35	75.79	76.64	76.76
	Average QALE	38.67	39.20	38.92	38.48	37.45	38.42	39.07	39.01
	Health spending pc	873 €	1158 €	1455 €	1289 €	1492 €	1861 €	1886 €
Extremadura	LE at birth	79.38	80.43	81.21	82.35	82.53	81.83	82.19	82.40
	QALE at birth	73.04	72.32	72.46	74.76	75.98	75.88	76.17	76.31
	Average QALE	38.77	37.81	37.07	37.68	37.39	36.54	36.62	36.57
	Health spending pc	945 €	1323 €	1659 €	1493 €	1663 €	1831 €	1953 €
Galicia	LE at birth	80.00	80.81	81.93	82.91	83.09	83.33	83.41	83.23
	QALE at birth	71.68	71.42	72.08	72.73	73.68	74.89	74.96	74.83
	Average QALE	35.69	34.74	33.93	33.39	33.58	34.03	33.86	33.50
	Health spending pc	902 €	1229 €	1476 €	1338 €	1530 €	1755 €	1825 €
La Rioja	LE at birth	80.48	81.88	82.95	83.78	83.63	82.50	83.27	83.20
	QALE at birth	75.33	75.21	75.30	75.72	76.86	75.36	75.93	75.87
	Average QALE	39.31	39.19	38.55	38.35	38.41	36.57	37.04	36.84
	Health spending pc	911 €	1553 €	1506 €	1352 €	1498 €	1626 €	1671 €
Madrid	LE at birth	80.81	82.06	83.39	84.20	84.73	82.27	84.56	84.76
	QALE at birth	74.61	75.15	75.58	76.82	76.36	76.15	77.96	78.11
	Average QALE	40.81	41.23	40.88	40.70	39.68	38.79	40.35	40.26
	Health spending pc	829 €	1089 €	1203 €	1187 €	1289 €	1522 €	1558 €
Murcia	LE at birth	78.96	80.27	81.62	82.47	82.64	82.26	82.21	82.05
	QALE at birth	72.13	71.88	70.68	73.52	73.76	74.15	74.12	73.98
	Average QALE	40.73	40.21	38.15	39.55	38.92	38.69	38.44	38.22
	Health spending pc	880 €	1211 €	1612 €	1487 €	1612 €	1810 €	1946 €
Navarra	LE at birth	80.83	82.02	83.68	83.45	84.14	83.33	84.26	83.85
	QALE at birth	74.87	74.75	76.55	75.31	75.41	76.75	77.46	77.14
	Average QALE	39.50	39.46	40.34	38.72	38.61	38.87	39.49	39.04
	Health spending pc	1011 €	1281 €	1601 €	1495 €	1688 €	1908 €	1985 €
País Vasco	LE at birth	80.16	81.49	82.42	83.35	83.65	83.18	83.71	83.49
	QALE at birth	74.75	74.71	74.59	75.43	76.12	76.05	76.45	76.28
	Average QALE	38.41	38.06	37.03	37.09	36.81	36.20	36.37	36.04
	Health spending pc	976 €	1293 €	1685 €	1582 €	1735 €	1948 €	2026 €
Valencia	LE at birth	79.01	80.44	81.55	82.39	82.53	82.32	82.21	82.47
	QALE at birth	73.44	72.00	72.74	74.83	75.22	74.45	74.37	74.56
	Average QALE	39.35	38.08	37.75	38.35	37.85	36.84	36.53	36.54
	Health spending pc	830 €	1106 €	1405 €	1284 €	1486 €	1692 €	1767 €
Valencia	LE at birth	79.70	80.89	82.01	82.84	83.08	82.25	82.96	83.05
	QALE at birth	73.29	73.40	73.70	74.47	74.71	75.14	75.70	75.77
	Average QALE	39.09	38.93	38.36	38.00	37.37	37.15	37.49	37.34
	Health spending pc	873 €	1183 €	1421 €	1289 €	1466 €	1711 €	1777 €

1. LE life expectancy, QALE quality-adjusted life expectancy, pc per capita

Com es mesura el valor del medicament?

 Challenges and reforms in Spain’s health technology assessment system: analysis of criteria influencing medicines’ reimbursement decisions between 2019 and 2022 in Spain

El desori amb l'avaluació econòmica dels medicaments continua. Aquest article resumeix què ha passat recentment. Comparativament amb altres països, Espanya es troba a la cua, com en tants temes.

Resum amb IA.

L'article analitza els criteris que influeixen en les decisions de reemborsament de medicaments al Servei Nacional de Salut (SNS) espanyol i fins a quin punt aquestes decisions han estat recolzades per l'Avaluació de Tecnologies Sanitàries (HTA), considerant la reforma actual de l'HTA a Espanya.

Context de l'Avaluació de Tecnologies Sanitàries (HTA) a Espanya

• Definició d'HTA: L'HTA és una eina basada en l'evidència que serveix de suport per a la presa de decisions sobre el preu i el reemborsament de les tecnologies sanitàries. Tot i que hi ha processos d'HTA establerts en molts països, el seu impacte real en el suport i la informació de les decisions finals no sempre és clar.
• Reforma Actual a Espanya:
  • El Ministeri de Sanitat d'Espanya va publicar a l'agost de 2024 un esborrany del nou reial decret que regula l'avaluació de les tecnologies sanitàries, incloent medicaments, procediments mèdics, dispositius mèdics, proves de diagnòstic in vitro i altres tecnologies relacionades amb la salut.
  • Aquest esborrany de reial decret es va produir després que una sentència judicial de 2023 del tribunal espanyol declarés nul el procés espanyol d'avaluació de medicaments basat en l'Informe de Posicionament Terapèutic (IPT).
  • La reforma també inclou la publicació de la nova estratègia espanyola de la indústria farmacèutica i un projecte d'un nou reial decret addicional que regularà el sistema de preus i reemborsament de medicaments, ambdós publicats a finals de 2024. Aquests documents subratllen l'abast de la reforma del sistema d'avaluació, preus i reemborsament de medicaments a Espanya.
• Rol de l'IPT abans de 2023: Fins al 2023, l'IPT havia de ser el recurs clau per informar la decisió final de reemborsament del Ministeri de Sanitat espanyol. No obstant això, la qualitat dels IPTs era qüestionable i la seva utilitat per recolzar les decisions de preus i reemborsament era incerta, amb diversos autors que destacaven la falta de transparència, governança i bones pràctiques metodològiques del procés espanyol d'HTA i preus/reemborsament.
• Criteris Legals Anteriors: Les decisions de reemborsament s'havien de justificar segons criteris legals, que incloïen:
  • a) Gravetat.
  • b) Necessitats específiques de certs subgrups.
  • c) Valor social i terapèutic dels medicaments i benefici clínic incremental, considerant també la seva rendibilitat.
  • d) Racionament de la despesa pública en medicaments i impacte pressupostari des de la perspectiva del SNS espanyol.
  • e) Disponibilitat d'opcions terapèutiques alternatives per a la condició al mateix preu o inferior al del medicament en consideració.
  • f) Innovació.
• Separació de Funcions en la Reforma: La reforma en curs preveu la separació de funcions per a l'avaluació, el posicionament terapèutic del medicament i la presa de decisions finals. Es crearà una "Oficina per a l'avaluació de l'eficiència de les tecnologies sanitàries" per centrar-se en l'avaluació de l'evidència, mentre que un "Grup per al posicionament de les tecnologies sanitàries" farà una avaluació final basada en l'HTA i altres evidències rellevants, derivant també una recomanació sobre el posicionament terapèutic adequat del medicament.
• Alineació amb la Legislació HTA de la UE: La reforma també arriba en un moment en què es requereix un canvi en línia amb la implementació del reglament HTA de la UE 2021/2282 el 2025. A partir de 2025, els nous productes oncològics i de teràpia avançada seran avaluats clínicament a nivell de la UE, amb els medicaments orfes i tots els nous medicaments seguint el mateix camí en anys posteriors. La legislació permet que cada país realitzi avaluacions addicionals sempre que no dupliquin les avaluacions conjuntes, podent incloure criteris econòmics o ètics.

Metodologia de l'Estudi

• Objectiu de l'Estudi: L'estudi va analitzar els criteris que van influir en les decisions de preus i reemborsament de medicaments al SNS espanyol i va investigar si aquestes decisions van ser recolzades per les avaluacions d'HTA corresponents basades en els IPTs. També va comparar les decisions espanyoles amb les de França (HAS) i Anglaterra (NICE).
• Recollida de Dades: Es van identificar tots els nous medicaments i noves indicacions sotmesos a preu i reemborsament entre maig de 2019 i desembre de 2022 a Espanya. Es van descarregar informes del Comitè Interministerial de Preus de Medicaments (CIPM) i es van vincular amb els IPTs disponibles.
• Anàlisi de Dades: La metodologia va incloure anàlisi descriptiva, proves estadístiques d'associació (Fisher's exact test, Cramér's V), anàlisi de sentiment de text, extracció de paraules clau, anàlisi de decisions i clustering. Es va utilitzar el programari R per a les anàlisis estadístiques.

Resultats Clau

• Mostra d'Estudi: De 477 indicacions terapèutiques, 253 van poder ser aparellades amb un informe HTA (IPT). El 90% d'aquestes eren medicaments hospitalaris i gairebé el 50% eren medicaments anticancerígens.
• Decisions de Reemborsament del CIPM:
  • De les 253 indicacions amb IPT aparellat, 59 (23,32%) van ser recomanades per al reemborsament, 49 (19,37%) van ser recomanades amb restriccions, i 142 (56,13%) no van ser recomanades per al reemborsament.
• Criteris que Influeixen en les Decisions:
  • Les recomanacions positives (n=110) es van associar estadísticament de manera significativa amb els criteris de gravetat (a) i valor terapèutic (c), incloent el benefici clínic i la rendibilitat. Específicament, 86 de les 110 recomanacions positives (78,18%) es van basar en els criteris (a) i (c), i 13 (11,82%) es van basar només en el criteri (c).
  • Les recomanacions negatives (n=143) es van associar majoritàriament amb els criteris basats en l'impacte pressupostari (d) i la disponibilitat d'una alternativa més barata (e). Les recomanacions negatives es van basar principalment en els criteris (c) i (d) (n=46, 32,17%), el criteri (d) sol (n=36, 25,17%), o el criteri (e) sol (n=24, 16,78%).
  • El criteri (f) d'innovació no es va utilitzar per recolzar cap de les 253 decisions.
  • Hi ha una dependència moderada entre les decisions i els criteris (Cramér's V = 0.4601).
• Medicaments Orfes i Anticancerígens: La designació de medicament orfe o el fet de ser un medicament anticancerigen no es van relacionar amb la recomanació final, tot i que una recomanació positiva es va associar amb el criteri (c) en indicacions anticancerígenes.
• Enllaç entre IPTs i Criteris de Decisió:
  • Només 24 de les 253 decisions (9,49%) van esmentar l'IPT en la secció de conclusions del CIPM. Totes, excepte una, van ser decisions negatives.
  • Només el 21,74% dels IPTs incloïen paraules clau alineades amb els criteris de presa de decisions específics. Això indica que una proporció significativa de les conclusions de l'IPT no mencionen explícitament els criteris clau que fonamenten la decisió de reemborsament.
  • De les 166 decisions basades en el criteri (c), només 13 (7,83%) tenien un IPT que mencionava l'avaluació econòmica, i només 6 d'elles incloïen una avaluació econòmica. Només 5 incloïen QALYs (anys de vida ajustats per qualitat).
  • Dels 111 decisions que incloïen el criteri (d), només 5 (4,50%) dels IPTs corresponents mencionaven una anàlisi d'impacte pressupostari, i només 4 d'elles la incloïen dins de l'informe d'avaluació.
  • L'anàlisi de sentiment dels IPTs no va mostrar una associació predictiva robusta amb les decisions finals de reemborsament, suggerint que les decisions del comitè estan influenciades per altres factors no capturats en el contingut textual dels IPTs.
• Comparació Internacional:
  • Espanya i NICE (Anglaterra): No sembla haver-hi una relació entre les recomanacions espanyoles i les del NICE (p-value = 0.1560, Cramér’s V = 0.1172). Això pot ser degut a que les decisions del NICE es basen en criteris de rendibilitat clínica i econòmica, mentre que les avaluacions econòmiques rarament s'inclouen en els informes HTA espanyols.
  • Espanya i HAS (França): Quan es van agrupar les recomanacions del HAS basades en ASMR I a III vs. ASMR IV a V, es va observar una relació positiva entre les recomanacions positives d'Espanya i les ASMR I o III de França (p = 0.001, Cramér’s V = 0.2286). Això suggereix una certa similitud en l'avaluació del valor clínic afegit.

Conclusions i Consideracions Polítiques

• Desalineació entre HTA i Decisions: L'estudi mostra que, fins ara, els criteris utilitzats per justificar les decisions de reemborsament de medicaments a Espanya no s'alineen amb la informació inclosa en les avaluacions HTA (IPTs). L'impacte d'aquests informes en les decisions finals ha estat mínim.
• Manca de Transparència i Coherència: Només al voltant del 10% de les decisions mencionaven l'IPT en les seves conclusions, i només el 22% de les conclusions dels IPTs feien referència als criteris de reemborsament. La incoherència entre els criteris de decisió i les conclusions de l'IPT suggereix que altres evidències, no de domini públic, van influir en la decisió final.
• Oportunitat de la Reforma Actual: La reforma en curs ofereix una oportunitat única per desenvolupar un marc de presa de decisions basat en l'evidència que sigui transparent, rigorós i inclusiu. La separació de funcions proposada podria abordar la desconnexió actual, però calen directrius clares sobre com es realitzarà la fase d'avaluació i com integrarà les avaluacions.
• Necessitat d'un Marc d'Avaluació Transparent: Per a un sistema HTA i de reemborsament robust i transparent, la reforma ha d'abordar les llacunes existents, especialment en la definició detallada del marc d'avaluació, la participació significativa dels stakeholders i la claredat sobre com s'equilibraran els criteris clínics, econòmics i d'altres tipus en la presa de decisions. La manca d'un marc de decisió pot generar inconsistències i minar la confiança en el sistema.

Limitacions de l'Estudi: L'anàlisi es va limitar a la informació de domini públic, i la mostra per a la comparació internacional va ser limitada per les diferències en les avaluacions disponibles en cada país. L'estudi es va centrar principalment en les conclusions de l'IPT, tot i que podria haver-se perdut informació rellevant per als criteris de presa de decisions. Tot i això, la metodologia sistemàtica utilitzada proporciona un enfocament sòlid per analitzar una gran mostra de dades no estructurades.

Sankey plot showing the flow of funding decisions and criteria used for reimbursement’s decisions by the CIPM in Spain between May 2019 and December 2022

Note: (a) Severity, duration and sequalae of the indicated conditions; (b) Specific needs of certain subgroups; (c) Social and therapeutic value of the medicines and incremental clinical benefit considering also its cost effectiveness; (d) Rationing of public spending on medicines and budget impact from the perspective of the SNHS; (e) Availability of alternative therapeutic options for the condition at the same or inferior price to that of the medicine under consideration; (f) Innovation

Reimbursement decisions of the Interministerial Pricing Committee on Medicines (CIPM) of indications that could be matched with a therapeutic positioning report (IPT) between May 2019 and December 2022 in the Spanish National Health Service, and similarities with France (HAS) and England (NICE)

Abbreviations: ASMR: added therapeutic clinical benefit, CIPM: Interministerial Pricing Committee of Medicines; EMA: European Medicines Agency, HAS: Haute Autorité de santé, IPT: Therapeutic Positioning Report, NICE: National Institute for Health and Care Excellence

Quant costa una atenció urgent a un hospital?

Amb les dades de l'informe de la Sindicatura, podem obtenir la informació detallada de quant costa una urgència a l'Hospital Arnau de Vilanova, 193 €.

El cost tant baix del risc vital immediat només s'entèn perquè s'han traslladat costos a hospitalització o els malalts han traspassat, és comparativament massa baix.

Dada interessant, a Catalunya el 10,4% de les urgències no són urgents. Si el cost mitjà és el d'aquest hospital, llavors ens podem estalviar 33,4 milions €. A l'Hospital Arnau de Vilanova es tarda 88 minuts en resoldre les no urgències. Caldria estimar l'impacte que han representat per a les urgències de veritat.

Sorprèn que a urgències nivell 1, risc vital immediat, es tardin 20 minuts en la primera atenció. Convé que algú ho revisi.

Ensucrats fins al capdamunt

 The World of Sugar: How the Sweet Stuff Transformed Our Politics, Health, and Environment over 2,000 Years

Aquí teniu un resum detallat del llibre amb IA "The World of Sugar: How the Sweet Stuff Transformed Our Politics, Health, and Environment over 2,000 Years" d'Ulbe Bosma.

El llibre explora l'impacte global del sucre al llarg de dos mil anys, abastant la seva influència en la política, la salut i el medi ambient. Un dels objectius de la recerca, segons s'indica en les notes, és reequilibrar la història del sucre que sovint se centra en l'Atlàntic, incloent la producció a Àsia.

Històricament, el sucre preindustrial es classificava principalment pel seu nivell de refinament i gra. A diferència del tabac, que tenia atributs associats a la seva procedència, el sucre "entrava en aquest món sense cognom", i les botigues a Europa en temps de l'abolició el venien embolicat en papers de diferents colors per indicar la seva qualitat, mentre que altres productes es publicitaven per la seva origen, com la mostassa de Dijon o el rom de Jamaica. La història primerenca del sucre en el Mediterrani medieval inclou la seva indústria a Xipre, el Llevant, Egipte, Granada a Espanya i Sicília.

La producció de sucre a les Amèriques va estar profundament lligada a l'esclavitud. A Cuba, la liberalització del comerç d'esclaus per part de la Corona Espanyola va ser impulsada per figures com Francisco Arango y Parreño, que la veia com una manera d'alliberar el comerç de "restriccions mercantilistes". L'esclat de la revolució a la veïna Saint Domingue (Haití) el 1791 va ser vist per Arango y Parreño com una oportunitat per a Cuba, ja que Saint Domingue era el major exportador mundial de sucre, i va instar el govern espanyol a aprofitar la situació. L'influx de plantadors francesos i divuit mil esclaus que escapaven de la revolució a Saint Domingue va beneficiar la producció de sucre a Cuba, aportant coneixements sobre la construcció d'"enginyos" (molins de sucre) d'última generació. Com a resultat, les exportacions de sucre de Cuba van augmentar significativament en la dècada posterior a la revolució.

La tecnologia va tenir un paper important en l'augment de la producció. La introducció de la paila de buit per enginyers com Derosne & Cail va ser crucial. Charles Derosne, un dels fabricants, fins i tot va viatjar a Cuba el 1841 per supervisar l'adaptació del seu equipament a les condicions locals i va escriure un fulletó sobre la tecnologia, traduït per José Luis Casaseca, cap del Departament de Química de la Universitat de l'Havana i protegit d'Arango y Parreño. Aquesta innovació tecnològica va ser descrita per Casaseca com la "Revolució Industrial de Cuba". L'adopció d'aquestes pailes es va estendre ràpidament a Cuba i també va tenir lloc en altres regions productores de sucre com Java, Martinica i Louisiana. Jean-François Cail, soci de Derosne, també va construir una fàbrica de sucre de remolatxa a Ucraïna per demostrar la tecnologia.

Malgrat els avenços tecnològics, el sistema de plantació es basava principalment en el treball d'esclaus, especialment a l'Amèrica. Es calcula que una gran proporció dels africans transportats durant el tràfic transatlàntic d'esclaus estaven destinats a plantacions de sucre. A Pernambuco, Brasil, gairebé el 70% de la població esclavitzada estava directament involucrada en l'economia sucrera. A Louisiana, 139.000 dels 229.000 esclaus treballaven en plantacions de sucre; a Cuba, aproximadament 300.000; a Puerto Rico, 50.000; i a Surinam, 18.000. La persistència i el "ressorgiment" de l'esclavitud en certes regions, sovint anomenada la "Segona Esclavitud", es discuteix en el llibre.

La vida dels esclaus a les plantacions de sucre era dura. Les notes fan referència a la nutrició i l'economia domèstica dels esclaus. La resistència a l'esclavitud es va manifestar de diverses maneres.

Després de l'abolició de l'esclavitud en moltes regions, van sorgir noves formes de treball i conflicte laboral. Es va utilitzar treball contractat (indentured labor), particularment a l'Índia i altres llocs. També es va practicar el metayage (aparcera), per exemple, a les Illes de Barlovento britàniques. Les condicions laborals a les plantacions de sucre van portar a la mobilització de treballadors i vagues en diverses regions com Hawaii, Cuba, Puerto Rico, les Filipines i els Estats Units (en la indústria de la remolatxa sucrera). El llibre esmenta la pobresa, les condicions de vida i la fam en les zones de producció de sucre. Economistes com W. Arthur Lewis van estudiar el treball i el desenvolupament econòmic en les economies de plantació.

El llibre també tracta les dimensions polítiques i socials. A Brasil, figures com Karl Friedrich Philipp von Martius i Francisco Soares Franco promovien polítiques per "emblanquir" la població i marginar la població africana, veient-la com un obstacle per al progrés nacional. Els canvis en la legislació hipotecària i el finançament van ser importants en l'estructura de la indústria sucrera. La influència dels creditors i la desaparició de les "habitation-sucreries" a Guadalupe després de l'abolició són esmentades. L'ascens de grans companyies i el concepte de l'"American Sugar Kingdom" són examinats, incloent la intervenció dels Estats Units en llocs com la República Dominicana i Puerto Rico. La relació entre els grans plantadors i la burgesia a Cuba, Louisiana, Brasil i Hawaii també es descriu. Les notes també mencionen la relació entre el sucre i les identitats nacionals.

Pel que fa a la salut, a part de formar part del subtítol, les notes esmenten la connexió del sucre amb la diabetis tipus 2 i l'oposició de "grups d'interessos creats" a les mesures basades en la ciència contra el sucre. El llibre també aborda l'aparició d'edulcorants artificials com l'aspartam i l'estèvia, i la controvèrsia al voltant de la seva seguretat, involucrant figures com Donald Rumsfeld i empreses com Tate & Lyle.

L'impacte ambiental també és un tema. Les notes mencionen la depleció de combustible (fusta) a l'est del Brasil com a conseqüència de la producció de sucre.

El llibre "The World of Sugar" ofereix una perspectiva global sobre com un producte bàsic com el sucre ha modelat societats, economies i paisatges arreu del món, des de les primeres produccions fins a la indústria moderna, posant un èmfasi particular en les dures realitats del treball, sovint forçat, que ha estat històricament la seva base.

PS. Més sobre el sucre.