Els fonaments del leviatan farmacèutic

 El passat 12 de març sense que gaire gent se n'adonés va passar un fet singular. En un consell de ministres es va aprovar la creació d'una empresa farmacèutica "pública", Terafront Farmatech. Dic "pública" perquè qui acorda el seu naixement és el govern. Ho va fer per la porta del darrera, sense fer soroll. La fórmula és: el CDTI té una empresa anomenada Innvierte Economía Sostenible SICC S.M.E, i aquesta empresa ha de fer una pacte negociat per a constituir una societat amb participació privada dedicada a teràpies avançades. Per descomptat, aprofitant que es pot amanir amb fons europeus i PERTE i el que calgui. El capital serà de 74 milions € i decideixen el la participació privada serà per part de dues empreses decidides digitalment ( a dit, fórmula democràtica i transparent): ROVI i Insud  Pharma. I curiosament, aquestes dues empreses tindran el 51% del capital, serà doncs empresa privada (!). I ja hem tancat el cercle. Aquests són els fonaments del leviatan farmacèutic. 

El leviatan (en hebreu: לִוְיָתָן, Livyatan, Liwyāṯān, "cargolat") és un monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, es fa servir sovint per designar forces incontrolables o criatures de grans proporcions. L'empresa "pública" ja s'ha dissenyat privada, incontrolable, i el sector públic no té els drets de decisió. Ara bé, les dues empreses privades tenen accés a fons europeus  i PERTE sense necessitat d'aplicar a un concurs, en la mesura que el CDTI els aportarà. Accés a recursos financers fàcils i barats, baratíssims. Magnífic. Endavant les atxes.

Això té un nom i se'n diu capitalisme clientelar, "crony capitalism", "capitalismo de amiguetes" executat des del socialisme. Això ha passat davant els ulls de tothom sense que ningú en digués absolutament res.

Ara no és moment de debatre si cal o no una empresa farmacèutica pública o si aquestes empreses estan qualificades per a teràpies cel·lulars. Senzillament és moment de dir prou i fer marxa enrera a aquest tipus d'enginyeria clientelar opaca. Tant sols afegiré una dada addicional, totes dues empreses són de MADRID, "com no podia ser d'una altra manera".

Antoni Rosal al KBR

Talment podrien il·lustrar perfectament la teranyina del capitalisme clientelar

L'asfíxia premeditada del sistema públic de salut (2)

 Estadística de Gasto Sanitario Público (EGSP)

Fa unes setmanes deia que el 2021 estàvem a la cua en despesa sanitària respecte el PIB (deixant de banda Madrid) amb un 6,1% . L'estimació feta fa pocs dies a un document CRES diu:

Es mostra una insuficiència del finançament de la despesa pública a l’entorn de tres mil milions d’euros l’any 2021 , el 22% de la despesa pública registrada el mateix any, percentatge en decreixement des del més de 55% de l’any 2014; i un escreix en despesa privada entorn del 13% de la corresponent despesa privada registrada l’any 2021, tendència cap a l’escreix començada l’any 2017. Observem, així, un tancament de la bretxa de finançament públic; dels quasi cinc mil milions estimats en l’anterior treball als tres mil milions de l’actualitat. En par t, aquest tancament resulta de la crisi de la Covid, que va suposar un increment de recursos superior a la resposta donada pels països comparats.

Doncs ara acaba de sortir l'estadística de 2022 i atenció, enlloc d'augmentar la proporció de PIB, disminueix i ens quedem a 5,7% del PIB de despesa sanitària pública. És a dir l'asfíxia premeditada segueix avançant com diu el manual. Podeu comprovar vosaltres mateixos com sempre anem per sota la mitjana en despesa sanitària pública respecte PIB i qui sempre va per sobre. A la pàgina 156 d'aquest document podeu comprovar la sèrie estadística de 20 anys d'asfíxia premeditada a la despesa sanitària.

Si hi hagués una estadística de més dècades encara ho tornaria a confirmar. I jo em pregunto, pel sol fet de ser catalans estem condemnats a gastar menys en sanitat pública respecte el nivell de riquesa que generem? quin és el motiu? quina és la justificació? qui és capaç de donar una explicació?. Pel sol fet de ser catalans hem de pagar més impostos que altres?

I si no hi ha ningú a l'altra banda que contesti, aleshores cal preguntar, com és possible que no diem prou a aquest drenatge a aquesta asfíxia premeditada i acabem d'una vegada amb la qüestió?. El problema és a la nostra teulada, i l'asfíxia no afecta només a la despesa sanitària, és fruit d'un dèficit fiscal perfectament travat.

PS. Gastem la mateixa proporció de PIB que Grècia. No sé si allà també tenen taules de diàleg.

PS. A més, des de Madrid venen a invertir per augmentar en l'oferta privada, una vegada des d'allà s'ha contribuït hipòxia pública. Un problema per una solució.

PS. Hi ha a més a més un 8,5% de despesa no territorialitzada (uns 8.000 milions €). Aquest és un forat negre (Madrid). Aquestes són dades comparables amb metodologia OCDE.

El fiasco del sistema de salut colombià

OECD Reviews of Health Systems: Colombia 2016

Ara fa 30 anys es van posar en marxa las Entidades Promotoras de Salud a Colòmbia. Això es produïa en el marc d'una proposta coneguda com "Competència Regulada" o "Managed competition". Ara el sistema ha col·lapsat, una rera l'altra han anat caient les EPS i l'Estat ha hagut d'assumir-ne la gestió. Era coneguda la seva inviabilitat , però de forma sobtada l'edifici s'ha esfondrat.

El total d'EPS intervingudes suma 25 milions de persones. Això és molta gent i s'ha hagut de fer de cop. I encara és aviat per comprendre què ha passat en detall. El que si sabem és què va suposar el model d'EPS.

La revisió que va fer l'OCDE deia:

Insurance coverage has risen rapidly from 23.5% of the population in 1993 to 96.6% in 2014. Affiliation increased most rapidly in the poorest quintiles (from 4.3% in 1993 to 89.3% in 2013) and in rural areas (from 6.6% in 1993 to 92.6% in 2013). Likewise, in 1993 out-of-pocket spending made up 52% of total national expenditure on health. By 2006, this had fallen to less than 15%, and remains one of the lowest figures in the region.

Per tant s'estava venent com un model d'èxit en termes de millora de la cobertura. Però com vinc dient repetidament el mantra de la cobertura universal no pot oblidar el de l'accés segons necessitat i la qualitat. L'informe ja anunciava la necessitat d'afrontar reptes profunds dins les EPS:

 The envisaged model of managed competition between payers, for example, has not convincingly materialised in practice, resulting in weak incentives quality and cost at the provider level. A primary goal must be to ensure that the insurers and purchasers of care (Entidades Promotoras de Salud, EPS) evolve into effective and efficient purchasers of care, understanding population health care needs, engaging in prevention and early detection, and awarding contracts to providers based on robust measures of quality and outcomes

I en aquest sentit, el paper de les EPS deixava encara molts aspectes sense resoldre. L'informe no es va tenir en compte i ara se n'ha obtingut els resultats. El govern com a regulador no pot esperar que la reforma es faci per generació espontània. Calien canvis des de feia temps i es van deixar per més endavant. La corrupció i el frau que s'havien instal·lat al sistema de salut han corcat definitivament un model que estava dissenyat perquè aquests ingredients contribuïssin al resultat obtingut.

Amb aquest fiasco del sistema, també s'enfonsa el model de competència regulada d'Alain Enthoven i acaba a la paperera de la història. Ara fa una dècada ja ho vaig explicar, ha tardat, però finalment, ha succeït.

Els efectes de la globalització dels subministraments mèdics

 Securing Medical Supply Chains in a Post-Pandemic World

En un món globalitzat, el subministrament de medicaments i dispositius depèn d'una cadena on hi ha riscos que es trenqui en qualsevol moment. Durant la pandèmia ho vam veure. Però no cal pensar en pandèmia, molt abans ja teníem dificultats de subministrament de medicaments genèrics.

L'informe de l'OCDE ens explica la situació i suggereix algunes estratègies i capacitats necessàries per afrontar-la. El gràfic següent resumeix el que cal fer:

Més enllà de tot el que diu aquest document cal consultar també el de EMA: Good practices for industry for the prevention of human medicinal product shortages (2023). 

La imprescindible planificació sanitària

 Health Services Planning

A aquest llibre hi trobareu els materials essencials per a la planificació sanitària. I aquests són els temes que tracta:

Introduction to Health Services Planning

An Overview of Health Planning

The Social and Health Systems Context for Health Services Planning

The Changing Environment for Health Planning

Health Services Demand and Utilization

The Planning Process

The New Community Assessment Process

The Planning Audit

Strategic Planning

Marketing Planning

Business Planning

Research Methods for Health Services Planning

Information Sources and Data Management

The Future of Health Services Planning

 

Els foscos intermediaris del sector salut

 The Healthcare Value Chain. Demystifying the Role of GPOs and PBMs

Un llibre que explica què fan els intermediaris del sector salut als USA. Avís, per aquí aprop també en tenim.

Índex:

Caution: Entering Dark Territory

The Challenge of Complexity: Chains, Channels, Customers (and Value Too)

Group Purchasing Organizations (GPOs)

Group Purchasing Organizations (GPOs): An Overview

The GPO Chronicle, Part I: 1910–2000—The Players, Market Structure, and Market Conduct

The GPO Chronicle, Part II: 2000–2010—New Judges of GPOs: The Press, the Senate, and the Courts

GPO Performance: A Review of the Literature

Summary: GPOs’ Pro-competitive and Welfare-Generating Benefits

GPOs: Differentiated or Commoditized?

Pharmacy Benefit Managers (PBMs)

PBMs and the Ecosystem of Prescription Drug Benefit Contracting

The PBM Chronicle in the Twentieth Century

PBM Tailwinds in the New Millennium: Specialty Drugs, Specialty Pharmacies, and Insurance Expansion

PBM Headwinds in the New Millennium: Court Challenges, Merger Scrutiny, and Congressional Hearings

Looking Under the Hood: PBM Contracts

S'acosten retallades, estrenyeu-vos el cinturó

Tots aquells que es van omplir la boca durant una dècada sobre les retallades i la seva necessària reversió estan apunt de ser testimonis i actors imprescindibles de les noves "retallades" que tenim ben a prop. Ho dic perquè va passar per alt que al final de la presidència espanyola el passat mes de desembre de 2023 es va arribar a un nou acord sobre regles fiscals a Europa. I què diu l'acord? doncs que tornem a la regla del 3% de dèficit respecte el PIB i 60% de deute respecte el PIB, i qui no hi arribi a sobre tindrà penalització. Aquest seria el resum dels resums. Quan entres a la lletra petita, llavors ja veus que això no pot ser d'avui per demà i que caldrà una transició. I que els pagaments per interessos tindran una consideració especial, i que les despeses de defensa també i...

I quan té efecte tot això? Doncs el 2025 comença de veritat. Però ja podem veure que l'onada que s'acosta té traducció a qüestions concretes. La disminució de 200 contractes eventuals a l'Hospital de Vall d'Hebron és el detonant de la situació. En conjunt cal reduir despesa per import 33 milions e d'un pressupost de 980, un 3,3% aquesta és la magnitud de la retallada a aquest hospital en concret. Però això és només el primer senyal, n'estic convençut.

I per què ara retallades? Doncs sobretot perquè l'expansió justificada de despesa de la pandèmia no s'ha corregit acuradament després de la pandèmia. I ja he explicat com el darrer any hem gastat un 30% més del que estava pressupostat. I en segon lloc perquè Europa ho exigeix, malgrat que ningú hi presta atenció per ara.

Per tant, l'onada de noves retallades només ha fet que començar. Encara que haurem de dir-ho d'una altra manera, no són retallades en realitat. Senzillament, haurem de gastar el que s'ha pressupostat i prou, tal com hauria d'haver estat sempre.

Antoni Campañà

Cal augmentar la dosi de competència als medicaments genèrics

 Sistema de precios de referencia en España y una propuesta para su reforma

Vaig assistir a un seminari d'interès sobre els preus de referència dels medicaments genèrics on es va explicar que caldria fer per millorar. I és clar, el primer que cal és un bon diagnòstic. Això és el que va aportar David Epstein amb claredat. Va insistir en aquesta frase escrita per Fèlix Lobo fa una dècada (!):

“los incentivos para las empresas para reducir los precios son bajos y el incentivo para la colusión explícita o tácita es alta”

Cal esperar una dècada en corregir aquesta situació?. L'afirmació és contundent i el que cal és comprovar si és així.  Diu:

"el mercado español es muy competitivo, pero los descuentos repercuten en el precio de adquisición negociado entre los fabricantes y las farmacias ambulatorias"

Que sigui competitiu vol dir aquí que hi ha rivalitat perquè hi ha molts competidors, no necessàriament que s'assoleixi el preu més baix. La reducció de preu als 2 anys d'entrar el genèric al mercat es manté en un 40%, mentre que a Suècia s'assoleix un 70% de reducció (dades de 2014). I amb dades més recents, agafant un índex de preu de genèric base 100 a Europa, Espanya és un 8 % superior a la mitjana, i Suècia un 55% inferior.

Què cal fer? Doncs en primer lloc admetre que el sistema no funciona. I això ho ha dit molta gent, moltes vegades. Que la transferència de rendes cap a intermediaris és poc transparent, que falten genèrics i presentacions concretes a les farmàcies, que hi ha algú que ho promou i no és per casualitat...tot això ho sabem.

I en segon lloc, el que cal és reformar-lo. No vull aquí apostar pel sistema suec, té aspectes controvertits també ("the winner takes it all" al medicament del mes). El que si cal és prendre decisions valentes i no només fer petits retocs mitjançant el decret d'octubre passat i així satisfer a la parròquia. Però no ha acabat aquí, ara hi ha en audiència pública un altre decret.  I queda molta feina per fer i no tenim cap competència per decidir.

PS. Al diari EP, un resum en una frase: "no deja de ser chocante que España sea el único país de nuestro entorno que obliga a todos los medicamentos equivalentes, ya sean genéricos (y biosimilares) o de marca, a venderse al mismo precio si quieren ser financiados por la sanidad pública. Esto da lugar a unas inercias perniciosas que evitan la competencia real". I l'article de context.

PS. I després només assenyalar que hi ha només un "economista" a la DG...

Però aquest no és pas el marge d'intermediació final. Cal conèixer els descomptes addicionals que obtenen els majoristes per part dels fabricants de genèrics, i cal afegir-lo sobretot a les farmàcies que majoritàriament són els darrers propietaris de majoristes en molts casos.

La despesa farmacèutica creix

La despesa farmacèutica pública en receptes va ser de 1.787 milions €, un 3,7% més. El nombre de receptes va augmentar un 3,5%, i el preu un 0,2%. La despesa farmacèutica dels hospitals va arribar als 1.894 milions € un 5,95% més que l'any anterior. Vam gastar 3.681 milions €, uns 462€ per habitant. Penseu que només en el joc online hi dediquem 3.000 milions€ 376 € per habitant. Aquest és el patró, la despesa hospitalària creix més i ja és superior en cost total a totes les receptes dispensades a les farmàcies.

Molta gent no n'és coneixedora d'aquesta realitat. Es pensa que la despesa farmacèutica és la de les farmàcies, i és cert que hi ha despesa hospitalària però no és tant rellevant. Tot plegat s'ha produït en la mesura que hi ha teràpies avançades que requereixen l'administració a l'hospital, i també en altres casos perquè s'ha preferit aquest canal per l'accés al medicament perquè no té els cost de distribució tant alt.

Si voleu més informació, vaig referir-m'hi fa temps aquí.

PS. Les dades de farmàcia hospitalària cal consultar-les a la part forana, no les trobareu pas per aquí.

Els nirvis de la indústria farmacèutica europea (2)

Reform of the EU pharmaceutical legislation

Ara fa un any la Unió Europea va proposar una nova directiva per a regular la indústria farmacèutica. A Data d'avui encara està en debat i s'espera que el plenari de la setmana que ve arribi a alguna conclusió. Però serà el nou Parlament que sorgirà de les eleccions de juny qui se n'haurà d'encarregar que arribi a bon port.

El debat amb la indústria s'ha centrat en la protecció del monopoli. Ara se'n diu protecció de l'exclusivitat però estem parlant del mateix. Diuen que han acostat posicions. Jo el detall concret el desconec i vull pensar que suposarà una millora per a tots els ciutadans de la regulació desfasada que hi ha ara.

Medicines for Europe, el lobby de genèrics, manté posicions enfrontades amb EFPIA, el lobby del monopoli. A data d'avui no sé qui en traurà més profit. Fa sis mesos hi havia nirvis, crec que a hores d'ara encara n'hi ha.

Joan Longas

CAR-T a preu assequible

Cutting-edge CAR-T cancer therapy is now made in India — at one-tenth the cost

Les teràpies CAR-T són una realitat i han modificat substancialment el curs de tractament del càncer. A la confrontació acadèmia-indústria s'hi afegeix ara un altre actor: Inmuno ACT, a Nature podeu trobar el detall del que representa: oferir el tractament a la desena part del seu cost. Després de l'acord amb l'hospital Clínic, amb Inmuneel (també de la Índia), ara aquesta empresa amb connexions amb el gegant industrial Tata, ofereix un salt rellevant.

NexCAR19 is similar to its US counterparts, yet distinct in key ways. Like four of the six CAR-T therapies approved by the US Food and Drug Administration (FDA), it is designed to target CD19, a marker found on B-cell cancers2. However, in existing commercial therapies, the antibody fragment at the end of a CAR is typically from mice, which limits its durability because the immune system recognizes it as foreign and eventually eliminates it. Therefore, in NexCAR19, Dwivedi and her colleagues added human proteins to the mouse antibody tips.

Tot plegat és l'anunci de la innovació que ve. Estem acostumats a que Índia i Xina siguin subministradors de principis actius genèrics. En realitat s'està teixint la base perquè els medicaments innovadors sorgeixin allà amb agilitat. I no només medicaments, també els subministraments mèdics.

 Joana Biarnés

Parlem en català a l'àmbit de la salut

Ensenya’m la llengua

VOCABULARI I LLENGUATGE POPULAR AL VOLTANT DE LA SALUT, LES MALALTIES I ELS REMEIS

Estem fotuts. Només llegiu una mica d'aquest llibre i veureu com el parlar català s'ha anat perdent en l'àmbit de la salut. Us encoratjo a llegir-lo i difondre'l. Tinc les dues edicions, la segona revisada i ampliada. El treball fet pel metge Antoni Beltran (Matadepera, 1955), canetenc i ganxó d’adopció, és extraordinari i tant de bo servís perquè ens adonéssim que cal parlar només en català quan anem al metge.

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

Aquest llibre, escrit per Antoni Beltran i amb il·lustracions de Josep M. Pous-Culí, vol ser una eina per recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de fer el mateix amb el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Doctor, només de pensar-ho ja em venen rimbomboris»

 

Dempeus sobre espatlles de gegants

Sid Mukherjee: On A.I., Longevity and Being A Digital Human

En aquest link a veritats fonamentals (ground truths) sobre longevitat, IA i els humans digitals https://open.substack.com/pub/erictopol/p/sid-mukherjee-on-ai-longevity-and?r=284kv6&utm_campaign=post&utm_medium=web trobareu una magnífica entrevista d'Eric Topol a Sid Mukherjee. Molt interessant i profund, tres quarts d'hora de podcast per a reflexionar.

Atenció al minut 35, i a tot el que diu després. En parlaré dilluns.

Al link hi trobareu també la transcripció que la podeu passar pel traductor si voleu.

El trilerisme pressupostari (5)

En un món connectat, difondre informació pública sense poder comprovar-ne la font hauria de ser considerat una falta, com a mínim. Ho dic perquè ja fa unes setmanes es va publicar que la despesa sanitària pública de 2023 va ser de 15.129 milions €. I en canvi, la informació pública oficial que ofereix l'Informe Mensual d'execució de desembre (p.77) diu que el 2023 es va gastar 14.351 milions €. 

On és la boleta? Algú ho sap millor que tots nosaltres, ciutadans sincers que paguem els impostos i nodrim el pressupost. Jo només sé que entre una xifra i l'altre hi ha una respectable diferència de 778 milions €.

També sé que l'any 2023 hi havia un pressupost de 11.637 milions €, i que la informació oficial em diu que s'ha gastat un 23,3% més del que es va pressupostar. I si hi afegeixo la informació extraoficial no contrastable citada al Parlament, llavors arribem a la impressionant xifra del 30%!!!

Un 30% de desviament pressupostari és una vergonya internacional de la gestió pública. És una xifra només superada en temps de pandèmia, on acceptaríem que hi havia justificació sobrada. Ara no, ens trobem davant el descrèdit màxim de la gestió pressupostària.

Com ja vaig explicar, el cercle del dèficit té un cost, no surt gratis. El dèficit es converteix en deute, el servei del deute són els interessos i amortització de préstecs que cal pagar i d'això no te n'escapes. La xifra total de la Generalitat  a hores d'ara és que tenim un 31% del PIB català en deute, 86.713 milions €. Al pressupost de 2023 s'havia previst per al programa de deute públic una quantitat equivalent gairebé al pressupost de salut de 2023, són venciments i interessos per import 11.417 milions € (p.301). Gastem tant en interessos, amortització de préstecs i despeses financeres del conjunt de la despesa pública, com el que gastem en salut!!! Aquestes són les prioritats socials.

El trilerisme pressupostari té un impacte directe en el benestar dels ciutadans. Tot el que va a despesa financera deixa d'anar a despesa real en prestacions de salut. És clar que la despesa financera és necessària per a la inversió. Però també caldria que el trilerisme amb la despesa corrent tingués conseqüències electorals, i em temo que això no acabarà passant factura als governants si els ciutadans no en tenen coneixement perquè els mitjans no ho difonen.

PS. Si us interessa el trilerisme com a fenòmen singular instal·lat a la nostra realitat, aquí hi ha més material.

PS. Tot això no ho veureu explicat als mitjans. Ningú no mossega la mà de qui li dona el menjar.