A much-needed start: soda tax

Soda Politics: Taking on Big Soda (and Winning)

Obesity is a top concern on public health. Personal and collective responsibilities are linked. The concrete issue is the following one: government may require manufacturers to release information to consumers (about calories, composition, etc.), but is there anything else that he can do?
Current strategies fall short to achieve the goals of obesity reduction. Nutritional labels are not enough, are taxes an option?. Some countries have already implemented taxes on fizzy drinks, fat or salty foods. There are complex technical issues to be considered. However, The Economist says that taxes on fizzy drinks seems to work as intended. If this is really so, then there is a much-needed reason to start in this way.
Marion Nestle in her latest book "Soda Politics" provides the hole list of arguments. Any regulator should read in detail the book, specially part IX on "Advocacy: Soda caps, taxes and more", and take into account her recommendation:

 Let me acknowledge immediately that advocacy to reduce soda intake faces special challenges that distinguish it from advocacy for reduction of alcohol, tobacco, or junk foods. Like these other industries, the soda industry sells relatively inexpensive products that are available in almost every corner of the globe. Like them, this industry is extremely wealthy. Also like the others, health is the industry’s Achilles’ heel. But in sharp contrast to companies selling junk food, alcohol, or tobacco, Coca-Cola and PepsiCo consistently rank among the most admired, respected, and honored companies in the world. Health and environmental advocates must recognize the power of this favorable public perception when encouraging others to resist it.

PS. A must read. Understanding 25 years of health policy in Catalonia, released in this journal: Referent. You'll find an article that I have written for the occasion.

Lab tests and biomarkers regulation: a pending topic

La regulació de proves diagnòstiques i biomarcadors: una assignatura pendent

Pere Ibern

Centre de Recerca en Economia i Salut. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.

ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 98, NÚMERO 4, octubre / novembre / desembre 2015

http://www.acmcb.es/Portal/academia/Publicacions/Annals/Article/_eUM6Y0IFwOjYx8pCJ5Bx15ay5J1m7qc6wEtj4brzgoIIUpHpSJRmF06atHkGpIiX2pkBCC6HLMLzC5Sk3H_dIR1o3PfH30UE

Introducció

A partir de l’any 2010, a Europa va augmentar la preocupació per la seguretat i l’eficàcia dels subministraments mèdics i proves diagnòstiques. Les alertes relatives a la seguretat de les pròtesis mamàries PIP (Poly Implant Prothèse) van ser-ne el detonant. El Parlament europeu va iniciar una revisió de la regulació existent perquè la considerava desfasada i insatisfactòria per assolir els objectius que pretenia. L’any 2012 es van publicar les propostes de nova regulació, però malauradament el cicle electoral no va permetre la seva aprovació. Recentment, el mes de juny de 2015 s’ha publicat la nova proposta que conté múltiples esmenes i tracta d’arribar a un consens definitiu. Si tenim en compte que la regulació actual relativa a proves diagnòstiques és de 1998, i que es proposa un termini de 5 anys per a la seva aplicació, hauran passat efectivament més de vint anys sense adaptar-ne la regulació en un context d’innovació tecnològica accelerada.

La medicina estratificada

La regulació per a protegir la salut dels ciutadans hauria de seguir un procés paral·lel al canvi tecnològic i la innovació, però sabem que es produeixen retards notables en la presa de decisions públiques. Així, per exemple, en aquestes dues darreres dècades hem estat testimonis de l’eclosió de la medicina estratificada¹. Entenem per medicina estratificada aquella que millora els resultats de salut i la capacitat predictiva mitjançant la utilització de biomarcadors. Les condicions necessàries per desenvolupar la medicina estratificada són tres: un mecanisme biològic singular que aporti respostes diferencials dels pacients a la teràpia, unes opcions terapèutiques múltiples que ofereixin respostes heterogènies i un biomarcador clínic que relacioni les teràpies amb una subpoblació de pacients que probablement mostrarà una resposta diferencial. L’aparició de proves diagnòstiques complementàries (companion diagnostics), una de les modalitats de biomarcadors, permet l’estratificació de pacients i la selecció de medicaments i dosi; així augmenta l’eficàcia i es redueixen els efectes adversos.

L’Agència Europea del Medicament (EMA, sigla de l’anglès European Medicines Agency) havia autoritzat fins a 20 medicaments oncològics a principis de 2014 que inclouen un biomarcador farmacogenòmic (Tau1a 1)². L’aplicació acurada de la medicina estratificada té la singularitat de reduir la mida del mercat potencial de la medicina empírica, quan s’administra als pacients que presenten una característica determinada. Aquest fet té implicacions múltiples en relació al preu i el retorn de la investigació, qüestions que ara són de gran actualitat.

TAULA 1. Medicaments oncològics autoritzats per l’Agència Europea del Medicament a principis de 2014 que inclouen un biomarcador farmacogenòmic²

Abreviacions: UE: Unió Europea; DCI: Denominació comuna internacional; ACA: Assaigs clínics aleatoritzats.

La dificultat essencial rau en l’avaluació de les proves diagnòstiques complementàries en la mesura que presenten nous reptes desconeguts fins el moment³. Els tres àmbits on el regulador ha d’oferir resposta són: validesa analítica (la fiabilitat i precisió per detectar la variació genètica d’interès), validesa clínica (fiabilitat i precisió per detectar pacients amb la malaltia d’interès) i utilitat clínica (possibilitat que aporti una millora en la salut). Tradicionalment, l’enfoc de l’avaluació de les proves diagnòstiques ha estat en la validesa analítica; amb la medicina estratificada cal anar més enllà i relacionar-ho conjuntament amb l’opció terapèutica.

Actualment, els biomarcadors són considerats per la regulació europea de diagnòstic in vitro com de baix risc i, per tant, no calen dades d’eficàcia clínica o utilitat clínica per a la seva adopció. A la proposta de nova regulació hi ha un canvi de classificació i es consideren classe C, és a dir, que tenen un risc moderat per a la salut pública o un alt risc individual. En aquests casos, el procediment actual d’autocertificació ja no serà suficient; caldrà aportar informació precisa de validesa analítica i clínica i d’utilitat clínica a les entitats certificadores. El procés de coordinació amb l’EMA encara no està definit i aquesta és una mancança important. Les diferències entre la regulació europea i la dels Estats Units són notables. La Unió Europea ha optat per autoregulació i certificació en l’àmbit privat, amb empreses certificadores, mentre que als Estats Units hi ha regulació directa des de l’àmbit públic. Ara bé, la darrera proposta europea assenyala un nivell d’intervenció superior que implica major control directe sobre les entitats certificadores i sobre els requeriments d’informació. Es trobaria, per tant, a mig camí. Atesa la complexitat dels biomarcadors, la garantia d’aplicació d’un procés d’avaluació homogeni pot quedar en dubte quan no hi ha un organisme central que ho verifica, com és el cas de l’EMA per als medicaments. És llavors quan, a posteriori, les agències d’avaluació de tecnologies previsiblement acabaran tenint un paper clau en aquest àmbit.

L’experiència d’avaluació de tecnologies sanitàries per a les proves diagnòstiques complementàries és encara molt primerenca. L’aplicació de l’anàlisi cost-efectivitat a aquestes proves planteja reptes metodològics nous que han estat descrits per part de l’agència britànica NICE (National Institute for Health and Care Excellence)⁴. La diferència clau sorgeix si la prova diagnòstica s’ha desenvolupat en el marc de l’assaig clínic del medicament o no i, per tant, quin és el seu impacte per estratificar subpoblacions. En aquest sentit, la guia del NICE suggereix avaluar l’impacte diferencial d’una prova diagnòstica complementària en el cost-efectivitat del medicament. El programa d’avaluació de proves diagnòstiques dins el NICE ha anat prenent forma i publica els informes corresponents una vegada els medicament tenen l’autorització de comercialització.

Allò que les agències d’avaluació de tecnologies prendran com a punt de partida són uns biomarcadors que han estat aprovats per ser aplicats conjuntament amb un possible medicament segons la indicació establerta per l’EMA. Però cal tenir en compte que la definició dels punts de tall (cut off) de la prova diagnòstica i aquesta definició la duu a terme el fabricant. En la mesura que la sensibilitat i l’especificitat no siguin del 100%, hi ha proves diagnòstiques que mostraran falsos negatius i falsos positius. És llavors quan la definició del punt de tall té a veure amb la mida del mercat potencial per al medicament. Per exemple, si el punt de tall és alt això comportaria una elevada especificitat i pocs falsos positius i s’obtindrien els millors resultats clínics. Però, alhora, el fabricant obtindria menors ingressos degut al sistema de preus vigents, que no té en compte el valor en salut que aporten els medicaments. Hi ha, per tant, implicacions múltiples de la definició del punt de tall, tant per a pacients com per a empreses, regulador i finançador. Per ara, aquesta decisió recau en les empreses, però caldria avaluar-ne possibles alternatives i que les agències hi tinguessin un paper. Segons Trusheim i Berndt⁵, amb l’actual sistema de preus dels medicaments, l’estratègia preferida per fabricants i pacients seria la d’un punt de tall baix o mitjà —que aporta més tractaments a més pacients i també amb més falsos positius. Però això els portaria a una situació tipus “dilema del presoner”, on cadascú fent el millor per ell mateix acaba obtenint el pitjor resultat, lluny de l’eficiència òptima.

Hi ha almenys dues qüestions diferencials de caràcter regulador en la medicina estratificada: l’avaluació conjunta de medicament i prova diagnòstica complementària i la fixació del preu. Tant la US Food and Drug Administration (FDA) com l’EMA han publicat les seves guies d’avaluació sobre aquest tema, si bé la qüestió dels punts de tall comentada resta pendent de clarificació. De fet, planteja problemes pràctics perquè més enllà d’exigir que la prova diagnòstica s’inclogui a l’assaig clínic —que no passa sempre—, cal també establir diferents escenaris per calibrar millor l’impacte de la sensibilitat i l’especificitat en els resultats en salut.

En relació a les alternatives a la fixació de preus, en certa mesura, els acords de risc compartit serien una opció a tenir en compte si els indicadors fisiològics de la malaltia són clars i unívocs. Sabem que no sempre és així i aquest és el motiu pel qual no es poden dur a terme o que aquells que ho fan acabin essent imperfectes. Les decisions de prioritats terapèutiques de recerca i previsions de facturació a la indústria farmacèutica es fan amb caràcter global. Els preus acaben essent locals; cada país o cada finançador té els seus. L’opció pràctica a considerar és que si es mantenen els preus com a mecanisme i no hi ha o no són possibles contractes de risc compartit, les agències del medicament també haurien de tenir veu a l’hora de decidir el punt de tall que maximitza el valor en salut.

La medicina de precisió

Al llarg d’aquest article s’ha utilitzat el terme medicina estratificada. Recentment, el terme medicina de precisió ha estat objecte de gran ressò per la inversió multimilionària en recerca anunciada pel govern nord-americà. La definició que s’estableix és pròxima: són aquells tractament dirigits a les necessitats de pacients individuals a partir de característiques genètiques, epigenètiques i biomarcadors que els distingeixen d’altres pacients similars. Aquesta definició ens situa més enllà dels biomarcadors farmacogenòmics dels que hem parlat abans.

Ens trobem doncs en un moment de confluència d’aplicació de tecnologies a la medicina que obliga a estar atents a la seva adopció en funció del valor que aporten. La comprensió de la seva complexitat exigeix, a més a més, millor coneixement i formació per part dels diferents actors en el sistema de salut.  Entre ells destacaria també els organismes reguladors. Les proves diagnòstiques són una peça clau d’aquest desenvolupament tecnològic i, a data d’avui, la seva regulació encara és una assignatura pendent de resoldre.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

1. Trusheim MR, Berndt ER, Douglas FL. Stratified medicine: strategic and economic implications of combining drugs and clinical biomarkers. Nat Rev Drug Discov. 2007;6(4):287-93.
2. Pignatti F, Ehmann F, Hemmings R, Jonsson B, Nuebling M, Papaluca-Amati M, et al. Cancer drug development and the evolving regulatory framework for companion diagnostics in the European Union. Clin Cancer Res. 2014;20(6):1458-68.
3. Ibern P. The hole for genetic testing market entry. Bloc Econsalut, 25 de febrer de 2014. Consultable a:http://econsalut.blogspot.com/2014/02/the-hole-for-genetic-testing-market.html. Accés el 9 d’octubre de 2015.
4. Byron SK, Crabb N, George E, Marlow M, Newland A. The health technology assessment of companion diagnostics: experience of NICE. Clin Cancer Res. 2014;20(6):1469-76.
5. Trusheim MR, Berndt ER. An overview of the stratified economics of stratified medicine. Working Paper No. w21233. National Bureau of Economic Research; 2015.

Why healthcare providers merge?

Scaling Care: An analysis of the structural, social and symbolic dimensions of scale in healthcare

The specific answer to this question depends on the context. However, if you think about the Netherlands, then you'll find the reply in chapter 1 of this book and as a journal article.

Scale is used to achieve political and organizational goals. In these developments, policy makers, executives and other actors have high expectations of the relation between (changes in) scale and positive outcomes, like quality and efficiency of care. To meet the expectations, they ‘upscale’ and ‘downscale’ the organization and provision of care on both organizational and geographical scales. However, the outcomes of these policies and strategies turn out to be uncertain and contested.

The autors conducted a survey with healthcare managers and show their results:

Of the five categories of merger motives, healthcare executives most often mention the category related to healthcare provision (n=107; 69 per cent). This indicates that executives regard merger as an instrument to change the organization and delivery of healthcare services. By realising a broader/more specialized range of services or by providing services to new groups of patients, they seem to aim at attracting new patients and/or offer more or better services to their existing patients. Almost equally frequently mentioned is the category of motives related to strengthening the market or bargaining position.

Sounds obvious. Measurement according to opinions finally get that, opinions. That's why I'm concerned about Delphi questionnaires. The opposite approach is to get data and check the hypothesis. Have a look at this book: Quantitative Techniques for Competition and Antitrust Analysis and you'll understand why this quantitative approach is as relevant as difficult to implement.The final answer is still open for a new estimate and discussion.

PS. What's going on in UK NHS? Peter Roderick gives us some clues. (25 years of marketisation in a short article). More details, here.

How universal is universal coverage?

An analysis of perceived access to health care in Europe:How universal is universal coverage?

Two different realities are intertwined: healthcare access right and needs-based access. The first is widely acknowledged in European countries, the second depends on the specific measurement of geographic (and financial) barriers to healthcare providers.
An article in Health Policy sheds some light on the issue. And its results are compelling:

Despite clear commitments to move towards universal health coverage in Europe, our results suggest that there remains significant heterogeneity among individuals in terms of their perceptions of access to care across and within countries. Overall, we find that the poorest groups are still the most likely to feel they will be unable to accesscare if they need it. In some countries however, differences in the probabilities of perceiving access barriers between low and high-income individuals are relatively small. This insinuates that rationing mechanisms that affect all income groups, such as low quality care and long waiting times may serve as important barriers.

PS. There is no clear pattern between out of pocket expenditure as a percentage of total health expenditure, and the predicted probability of perceived inability to access care:

MABS in history of medicine

The Lock and Key of Medicine Monoclonal Antibodies and the Transformation of Healthcare

While reading FT this summer I came across an article quoting a unique book on history of monoclonal antibodies (MABS). Right now there are more than 30 drugs in the market based on hybridoma technology that was created in 1975.
The birth of MABS is explained with full details, how the creators finally didn't patented it and why, the difficulties for research in an unconnected world, etc... An exciting story that is worth reading. Right now, it would be completely different, commercialization of research and medicine has raised considerably.

That a British company spearheaded the first marketing of Mabs, a technology devised in a British laboratory by an émigré Argentinian scientist with his German colleague, highlights the international nature of biotechnology commercialization. Sera- Lab’s venture to sell Mabs took place in the midst of the excitement generated by the founding of Genentech in 1976. The emergence of Genentech, which had been set up
to market recombinant DNA products, galvanized numerous alliances among academics, entrepreneurs, and venture capitalists to launch new companies to commercialize biotechnology. Most of the early enterprises set up in the wake of Genentech’s birth were dedicated to exploiting recombinant DNA for the mass production of natural products such as interferon and insulin for drugs. But the early germination of the modern biotechnology industry did not rest solely on recombinant DNA. By the 1970s a number of pioneering companies were developing Mab products, including Sera- Lab and two startups: Hybritech in San Diego and Centocor in Philadelphia. Entrepreneurs who risked entry into the field had no guarantee of success and were entering totally uncharted
territory. Such individuals faced major fi nancial, personal, professional, and regulatory challenges as well as a great deal of hostility, pessimism, and litigation.

Milstein with Köhler at the time of their receiving the Nobel Prize in 1984 together with Nils Jerne.

Mabs have had their strongest therapeutic impact in the field of cancer. The first Mab to reach the market for cancer was edrecolomab (Panorex), which was granted German regulatory approval in 1995 for the treatment of postoperative colorectal cancer. Developed by Centocor in partnership with the Wistar Institute, it was withdrawn in 2001 because of its poor effi cacy in comparison with other drugs. Since 1997, however, the U.S. Food and Drug Administration (FDA) has approved twelve Mab drugs for cancer treatment, including rituximab (Rituxan), approved in 1998 for the treatment of non- Hodgkin’s lymphoma. By 2012 there were over 160 candidates in clinical trials for cancer, with seventy of them in phase III trials, the stage before a drug is submitted for regulatory approval.

Mabs have enabled the identification and characterization of cancerous tumors previously difficult to detect and diff erentiate from other tumors, thereby providing a better understanding of cancer. They have also opened a path to more personalized medical treatment. Trastuzumab (Herceptin), for example, was specifically developed to target HER2/neu, a protein overexpressed by tumors found in 25 percent of newly diagnosed breast- cancer patients

Alcohol and health

Alcohol consumption and cardiovascular disease, cancer, injury, admission to hospital, and mortality: a prospective cohort study

The relationship between alcohol intake and health is a complex one. A recent article in The Lancet tries to disentangle the causes and consequences:

The amount, type, and pattern of alcohol consumption can have differing associations with health outcomes. For example, low–moderate regular intake of alcohol is associated with reduced risk of myocardial infarction, whereas heavy episodic drinking is associated with sudden cardiac death.6 Risk of injury increases with extent of intoxication, whereas risk of cancer is related to the amount consumed over time.

In a study of 114.970 participants from 12 countries on the relationship between alcohol and its impact on certain diseases has allowed to understand that geographic location plays a relevant role, beyond the type of alcohol consumption. These are the results:




In summary, the study shows that current drinking is not associated with a net health benefit. We confirm that high intake is associated with increased risk of mortality, cancer, and injury. A serious alert for spirit drinkers and a key message for an updated public health strategy. Have a look at the UK example.

Disposable income trends

From: EU Statistics and book.

Healthy longevity

Health at a Glance 2015

Every year OECD updates health database. The latest one was released yesterday. Japan, Spain and Switzerland are at the top of life expectancy at birth with 83 years. However,  in healthy life expectancy at 65,Switzerland is in the 9th position, and Spain in the 13th. Why is this so?. The priority on quality of life should increase.

Physicians' quality: incentives and information

In the USA, the Affordable Care Act requires the federal government to post information about physician performance and quality of care on a public website. The recent experience of public and private initiatives has been reviewed in a Health Affairs Brief. If you want to know the implications and details on how to make information accessible for citizens, this is a key document to read.

• By 2019 doctors who treat Medicare beneficiaries must choose between two options—enroll in a program called the merit-based incentive payment system or sign up to be part of an alternative payment model.
• The merit-based incentive payment system will adapt and combine multiple programs —PQRS, the EHR meaningful-use program, and the value-based payment modifier initiative—into one.
• Doctors opting for the merit-based incentive payment system must report quality-of-care measures to CMS. How is to be determined, but CMS likely will use an upgraded PQRS reporting system.
• Physicians will be scored on four components of care: quality (30 percent); resource
use (30 percent); meaningful use of EHRs (25 percent); and practice improvement  activities (15 percent).
• Physicians choosing the alternative payment model path would have to be part of an integrated health system, join an ACO.

Sounds interesting. Incentives and information altogether, a hint for other health insurance markets on what to do about it.

Owners and managers in state owned firms

Governance issues are at the center of current debates in public and private firms. Unfortunately, too often as a cosmetic perspective. The roots of the problem are left for another day. Let me give an example. Recently, a hospital selected its CEO by a unique procedure: asking the physicians about the right candidate (at least this is what has been published in the press).
Selecting the right leadership for a firm is the most relevant issue for any board of directors. However, in this case, they will have only one candidate coming from a proposal of professional employees of the firm. The board will confirm their option, for sure, otherwise it will boost a huge crisis.
The worst approach to selecting leadership is to confound participation with governance. In state owned firms, the governance belongs to elected politicians (of course they delegate to appropriate professionals selected for the board). The ownership is public, and citizens are represented through politicians. That's it.
In this unique case, politicians or their delegates have been supplanted by professional employees. This is a biased way to understand governance functions in state owned firms, and somebody should review it in depth before this approach is converted into a trend for other hospitals. Here you'll find the roadmap.

The Theranos contretemps as a serious scandal

Last Thursday WSJ released a long article on Theranos clinical lab. In this blog you may check my February and July posts on this firm under the title: A closely guarded secret. As you may imagine, such a title was not coincidental. There were some clues that justified it, something unusual was happening. And WSJ has contributed to shed light on the issue. All the details in it. Basically, the summary is that analytic validity and clinical validity is under compromise. This is an exemple:



If you want to read a first person account, you'll find it here and here. Some additional articles: Wired, New Yorker, Clinical Chemistry and Laboratory Medicine (CCLM), Forbes, NYT, WP,...
This is not only a contretemps, it is a serious scandal and a huge problem to credibility for this start-up.
From Wired:

Theranos got a lot of traction by tapping into the frustration—both from consumers and the medical community—that diagnostic testing is too painful, too slow, and too expensive. “Their problem is they tried to do it with existing diagnostic instrumentation, instead of innovating new diagnostic instrumentation,”

Theranos is a black box that has touted results rather than process. “The ability of the lab medicine community to police and correct itself depends on that flow of information,” says Master. Instead, Theranos’ research was internal, and rather than submit their work to peer review the company cited their FDA approvals as evidence that the technology worked.

At least in the USA there is a regulator, the FDA, lab regulation in Europe was enacted in 1998, completely outdated under a third party scheme, not a direct public regulator. Therefore, there is a pressing motive to speed up new and different rules in Europe. Microfluidics and nanotechnologies are calling for and urgent overhaul.


 PS. An statement from WSJ:

In 2005, Ms. Holmes hired Ian Gibbons, a British biochemist who had researched systems to handle and process tiny quantities of fluids. His collaboration with other Theranos scientists produced 23 patents, according to records filed with the U.S. Patent and Trademark Office. Ms. Holmes is listed as a co-inventor on 19 of the patents.

The patents show how Ms. Holmes’s original idea morphed into the company’s business model. But progress was slow. Dr. Gibbons “told me nothing was working,” says his widow, Rochelle. In May 2013, Dr. Gibbons committed suicide. Theranos’s Ms. King says the scientist “was frequently absent from work in the last years of his life, due to health and other problems.” Theranos disputes the claim that its technology was failing.

Precision medicine in an outdated regulation

Specially dedicated to european politicians, this was my op-ed in Diario Médico last week:

La medicina de precisión en una regulación obsoleta

El retraso regulatorio europeo en pruebas diagnósticas y suministros médicos es descomunal

El avance tecnológico coge por sorpresa a gobiernos y parlamentos. El retraso en actualizar la regulación a las nuevas realidades frena a su vez la difusión de las innovaciones e introduce incertidumbres sobre la eficacia y seguridad. Desde hace más de una década sabemos que el impacto en la asistencia sanitaria de los avances en el genoma humano tendría lugar algún día inexorablemente. Sin embargo,a fecha de hoy, estamos a la espera de su regulación.
En 2005 un periódico anunció que llegaba la medicina personalizada pero muy pronto nos dimos cuenta que todo era más complicado de lo que algunos proclamaban. En 2011, Science decía en portada: “Lo mejor está por venir”. A la secuenciación del genoma humano le faltaba todavía mucho trayecto para que se concretara en impacto en la salud poblacional. Y en el mismo año se publicó el informe del National Research Council estadounidense: “Toward Precision Medicine”. En él se mostraba el impacto del conocimiento biomédico en la clasificación de la enfermedad, describía el reto de la redefinición de la enfermedad a partir de la biología molecular, a la vez que popularizaba el nuevo término: Medicina de Precisión.
En marzo de 2012, Cell publica un artículo crucial donde se relata la aparición molecular de una enfermedad. Un profesor de Stanford relata la evolución de su perfil ómico personal, analiza qué ocurre durante dos años, cómo surge la enfermedad y cuál es la reacción molecular del cuerpo. Explica cómo descubre el riesgo de diabetes y cuando se confirma, qué hace a partir de aquel momento.
Del titular del periódico de hace una década nos acercamos, ahora sí, a la medicina de precisión, intensiva en datos. Las inversiones públicas en iniciativas de investigación son tan solo una parte del todo. Lo que llamábamos “medicina estratificada”, la que une pruebas diagnósticas complementarias (companion diagnostics) para determinar el tratamiento farmacológico, ya está entre nosotros. Ahora es un ejemplo más de medicina de precisión. Y resulta que a fecha de hoy, en Europa tenemos una regulación vigente de 1998 (!). Desde 2012 circula un borrador para actualizar la directiva sin éxito. Recientemente, el pasado 23 de septiembre, ha surgido un nuevo borrador que la Comisión quiere elevar al Parlamento para su aprobación. Veremos qué sucede en esta ocasión.
El texto considera las pruebas diagnósticas complementarias esenciales para definir aquellos pacientes que son candidatos a un tratamiento específico con un medicamento, a través de la determinación cuantitativa o cualitativa de marcadores específicos que identifican los sujetos con mayor riesgo de desarrollar reacción adversa al medicamento o la identificación de los pacientes en la población para los que el producto terapéutico se ha estudiado de manera adecuada, y es seguro y efectivo. La forma como se evalúa la seguridad y eficacia queda al margen de los procesos equivalentes en los medicamentos y se mantienen las entidades certificadoras, si bien con cierto control adicional. Y la pregunta es la de siempre: ‘Quis custodiet ipsos custodes?’, ¿quien vigila al vigilante?. Este “cierto” control gubernamental será suficiente? O quizás cada estado lo resolverá a su propio estilo?.
El sistema europeo basado en la autoregulación, en entidades certificadoras privadas, queda lejos del sistema norteamericano donde las pruebas diagnósticas complementarias se regulan públicamente por la FDA. De esta forma, un medicamento que requiere una prueba diagnóstica queda regulado en Europa en dos ámbitos distintos, con requisitos de evaluación desiguales. En definitiva, estamos a las puertas de una regulación que es incapaz de tener en consideración que la validez y utilidad clínica en la medicina de precisión debe ser objeto de regulación pública directa.
El retraso regulatorio europeo en pruebas diagnósticas y suministros médicos es descomunal. A fecha de hoy se sigue un proceso para acceder al mercado que requeriría una revisión profunda de su impacto en términos de validez y utilidad clínica. La credibilidad de la evaluación se confirma siempre que existan criterios objetivos, fiables y homogéneos. Los mecanismos actuales de certificación son insuficientes para los objetivos que se esperan de una regulación avanzada. Del mismo modo que el escándalo de los implantes mamarios PIP recordaron la falta de garantía y control en suministros médicos, las pruebas diagnósticas requieren una regulación fiable que garantice seguridad y calidad, al mismo tiempo que aporte información sobre su efectividad. No hay opción para más demora. La nueva propuesta de regulación de pruebas diagnósticas necesita una mejora inmediata o, de otro modo, se convertirá en obsoleta a corto plazo.

 

Mapfre Foundation. Barcelona exhibition.

Disentangling ageing and health

World report on Ageing and Health

Although it may surprise, there is no clear pattern to indicate that elderly people  always utilise more health services. When one looks at the aggregated indicators, one may reach this conclusion, however taking into account the realities and individual characteristics, there are many remaining factors to explain the situation. This fact is evidenced by the last WHO report on aging and health. (P.90).
Even considering the increased morbidity at older ages, the burden of chronic diseases is diverse in terms of cost. Thus, few users and its distribution in the phase prior to death, it is the main cause of the high cost of chronic disease. Proximity to death and corresponding therapeutic effort confound the ageing factor in increasing health costs.
Furthermore, it has been shown that the compression of morbidity continues to advance. That is, the occurrence of chronic diseases is delayed gradually, the phenomenon of "survival of the fittest" is confirmed. The impact or impairment of chronic disease in human physiology for the very old is attenuated .
It is for these reasons that the report is worth, a new look to a reality that is already upon us and we need to give appropriate response.

A cause and consequence of progress (again)

Today I would like to suggest you check my previous posts on Angus Deaton, the economics Nobel prize winner. And if you have more time, a close reading of his book is required: The Great Escape: Health, Wealth, and the Origins of Inequality.
Angus Deaton deserves the prize -NYT dixit-. John Cassidy writes an excellent op-ed (The New Yorker) with the title: Angus Deaton: A Skeptical Optimist Wins the Economics Nobel. Nothing to add.