Sans i estalvis

Al mateix temps que el missatge del moment és que cal promoure els hàbits de vida saludable i que menjar bé passa per menjar sa, hem de preguntar-nos sobre els ingredients del aliments. Podem pensar que estem menjant una dieta molt equilibrada i trobar-nos que estem ingerint fins a 37 productes químics. Unes molècules que en bona part s'aniran acumulant al nostre organisme al llarg de la vida. Això és el que podeu contrastar en el documental "Què mengem?" de TV3.
Les explicacions d'en Miquel Porta són clares per qui les vulgui escoltar i els autors del reportatge ho destacaven ahir en una entrevista a la ràdio. El que ha succeït amb l'aspartam és vergonyant. La passivitat del regulador queda palesa.
Algunes empreses de la indústria alimentària han decidit posar el negoci pel davant de la salut. I davant aquesta situació només podem protegir-nos, evitar aquestes empreses i els seus contaminants i esperar que el regulador no es trobi de vacances. Mireu el programa i podreu contrastar vosaltres mateixos si està fent allò pel qual l'estem pagant.
No sé pas si en sortirem sans i estalvis de tant desgavell alimentari, d'aquestes decisions industrials provoquen potencialment externalitats negatives en la salut, i que no som capaços de capgirar.



PS. Per cert no hauria de passar per alt que la nova directora executiva del regulador dels aliments prové precisament d'una de les empreses que més aspartam utilitza als seus productes light. Quina casualitat!

PS. Columna essencial a EP. Diuen "no nos reconocemos en esta España", jo tampoc, algú sap on és l'oficina per donar-me de baixa?

PS. The economics of food insecurity.

Una galleda d'aigua freda

Tots aquells que esperaven patentar biomarcadors relacionats amb la dosificació de medicaments s'han quedat de pedra al saber el resultat del tribunal suprem dels USA. En una decisió unànime ha dit que els mètodes per a determinar la dosi terapèutica d'un medicament no poden ser patentats. Les lleis de la natura resten al marge de les patents, les simples correlacions no són suficients. Des de Nature diuen que això farà molt difícil patentar mètodes diagnòstics predictius que depenen de la presència o absència d'un marcador. I d'aquesta manera han situat a tota una indústria en un altre model de negoci que no esperaven, el de l'open-source.
I al NEJM diuen:

 With this decision, the Supreme Court has taken a bold step, proscribing patents from covering correlations used in making biomarker- based diagnoses when those patents simply describe “steps that must be taken in  order to apply” the natural law in question. In addition, bundling the diagnosis with the step of administering
a man-made drug does not make a biomarker discovery a patentable invention. A patentable process now needs to involve an inventive and novel application of a law of nature beyond “wellunderstood, routine,  conventional activity, previously engaged in by those in the field.”

Encara desconec quina serà la reacció europea. Segur que serà tard i malament, tal com ens tenen acostumats. Alguns laboratoris ja han previst això i han decidit que cal enviar-los les mostres i per tant no comercialitzaran el test i la caixa negra será més negra encara.
Per aquí aprop seria una grata sorpresa que el regulador encarés aquest tema amb rapidesa i desapareguessin les incerteses. Ho dubto, però tant de bo.

 

Dijous passat a la Sala Apolo vam tenir ocasió de veure'l en directe, 

aquí us deixo a l'Eli Paperboy Reed, carregat d'energia i bones vibracions

Cercant el sistema de salut eficient

Health system performance comparison: an agenda for policy, information and research

La comparació de resultats entre sistemes de salut ha esdevingut una qüestió clau on s'han abocat molts esforços i encara se n'hi abocaran més. Des de l'OMS ens arriba un document que actualitza l'estat de la qüestió i planteja una agenda de treball per al futur. Apareixen algunes recomanacions com aquestes:

From what is known of benchmarking in other sectors, five implications can be extended to benchmarking efforts in the health system:
1. Health benchmarks should focus on practice as well as performance.
2. Health benchmarks should not be used simply to evaluate and compare performance.
3. Benchmarks need to be grounded in a broader change process.
4. The benchmarking process itself needs to be well structured, well planned and designed to engage people in making change in their organizations.
5. The designers of health benchmarking systems need to consider very carefully the link between resource allocation and benchmark performance if they are to avoid dysfunctional behaviour.

Ara tant sols convé aplicar-les aquí aprop.

PS. Per als aimants dels rankings, ja sabeu que jo no en sóc, els darrers resultats diuen que el sistema sanitari espanyol és a la posició 24, dels 34 països europeus. Ho trobareu al darrer Euro Health Consumer Index 2012 i en tendència decreixent. Tant sols recordar per un moment aquelles paraules dels governants "tenim un dels millors sistemes sanitaris del món", també dites del sistema financer.

 Llaüts abarloats per Cincogema

Ambient tòxic

Aquest dies l'aire esdevé irrespirable. Quan un govern decideix rescatar més bancs per import superior als 53 mil milions d'euros, ha perdut tota legitimitat per imposar una política d'austeritat. Si es comet un frau es millor fer-lo gros, si es tracta d'una negligència en la gestió, també. Aquesta semblaria doncs la conclusió a la que un pot arribar. I si un té amics propers al govern ja té el terreny adobat. Desconec qui pot demanar confiança amb aquesta política. Només un cínic pot fer semblant apologia en aquest moment. I per altra banda necessitem confiar, ho he dit repetidament des d'aquí. Per tant, només hi ha una opció que passa per desconnectar-nos d'un tipus específics de polítics i de país que estan destruint el nostre futur. Desconnexió quan més aviat millor,abandonem la nau a la seua sort, abans d'ofegar-nos amb ella.

PS. Si voleu veure com es subvencionen hipòdroms i festes taurines privades amb diner públic dels nostres impostos,feu una ullada aquí. Tant sols dues entitats privades s'han embutxacat 4 milions, el mateix que ha recaptat la marató per la pobresa. Ja n'hi ha prou d'aquesta farsa. Si no volíeu abandonar la nau, us entraran ganes.

PS. Tingueu en compte que en el rescat bancari es tindran en compte les pèrdues de valor de les empreses participades, per import 3.900 milions, bestial!. Qui pot acceptar una extorsió com aquesta? Mai no van repartir dividends als ciutadans quan hi havia beneficis i ara tots assumirem les pèrdues!

El paper de la salut pública

En repetides ocasions em refereixo des d'aquí a la importància de la salut pública en el moment actual. Per altra banda massa sovint veiem opcions desenfocades, tant en prevenció com en tractament. Cal un esquema que sigui d'utilitat per a la política sanitària i l'IOM ja fa una dècada va fer un llibret útil: The Future of Public Health in 21st century . De referència també per al consell assessor de salut pública acabat de crear i en el que hi participo.
Avui mentre llegia al diari com es va perdent la dieta mediterrània m'ha vingut al cap aquest informe. En especial perquè també fa referència al paper dels mitjans de comunicació. Ells poden ajudar a capgirar la situació, però s'han de posar les piles, i ben carregades.

PS. Un exemple d'utilització per excés i per defecte de la prevenció de risc de fractures. El trobareu a Osteoporosis International. Tots aquells que s'omplen la boca sobre retallades, aquí hi trobaran un bon exemple del que cal retallar i el que cal impulsar.

No us deixeu engalipar!

Miro el clipping del dia i em diu que "En un país de tercera com aquest, la sanitat no pot ser tota gratuïta". Desconec a quin país es refereix i crec que no és al meu. Miro l'entrevista i em sorprén que no parla en cap moment que al mateix temps cal deixar de pagar impostos.
Voldria expressar-ho ben clar per evitar qualsevol dubte, la sanitat no ha estat mai gratuïta, si paguem impostos és perquè esperem uns serveis i si no hi ha serveis no calen impostos. Crec que s'ha començat una via preocupant que confón tots els termes de l'equació del finançament sanitari.
Els impostos els necessitem perquè hem decidit que el risc d'emmalaltir es cobreix obligatòriament a tots els ciutadans. A l'assegurança obligatòria hi fem coincidir un finançament obligatori per la via fiscal. Tots aquells que han proposat excloure prestacions del sistema han de saber que el 55% de la despesa sanitària es fa per part del 5% de la població. Per tant cal anar amb compte sobre què significa excloure prestacions de la pòlissa pública.Potser al mateix ritme que anem excloent prestacions que afecten a molts, va creixent la despesa que afecta a molt pocs però resulta que és la més important. A més a més, quan algú demana pagar directament estem disminuint l'abast de l'assegurança i per tant el principi pel qual tots paguem a un fons que ens resol els costos quan emmalaltim. Podem entrar així en una dinàmica perversa en la seva pròpia naturalesa, de ruptura del criteri.
Amb tot això vull dir que parlar ara de preus i copagament és un tema marginal, i per tant no es troba en el moll de l'os del finançament sanitari. No us deixeu engalipar. La qüestió crucial és com podem oferir uns serveis de salut per 1.150 euros aquest any 2012, ni més ni menys. I encara més, caldria tancar algunes ments privilegiades en una sala i no deixar-les sortir fins que ens donessin recomanacions sobre com podem mantenir el nivell de salut dels catalans amb 1000 euros d'aquí a dos anys, el  2014, any decisiu de la desconnexió. L'horitzó serà previsiblement aquest i per tant tot allò que es faci ara assenyalant el camí, ens estalviarà sorpreses d'última hora, mentre no fem efectiva la desconnexió.
A data d'avui em costa veure algú que treballi en aquesta direcció. Només veig que proclames a pagar de la butxaca sense reduir impostos. Opció ben lamentable que es disol més ràpidament que un terròs de sucre en un cafè i augmenta la desconfiança amb la cosa pública.

PS. Per cert, hi ha un país on el president del banc més important ha reconegut un frau a hisenda per import 200 milions d'euros. Ha pagat i ha quedat exculpat. Ho llegeixo a la portada de FT. Mentrestant la gent segueix distreta amb el futbol i els elefants.

PS. Per cert, acabo de veure que l'estat s'ha oblidat d'invertir al nostre país 750 milions que eren al pressupost. Entenc que l'incompliment de les lleis ha de portar a la inhabilitació també en aquest cas. Un error de gestió del 35%! Aquí també la gent segueix distreta amb el futbol.

La deconstrucció del racionament clínic

Thinking about rationing

Quan la barrera del preu és inexistent, aleshores apareix d'alguna manera algun mecanisme de racionament. La forma que adopta és diversa i el document de la King's Fund ens ajuda a deconstruir el concepte. I com que el primer que signa és en Rudolf Klein, d'entrada ja cal llegir-lo. Destaco:

When population-based criteria for allocating resources (priority-setting) have to be translated into what the results mean for individual patients (rationing), that a new set of criteria or ethical principles comes into play. Here two principles compete. The first is that resources are allocated according to the capacity to benefit: the doctor’s attention or the scarce kidney goes to the patient with the best prospect of surviving longest. The other is the rule of rescue: the patient with the highest risk of death has first claim on the available care, no matter what the costs.

I més endavant fa referència a l' Accountability for Reasonableness Framework de Norman Daniels. Convé que tots aquells que es dediquen a l'avaluació econòmica, i aquells que els toca prendre decisions clíniques cada dia, li facin una ullada. Però també els gestors i els que es dediquen a la política sanitària. Molts volen passar de puntetes davant la realitat del racionament, una realitat tossuda que tenim davant els nostres ulls i sobre la que ens cal criteri fonamentat.

PS. Magnífic discurs d'en Puyal.  En una paraula, impressionant.

Foto de Cindy Sherman, no cal afegir res més

El valor de les proves diagnòstiques

Can and Should Value Based Pricing Be Applied to Molecular Diagnostics?

Cal dir que la distància entre preu i valor en cada mercat és ben diferent. Penseu per un moment en una prova diagnòstica. La informació que ofereix pot capgirar el curs de la malaltia, i fins i tot assegurar la supervivència. El preu que en paguem s'acosta previsiblement més al cost que al valor que representa.
Fa poc que els de l'Office of Health Economics han publicat un article que ens ofereix una perspectiva en aquest sentit.
El resum:

Current pricing and reimbursement systems for diagnostics are not efficient. Prices for diagnostics often are driven by administrative practice and expected production cost. The purpose of this paper is to discuss how a value based pricing (VBP) framework that is being used to ensure efficient use and price of medicines also could be applied to diagnostics. Diagnostics not only facilitate health gain and cost savings, but also provide information to inform patients’ decisions on interventions and their future “behaviours”. For value assessment processes, we recommend a two-part approach. Companion diagnostics introduced at the launch of the drug should be assessed through new drug assessment processes considering a broad range of value elements and a balanced analysis of diagnostic impacts. A separate diagnostic-dedicated committee using VBP principles should review other diagnostics lying outside the companion diagnostics-and-drug “at-launch” situation.

A data d'avui em costa assenyalar quin és el mecanisme de preus òptim per a les proves de laboratori, ni sé si existeix com a tal un mercat que permeti aquesta formació de preus. En absència de mercat competitiu, aleshores cal pensar més aviat en mecanismes d'assignació adhoc, subhastes i preus de transferència interns. Per tant el que diuen a l'article cal considerar-ho com una primera aportació. Ells mateixos assenyalen que no resoldran teòricament l'aportació de valor en la combinació diagnòstic-teràpia. I per aquest motiu que cal seguir refinant l'anàlisi.

PS. Llegeixo a les comunicacions AES, frases com aquesta:  "La introducción de tests genéticos en el tratamiento de pacientes con cáncer de mama es una opción eficiente". O aquesta altra: "El extra coste del test genético se ve compensado con ahorros potenciales de la reducción de eventos coronarios en pacientes
de alto riesgo no identificados con el método estándar". I només em pregunto sobre el que significa realment,  si té sentit i res més, i aquí ho deixo.

PS. Un gran record per un dels grans emprenedors del país: Josep Maria Rubiralta. va saber situar la seva empresa entre les 10 més grans del món en diagnòstic. El seu llegat ens ensenya que la capacitat d'innovació i adaptació esdevenen la clau de l'èxit.

PS. Quan en un país hi ha un jutge que per 60.000 euros deixa anar a tres presos i no passa res, i quan en un país el president del tribunal suprem utilitza fons públics per al seu ús de cap de setmana i es considera que no hi ha intenció d'ús inapropiat, és una confirmació de la inseguretat jurídica de la que n'he parlat en diverses ocasions.

PS. A la King's Fund trobareu informació sobre com va anar l'International Integrated Care Summit.

PS. Avui és el dia que ens informen que l'any que ve també hi haurà recessió, i fins quan?

Els petits canvis són poderosos

Do Higher-Priced Generic Medicines Enjoy a Competitive Advantage Under Reference Pricing?

Que els humans ens equivoquem ja ho sabem i que el BOE recull errors i altres pífies també. El que ja fa temps que dura i esdevé inacceptable és que fan passar per error allò que és un canvi de criteri profund sobre una regulació publicada. I resulta que el BOE ara assenyala que el medicament que ha de dispensar el farmacèutic és el de preu més baix, mentre que abans deia preu menor. I direu, però si és el mateix!. Doncs no, resulta que hi ha una llista de preus menors on el farmacèutic podia escollir i ara sembla que ja no. I qui es queixa d'això? Doncs els farmacèutics, i perquè?. El sistema de preus de referència per a medicaments genèrics havia traslladat la competència i capacitat d'elecció a l'oficina de farmàcia. Això ha reportat importants descomptes en la compra de medicaments als farmacèutics malgrat no ser admesos parcialment per la llei. El regulador ha estat reduint el marge de les farmàcies i les farmàcies ho han compensat parcialment amb "ingressos" de la indústria farmacèutica. I quin és el descompte que han conseguit? Doncs un 39,3%, una xifra considerable que podeu contrastar en un treball que es publica properament a Applied Health Economics and Policy per part d'en Jaume Puig.
La petita correcció d'error portarà segurament a reduir aquests descomptes i per tant a limitar el marge de les farmàcies, fruit de la introducció d'una competència més gran. Els ciutadans en sortiran beneficiats per la reducció del marge d'intermediació, ara bé cal estar preparats per un canvi estructural de la dispensació de medicaments en almenys dos aspectes: reducció del nombre de farmàcies i reducció de medicaments finançats públicament. Enmig del decret s'assenyala que aquest criteri també s'aplicaria a determinats medicaments no finançats per motius de salut pública. En què està pensant el regulador?
El capità enciam va fer famosa la frase: els petits canvis són poderosos. El que no va assenyalar és en quina direcció, si positiva o negativa. Encara que celebro una més gran competència, segueixo pensant que la regulació en base a pedaços sense una visió global pot ser profundament contraproduent.

PS. Sobre la Central de Resultats, més detalls al blog de Miguel Molina, metge de família .

PS. Un altre exemple de malbaratament dels nostres impostos. Una autovia que no porta enlloc. Qui ho va decidir és qui ho hauria de pagar amb els seus diners i no amb els nostres.Els nostres impostos són els que més van augmentar el 2010 a la Unió Europea.

PS. Lectura obligada. Francesc-Marc a LV. I frase del dia també a LV a la contra:

Cuando se estanque en un problema, váyase a pasear y verá la solución en el cielo infinito o tal vez descubra así que no había problema. Cuando no pueda cambiar lo que ve, cambie su mirada y entonces verá...

Un mercat saludable

 Kaiser Permanente’s Farmers Market Program: Description, Impact, and Lessons Learned

Els de Kaiser Permanente són un laboratori d'idees imparable. Fa molts anys que m'interessa el que fan. I de les moltes coses que en conec la d'avui m'ha semblat altament suggerent. Un metge va proposar als pagesos d'Oakland fer un mercat aprop del Centre de Salut l'any 2003. I d'aquell inici en van venir d'altres i ara n'han obert un davant de les oficines centrals. A la seva web s'explica:

It's not as crazy as it sounds.
Eating more fruits and vegetables is part of good health. That's why we've opened farmers' markets outside our medical centers and clinics.
Parsley, pears, poblano chiles...
No matter what you find at the farmers' market, chances are we've got a recipe for you. Visit Dr. Preston Maring's farmers' market and recipe update for delicious, healthful meal ideas using seasonal produce. Dr. Maring, a Kaiser Permanente physician, founded our farmers' markets.

Extraordinari!. I ara  publiquen els resultats. Un 74% dels enquestats diuen que consumeixen més fruita i verdura d'ençà de la iniciativa. És ben bé un mercat saludable.
Vistes les davallades recents en els bons hàbits alimentaris dels catalans, potser que algú s'ho miri.

Richard Serra al Guggenheim a Bilbao. Únic i irrepetible

Igualtat de resultats o de guanys en salut

EQUALITY OF WHAT IN HEALTH? DISTINGUISHING BETWEEN OUTCOME EGALITARIANISM  AND GAIN EGALITARIANISM

He rellegit l'article de Tsuchiya i Dolan, davant tanta preocupació recent per les desigualtats en salut. El que proposen a l'article és separar el concepte d'igualtat en els resultats de salut dels guanys. I es pregunten què prefereix la gent. La distribució de les preferències ciutadanes per tal d'entendre l'aversió a la desigualtat és rellevant per a ordenar les polítiques. Sovint s'interpreta el concepte d'igualtat des d'una visió esbiaixada i uniforme. Ells diuen:

The results suggest that most respondents are inequality averse, but the kind of inequality aversion varies across question and variant. With differences in life expectancy by social class, respondents appear to focus heavily on the final distribution of health, in line with outcome egalitarianism. However, with differences in life expectancy by sex, as well as with differences in long-term illness by social class and by sex, about one-third of the respondents appear to be focusing on the size of the benefit to each party, in line with gain egalitarianism.

 Per tant, ens presenten un panorama una mica més complicat com per extreure'n un titular concloent. Ells mateixos admeten que la seva és una aportació parcial i que cal treballar-ho més. En qualsevol cas, cal tenir-ho en compte.

La irresponsabilitat social de l'empresa

Recupero del codi ètic de la indústria farmacèutica internacional PhRMA aquest paràgraf:

Ethical relationships with healthcare professionals are critical to our mission of helping Patients . . . An important part of achieving this mission is ensuring that healthcare professionals have the latest, most accurate information available regarding prescription medicines.

I des de Forbes fan la llista de les companyies que han signat el codi  i  que l'han incomplert. I ja no tinc res més a dir. Més enllà del reconeixement del delicte, és una mostra contundent d'irresponsabilitat social corporativa.

PS. Ahir un petit dofí em va acompanyar en el trajecte per uns moments. Es va acostar al patí mentre navegava en solitari. A la travessa d'aquest cap de setmana Canet de Mar-Cala Canyelles-Canet de Mar, els 10 patins hi vam esmerçar si fa no fa 6 hores d'anada i 6 de tornada, amb encalmades a Pineda, Lloret i Sant Pol. Prova de resistència superada. Magnífics dies i excel.lent iniciativa.

El dofí també al capdamunt de la vela

Fent el problema més gros?

Els de Plos Medicine tenen ganes de brega. Els editorials provoquen controvèrsia i ara li ha tocat al tema inacabable de la revelació de conflictes d'interès. Mal si fas, mal si no fas. En què quedem?
L'estratègia convencional de revelar els conflictes d'interès diuen que fins i tot pot provocar més biaix que no revelar-los. No sé veure l'abast del problema. Miro l'article que ha motivat l'editorial, i potser n'han fet un gra massa.

La llavor que no estem sembrant

El cost d’oportunitat del moment actual de la política sanitària

El temps passa inexorablement i, malgrat les immediateses, en cada moment sembrem la llavor del futur. Les opcions que escollim són les que més capaços som d’observar (i criticar). La meva impressió és que, ara més que mai, el més important és allò que estem deixant de tenir en compte en el marc de la política sanitària catalana. La llavor que no estem sembrant. Aquesta llavor pot tenir un cost molt gran, que no serem capaços d’estimar amb precisió perquè ningú comptabilitzarà allò que ens estem perdent, el cost d’oportunitat.
En aquest article he dit que el marc constitucional ens ha ofert un espai per a una política sanitària catalana esquifida, amb uns recursos insuficients i amb unes limitacions que impossibiliten un sistema de salut modern i de qualitat. Ens cal un canvi regulatori i un canvi organitzatiu de gran abast per tal de superar les mancances i les decisions dilatades en el temps.

Aquests són uns paràgrafs extrets del darrer article que he publicat a Annals de Medicina. Una reflexió contemporània que als lectors habituals del blog us sonarà familiar. Trobareu també altres articles d'interès i el Manifest següent:

Manifest de l’Acadèmia davant la situació sanitària atesa la crisi econòmica actual

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una Institució fundada l’any 1872. El seu objecte és servir la societat radicada en el seu àmbit a través del foment i la divulgació de les ciències de la salut, i altres activitats científiques i culturals que s’hi relacionen.

La Junta de Govern de l’Acadèmia, juntament amb les 80 Societats Científiques i 22 Filials que la conformen, amb un col∙lectiu de 24.000 socis, com a valedora de la defensa del coneixement i de l’excel∙lència professional dins de l’àmbit de la pràctica sanitària i atesa la situació actual de crisi, en què els aspectes economicistes poden prevaldre sobre les decisions que afecten la sanitat en els aspectes assistencials, de formació i recerca, considera que:

Actualment, és més important que mai vetllar per l’aplicació ètica del coneixement, no malmetre la qualitat assistencial, evitar la pèrdua de talent i seguir fomentant la recerca i la formació continuada per recuperar la motivació i els valors que han fet que els nostres professionals i el nostre sistema sanitari estiguin considerats entre els millors.
A causa de la forma com s’està duent a terme la reestructuració del sistema sanitari, detectem un cert desànim i una desorientació dels professionals que ens podria portar a descapitalitzar el talent que actualment tenim en actiu.
L’Acadèmia es posiciona a favor del coneixement i insta l’administració sanitària a fer-ho amb el suport dels professionals de la salut, per definir el futur estratègic del país.
A l’Acadèmia conflueixen les Societats Científiques que representen els professionals de la salut; pensem que aquesta multidisciplinarietat pot donar respostes per reconduir la situació, amb l’opinió i l’assessorament dels professionals sanitaris, que són els coneixedors reals de les necessitats i de les possibles millores de la pràctica sanitària.
Amb aquesta transversalitat, des de l’Acadèmia podem ajudar a redimensionar l’estructura sanitària amb criteris científics a través de la utilització de les guies de pràctica clínica que, avalades per les Societats Científiques, poden ser aplicades de forma homogènia i consensuada en tot el sistema.
Amb el lideratge clínic es pot millorar l’eficiència del sistema sanitari en àrees on calgui reconduir una alta utilització de recursos, sense restar fons d’altres àrees que ho necessiten.
L’Acadèmia, amb les Societats Científiques, poden definir sistemes de qualitat dels resultats, que permetin fer un seguiment del procés de canvi per arribar a la sostenibilitat del sistema.
L’Acadèmia demana un compromís en el manteniment dels nivells de recerca que han de permetre un avenç en el desenvolupament estratègic de l’assistència i en la innovació de processos.
Des de l’Acadèmia, i amb les Societats Científiques, s’ha de vetllar perquè la formació continuada dels professionals en Ciències de la Salut mantingui els nivells d’excel∙lència assolits, per la qual cosa demanem que es garanteixi la capacitat de disposar del temps i dels recursos que ho permetin.
La importància de l’educació per a les futures generacions es considera cabdal per no descapitalitzar el nostre país del talent propi, que en el futur serà el garant de mantenir i millorar el nivell de qualitat assistencial assolit amb la dedicació i la vocació de moltes generacions.

En tot l’esmentat, l’Acadèmia, les seves Filials i les Societats Científiques, poden assessorar de manera veraç i adequadament, però demanem que se’ns escolti abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin coherents amb una pràctica clínica de qualitat i amb l’aplicació científica de la professió. Per això, l’Acadèmia proposa la creació d’un Observatori de Salut on, diferents professionals en l’àmbit de les ciències de la salut, puguin col∙laborar amb l’Administració Sanitària per dur a terme aquestes tasques.

El futur de la nostra professió depèn, en gran mesura, de les decisions que es prenguin d’ara en endavant. Hem de seguir treballant per mantenir el lideratge en la recerca, l’excel∙lència en l’assistència, i la millora del nostre model sanitari, per recuperar la motivació, la implicació i la passió dels nostres professionals i dels joves que són el futur del nostre país.

PS. Article curt de Victòria Camps. El deber de sostener la equidad. Convidrà aviat passar de la paraula a l'acció. Destaco:

Debatir sobre las prestaciones imprescindibles y decidir cómo aprovechar más y mejor las posibilidades del sistema llevará inevitablemente a establecer algunas diferencias en el acceso universal a los servicios de salud. Siempre ha habido un rechazo de principio contra la contemplación de las diferencias. Sin duda sería mucho mejor que todo el mundo pudiera acceder a todo sin ningún tipo de restricción. Las diferencias en el acceso a bienes básicos son discriminatorias, no nos engañemos. Quisiéramos un mundo utópico en el que todo el mundo tuviera de todo, de la mejor calidad y gratuito. Pero la política no puede soñar utopías, sino que tiene que gestionar una realidad imperfecta. Vivimos en un mundo de recursos escasos y no de la abundancia. Como ha escrito Tony Judt, la tarea principal ahora no es imaginar mundos mejores, sino prevenir mundos peores. La pregunta ética que hay que plantearse lleva a la resolución de un mal menor: hasta qué punto es legítimo establecer diferencias en el acceso al sistema sanitario para sostener la equidad.

PS. L'emigració de catalans cap a l'estranger el 2011 augmenta un 8,7%, la immigració sense nacionalitat coneguda un 12% (p.23). Té sentit això?

PS El blog dels alumnes del Master està més actiu que mai. Aquesta referència de la Veronika m'ha interessat.

PS. Lectura del dia: Habermas, els dilemes d'Europa.

PS. Consulteu el blog d'en Carles Campuzano.