L'entorn i la salut poblacional

 Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History

El llibre "Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History" de David Rosner i Gerald Markowitz és una anàlisi històrica profunda i exhaustiva de com les forces socials, econòmiques i polítiques han configurat la salut, la malaltia i la mortalitat als Estats Units des de la colonització europea fins a l'època actual.

Aquesta obra és altament elogiada com una contribució significativa al camp de la salut pública i la història mèdica, considerada per David McBride com un llibre que demostra per què la salut pública necessita aprendre de la història. David Michaels el qualifica com un "tour de force" històric, fascinant, exhaustiu i terriblement important per a la seva exploració dels factors socials que han impulsat la salut i la malaltia dels nord-americans des dels seus inicis. Naomi Oreskes destaca que proporciona una visió general molt necessària que vincula les raons socials i institucionals amb la mala salut, convertint-lo en un recurs crític per a professionals de la salut pública, professions sanitàries i el públic en general, i Susan M. Reverby desitja haver-lo tingut disponible quan ensenyava història de l'atenció mèdica americana.

La tesi central del llibre és que la salut de les persones està íntimament lligada a les estructures socials i econòmiques, argumentant que s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental impulsades per una forma particularment depredadora de capitalisme als Estats Units. No obstant això, els autors també ofereixen una perspectiva d'esperança, assenyalant que la crida a protegir la salut pot ser unificadora i que les disposicions socials es poden canviar. La clau per evitar aquesta amenaça existencial rau en organitzar prou poder per construir mons sostenibles, en pau i on la justícia social sigui la norma.

El llibre, publicat per Columbia University Press el 2024, se centra explícitament en la malaltia, la mort i la desigualtat en la història americana, proporcionant referències bibliogràfiques i un índex per aprofundir en els temes tractats.

• Prefaci i Agraïments: El Prefaci ofereix una mirada personal a la motivació dels autors. Relaten un viatge significatiu el febrer de 2000 a la River Road entre Baton Rouge i Nova Orleans, Louisiana, coneguda com a "Cancer Alley". Aquesta zona, abans centrada en les plantacions de sucre i cotó, s'havia transformat en la llar de nombroses plantes químiques contaminants. Els autors havien passat uns dies visitant comunitats com Convent, que lluitava contra la construcció d'una planta de clorur de vinil, i Plaquemine, on la comunitat afroamericana de Reveilletown havia estat desplaçada per la contaminació de les aigües subterrànies. També van visitar el cementiri de Holy Rosary, l'últim vestigi de la ciutat de Taft, que havia estat engolida per les torres d'una planta de Union Carbide. Aquestes experiències van portar els autors a reflexionar sobre com el patiment humà associat a l'economia agrícola i esclavista del passat havia estat substituït per noves formes de mort, malaltia, desplaçament i sofriment vinculades a la indústria petroquímica. La seva visita va ser tant inquietant com inspiradora, en veure la lluita de la comunitat de Convent i la devastació a Reveilletown. Aquest viatge i les seves converses amb els residents van ser crucials per a la concepció del llibre, connectant les formes històriques d'explotació amb els desafiaments contemporanis per a la salut pública.

• Introducció: “Cansat i malalt d'estar cansat i malalt”: Aquesta secció estableix la tesi central del llibre: la salut i la malaltia als Estats Units estan profundament influenciades per factors socials, econòmics i polítics, i s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental. Suggereix que la comprensió d'aquests processos és vital per a la construcció d'un futur més saludable i just.

• Capítol 1: Malaltia i explotació durant les eres colonial i revolucionària: Aquest capítol examina com la colonització europea i el període revolucionari van impactar en la salut i van establir patrons d'explotació que van contribuir a la propagació de malalties. Probablement explora temes com l'impacte de les malalties europees en les poblacions indígenes, les condicions de vida i treball dels colons, i el paper de l'esclavitud en la salut i la mortalitat.

• Capítol 2: Vida i mort a l'Amèrica anterior a la guerra civil: Aquest capítol se centra en les condicions de salut i mortalitat als Estats Units abans de la Guerra Civil. És probable que analitzi les diferències en salut basades en la raça, la classe social i la ubicació geogràfica, i com factors com l'economia agrària, la urbanització inicial i les creences mèdiques de l'època van influir en la vida i la mort.

• Capítol 3: “La onada creixent dels negocis . . . Deixant els ossos dels morts”: Explotació laboral, mala nutrició, llars poc higièniques i un lloc de treball perillós: Aquest capítol detalla els efectes de la industrialització al segle XIX en la salut. Segurament explora com l'auge dels negocis va portar a l'explotació laboral, a la mala nutrició entre la classe treballadora, a condicions d'habitatge insalubres i a llocs de treball perillosos, contribuint a la propagació de malalties i a un augment de la mortalitat. Podria incloure exemples com les fàbriques de Lowell i contrastar-les amb les condicions a Manchester.

• Capítol 4: Restablint les regles bàsiques de la desigualtat: treball, llei i salut després de la Guerra Civil: Aquest capítol investiga com, malgrat la victòria del Nord a la Guerra Civil i l'abolició de l'esclavitud, es van restablir noves formes de desigualtat en el món laboral, a través de la llei, i com això va afectar la salut. Podria abordar temes com les lleis laborals, les condicions de treball per a les persones alliberades i els immigrants, i com les elits van mantenir el poder i el control, impactant negativament en la salut de molts.

• Capítol 5: Ofegant-se: creant noves malalties i desigualtats: Aquest capítol probablement examina la gènesi de noves malalties i la perpetuació de les desigualtats a través de canvis socials i industrials. Podria analitzar l'impacte de la contaminació industrial, l'aparició de malalties ocupacionals com la silicosis i l'asbestosi, i com aquestes noves amenaces van afectar de manera desproporcionada certs grups de la població. Es menciona l'explosió a la Triangle Shirtwaist Factory com un exemple de les condicions perilloses i la manca de regulació.

• Capítol 6: Millor vida a través de la química?: Aquest capítol qüestiona la promesa dels avenços químics per millorar la vida, explorant potencialment els efectes negatius per a la salut de nous productes químics i tecnologies. Podria discutir la introducció de substàncies com el plom a la gasolina i els bifenils policlorats (PCBs), i com les empreses van gestionar o van ignorar els riscos per a la salut associats a aquests productes.

• Capítol 7: El moment més fosc abans de l'alba?: Aquest capítol final reflexiona sobre els reptes de salut actuals i examina si hi ha motius per a l'optimisme davant les persistents desigualtats i les noves amenaces per a la salut. Potser analitza moviments socials, regulacions i avenços que ofereixen esperança per a un futur més saludable, tot reconeixent la magnitud dels problemes encara existents.

En resum, "Building the Worlds That Kill Us" és una anàlisi històrica detallada que examina la relació entre les estructures socials, econòmiques i polítiques dels Estats Units i la salut de la seva població. Des de l'època colonial fins a l'actualitat, el llibre explora com s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació, la degradació ambiental i la desigualtat, i ofereix una crida a l'acció per construir un futur més saludable i just. La motivació dels autors, arrelada en les seves observacions de comunitats afectades per la contaminació industrial, subratlla la urgència i la importància d'entendre aquests processos històrics. El llibre es presenta com una obra fonamental per a qualsevol persona interessada en la salut pública, la història i la justícia social.

L'accés als serveis d'atenció a la dependència

The Care Dividend: Why and How Countries Should Invest in Long-Term Care

Resum del llibre amb IA

El llibre "The Care Dividend: Why and How Countries Should Invest in Long-Term Care", editat per Jonathan Cylus, George Wharton, Ludovico Carrino, Stefania Ilinca i Manfred Huber, i publicat en accés lliure per Cambridge University Press en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut el 2025, argumenta la importància i els motius pels quals els països haurien d'invertir en cures de llarga durada.

El llibre està estructurat en dues parts:

• Part 1 (capítols 2-5): Estableix el context i la motivació del llibre i explora "què funciona" en el disseny de sistemes i serveis de cures de llarga durada.
• Part 2 (capítols 6-10): Defensa la inversió en sistemes de cures de llarga durada sòlids.

• Capítol 1: Introducció

  Aquest capítol estableix el context i la motivació del llibre, argumentant la necessitat d'invertir en sistemes de cures de llarga durada forts. Amb la demografia impulsant una creixent demanda de cures, els responsables polítics han de repensar les combinacions de cures i invertir en una força laboral formal i informal sostenible i d'alta qualitat per a les properes dècades. El capítol proporciona una visió general de l'estructura del volum, dividint-lo en dues parts: la primera (capítols 2-5) estableix el context i explora "què funciona" en el disseny de sistemes i serveis de cures de llarga durada, mentre que la segona part (capítols 6-10) defensa la inversió en sistemes sòlids de cures de llarga durada i conclou amb un capítol que reuneix els arguments. Es subratlla que els governs han d'invertir en elements sinèrgics clau com la governança, el lliurament de serveis, el finançament, la infraestructura (incloent sistemes d'informació) i la força laboral de cures per assolir els objectius d'un bon sistema de cures de llarga durada. Aquest sistema necessita una governança sòlida per coordinar les parts interessades multisectorials i els mecanismes de rendició de comptes, així com legislació per millorar la transparència, la igualtat i l'eficàcia de l'accés als serveis i la qualitat de l'atenció. També requereix definicions clares dels tipus de serveis, condicions d'elegibilitat basades en les necessitats dels sol·licitants i un procés establert de gestió de la qualitat. A més, ha de ser financierament sostenible, tenir infraestructura i donar suport als treballadors de cures formals i als cuidadors informals.

  Capítol 2: Factors històrics i futurs de la demanda de cures de llarga durada

  Aquest capítol explora els factors que impulsen la demanda de cures de llarga durada, tant en el passat com en el futur. Inicialment, es discuteixen les teories establertes que intenten explicar per què la gent utilitza les cures o com tria entre diferents fonts de cures, proporcionant un "full de ruta" útil per a la investigació empírica. Les seccions següents revisen l'evidència empírica sobre els factors clau de la demanda de cures de llarga durada, centrant-se en la mesura en què diferents factors s'associen amb la demanda de cures, com han canviat en el passat i quins podrien ser els seus impactes en el futur. Es destaca que la capacitat funcional per realitzar activitats de la vida diària (ADL), com menjar, banyar-se, vestir-se, utilitzar el vàter, moure's i la continència, és una de les mesures més comunes de la discapacitat funcional i les necessitats de cures de llarga durada. També es considera la capacitat funcional per realitzar activitats instrumentals de la vida diària (IADL), que se centren en les tasques domèstiques. A més de la capacitat funcional, s'ha reconegut cada vegada més que l'aparició de malalties mentals o deteriorament cognitiu pot desencadenar necessitats de cures de llarga durada. El capítol examina la importància conjunta i relativa dels factors de demanda, utilitzant dades empíriques per determinar si s'han considerat tots els factors principals i per identificar l'estructura i la jerarquia d'aquests factors. Finalment, es revisa la recerca existent sobre les projeccions de la demanda de cures de llarga durada i es conclou amb una discussió centrada en les implicacions polítiques. S'observa que factors com l'edat, el gènere, l'estat civil, viure amb fills, el nombre de limitacions funcionals, viure amb demència, l'educació, la tinença d'habitatge i la renda equivalitzada són factors importants de la demanda.

  Capítol 3: Qui hauria de ser elegible per a les cures de llarga durada en la vellesa? Compromisos polítics i implicacions per a la cobertura, l'equitat i el benestar

  Aquest capítol aborda el repte polític de definir la necessitat de cures de llarga durada. Explora com els països d'Europa realitzen l'avaluació de les necessitats de cures de llarga durada, destacant les seves diferències i les implicacions per a les persones que necessiten atenció. Es proporciona un examen de les complexitats de mesurar la necessitat de cures de llarga durada, introduint conceptes de discapacitat, dependència, fragilitat i independència, i explorant com s'operacionalitzen aquests conceptes en les avaluacions de necessitats. El capítol també analitza la qüestió de si la disponibilitat de cures informals s'hauria de tenir en compte en les avaluacions de necessitats, examinant els sistemes "carer-blind" (que no consideren la disponibilitat de cures informals) i "carer-sighted" (que sí que ho fan). S'examinen els efectes de diferents regles d'elegibilitat sobre les taxes de cobertura en una població i les seves implicacions per a la intensitat de la cobertura. A més, s'explora el paper de la comprovació de recursos (means testing) per determinar l'elegibilitat i es discuteixen les implicacions de les diferències en les regles d'elegibilitat sobre la utilització de les cures i el benestar de les persones grans. El capítol conclou que les regles d'elegibilitat tenen enormes implicacions per al nivell de cobertura dels sistemes de cures de llarga durada i poden reflectir un enfocament polític en les etapes inicials de les limitacions o en nivells molt avançats de declivi funcional. L'apèndix inclou una revisió de les avaluacions de necessitats i les regles d'elegibilitat utilitzades als estats membres de la UE i als països de l'OCDE.

  Capítol 4: Com han configurat els països l'accés als serveis de cures de llarga durada?

  Aquest capítol se centra en les diverses maneres en què els països han organitzat i estructurat el lliurament dels serveis de cures de llarga durada. Explora diferents models i enfocaments, destacant el paper tant del sector públic com del privat en la provisió d'aquests serveis. Es posa èmfasi en la tendència creixent cap a la desinstitucionalització, amb un major focus en les opcions de cures basades en la comunitat i a la llar. El capítol subratlla la importància d'una bona governança per coordinar les múltiples parts interessades i garantir la rendició de comptes dins del sistema de CLD, així com la necessitat d'infraestructura, inclosos els sistemes d'informació integrats. S'analitzen estudis de cas de diversos països (Alemanya, Japó, Noruega, Romania i Suècia) per il·lustrar diferents configuracions de lliurament de serveis, que difereixen en com estan organitzats els seus sistemes, les tendències demogràfiques, els nivells de despesa i el nivell d'institucionalització. El capítol també destaca la rehabilitació (reablement) com una àrea prioritària creixent en alguns països i aborda els desafiaments i el creixement de les opcions de cures basades en la comunitat. Finalment, es destil·len quatre lliçons principals: la desinstitucionalització requereix construir solucions de cures comunitàries i invertir en serveis de suport per als cuidadors informals; cal una economia mixta de provisió de cures; la garantia de la qualitat és crucial; i la provisió integrada de cures té potencial per millorar els resultats. Es menciona que la tendència cap a la mercantilització és un altre aspecte significatiu en el desenvolupament dels sistemes de cures de llarga durada.

  Capítol 4: Com han configurat els països el lliurament de serveis de cures de llarga durada?

  Aquest capítol se centra en les diverses maneres en què els països han organitzat i estructurat el lliurament dels serveis de cures de llarga durada (CLD). S'exploren diferents models i enfocaments, destacant el paper tant del sector públic com del privat en la provisió d'aquests serveis. Es posa èmfasi en la tendència creixent cap a la desinstitucionalització, amb un major focus en les opcions de cures basades en la comunitat i a la llar.

  El capítol subratlla la importància d'una bona governança per coordinar les múltiples parts interessades i garantir la rendició de comptes dins del sistema de CLD. També es discuteixen les necessitats d'infraestructura, inclosos els sistemes d'informació integrats.

  S'analitzen estudis de cas de diversos països, com el Japó, Romania i Suècia, per il·lustrar diferents configuracions de lliurament de serveis, des de sistemes altament centralitzats fins a models més descentralitzats. Es menciona la rehabilitació (reablement) com una àrea prioritària creixent en alguns països, amb l'objectiu de millorar la independència de les persones i reduir la seva necessitat de serveis a llarg termini. Finalment, el capítol aborda els desafiaments i el creixement de les opcions de cures basades en la comunitat, inclosos els proveïdors de propietat pública i privada.

  Capítol 5: Finançament de les cures de llarga durada

  Aquest capítol aborda els aspectes crucials del finançament dels sistemes de cures de llarga durada . S'exploren diversos mecanismes de finançament, incloent el finançament públic (mitjançant impostos i assegurances socials) , el finançament privat (pagaments directes, assegurances i recursos en espècie) i el finançament benèfic .

  Es discuteix la divisió de responsabilitats financeres entre els individus, les famílies i l'estat. S'examinen els mecanismes de control de costos, com els criteris d'elegibilitat i els copagaments .

  Es presenten estudis de cas sobre el finançament en països com la Xina , Dinamarca , Anglaterra , Índia , Jamaica , Japó i els Estats Units . Es destaca els riscos financers als quals s'enfronten les persones i el paper de les assegurances privades de cures de llarga durada. També s'analitza la relació entre el finançament de les CLD i el sistema de salut . Finalment, el capítol aborda els impactes del subfinançament i la importància de la voluntat política .

  Capítol 6: Com han treballat els països per millorar la qualitat?

  Aquest capítol se centra en les estratègies per assegurar i millorar la qualitat de les cures de llarga durada . Es discuteixen diferents conceptualitzacions de la qualitat, basant-se en les dimensions de l'OCDE i el marc de Donabedian (estructura, procés, resultat).

  S'examinen les estratègies de millora de la qualitat a nivell individual, d'organització proveïdora de cures i de sistema de cures. Això inclou temes com l'apoderament dels usuaris de cures , la professionalització de la força laboral , el canvi de cultura de les cures institucionals i el paper de la tecnologia .

  Es discuteixen la gestió i la supervisió de la qualitat, incloses les inspeccions, la publicació d'informes i la normalització . S'analitza l'impacte dels mecanismes de mercat i els processos de contractació en la qualitat . Finalment, s'emfatitza la importància de la recerca comparativa i de superar les barreres lingüístiques en la comunitat internacional de cures de llarga durada.

  Capítol 7: Millora un millor accés a les cures de llarga durada els resultats del sistema de salut?

  Aquest capítol investiga la relació entre l'accés a les cures de llarga durada i els resultats del sistema de salut en general . S'examina l'impacte de les CLD en els ingressos i reingressos hospitalaris, la utilització de l'atenció primària i les despeses generals de salut.

  Es discuteix el concepte de cures integrades com una manera de millorar els resultats i l'eficiència. Es presenten exemples de models de cures integrades. El capítol reconeix els desafiaments per establir un vincle causal clar a causa de la complexitat dels sistemes de cures i les limitacions de dades.

  Es destaca el potencial de les cures a la llar per reduir la utilització de l'atenció secundària, tot i que les proves són heterogènies. Finalment, s'exploren diferents nivells d'integració: macro, meso i micro.

  Capítol 8: Compartint la càrrega

  Aquest capítol se centra en la càrrega financera de les cures de llarga durada i com es comparteix entre els individus, les famílies i l'estat . S'examinen els pagaments directes (OOP) per als serveis de cures de llarga durada, tant per a les cures a la llar com per a les cures residencials .

  S'analitza la distribució dels pagaments directes per quartils d'ingressos i el concepte de pagaments catastròfics. S'investiga l'impacte financer de les cures informals en les famílies, incloent l'empobriment i la reducció de la participació en el mercat laboral.

  Es discuteixen els pagaments directes relacionats amb els ingressos i amb els actius i les seves implicacions per a l'equitat . Es considera les contribucions de les parelles, els fills adults i altres membres de la família. Finalment, es destaca la manca de definicions acordades internacionalment i la diversitat de sistemes com a desafiaments per comparar els pagaments directes entre països i es conclou amb implicacions polítiques per garantir la protecció financera i una distribució equitativa de la càrrega de les cures de llarga durada ..
• Capítol 9: Un sistema de cures de llarga durada sòlid beneficia el benestar social? escrit per Hee-Kang Kim. Aquest capítol explora com un sistema de cures de llarga durada sòlid pot contribuir a mitigar el cercle viciós de les desigualtats en la cura, fomentar la creació de xarxes i la solidaritat social, i millorar la capacitat de la societat per abordar problemes socials urgents i promoure un canvi social més ampli.
• Capítol 10: Un sistema de cures de llarga durada sòlid és necessari per al creixement econòmic escrit per Katherine Swartz. Aquest capítol argumenta que la inversió en cures de llarga durada no és només una despesa social, sinó una inversió que pot estimular el creixement econòmic . Això es deu, en part, a l'alliberament de cuidadors informals (majoritàriament dones) per participar en la força laboral i a la creació d'un sector formal de cures de llarga durada que pot ser innovador i productiu .
• Capítol 11: Conclusió: Cap a una cura de llarga durada universal i d'alta qualitat: canviant la narrativa escrit per Stefania Ilinca, Ludovico Carrino, Jonathan Cylus, George Wharton, Manfred Huber i Sarah Louise Barber. Aquest capítol final reuneix els arguments presentats al llarg del llibre i proposa un canvi en la narrativa cap a la consideració de les cures de llarga durada com una inversió essencial per a les societats que envelleixen, destacant els avantatges socials i econòmics d'un sistema universal i d'alta qualitat .

El llibre està dirigit a responsables polítics, investigadors, professionals de la salut i defensors, però també és un recurs valuós per a qualsevol persona interessada en la construcció de sistemes de cures de llarga durada sòlids. Tot i que se centra principalment en països d'ingressos alts, els principis i les idees compartides es poden adaptar i aplicar a diversos contextos socioeconòmics.

La definició de cures de llarga durada utilitzada en aquest llibre generalment no inclou l'atenció "post-aguda" (teràpia física i ocupacional, cures d'infermeria especialitzades a curt termini per a la recuperació d'incidents mèdics aguts). El llibre se centra principalment en les necessitats de cures de llarga durada per a les poblacions a mesura que envelleixen i afronten un declivi funcional, tot i que reconeix que qualsevol persona amb limitacions en les seves capacitats funcionals, independentment de l'edat, pot requerir cures de llarga durada.

Els metges al Gulag

The Gulag Doctors. Life, Death, and Medicine in Stalin's Labour Camps

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Gulag Doctors" de Dan Healey, publicat el 2024 per Yale University Press, ofereix una exploració de la història de la medicina dins del sistema de camps de treball forçat soviètics, el Gulag. El llibre utilitza una varietat de fonts, incloent memòries publicades i inèdites, documents d'arxiu i altres treballs acadèmics per examinar les experiències dels metges i el funcionament del servei mèdic del Gulag.

La introducció del llibre comença amb una referència a un "Mark Twain ucraïnès" i la "essència de la medicina del Gulag", possiblement indicant una anàlisi de la literatura i la cultura que envolta la medicina en aquest context.

La Part I del llibre, titulada "Doctors Inside the Barbed Wire" (Metges dins del filferro de pues), es divideix en diversos capítols que exploren diferents aspectes de la vida i el treball dels metges al Gulag:

• El Capítol 1, "'They were the first': Pioneers of the Gulag medical service" ('Van ser els primers': Pioners del servei mèdic del Gulag), probablement analitza els orígens i els primers desenvolupaments del sistema mèdic del Gulag.
• El Capítol 2, "'A nightmare parallel world': A chekist in the clinic?" ('Un món paral·lel de malson': Un txekista a la clínica?), suggereix una exploració de la tensió i la possible interferència de les forces de seguretat (txekistes) en la pràctica mèdica dins dels camps.
• El Capítol 3, "'I Chose Kolyma': From the medical school benches to the hospitals of the..." ('Vaig triar Kolyma': Des dels bancs de la facultat de medicina als hospitals de...), indica un focus en les experiències de metges que van acabar treballant a la regió de Kolyma, coneguda per les seves dures condicions. La portada de les memòries de la Dra. Nina Savoeva, titulada "I Chose Kolyma" (Vaig triar Kolyma), es mostra com a il·lustració.

Altres parts del llibre i temes explorats en els extractes inclouen:

• L'obra d'escriptors com Efrosiniia Kersnovskaya, la qual va registrar un incident on una secretària va fer una anotació incorrecta sobre la mort d'un tal Baev, un escriptor de treballs científics, i com aquest episodi va ser posteriorment exclòs d'edicions recents de les seves memòries.
• L'estudi inèdit de Sokolovsky de l'estiu de 1944 sobre la simulació de psicosis i neurosis per part dels presoners del Gulag, presentat en una conferència mèdica al Vetlosian Central Camp Hospital. Aquest estudi es considera una investigació rara sobre la salut mental dels presoners, contrastant amb la majoria dels treballs de "recerca" mèdica del Gulag, que eren ideològicament conformistes i centrats en la producció.
• Referències a Ostap Vyshnia, un escriptor ucraïnès ("Ukrainian Mark Twain"), que també va escriure sobre metges del Gulag, incloent un article titulat "Doktor Ia. P. Sokolov".
• Mencions de la Sanotdel (Departament Sanitari) del Gulag i treballs acadèmics recents que utilitzen els seus registres. Historiadors com Boris Nakhapetov i Golfo Alexopoulos són reconeguts per la seva valuosa feina sobre la Sanotdel.
• La idea del Gulag com a "colònia interna".
• Memòries de supervivents del Gulag, com les de Janusz Bardach i Kate Gleeson, Eugenia Ginzburg i Efrosiniia Antonovna Kersnovskaia, que ofereixen perspectives personals sobre la vida als camps.
• L'existència d'activitats culturals als camps, com el futbol, el teatre a Solovki i Ukhta.
• La importància de les autobiografies d'intel·lectuals soviètics com a inscripcions del jo en la història.
• Detalls sobre la Ukhtinskaia ekspeditsiia OGPU, una expedició a la qual van participar figures com Nikolai Viktorov i Ostap Vyshnia. Es descriuen les dificultats de l'expedició i les qualitats esperades dels seus membres.
• Informació sobre Iakov Petrovich Sokolov, un metge del mateix any de graduació que la seva dona, ambdós orfes, que van treballar a Ukhta. Es destaca que, malgrat haver fundat el museu MIZU, els historiadors no van aprofundir en la carrera de Sokolov.
• Iakov Iosifovich Kaminskii, un altre metge del Gulag, del qual es menciona la seva contribució a la ciència mèdica i a la pràctica sanitària.
• Viktor A. Samsonov, un escriptor entusiasta de memòries que va documentar la seva experiència com a lekpom (assistent mèdic), estudiant i metge al Gulag.
• La menció de Yan Pullerits, un administrador mèdic el 1936, del qual es mostra una il·lustració.
• Nikolai Glazov, un altre metge abans del seu arrest el 1936 i posteriorment el 1989, amb fotografies incloses. Va escriure "Koshmar parallel'nogo mira: Zapiski vracha" (El malson d'un món paral·lel: Notes d'un metge) sobre la seva experiència.
• La fundació de Sangorodok a Ukhta el 1933, que va esdevenir el principal centre mèdic per a Ukhtpechlag.
• La pràctica de les conferències mèdiques als camps, amb la participació tant de presoners com de personal lliure.
• La importància de la patologia anatòmica i les autòpsies al Gulag. Es menciona un professor Umansky, un anatomista patològic presoner.
• La lluita contra l'escorbut i la utilització del coneixement indígena sobre les propietats antiscorbútiques de les agulles de pi. Es fa referència a una publicació de 1935 sobre la prevenció i el tractament de l'escorbut.
• La distrofia alimentària o nutricional, estudiada per metges soviètics durant la Segona Guerra Mundial i la seva migració conceptual a la medicina del Gulag.

En conclusió, "The Gulag Doctors" ofereix una anàlisi multifacètica del paper de la medicina i dels metges dins del brutal context del sistema penitenciari del Gulag soviètic, explorant els reptes professionals, ètics i personals als quals es van enfrontar. El llibre es basa en una rica varietat de fonts per il·luminar aquesta dimensió poc coneguda de la història del Gulag .

La mesura del progrés

 The Measure of Progress: Counting What Really Matters

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Measure of Progress: Counting What Really Matters" de Diane Coyle,  de 2025, explora les dificultats i la importància de mesurar el progrés econòmic en un món en ràpida evolució, especialment amb la creixent digitalització. El llibre argumenta que els marcs de mesura actuals són inadequats per capturar la complexitat de l'economia moderna i fa una crida a un nou marc.

La introducció estableix les preguntes clau que motiven el llibre: Les coses estan millorant? Per a qui? Què significa "millor"?. Coyle subratlla que la definició de valor és fonamental i que la mesura econòmica està profundament carregada de valors. El llibre es basa en una àmplia gamma de recerca, no limitada a l'economia, per abordar aquestes qüestions.

El capítol 1, "'Political Arithmetick'", comença amb la descoberta del "residual" en el creixement econòmic i com aquest va ser sistematitzat pel marc de comptabilitat del creixement KLEMS. El capítol destaca que la manera com es mesura l'activitat econòmica influeix en les decisions que s'hi prenen. Es revisa la història de la mesura estadística, començant per "Political Arithmetick" de William Petty (1690), que buscava mesurar la prosperitat del Regne Unit. Coyle menciona haver sostingut una còpia d'aquest llibre que van llegir Karl Marx i Friedrich Engels. El capítol traça l'evolució dels marcs estadístics fins al desenvolupament de les estadístiques nacionals modernes i la influència de Keynes.

El capítol 2, "Productivity without Products", aborda els reptes conceptuals i de mesurament per entendre la desacceleració de la productivitat en una economia on gran part és "difícil de mesurar". La productivitat tradicionalment es basa en productes tangibles, però una proporció creixent del valor econòmic prové d'elements immaterials. Es discuteix la comptabilitat del creixement i les seves limitacions, així com enfocaments alternatius que intenten identificar els factors determinants de la productivitat. El capítol detalla el marc de comptabilitat del creixement KLEMS i presenta resultats de la investigació de Coyle amb altres autors sobre la desacceleració de la productivitat al Regne Unit, centrant-se en la manufactura i les TIC. Tot i la intensa investigació, el "puzzle fonamental" de la desacceleració de la productivitat persisteix, i Coyle suggereix que l'exploració a nivell d'empresa o sector pot no fer gaire més progressos a causa de les limitacions de les dades.

El capítol 3, "Dematerialisation", examina com el valor econòmic s'està dematerialitzant, allunyant-se dels béns i serveis tradicionals cap a les "solucions", que són paquets de béns i serveis. Es descriu el fenomen de la producció sense fàbrica (FGP), on les empreses externalitzen la manufactura però conserven les etapes empresarials i la propietat intel·lectual. Tot i la tendència a les "solucions", hi ha poca literatura acadèmica sobre el tema. Coyle utilitza la visita a la fàbrica d'aeromotors de Rolls-Royce a Derby com a exemple de la importància dels serveis connectats, com el model de negoci "power by the hour". El capítol també explora la servitització de la manufactura, on les empreses ofereixen cada cop més serveis juntament amb els seus productes. Es destaca que la dematerialització implica intangibles, que plantegen desafiaments estadístics significatius.

El capítol 4, "(Dis)intermediation", se centra en la frontera de producció i els serveis intermediats digitalment. Es revisa el debat sobre la valoració de les activitats econòmicament valuoses fora del mercat, des de l'obra clàssica de Margaret Reid sobre l'"Economics of Household Production" (1934). La innovació per a la llar sovint es subestima en les estadístiques econòmiques. Molts països produeixen ara comptes satèl·lit de la llar per mesurar l'activitat no de mercat. El capítol també considera l'augment de l'ocupació contingent (o gig economy). Es discuteix la importància del temps necessari per produir i consumir, un aspecte sovint ignorat en l'anàlisi econòmica tradicional. S'introdueix el concepte d'economia de l'atenció en un món ric en informació, citant l'aforisme de Herbert Simon sobre l'escassetat d'atenció.

El capítol 5, "Free", explora els reptes de valorar els béns digitals "gratuïts" i les dades. Les empreses d'informació tenen estructures de costos fixos elevats i costos marginals baixos. El valor de les dades es veu afectat per diverses característiques, com la no rivalitat, les externalitats i la cobertura temporal. Existeixen mercats per a dades personals al web fosc. El capítol revisa els enfocaments per estimar el valor de les dades, inclosos els models de depreciació del capital organitzatiu i la capitalització de mercat. Hi ha una creixent literatura sobre dades, però l'estimació agregada per a tota l'economia encara està lluny.

El capítol 7, "Value", aborda la complexitat dels índexs de preus i l'ajust de la qualitat. Es pregunta com s'han de tenir en compte els béns que desapareixen i els nous béns en els càlculs de preus i quantitats. Es destaca la contribució de Zvi Griliches a la idea de l'ajust hedònic per a les millores de qualitat. El capítol explica què és un índex de preus i presenta les fórmules clàssiques de Laspeyres i Paasche. Es discuteix l'aplicació pràctica de l'ajust hedònic i les seves limitacions. També es considera el temps necessari per comprar béns i serveis com a mesura de valor. El capítol conclou reflexionant sobre el propòsit de mesurar la inflació i separar els components de preu i "reals".

El capítol 8, "Wealth", examina la necessitat d'un balanç general exhaustiu que vagi més enllà dels actius tradicionals inclosos en els comptes nacionals. Aquest balanç hauria d'incloure capital natural, capital intangible, capital humà, capital social i capital organitzatiu. El capítol presenta una classificació dels actius intangibles i discuteix l'escala de la inversió intangible. Es revisen diferents components de la riquesa exhaustiva i els reptes per valorar-los, inclosos els actius no de mercat i l'ús de preus ombra. Es critica la idea d'aplicar una lent econòmica a certs actius i es planteja l'estatus ètic de pensar el progrés humà en termes d'actius i riquesa. El capítol també esmenta índexs alternatius com l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

El capítol 9, titulat "A New Framework?", es dedica a proposar un camí a seguir per avaluar el progrés de l'economia, especialment després d'haver detallat les limitacions del marc actual en els capítols anteriors.

El capítol comença discutint per què algunes propostes alternatives del debat "Més enllà del PIB" (Beyond GDP debate) no són suficients. Això suggereix que el capítol analitza críticament altres intents de mesurar el progrés econòmic i social que van més enllà del Producte Interior Brut.

A continuació, el capítol estableix una agenda per a un canvi de paradigma essencial en com mesurem i, per tant, entenem i donem forma a l'economia i a les nostres societats. Aquesta part del capítol és crucial, ja que presenta les idees principals de l'autora sobre com s'hauria d'abordar la mesura del progrés en el futur. Implica una revisió profunda de les estadístiques econòmiques actuals i la seva capacitat per reflectir la realitat econòmica i social canviant.

En resum, el capítol 9 no ofereix solucions fàcils als desafiaments de mesurament plantejats al llarg del llibre. En lloc d'això, se centra en la necessitat d'un canvi fonamental en la manera com abordem la mesura del progrés econòmic, basant-se en el marc de la riquesa comprehensiva i criticant les alternatives insuficients del debat "Més enllà del PIB". L'objectiu final és proporcionar una manera millor per als responsables polítics i el públic per avaluar el progrés de l'economia.

"The Measure of Progress" argumenta que els mètodes tradicionals de mesura econòmica, centrats en productes tangibles, tenen dificultats per capturar la realitat d'una economia cada vegada més digitalitzada i immaterial. El llibre explora diversos aspectes d'aquesta dificultat, des de la mesura de la productivitat i la desmaterialització fins a la valoració de serveis digitals "gratuïts", dades i la inclusió d'actius intangibles i no de mercat en una mesura més àmplia de la riquesa. Coyle fa una crida a un nou marc de mesura que reflecteixi millor el que realment importa per al progrés econòmic i el benestar.

Tot i que el llibre "Abundance" que vam discutir anteriorment se centra en la possibilitat de superar l'escassetat mitjançant la tecnologia i la política, "The Measure of Progress" se centra més en els reptes de mesurar adequadament aquest progrés en un món on l'abundància pot manifestar-se de maneres que els indicadors econòmics tradicionals no capturen bé, com ara serveis digitals "gratuïts" o millores en la qualitat. Ambdues obres, però, comparteixen la idea que la nostra comprensió del progrés i el benestar depèn críticament de la manera com definim i mesurem aquests conceptes.

Abundància

Abundance 

Llibre resumit amb IA.

Aquest llibre, "Abundance", d'Ezra Klein i Derek Thompson, publicat el 2025, explora detalladament el concepte d'abundància, contrastant-lo amb la noció de mancança i analitzant els factors que impedeixen la seva realització en diversos àmbits de la societat contemporània.

Introducció a l'Abundància Més Enllà de l'Escassetat:

El llibre comença imaginant un futur on l'energia neta és abundant i barata, en contrast amb el passat depenent dels combustibles fòssils. Els autors s'inspiren en l'obra de l'historiador David M. Potter, "People of Plenty" (1954), per definir l'abundància no com un magatzem fix de recursos, sinó com un factor físic i cultural que involucra la interacció entre l'home i la natura. L'abundància que envisionen no és "una superació omnidireccional", sinó un canvi qualitatiu impulsat per la tecnologia i la política. El llibre pretén ser una "mirada, no una llista" de solucions polítiques per facilitar aquesta abundància.

Els Obstacles a l'Abundància:

Els autors identifiquen diversos "blocatges" que impedeixen assolir l'abundància en sectors clau:

• Habitatge: Les lleis de zonificació restrictives i la burocràcia excessiva dificulten la construcció d'habitatges assequibles de totes les mides. La resistència dels propietaris a la construcció que podria baixar els preus de la propietat també hi juga un paper important. L'experiència de Califòrnia amb la California Environmental Quality Act (CEQA) demostra com la legislació ambiental, tot i tenir bones intencions, pot ralentir i encareir els projectes de construcció. Segons els autors, basant-se en el llibre "Homelessness Is a Housing Problem" de Gregg Colburn i Clayton Page Aldern, la manca d'habitatge assequible és la causa principal de la crisi de la indigència en moltes ciutats.
• Infraestructura i Construcció: La productivitat en el sector de la construcció s'ha estancat, en contrast amb l'augment de la productivitat en altres sectors com la manufactura. Aquest estancament es deu en part a la burocràcia, a la gran quantitat de paperassa i als nombrosos "punts de veto" que poden aturar o demorar els projectes. El cas de la reconstrucció ràpida del tram de la I-95 a Pennsilvània després d'un col·lapse il·lustra que, amb un lideratge fort i processos simplificats, es poden aconseguir resultats ràpids.
• Govern i Burocràcia: Els autors argumenten que el liberalisme s'ha tornat massa obsessionat amb els procediments en lloc d'orientar-se als resultats. Això es manifesta en la proliferació de normatives i processos complexos que dificulten l'acció eficaç del govern. Exemples d'això inclouen les condicions de contractació de San Francisco que afavoreixen les petites empreses, però que poden limitar la capacitat de realitzar projectes grans i complexos, i els problemes de gestió de la Employment Development Department (EDD) de Califòrnia durant la pandèmia. Els requisits detallats del programa CHIPS per a la fabricació de semiconductors també són presentats com un exemple d'aquesta "obsessió pel procediment".
• Recerca Científica i Invenció: El procés de finançament de la recerca a través dels National Institutes of Health (NIH) s'ha tornat excessivament burocràtic i avers al risc, això podria estar frenant la recerca més innovadora i transformadora. El concepte de la "càrrega del coneixement" també implica que cada nou descobriment es basa en un corpus de coneixement cada vegada més gran, fent que les noves descobertes siguin més difícils d'aconseguir. La història del desenvolupament de la tecnologia de l'ARNm il·lustra com idees inicialment descartades poden tenir un impacte revolucionari.
• Desplegament i Implementació: Fins i tot amb bones invencions, la seva implementació a gran escala es troba amb obstacles. La història de l'energia solar mostra com les polítiques governamentals poden accelerar la difusió de noves tecnologies. L'Operació Warp Speed per al desenvolupament de vacunes contra la COVID-19 és presentada com un model d'implementació ràpida en una situació de crisi. No obstant això, la burocràcia i les regulacions també poden frenar la implementació, com es veu en el lent desplegament de les estacions de càrrega per a vehicles elèctrics.

Les Organitzacions de l'Afluència:

Els autors observen que en àrees més riques, sovint hi ha més capacitat d'organització i més recursos per resistir el desenvolupament i el canvi, contribuint al problema dels múltiples "punts de veto" que poden aturar els projectes.

Context Històric:

El llibre estableix paral·lelismes amb períodes històrics, com el ràpid creixement d'Alemanya Occidental i el Japó després de la Segona Guerra Mundial, i es basa en l'anàlisi de la noció d'abundància en la història americana de David Potter.

Cap a l'Abundància:

Els autors proposen alleujar aquests blocatges mitjançant la reforma de les lleis de zonificació, la simplificació dels processos de permisos i un enfocament en els resultats en el govern i la ciència. Suggerixen aprendre d'exemples d'implementació ràpida exitosa i empoderar un lideratge efectiu.

Crítica a la Mentalitat d'Escassetat:

Implícitament, el llibre critica una mentalitat d'escassetat que porta al proteccionisme i dificulta el progrés. Els autors suggereixen que l'abundància, impulsada per la innovació i una implementació eficient, és un objectiu més desitjable.

PS. El que diu en Garicano del llibre

Pooling plasma, quin desastre! (2)

 Blood on Their Hands: How Greedy Companies, Inept Bureaucracy, and Bad Science Killed Thousands of Hemophiliacs

El llibre "Blood on Their Hands: How Greedy Companies, Inept Bureaucracy, and Bad Science Killed Thousands of Hemophiliacs" d'Eric Weinberg i Donna Shaw, publicat el 2017, documenta la tragèdia de com milers de persones amb hemofília van resultar infectades amb el VIH a causa de productes sanguinis contaminats, assenyalant com a principals responsables a empreses avaricioses, una burocràcia incompetent i una ciència deficient.

El llibre es basa en la investigació d'Eric Weinberg, un advocat que va representar a moltes de les víctimes i les seves famílies. La prefaci comença amb el funeral de Joe Salgado, un amic de Weinberg que va morir a causa de la infecció per VIH adquirida per tractaments per a l'hemofília, establint la connexió personal de l'autor amb la comunitat afectada.

La taula de continguts revela l'estructura narrativa del llibre, que abasta des dels orígens de la producció de productes sanguinis fins a les conseqüències legals i personals de l'epidèmia.

• La secció "Beginnings" (Capítol 2) probablement explora la història primerenca del tractament de l'hemofília i el desenvolupament dels concentrats de factor.
• "How Could It Happen and Nobody Did Anything Wrong?" (Capítol 3) planteja la qüestió central de la responsabilitat.
• "A History Ignored" (Capítol 4) examina el context històric, possiblement detallant advertències i riscos que es van ignorar. Es menciona que es va identificar un sistema de donació de sang totalment voluntari com una de les millors maneres de reduir el risc, però va trobar resistència per part de gairebé tothom. També es discuteix com la comunitat d'hemofílics va començar a veure les implicacions de donar la iniciativa a la indústria en lloc dels bancs de sang i hospitals. Robert Massie, autor d'un llibre sobre la criança d'un fill amb hemofília, inicialment tenia grans esperances que la Creu Roja Americana produís concentrats de Factor VIII, però això no va passar.
• "Digging In" (Capítol 5) descriu la investigació de Weinberg, que va incloure la descoberta de documents importants, com ara un informe de 1976 titulat "Unsolved Therapeutic Problems in Hemophilia" que va organitzar el Dr. Aronson, considerat crític per al cas. Aquest informe abordava un virus desconegut anomenat hepatitis no-A, no-B, que es transmetia als pacients amb hemofília. Weinberg també va decidir anar a Alemanya per obtenir més informació sobre Behringwerke.
• "Reaching Out" (Capítol 6) narra els esforços de Weinberg per connectar amb altres advocats i possibles aliats en la lluita legal, com David Shrager.
• "Help Wanted" (Capítol 7) tracta sobre la cerca d'ajuda i recursos per al cas, incloses les interaccions amb l'Associació d'Hemofília de Nova Jersey (HANJ) i la seva directora executiva, Elena Bostick. HANJ va acceptar una oferta de patrocini d'un seminari amb la condició que s'hi convidés a tots els advocats involucrats en litigis d'hemofília a Nova Jersey, que en aquell moment era només Weinberg.
• "All for Business" (Capítol 8) explora com els interessos comercials van influir en les decisions relacionades amb la seguretat dels productes sanguinis. Weinberg va contactar amb el Dr. Shanbrom, que tenia patents relacionades amb l'hemofília, per investigar si hi havia tecnologia disponible per netejar els productes de factor abans que el VIH contaminés el subministrament de sang.
• "Somewhere Here, I Have the Documents" (Capítol 9) se centra en la dificultat d'obtenir proves i documents clau.
• "More Lawyers, More Experts" (Capítol 10) detalla la construcció de l'equip legal i la cerca de testimonis experts. Weinberg es va reunir amb el Dr. Dubin per revisar informació sobre els seus clients. També va haver de buscar en la literatura mèdica referències a la necessitat de netejar els fàrmacs de coagulació. Va trobar un article clau al New England Journal of Medicine de 1978 que alertava sobre malalties hepàtiques en hemofílics i instava la indústria a netejar els concentrats. El Dr. Van Thiel, un dels autors, va acceptar ser un testimoni expert.
• "A Meeting with Roger" (Capítol 11) descriu trobades i estratègies legals.
• "An Act of Man" (Capítol 12) probablement examina les accions i omissions individuals que van contribuir a la tragèdia.
• "The Trouble with Torts" (Capítol 13) aborda les complexitats del dret de danys en aquest tipus de litigis.
• "I Murdered My Child, But Not Alone" (Capítol 14) ofereix una perspectiva personal i devastadora de les conseqüències de la contaminació.
• "Of Sheep and Men" (Capítol 15) i "A Failure of Leadership" (Capítol 16) analitzen la responsabilitat de la indústria i les autoritats reguladores. Es menciona que Baxter utilitzava plasma recollit de presons, incloent-hi la Penitenciaria Estatal de Louisiana a Angola. També es detalla com els executius d'Armour van decidir no notificar a la FDA sobre les dades del Dr. Prince i van continuar venent Factorate. El govern federal estava preocupat pel risc d'hepatitis d'un producte de coagulació sanguínia de Hyland ja el 1968, però la companyia no entenia la preocupació. Behringwerke AG a Alemanya estava provant un producte de coagulació tractat amb calor el 1979, cosa que va fer que Baxter tornés a posar la investigació sobre l'hepatitis a la seva llista de prioritats "A".
• "From Prime Chuck to Dogeza" (Capítol 17) i "Endings" (Capítol 18) narren les conclusions dels processos judicials i les seves resolucions. Es menciona l'aprovació de la llei Ricky Ray Hemophilia Relief Fund Act per la Cambra de Representants dels EUA.
• L'epíleg ofereix reflexions finals sobre la tragèdia i les seves implicacions per a la seguretat del subministrament de sang en l'actualitat.

En resum, "Blood on Their Hands" és un relat detallat de la crisi de la contaminació per VIH dels productes de factor VIII utilitzats per tractar l'hemofília als Estats Units. El llibre exposa com els guanys empresarials van prevaldre sobre la seguretat del pacient, com la ineptitud burocràtica no va poder prevenir la propagació de la infecció i com la mala ciència i la manca de diligència van contribuir a la mort de milers de persones. A través de la investigació de Weinberg i les històries personals de les víctimes, el llibre ofereix una acusació contundent de les falles sistèmiques que van conduir a aquesta tragèdia.

Pharma, big pharma (25)

Our Daily Meds: How the Pharmaceutical Companies Transformed Themselves into Slick Marketing Machines and Hooked the Nation on Prescription Drugs 

Llibre resumit amb IA

El llibre "Our Daily Meds" de Melody Petersen, una antiga reportera del The New York Times, ofereix una investigació crítica i pertorbadora sobre la indústria farmacèutica i les seves pràctiques, tal com es descriu a la contraportada. Basant-se en la seva experiència de quatre anys cobrint aquest sector i la seva investigació premiada, Petersen examina com les companyies farmacèutiques influeixen en la medicina, la investigació i la salut pública.

La introducció del llibre comença amb la metàfora d'una "droga de resurrecció" per il·lustrar el poder dels medicaments, però ràpidament canvia el focus cap a les activitats de les companyies farmacèutiques, especialment a partir de l'any 2000, una època d'exuberància econòmica.

Una de les estratègies clau que el llibre explora detalladament és la "creació de malalties" per expandir els mercats dels medicaments. Un exemple prominent és el de Pharmacia amb el seu medicament Detrol per a la "bufeta hiperactiva". Neil Wolf, en una presentació titulada "Positioning Detrol (Creating a Disease)", va explicar com la companyia volia que la gent llegís sobre la condició i demanés ajuda mèdica. Pharmacia va identificar una "necessitat no coberta" i va treballar per crear un desig per al seu producte, ja que el mercat per a la incontinència accidental es considerava massa petit. Per establir la idea de la bufeta hiperactiva, Pharmacia va distribuir suplements amb articles, molts dels quals van ser escrits per metges que estaven a la seva nòmina. Aquests articles buscaven establir definicions "generalment acceptades" per a aquesta nova condició.

El llibre també examina com la publicitat dels medicaments sovint utilitza un llenguatge poderós i precís que no sempre es justifica amb proves sòlides. S'esmenten eslògans per a medicaments com Zelnorm ("Be Yourself Again"), Levitra ("Stay in the Game") i Restylane ("Natural Beauty. It's Yours for Life").

A més de la creació de malalties, "Our Daily Meds" revela com les companyies farmacèutiques poden minimitzar els riscos dels seus productes. Un exemple és el fulletó de Lamisil, on la informació sobre la necessitat d'una prova hepàtica i els "casos rars" de trasplantaments de fetge o mort es trobava en lletra petita cap al final. També es va ometre el fet que només el 38% dels pacients es van curar en els estudis utilitzats per a l'aprovació del govern.

El llibre il·lustra les tècniques de màrqueting dirigides directament als pacients, com el programa Xenicare. Aquest programa utilitzava una base de dades sofisticada per enviar notes personalitzades i targetes festives als pacients per fomentar la continuació del tractament, amb un to que imitava el d'un professional mèdic.

"Our Daily Meds" exposa les estratègies per influir en els metges, destacant la pràctica de segmentar els metges segons el seu valor de prescripció i concentrar recursos en aquells amb el potencial més gran. Aquests "recursos" incloïen ofertes de diners en efectiu, viatges i entreteniment. Per exemple, a Iowa l'any 2005, els metges que més receptaven eren recompensats amb nits cares a la ciutat. També s'organitzaven programes educatius com a incentius. Fins i tot qüestionaris per a pacients eren utilitzats per identificar possibles nous consumidors de medicaments, com un fulletó de GlaxoSmithKline que animava les persones amb mals de cap ocasionals i cansament a causa del dolor a consultar el seu metge.

El llibre també aborda la influència de la indústria farmacèutica en la definició i el tractament de malalties mentals. Es menciona l'experiència de Patrick Hurley amb Ritalin i Prozac. També es descriu un llibre promogut per una companyia per al seu antidepressiu Luvox, que utilitzava la imatge de Marc Summers i presentava el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) en nens com un "cervell amb singlots" o un "desequilibri químic", amb solucions mèdiques ràpides.

El llibre revela tàctiques de promoció de medicaments des dels seus primers temps, com el cas del Dr. Ray O. Nulsen i Merrell, on es va provar un sedant en pacients embarassades sense un seguiment adequat. També s'esmenten campanyes de màrqueting disfressades d'estudis científics per encoratjar la prescripció de nous fàrmacs. La companyia Ethical Strategies va suggerir tècniques per promoure nous fàrmacs abans de la seva aprovació, incloent la difusió d'històries als mitjans i la creació de nous grups de pacients.

"Our Daily Meds" il·lustra com les companyies poden gestionar la informació sobre els efectes secundaris negatius. Es descriu la reticència de Bayer a investigar a fons els informes creixents de lesions relacionades amb Baycol per por de descobrir "dades dolentes". Tot i això, van afegir advertències a l'etiqueta del medicament per protegir-se de possibles demandes. De manera similar, el llibre examina el cas de Merck i el seu medicament Vioxx. Tot i que l'estudi VIGOR va mostrar un augment dels problemes cardiovasculars, Merck va entrenar els seus venedors per respondre a les preocupacions dels metges amb declaracions aprovades per la companyia i fins i tot amb una "Targeta Cardiovascular" que afirmava que el naproxè, l'altre medicament provat a l'estudi, protegia el cor.

El llibre també exposa la col·laboració entre les companyies farmacèutiques i les agències de màrqueting per influir en la literatura científica. Es narra una trucada de conferència entre executius de Novartis i l'agència IntraMed amb científics per planificar un article sobre medicaments per al trastorn per dèficit d'atenció (TDA). Els executius van expressar el seu descontentament amb l'esborrany acadèmic i van dirigir els científics cap a una conclusió "teòrica" que afavoria el seu producte, Ritalin LA, sobre un competidor. Aquestes pràctiques qüestionen la integritat de la investigació mèdica, tal com ho va fer el Dr. Ggtzsche al qüestionar les dades de Diflucan de Pfizer. Drummond Rennie, editor de revistes mèdiques, va destacar la creixent influència de la indústria farmacèutica en la investigació.

Les agències de màrqueting, com Sudler i Axis Healthcare Communications, oferien "serveis de planificació de publicacions" per crear contingut científic que impulsés les vendes dels medicaments dels seus clients. Això incloïa la creació d'articles per "escriptors fantasma", com es va documentar en el pla de publicacions de Current Medical Directions per a Zoloft de Pfizer. Alguns d'aquests articles tenien conclusions menys favorables al medicament quan eren examinats per investigadors independents. Fins i tot les editorials de revistes mèdiques podien ser escrites per firmes de relacions públiques per als clients farmacèutics. Es revela el cas d'Excerpta Medica que va facturar a Wyeth per escriure un article sobre Redux, amb un metge acreditat com a "autor" que va reconèixer que l'article feia que el medicament semblés millor del que realment era.

El llibre també denuncia la secrecia al voltant dels efectes secundaris i la manca de transparència reguladora. L'FDA va refusar aprovar Bextra per al dolor agut a causa d'esdeveniments adversos greus, però aquesta informació es va mantenir secreta. Tot i això, es va publicar un estudi pagat per Pharmacia que promovia Bextra per al dolor dental. Aquesta manca de transparència es compara amb les tàctiques de la indústria del tabac per ocultar dades negatives i amb la reticència de companyies farmacèutiques com SmithKline Beecham a publicar estudis amb resultats desfavorable i Bayer a investigar a fons els problemes amb Baycol. Johnson & Johnson també va ser acusada de gestionar selectivament les dades sobre els efectes secundaris de Propulsid.

"Our Daily Meds" també detalla estratègies de màrqueting dirigides als nens i adolescents, com la col·laboració de Novartis amb l'Associació Nacional d'Infermeres Escolars per distribuir un fulletó que afirmava que els estimulants prescrits "restauraven l'equilibri natural de les substàncies químiques al cervell".

Una part significativa del llibre se centra en el cas de "Neurontin per a tot". A través de la història de David Franklin, un científic contractat per Warner-Lambert (Parke-Davis), el llibre exposa les pràctiques il·legals de la companyia per promocionar Neurontin per usos no aprovats (ús "off-label"), com ara migranyes i trastorns bipolars. Es va instar els representants mèdics a animar els metges a experimentar amb Neurontin per qualsevol condició neurològica, fins i tot mostrant diapositives amb una llista d'"usos anecdòtics". La companyia va intentar evitar deixar constància escrita d'aquests plans agressius de màrqueting. Es van utilitzar informes de "màrqueting de precisió" per dirigir els esforços de venda als metges amb els hàbits de prescripció desitjats. Agències de màrqueting com Proworx i Medical Education Systems van ser contractades per crear presentacions per a metges i fins i tot per redactar articles científics sobre els usos "emergents" de Neurontin, sovint sense que hi hagués proves sòlides que els sustentessin. Els representants de vendes eren encoratjats a influir directament en les decisions de prescripció dels metges. El cas Neurontin va ser notable perquè els documents que exposaven aquestes pràctiques no van poder ser mantinguts en secret.

Finalment, el llibre ofereix reflexions sobre la necessitat de millorar la informació dels medicaments per als pacients i qüestiona la pràctica d'atribuir la mort a malalties subjacents fins i tot quan els procediments mèdics en són la causa immediata.

En resum, "Our Daily Meds" és una denúncia exhaustiva de les pràctiques de la indústria farmacèutica, revelant com la creació de malalties, la màrqueting enganyós, la minimització dels riscos, la influència en els metges i la literatura científica, i la manca de transparència poden posar en perill la salut dels pacients en benefici de les empreses .

Pharma, big pharma (24)

 Drug Wars: How Big Pharma Raises Prices and Keeps Generics Off the Market

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Drug Wars: How Big Pharma Raises Prices and Keeps Generics Off the Market" de Robin Feldman i Evan Frondorf examina detalladament les estratègies que utilitza la indústria farmacèutica per augmentar els preus dels medicaments i evitar que els genèrics entrin al mercat. 

El "Pròleg: Grans escàndols, preus més alts" introdueix la "Pharma sota foc" i assenyala que, malgrat els excessos i les preocupacions detallades al llibre, els productes farmacèutics han contribuït immensament a millorar la salut i la qualitat de vida a tot el món. Es destaca que la investigació i el desenvolupament són costosos i que els sistemes de propietat intel·lectual són essencials per incentivar la despesa i la innovació, tot i les controvèrsies sobre els preus. Es menciona Sovaldi com una cura essencialment miraculosa per a l'hepatitis C. També es descriu l'"estranya economia dels productes farmacèutics" i es proporciona un breu resum dels medicaments genèrics.

La "Introducció: El camí sinuós cap a l'entrada de genèrics" assenta les bases per entendre la complexa regulació i els incentius que regeixen l'entrada de medicaments genèrics al mercat. Es menciona la Llei Hatch-Waxman, que ofereix diversos incentius als genèrics per entrar al mercat el més ràpidament possible, creant una complexa xarxa de regulació. També es defineixen termes clau com a ingredient actiu i via d'administració. La introducció explica que la Llei Hatch-Waxman requereix que les empreses de medicaments de marca llistin totes les patents que "podrien ser raonablement reivindicades" contra un sol·licitant de genèrics, les quals es registren en un document de la FDA conegut com a "Llibre Taronja". Es detalla el procés de la certificació de "Paràgraf IV", que al·lega que la patent llistada és invàlida o no seria infringida per la sol·licitud del medicament genèric. Aquesta certificació es considera un acte "artificial" d'infracció de patent, permetent a l'empresa de marca iniciar un litigi en un termini de 45 dies.

El Capítol 1, “Generation 1.0”: The Rise and Fall of Traditional Pay-for-Delay, se centra en la pràctica del "pagament per retard", on les companyies de marca paguen a les companyies de genèrics per retardar l'entrada dels seus productes al mercat. Es descriuen els contorns bàsics del pagament per retard i com aquest actua com un "coll d'ampolla" per a l'entrada. S'aborda si el pagament per retard és realment incorrecte des del punt de vista de les farmacèutiques.

Capítol 2: “Generació 2.0”: Complicant el Pagament per Retard. Aquest capítol explora com les companyies farmacèutiques van evolucionar les seves estratègies per retardar l'entrada de medicaments genèrics després d'una major escrutini dels acords tradicionals de "pagament per retard" ("pay-for-delay"). Aquestes noves tàctiques es denominen "Generació 2.0" i es caracteritzen per acords més complexos que inclouen disposicions no monetàries, amb l'objectiu d'obscurir el valor intercanviat a canvi del retard en l'entrada dels genèrics.

• S'introdueixen exemples d'aquests acords de la Generació 2.0, com ara acords laterals ("side deals") que van més enllà dels pagaments en efectiu directes.
• Es discuteix el cas In re K-Dur, considerat generalment el primer acord de la Generació 2.0 que va enfrontar un important desafiament judicial, i com va portar a una sentència que els pagaments per retard podien abastar més que pagaments directes en efectiu.
• El capítol també analitza el cas In re Lipitor de Pfizer contra Ranbaxy, que il·lustra la complexitat d'analitzar múltiples acords en casos de la Llei Hatch-Waxman i la dificultat de definir l'abast d'un pagament per retard.
• S'introdueix el concepte de "clàusules d'escolta" ("boy scout clauses"), on les companyies de marca prometen un bon comportament, però d'una manera que té efectes anticompetitius.
• Es detalla el cas King Drug de Glaxo contra Teva, on un acord de "no genèric autoritzat" ("no-authorized-generic") es va considerar un possible "transferiment invers inusual i inexplicable de valor considerable" sota la doctrina Actavis.
• Es menciona com, després de la decisió Actavis, els acords amb disposicions no monetàries es van convertir en una manera per a les companyies de marca d'intentar eludir la creixent escrutini antimonopoli sobre els pagaments purs en efectiu per retard.

Capítol 3: “Generació 3.0”: Noves Tàctiques per a l'Obstrucció Activa de Genèrics. Aquest capítol se centra en les estratègies de la "Generació 3.0", on les companyies de marca deixen de banda la col·lusió amb els fabricants de genèrics i passen a obstaculitzar activament l'entrada d'aquests al mercat. Aquestes tàctiques utilitzen processos administratius, esquemes reguladors relacionats amb la Llei Hatch-Waxman i modificacions de medicaments.

• Es descriu l'estratègia del "salt de producte" ("product hopping"), on una companyia de marca retira del mercat la seva versió original d'un medicament i la substitueix per una versió lleugerament modificada just abans que els genèrics de la versió original puguin entrar al mercat (per exemple, el pas d'AstraZeneca de Prilosec a Nexium, el de Warner Chilcott d'Asacol a Delzicol i el d'Actavis de Namenda a Namenda XR). S'explora com aquestes modificacions sovint tenen un benefici clínic mínim o nul.
• Es torna a mencionar l'ús de clàusules d'escolta en el context del salt de producte, on una companyia de marca es compromet a no utilitzar tàctiques antagonistes després d'haver-les desenvolupat inicialment (com en el cas d'Endo i Opana ER).
• El capítol destaca la "multiplicitat de tàctiques", on les companyies combinen diverses estratègies d'obstrucció per maximitzar el retard en l'entrada de genèrics.

Capítol 4: “Generació 3.0”: Obstrucció Contínua de les Vies Reguladores. Aquest capítol continua examinant les tàctiques de la Generació 3.0, centrant-se específicament en la distorsió de les vies d'aprovació reguladores.

• Es detalla l'estratègia del retard basat en REMS (Estratègies d'Avaluació i Mitigació de Riscos), on els programes REMS requerits per la FDA per a medicaments amb riscos greus s'utilitzen presumptament per retardar l'entrada de genèrics, dificultant que aquests obtinguin les mostres necessàries per a les proves (per exemple, els casos d'Actelion i Suboxone).
• El capítol explora el retard mitjançant peticions ciutadanes, on les companyies de marca presenten peticions a la FDA sol·licitant que es retardi o s'impedeixi l'aprovació de les sol·licituds de medicaments genèrics, sovint plantejant preocupacions sobre la seguretat o la bioequivalència (per exemple, la petició de Mutual Pharmaceuticals sobre el suc de taronja i la felodipina, les peticions de Warner Chilcott sobre Doryx i les accions de Reckitt Benckiser amb Suboxone).
• Finalment, es discuteix l'estratègia per prevenir l'"etiqueta prima" ("skinny label") bloquejant les excepcions ("carve-outs"). Les companyies de marca intenten evitar que les etiquetes dels genèrics ometin usos del medicament que encara estan protegits per patents, mitjançant petits canvis en l'etiquetatge i la presentació de peticions ciutadanes (com en els casos de Skelaxin, Crestor i Abilify).

En conjunt, aquests capítols il·lustren la creixent sofisticació de les tàctiques utilitzades per les grans farmacèutiques per mantenir els preus elevats dels medicaments i evitar la competència dels genèrics, utilitzant tant acords complexos com la manipulació de vies reguladores.

El Capítol 5, Empirical Evidence of a Citizen’s Pathway Gone Astray, presenta evidències empíriques de com la via de les peticions ciutadanes s'ha desviat del seu propòsit. Es descriu la metodologia utilitzada per analitzar aquestes peticions. Es presenten els resultats de l'estudi i es discuteix el camí a seguir. Una taula mostra totes les peticions relacionades amb retards per any (2000-2012). Les figures il·lustren els mesos des de la presentació de la petició ciutadana fins a l'aprovació del genèric en diferents períodes.

La "Conclusió: Una crida a la reforma sistemàtica" examina els danys socials causats per aquestes pràctiques i proposa sistemes, simplificació, transparència i doctrines basades en estàndards com a vies per a la reforma.

Diverses tàctiques per retardar l'entrada de genèrics es detallen al llarg del llibre:

• Pagament per retard (Pay-for-Delay): Les empreses de marca arriben a acords amb les empreses de genèrics, pagant-los per retardar la introducció de versions genèriques més barates. Aquests acords poden adoptar diverses formes, inclosos els "acords laterals". El cas Actavis és mencionat en relació amb la il·legalitat potencial d'aquests pagaments enrere. El cas In re K-Dur va trobar que un acord de llicència era un "pagament enrere" per al retard genèric. El cas Teva també va implicar un pagament per resoldre una disputa per retardar el medicament per a la narcolèpsia Provigil.
• Ús estratègic de la Llei Hatch-Waxman: Les complexitats de la llei són explotades per les empreses de marca per allargar la protecció de les patents. La certificació de Paràgraf IV i el període d'exclusivitat de 180 dies per al primer genèric que desafia una patent són àrees on es produeixen moltes "guerres". La possibilitat de "parar" el període d'exclusivitat de 180 dies per part del primer sol·licitant genèric es menciona com un "coll d'ampolla".
• Product Hopping: Les companyies de marca modifiquen lleugerament un medicament (per exemple, una nova formulació o via d'administració) i intenten que els pacients canviïn al nou producte abans que el genèric del producte original pugui entrar al mercat. Exemples inclouen el canvi d'AstraZeneca de Prilosec a Nexium i el canvi d'Endo d'Opana ER a Opana ER CRF. El concepte de "boy scout clauses" es relaciona amb aquestes tàctiques.
• Abús de REMS (Risk Evaluation and Mitigation Strategies): Els programes REMS, dissenyats per garantir un ús segur de medicaments amb riscos elevats, es poden utilitzar per bloquejar o retardar l'entrada de genèrics, per exemple, negant mostres del medicament de marca necessàries per a les proves de bioequivalència. El cas d'Actelion es menciona com un exemple d'una empresa farmacèutica que es va negar a vendre mostres del seu medicament Tracleer a una empresa de genèrics. El cas In re Suboxone il·lustra com les companyies de marca poden utilitzar els REMS i les peticions ciutadanes en un intent de retardar l'entrada de genèrics.
• Peticions Ciutadanes: Les companyies de marca presenten peticions a la FDA, de vegades sense mèrit substancial, per intentar retardar l'aprovació de les sol·licituds de medicaments nous abreujades (ANDA) per a genèrics. L'anàlisi empírica del llibre mostra que aquestes peticions s'utilitzen com un esforç d'últim recurs per retardar l'entrada de genèrics. Exemples inclouen la petició de Mutual Pharmaceuticals relacionada amb el felodipina i el suc de taronja, i les peticions d'Endo relacionades amb Opana ER i de Reckitt Benckiser relacionades amb Suboxone. El cas de Skelaxin (metaxalona de King Pharmaceuticals) il·lustra com l'addició de patents de mètode d'ús i un etiquetatge intel·ligent, juntament amb peticions ciutadanes, poden conduir a anys de retard. La tàctica de prevenir l'"etiqueta magra" (skinny label) mitjançant peticions ciutadanes també es discuteix. Els casos de Crestor (AstraZeneca) i Abilify (Otsuka) mostren intents de bloquejar els genèrics mitjançant qüestions d'etiquetatge pediàtric i la Llei de Medicaments Orfes.

El llibre també assenyala la importància de la transparència i la necessitat de reformes per evitar aquestes pràctiques i garantir que els medicaments genèrics assequibles estiguin disponibles per als consumidors.

Què cal fer per acabar amb el trilerisme pressupostari a sanitat? (3)

 How Economists Could Help Inform Economic and Budget Analysis Used by the US Congress

Una opció per acabar amb el trilerisme pressupostari és revisar que han fet altres països i aprendre dels millors. Avui s'explica el cas nord-americà pel que fa a la informació i anàlisi pressupostària.

Resumit amb IA

Aquest article del Journal of Economic Perspectives detalla la feina de l'Oficina de Pressupost del Congrés dels EUA (CBO) i explora com els economistes podrien contribuir a millorar la qualitat de les anàlisis econòmiques i pressupostàries utilitzades pel Congrés. L'article, escrit pel personal de la CBO, ofereix un context general i exemples específics en set àrees on la investigació econòmica podria ser especialment útil: crèdit i assegurances, energia i medi ambient, salut, mercats laborals, macroeconomia, seguretat nacional, i impostos i transferències.

La Feina de l'Oficina de Pressupost del Congrés

Des de 1975, la CBO ha proporcionat anàlisis no partidistes i independents sobre qüestions pressupostàries i econòmiques per donar suport al procés pressupostari del Congrés. Cada any, l'agència produeix previsions econòmiques i projeccions de referència d'ingressos i despeses que generalment segueixen la legislació actual, així com centenars d'estimacions de costos per a diversos tipus de legislació [4, CBO 2023b]. El personal que prepara les anàlisis pressupostàries es basa en les contribucions d'altres economistes i investigadors, que també produeixen desenes d'anàlisis relacionades per al Congrés.

L'anàlisi de la CBO sobre la legislació proposada se centra principalment en les implicacions pressupostàries federals, especialment en l'estimació dels efectes sobre les despeses. L'equip del Comitè Mixt de Tributació (JCT) del Congrés elabora estimacions de costos per als canvis legislatius en els impostos sobre la renda, el patrimoni i les donacions, els impostos especials i els impostos sobre la nòmina. Per a les polítiques que afecten tant les despeses com els ingressos, la CBO col·labora amb el JCT. El procés per desenvolupar una estimació de costos implica quatre passos: revisar la proposta, desenvolupar una estratègia de modelització, modelar els efectes de la proposta i revisar i redactar l'estimació. La CBO pretén que la base de les seves estimacions sigui transparent i sovint informa sobre estimacions d'efectes que són elements constitutius de l'anàlisi pressupostària. La CBO no realitza anàlisis de cost-benefici ni fa recomanacions polítiques.

L'anàlisi de la CBO se centra generalment en projeccions durant els deu anys vinents [9, CBO 2023c]. Quan és factible, la CBO proporciona informació addicional sobre els efectes pressupostaris a llarg termini. Les estimacions de costos de la CBO per a la legislació tenen en compte els canvis en la producció total de l'economia —mitjançant l'anomenada anàlisi dinàmica— en circumstàncies limitades. Les estimacions de costos convencionals de la CBO reflecteixen l'expectativa que la producció econòmica total mesurada en dòlars de l'any en curs no canviaria. El Congrés ha indicat a la CBO que inclogui anàlisis dinàmiques en les seves estimacions de costos, si és factible, quan els efectes pressupostaris bruts d'un projecte de llei siguin iguals o superiors al 0,25 per cent de la producció de l'economia en qualsevol any.

Com els Economistes Podrien Ajudar a Informar l'Anàlisi Utilitzada pel Congrés dels EUA

L'article identifica set àrees específiques on la investigació econòmica podria millorar les anàlisis de la CBO:

• Crèdit i Assegurances: Es necessita investigació sobre com els prestadors i els patrocinadors de plans de pensions responen als canvis en les polítiques federals. Per exemple, es necessita més recerca sobre com els canvis en els plans de pagament de préstecs estudiantils afectarien les decisions dels prestatari i les quantitats manllevades. També seria útil investigar els factors que porten a la congelació dels plans de pensions de benefici definit i els incentius per als empresaris per romandre o retirar-se dels plans de pensions multiempresa. A més, es necessita investigació sobre com els administradors de plans gestionen el risc en resposta als preus i al nivell de l'assegurança federal de pensions.

• Energia i el Medi Ambient: Es requereix investigació sobre com els canvis en el procés de permisos federal afectarien els mercats energètics, les emissions de CO2 i la macroeconomia. També és important investigar com els canvis en la despesa federal en adaptació al canvi climàtic afectarien els danys causats per desastres naturals. Es necessiten estudis que cobreixin més programes federals de mitigació de desastres i diversos tipus de desastres, i programes que promoguin l'adaptació més enllà dels danys a la propietat.

• Salut: La investigació sobre com els proveïdors d'assistència sanitària responen a les variacions en els ingressos o els costos seria molt útil. Això inclou comprendre la seva adaptabilitat, els costos fixos i variables, i les respostes als canvis de pagament. També es necessita més evidència sobre com la reducció de les càrregues administratives afecta la quantitat d'atenció que proporcionen els proveïdors. A més, es requereix investigació sobre com els canvis en el benefici de Medicaid per als serveis i suports a llarg termini afectarien el pressupost federal i la distribució de les persones que utilitzen atenció institucional o serveis basats en la comunitat.

• Mercats Laborals: Es necessita més investigació sobre com la immigració afecta la productivitat, incloent-hi com varia l'efecte segons la composició d'habilitats dels immigrants i la seva evolució temporal. També seria útil investigar com els canvis en el finançament federal per a la cura infantil afectarien les famílies amb fills i la indústria de la cura infantil, incloent-hi la participació laboral dels pares i l'oferta i la demanda de serveis de cura infantil.

• Macroeconomia: La CBO busca investigació sobre tendències en el creixement de la productivitat i sobre els tipus d'interès dels bons del Tresor. Es necessita més investigació que identifiqui com les lliçons del passat es poden aplicar a les projeccions del creixement futur de la productivitat. També és important comprendre els factors que influeixen en la magnitud i la persistència dels tipus d'interès reals i els seus vincles amb els rendiments dels actius de risc.

• Seguretat Nacional: Seria valuosa més informació sobre les conseqüències del sistema de compensació militar, especialment pel que fa a la compensació en espècie. Per exemple, quant valoren els civils en edat militar la compensació directa en efectiu en comparació amb la compensació en espècie? També es necessita investigació sobre les causes i les tendències futures de la inflació específica del sector, especialment en l'adquisició de sistemes d'armes complexos.

• Impostos i Transferències: La investigació que proporcioni més informació sobre l'impacte de les polítiques federals en els recursos nets de les llars seria útil per a l'anàlisi de la distribució de la renda. Això inclou la manera d'assignar els costos de recursos de programes com Medicaid a les llars. També es necessita investigació sobre com els impostos federals afecten l'estructura legal de les empreses, ja que això té implicacions per a la recaptació d'impostos i l'anàlisi de la distribució.

Conclusió

La CBO interactua amb la comunitat investigadora de diverses maneres per obtenir informació per a les seves anàlisis. Aquestes interaccions, juntament amb la voluntat dels investigadors de proporcionar aportacions adaptades a les preguntes del Congrés, beneficien enormement la feina de la CBO.

Selecció de risc (4)

 Scope and Incentives for Risk Selection in Health Insurance Markets With Regulated Competition: A Conceptual Framework and International Comparison

La competència entre asseguradores de salut esdevé problemàtica en la mesura que malgrat l'intent d'assolir més eficiència, els incentius a la selecció de risc augmenten i el resultat final és controvertit.  La competència porta a més eficiència o més selecció de risc? Com cal atenuar la selecció de risc?. Doncs suposadament amb més regulació. Però en aquest article es mostra que això és complicat, hi ha molts tipus de selecció de risc i per la banda de les tarifes, quan s'ajusten per risc generen inequitat. Resum, només obligatorietat de cobertura i finançador únic poden resoldre l'enigma.

Resumit amb IA.

L'article analitza l'abast i els incentius per a la selecció de risc en els mercats d'assegurances mèdiques amb competència regulada. La competència regulada combina la competència entre asseguradores amb la regulació governamental per millorar la justícia i l'eficiència del finançament sanitari. Un repte clau en aquests mercats és evitar la selecció de risc.

L'article presenta un marc conceptual que descriu quatre tipus de selecció de risc:

• Selecció per part dels consumidors dins i fora del mercat: decisions dels consumidors de comprar o no una assegurança mèdica.
• Selecció per part dels consumidors entre plans de valor alt i baix: elecció dels consumidors entre diferents plans d'assegurança amb diferents nivells de cobertura i costos compartits.
• Selecció per part de les asseguradores mitjançant el disseny del pla: disseny de plans d'assegurança per atraure consumidors rendibles i dissuadir els no rendibles.
• Selecció per part de les asseguradores mitjançant altres canals: accions de les asseguradores com ara màrqueting, servei al client i assegurances complementàries per seleccionar riscos.

El marc conceptual explora com les característiques del sistema de salut afecten l'abast (accions potencials) i els incentius (heterogeneïtat de risc no preuada) per a cadascun d'aquests tipus de selecció. L'abast de la selecció es relaciona amb les accions que poden realitzar les asseguradores i els consumidors. Els incentius estan impulsats per la "heterogeneïtat de risc no preuada", que té significats diferents per als consumidors i les asseguradores.

L'article aplica aquest marc conceptual a una comparació internacional de nou mercats d'assegurances mèdiques amb competència regulada a Austràlia, Europa, Israel i els Estats Units. Aquesta comparació revela diferències substancials en l'abast i els incentius entre sistemes i entre tipus de selecció. Per exemple, la selecció de consumidors dins i fora del mercat és més problemàtica en sistemes sense un mandat fort com els Marketplaces dels EUA, Irlanda i Austràlia. En canvi, en sistemes amb un mandat fort com Bèlgica, Israel, els Països Baixos i Suïssa, la principal preocupació és la selecció de risc per part de les asseguradores.

L'article destaca la importància de distingir entre l'abast i els incentius per a la selecció de risc, ja que tots dos són necessaris perquè la selecció potencial esdevingui una realitat. Les característiques del sistema afecten l'abast i els incentius de manera diferent per a cada tipus de selecció.

Es discuteixen remeis polítics per a la selecció de risc. La tarificació de risc (risk rating) podria mitigar tots quatre problemes simultàniament en teoria, però planteja problemes de justícia i pot fer que les primes siguin inaccessibles per a persones amb mala salut. Per tant, els sistemes analitzats depenen en gran mesura de la regulació de les primes. En presència de restriccions a les primes, la compensació de risc (risk equalization), possiblement complementada amb la participació en el risc (risk sharing), esdevé necessària per mitigar els incentius de selecció per a les asseguradores i compensar els plans per la distribució de tipus de risc. Tot i això, fins i tot els models de compensació de risc sofisticats no compensen completament la variació previsible en la despesa sanitària.

L'article conclou que no hi ha una mètrica única per mesurar la selecció de risc, i que les mesures específiques han de dependre de l'abast de la selecció en el sistema d'interès. Finalment, assenyala que factors com el comportament del consumidor també influeixen en la selecció de risc i mereixen més investigació.