The Age of Reading Is Over: Can civilization survive the postliterate era?
Aquest és un resum de l'article de portada "The Age of Reading Is Over: Can civilization survive the postliterate era?" (La fi de l'era de la lectura: pot sobreviure la civilització a l'era postliterària?), escrit per la redactora de la revista Rose Horowitch i publicat al número d'agost de 2026 de The Atlantic.
1. La lliçó d'Alexandria: La mort per negligència
L'autora obre l'article recordant la històrica Biblioteca d'Alexandria, fundada fa uns 2.300 anys per Ptolemeu I d'Egipte per salvaguardar tot el coneixement del món. Allà es van signar les grans fites del pensament premodern, com els càlculs d'Eratòstenes sobre la circumferència de la Terra o l'edició dels textos d'Homer per Zenodot. Cap a l'any 400 d.C., la biblioteca havia desaparegut. Tot i que la tradició n'atribueix la fi a incendis de guerra o saquejos religiosos, els historiadors contemporanis apunten a una causa molt més silenciosa: la negligència.
El cost de mantenir els pergamins davant de la humitat, els ratolins i el pas del temps va acabar superant la voluntat social i econòmica de conservar-los. Com escriu l'helenista Roger Bagnall, el fet que es deixés morir la biblioteca demostra que la pròpia "edat fosca" ja s'havia instal·lat abans de la seva desaparició física. Avui, 2.000 anys després, l'autora alerta que la foscor s'acosta de nou a través d'una profunda apatia i desinterès cap a la lectura de textos llargs.
2. La decadència de la lectura en xifres
El declivi de l'hàbit lector als Estats Units afecta de manera transversal tots els grups d'edat, gènere i nivell educatiu, incloent-hi els sectors que tradicionalment llegien més (dones, universitaris i jubilats):
- Caiguda de lectors adults: Segons la National Endowment for the Arts, menys de la meitat dels adults americans van admetre haver llegit un sol llibre de qualsevol tipus l'any 2022, i només el 38% va llegir narrativa.
- Lectura per plaer en col·lapse: El percentatge d'americans que llegeix per plaer diàriament va passar del 28% l'any 2004 al 16% el 2023. Com a contrast, el 57% dels ciutadans va fer algun tipus de juguesca o aposta el darrer any, convertint el joc en un oci molt més comú que obrir un llibre.
- Simplificació estructural del text: Els llibres més venuts al New York Times avui tenen frases un terç més curtes que fa un segle. El 1958, el llibre de ficció més venut de l'year era la traducció de Doctor Jivago de Boris Pasternak (caracteritzat per oracions llargues, riques i complexes); el 2025, el mercat està dominat per literatura juvenil com Sunrise on the Reaping (de la saga Els jocs de la fam), llibres infantils com Diary of a Wimpy Kid o obres de "romantasia" com Onyx Storm.
- El declivi de la premsa escrita: L'any 1975, la meitat dels joves de vint-i-pocs anys llegia el diari cada dia; avui, la xifra se situa per sota del 10%, i el 40% de la població prefereix mirar o escoltar les notícies en format vídeo o àudio en lloc de llegir-les.
3. L'era "postliterària": de la il·literació a la pèrdua de comprensió
L'autora aclareix que el problema principal no és un analfabetisme clàssic, sinó una crisi de comprensió profunda. De fet, a través de missatges de text, correus electrònics, posts a X o fils de Reddit, és probable que avui els humans llegeixin més paraules que mai. No obstant això, aquesta exposició a fragments textuals breus impedeix dedicar l'atenció sostinguda que requereixen els textos complexos.
Segons la neurocientífica cognitiva de la UCLA Maryanne Wolf, s'està perdent la capacitat de realitzar els processos cognitius de de-escalada de la ment analítica i de síntesi. Per això, l'autora defineix la societat actual no com a analfabeta, sinó com a postliterària.
- Proves educatives nacionals: Les proves de 2024 van reflectir que només el 35% dels estudiants de darrer curs de secundària són competents a l'hora d'analitzar temes de ficció complexos o d'avaluar els arguments de l'autor. Gairebé el 30% dels adults és incapaç de parafrasejar o extreure conclusions d'un text de diverses pàgines, un percentatge que l'any 2017 era només del 20%.
- La reacció dels estudiants d'elit: A la Universitat de Harvard, Margaret Rennix, de l'àrea de suport a les humanitats, va haver d'anar a fer una xerrada de defensa de la lectura en una classe de sociologia perquè els alumnes es queixaven de la quantitat de textos obligatoris. Rennix es va trobar havent d'explicar a estudiants d'elit que un resum o fragment no pot capturar la profunditat d'un text primari. Alguns alumnes empren directament ChatGPT per "traduir" obres complexes (com A Clockwork Orange d'Anthony Burgess, escrita el 1962) i consideren que forçar-los a llegir és un "càstig innecessari" per part dels professors per accedir al coneixement.
4. La importància de la paraula escrita en la cognició humana
L'article recorda que llegir no és una habilitat biològicament natural; l'ésser humà no disposa de maquinària cognitiva innata per enllaçar lletres, sinó que va haver de readaptar regions del cervell dedicades a la parla i al reconeixement d'objectes fa uns 6.000 anys a Mesopotàmia.
Com teoritzava l'historiador Walter J. Ong a Orality and Literacy (1982), l'escriptura va transformar la consciència humana en permetre distanciar el missatge de l'emissor i obligar l'autor a alentir-se, reflexionar i estructurar el pensament de manera lògica i lineal.
- L'experiment d'Uzbekistan: Ong citava els experiments del neuropsicòleg Aleksandr Lúria als anys 30: els pagesos analfabets es negaven a resoldre sil·logismes lògics abstractes (com deduir que els ossos d'un lloc del nord eren blancs si tots els ossos d'allà ho eren) perquè argumentaven que no havien estat mai al nord i que, per tant, només els que ho haguessin vist podien respondre. L'alfabetització, doncs, és la precondició que dóna lloc al pensament abstracte, la gramàtica, la ciència moderna, la filosofia i la crítica d'art.
5. El camí tecnològic cap a la distracció infinita
El procés de desmuntatge de la cultura escrita es va iniciar a mitjan segle XX sota la pressió dels mitjans audiovisuals:
- El precedent de la televisió: El 1962, Marshall McLuhan ja va predir el naixement d'una societat "postliterària" on els mitjans electrònics substituirien el text. Neil Postman (Amusing Ourselves to Death, 1985) va advertir que la televisió havia segrestat l'atenció dels ciutadans i convertit la política en un simple espectacle d'entreteniment, sent la principal via de coneixement social.
- La trampa dels mòbils de consum il·limitat: L'oci domèstic del segle passat era finit (els programes s'emetien a una hora concreta), la qual cosa permetia que els llibres competissin abans d'anar a dormir. Avui, la distracció dels telèfons intel·ligents és infinita i ininterrompuda. Fins i tot plataformes com Netflix assumeixen que l'usuari mirarà la pantalla mentre consulta les xarxes i demanen als directors recordar de manera constant el que està passant a l'escena.
- Col·lapse de l'atenció continuada: La psicòloga de la UC Irvine Gloria Mark detalla com el temps mitjà d'atenció continuada davant d'una pantalla ha caigut en picat: de 2,5 minuts l'any 2004 a 75 segons el 2012, fins a situar-se actualment en uns esgarrifosos 47 segons.
- El vídeo passiu com a anestèsia cerebral: El neurocientífic John Hutton compara l'ús de TikTok amb l'experiment de la rata de laboratori que prem un botó per rebre dosis de cocaïna. Mitjançant ressonàncies cerebrals a nens de 3 a 5 anys, Hutton va provar que mirar un vídeo d'una història redueix a la mevat l'activació de les àrees de la imaginació en el cervell en comparació amb escoltar un àudio o mirar il·lustracions estàtiques. A més, els infants amb més temps de pantalla presenten un pitjor desenvolupament de la substància blanca lligada a la funció executiva i al llenguatge.
- L'educació en retirada: En lloc d'oposar-se a aquestes tendències, moltes escoles s'hi han adaptat: el 80% dels mestres de preescolar als EUA afirma que els nens reben dispositius digitals abans d'entrar a parvulari, consolidant l'addicció a les tauletes. A més, les reformes educatives obliguen els professors a fer exercicis basats en petits fragments de text dissenyats per aprovar exàmens tipus test de resposta múltiple, eliminant la lectura de llibres sencers de les aules.
6. El retrocés de la intel·ligència i el cas de "Bleak House"
La pèrdua d'hàbits de lectura té conseqüències cognitives reals: els joves universitaris tenen dificultats severes de resistència o resistència lectora i de-escalen el seu vocabulari. De fet, els estudis de la psicòloga Elizabeth Dworak assenyalen que l'efecte Flynn (l'augment constant del quocient intel·lectual observat des dels anys 30) s'ha revertit: les puntuacions de QI als EUA estan caient uns 3 punts per dècada.
- L'experiment de Kansas: L'any 2024, un estudi va demanar a estudiants universitaris de filologia anglesa llegir els primers set paràgrafs de la novel·la Bleak House de Charles Dickens, on l'autor descriu de forma metafòrica el fang de Londres comparant-lo amb un dinosaure (Megalosaurus) de 40 peus waddlant pel carrer, i esmenta un advocat de grans patilles (whiskers) i un cas interminable.
- Resultats alarmants de comprensió: Almenys una quarta part dels estudiants va interpretar les figures retòriques de manera estrictament literal, concloent que hi havia dinosaures reals passejant pel Londres del segle XIX. Altres van confondre l'advocat amb un gat pel fet d'utilitzar el terme whiskers (bigotis/patilles). Malgrat tenir accés lliure a internet per buscar els termes judicials o històrics que no entenien, la pràctica totalitat no ho va fer, i només el 5% dels estudiants va assolir una comprensió detallada i correcta de l'escena de Dickens.
7. "Oralitat secundària" i política de de-escalada democràtica
La fi de la lectura altera profundament la política de de-escalada democràtica. Walter Ong va encunyar el terme "oralitat secundària" per referir-se a les societats que, després d'haver estat literàries, reverteixen cap a dinàmiques pròpies de les cultures orals primitives, on la informació és volàtil, es valora la repetició simplista, el conflicte i la violència física, i la veritat depèn de la identitat de l'emissor i no de fets objectius.
- Trump com a líder de l'oralitat secundària: L'autora analitza Donald Trump com el primer president postliterari, adaptat perfectament a la retòrica de l'oralitat secundària: utilitza epítets memoritzables ("Sleepy Joe", "Little Marco", "Low-Energy Jeb"), es contradiu constantment sense importar-li el registre històric escrit, fa ús preferent de la dictat sobre la composició escrita i empra memis visuals a les xarxes socials. L'assessor demòcrata David Plouffe recomana als nous candidats dissenyar les campanyes sota la regla: "si no es pot comunicar en un post d'Instagram o un TikTok de 10 segons, torna a la taula de dibuix".
- Criteris de seducció sobre el currículum: Com va anticipar Joshua Meyrowitz a No Sense of Place (1985), la televisió i els mitjans digitals obliguen els líders a "semblar i sonar bé" en lloc d'escriure i raonar bé, portant els votants a triar els seus governants basant-se en "criteris de cita de parella" (com ens cauen de manera visual o emocional pel seu carisma de pantalla) en lloc del seu currículum, fomentant l'ascens de figures populistes que erosionen la confiança en les institucions.
8. L'amenaça de la Intel·ligència Artificial sobre el pensament
La intel·ligència artificial generativa representa l'amenaça més directa contra l'escriptura. L'escriptura no és només una via per recollir pensaments ja formats de forma instrumental; escriure és el propi mètode a través del qual els humans aprenen a ordenar les idees, detectar contradiccions i formular arguments de manera lògica.
- L'eliminació de l'esforç i de l'aprenentatge: Si la IA s'encarrega d'eliminar el repte de la pàgina en blanc per estalviar-nos el sofriment de l'escriptura, també elimina el propi procés de de-escalada i d'aprenentatge pràctic.
- Estudis empírics de dany crític: Estudis recents a universitats del Brasil demostren que els alumnes que empren IA per estudiar obtenen pitjors resultats en exàmens posteriors sorpresa de pensament crític. Un estudi similar a la Gran Bretanya confirma que l'ús continuat d'IA en tasques cognitives presenta una forta correlació negativa amb les capacitats de pensament crític. El filòsof de la NYU Kwame Anthony Appiah adverteix que si els humans cedeixen a les màquines la capacitat d'interrogar-se i desenvolupar les seves pròpies postures a través de l'escriptura, es transformarà la pròpia definició de la condició humana.
9. La lectura com a subcultura i la resistència
L'article conclou assenyalant que, tot i que es venen molts llibres de forma material i floreixen clubs de lectura de famosos, la veritat és que l'era de la lectura ha acabat per a la major part de la població. El text escrit està quedant arraconat en una petita minoria (un 20% de la població compra i llegeix el 80% dels llibres), actuant com una activitat marginal o de nínxol similar a col·leccionar segells o cultivar orquídies.
- El desplaçament horitzontal de la cultura: Els departaments d'humanitats a les universitats estan en caiguda lliure (un 40% menys de graduats en història i literatura des de 2012). La transmissió de la cultura ja no es fa de forma vertical (de generacions grans a joves a través de llibres passed down), sinó de manera horitzontal (de joves a joves a través de vídeos i podcasts de creadors com Joe Rogan o MrBeast, els nous guardians de la cultura).
- Illes de resistència: Tot i la gravetat de la situació, hi ha espai per a la resistència activa. Prop d'una vintena d'estats dels EUA han prohibit els mòbils a les escoles durant el dia. A Texas, l'aplicació d'aquesta mesura en un districte de Dallas va provocar un augment immediat de de més de 200.000 llibres prestats de la biblioteca escolar (un augment del 25%), demostrant que el deure de de cuidar el nostre llegat cultural de de de-escalada atencional depèn de de de decisions de context que encara estan a les nostres mans.
La concentració lectora i la resistència o capacitat d'atenció estan patint un declivi profund a causa del canvi tecnològic, el disseny de les aplicacions mòbils i l'exposició constant a fragments digitals de text:
- El col·lapse del temps d'atenció continuada: Les investigacions de la psicòloga Gloria Mark mostren com el temps mitjà de focalització davant d'una pantalla ha caigut en picat en les darreres dècades: de 2,5 minuts l'any 2004 a 75 segons el 2012, fins a situar-se actualment en només 47 segons.
- La lectura com a entrenament actiu: Llegir llibres extensos funciona exactament com un entrenament per a la capacitat d'atenció. Com més es practica, més fàcil resulta concentrar-se i més plaent és el procés. En canvi, si es deixa de llegir, aquestes habilitats cognitives complexes s'atrofien, fent que qualsevol text llarg es percebi com una barrera molt difícil de superar.
- La trampa del vídeo i la passivitat cerebral: El consum accelerat de vídeos curts a les xarxes socials actua com un mecanisme de gratificació instantània (similar a una dosi de dopamina) que acostuma la ment a canvis de contingut ràpids i sense esforç. Els escanejos cerebrals demostren que mirar un vídeo d'una història activa la meitat de les àrees lligades a la imaginació i al deure d'aprendre en el cervell en comparació amb escoltar o llegir un relat acompanyat d'il·lustracions estàtiques.
- La crisi de resistència a les aules: En una enquesta realitzada el 2024 a professors, més del 80% va constatar que la resistència lectora (reading stamina) dels seus alumnes havia disminuït dràsticament des del 2019. Això genera estudiants capaços de descodificar paraules o extreure dades superficials, però que tenen serioses dificultats per fer inferències, sintetitzar idees o retenir conceptes al llarg de diverses pàgines d'un text primari.
- La pèrdua d'independència de pensament: L'escriptura i la lectura no són habilitats naturals innates, sinó tecnologies que van reconfigurar el cervell per fer possible el pensament analític, lineal, abstracte i científic. Si deleguem de forma sistemàtica la lectura de llibres en resums i la redacció en assistents d'intel·ligència artificial per estalviar-nos l'esforç de processar la informació, es corre el risc d'erosionar de manera irreversible la capacitat de pensar per un mateix.
