Què passa amb la innovació quan augmenta la despesa farmacèutica?

 The Elasticity of Pharmaceutical Innovation: How Much Does Revenue Drive New Drug Development?

Els autors d'aquest article parlen en general d'innovació i s'han oblidat de l'eficiència en el procés innovador (i això ho canvia tot, ho he explicat moltes vegades). Només un 10% dels assaigs clínics arriben al final. Si fruit de menor despesa farmacèutica, la innovació que reduïm és aquella que no és exitosa o que és excessivament costosa, cap problema. Estem afegint valor.

Resumit amb IA.

L'article "The Elasticity of Pharmaceutical Innovation: How Much Does Revenue Drive New Drug Development?" examina la "elasticitat" de la innovació farmacèutica, que mesura com la innovació (per exemple, l'inici d'assaigs de Fase 1 o l'aprovació de nous fàrmacs) respon a un canvi en els ingressos reals o esperats.

L'estudi destaca que la teoria econòmica suggereix que reduir la despesa en medicaments mitjançant la disminució dels preus reduirà la innovació mèdica futura. Una qüestió política clau és determinar la magnitud d'aquest efecte. L'article revisa la literatura econòmica sobre aquest tema, centrant-se en les estimacions de l'elasticitat de la innovació.

Les conclusions principals de l'article són:

• L'elasticitat de la innovació amb respecte als ingressos és positiva, és a dir, menys ingressos porten a menys R+D. Tanmateix, les estimacions de la seva magnitud varien considerablement.
• Es considera que l'elasticitat de la innovació a llarg termini associada als ingressos dels EUA es troba en un rang d'aproximadament 0,25 a 1,5. Això implica que per cada reducció del 10% en els ingressos esperats, es pot esperar entre un 2,5% i un 15% menys d'innovació farmacèutica.
• La magnitud d'aquesta elasticitat probablement varia segons l'horitzó temporal estudiat, la magnitud del canvi de preu, el cost del desenvolupament de fàrmacs, les barreres a la fixació de preus basada en el valor i altres factors del mercat.
• Els mètodes transversals i de sèries temporals agregades no són adequats per estimar l'elasticitat de la innovació. Els mètodes creïbles impliquen anàlisis de dades de panell o models computacionals parametritzats.
• Tots els estudis existents que utilitzen mètodes creïbles tenen limitacions.

L'article discuteix els avantatges i desavantatges dels mètodes d'anàlisi de dades de panell i dels models estructurals computacionals parametritzats per estimar l'elasticitat. Els models estructurals poden abordar la crítica de Lucas i facilitar la comprensió que pot ser difícil d'obtenir d'una altra manera.

L'estudi també presenta una revisió d'estudis existents que estimen l'elasticitat, incloent Acemoglu i Linn (2004), Blume-Kohout i Sood (2013), Dubois et al. (2015), Abbott i Vernon (2007), Filson (2012) i Adams (2021). Es discuteixen les seves metodologies, estimacions i limitacions.

Finalment, l'article subratlla que s'ha de tenir molta cura en equilibrar les reduccions de costos a curt termini amb les possibles conseqüències negatives a llarg termini per a la salut de la població quan els responsables polítics avaluen opcions per gestionar els costos de l'assistència sanitària. La Llei de Reducció de la Inflació del 2022, que permet a Medicare negociar preus de medicaments, es menciona com un exemple prominent de política que afecta els ingressos de les empreses innovadores.

El trilerisme pressupostari (9)

 Informe Mensual d'Execució

El pressupost públic per a salut per a l'any 2024 era de: 11.635 m€. Sorgia del resultat de prorrogar l'anterior. La despesa ha estat finalment de 15.913 m€, un 36,7% més. El pressupost aprovat de 2023 ja era inferior  a la despesa que hi havia hagut el 2022. I vaig explicar llavors que el 2023 es va gastar un 23,3% més del pressupostat, o fins i tot un 30% que es va dir al Parlament un dia.

Durant l'any 2024 s'ha augmentat el pressupost via ampliacions de crèdit, per import 4.302 m€. L'ampliació de crèdit és un mecanisme opac que permet que, sense que ningú se n'adoni, es pugui incomplir la Llei Pressupostària i alhora complir-la. D'aquesta manera no es pot saber quina ha estat la despesa real de l'any i quina la que s'està traslladant d'altres anys. Fins i tot, a la pròpia justificació de l'ampliació de crèdit es diu que és per poder comptabilitzar despesa d'anys anteriors. Maniobra magnífica de trilerisme comptable-pressupostari. Quina vergonya!!!

Al bell mig de la nota publicada trobo la dada que busco, quant ha augmentat realment la despesa durant l'any 2024? Doncs hi ha hagut un 10,9% més de despesa, d'obligacions reconegudes addicionals sobre l'any anterior. És certa aquesta xifra? No, perquè l'any següent es pot comptabilitzar més despesa de l'any anterior amb càrrec a ampliació de crèdit. Però és l'única dada que tenim a data d'avui.

El 2024 hem arribat a una despesa pública per càpita de 1.960 € pel que fa al CatSalut (15913/8,115895). Hem tingut un creixement del PIB del 3,6% i un augment de la despesa sanitària del 11%. I això és molt o és poc?. Doncs fa uns mesos ho vaig explicar aquí.

El trilerisme pressupostari és el mecanisme polític eficient per tal que sense pressupostos es pugui governar al marge del control efectiu parlamentari. Quan dic sense pressupostos, vull dir que tant és que siguin aprovats com no. Ja he dit altres vegades que no calen els interventors, només algú que faci apunts comptables per al deute que haurà de pagar la propera generació.

Una democràcia sense seguretat jurídica penja d'un fil ben prim. Una llei pressupostària que no es compleixi per part de la pròpia Administració hauria de ser punible. Malauradament i com he dit abans, es pot complir i incomplir alhora, i algú ja ha pensat en el mecanisme per poder governar en el marge.

PS. El 23 de desembre de 2024, el Govern va acordar que la despesa sanitària pugui créixer el 2025 en el percentatge màxim que permet la regla de la despesa (3,2%). Per tant ja sabem quin és el límit pressupostari de 2025: 16.422m€. Un límit sense límit, perquè no hi ha pressupost aprovat i haurà de ser objecte d'ampliació de crèdit sobre el pressupost de: 11.635m€ que és el vigent des de 2023!!!

PS. Si us interessa el trilerisme com a fenòmen singular instal·lat a la nostra realitat, aquí hi ha més material.

PS. Tot això no ho veureu explicat als mitjans. Ningú no mossega la mà de qui li dona el menjar.

Una perspectiva econòmica del sistema de salut

 DIVERSIDAD Y DESCENTRALIZACIÓN DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD ESPAÑOL. Una perspectiva económica de su evolución

Resumit amb IA

L'informe "Diversidad y descentralizacion del sistema nacional salud español" presenta una anàlisi detallada i exhaustiva del Sistema Nacional de Salut (SNS) espanyol, posant un èmfasi especial en la seva diversitat territorial i la descentralització de les competències sanitàries a les Comunitats Autònomes (CC. AA.).

L'estudi s'estructura en diversos capítols que aborden diferents dimensions del SNS:

• Característiques del sistema sanitari espanyol: Aquesta secció inicial proporciona una visió general del SNS. Descriu com s'organitza el sistema i analitza l'evolució del gasto sanitari total a Espanya durant les dues últimes dècades, cobrint períodes d'expansió i crisi econòmica. Tot i que el focus principal de la monografia és el SNS i el gasto públic, també es descriu l'evolució de la despesa sanitaria privada, la seva importància relativa i les seves funcions segons l'agent de finançament, destacant el paper rellevant de les llars en la financiació de determinades funcions. A més, es presenta una panoràmica dels recursos del sistema sanitari tant pel que fa a les dotacions físiques (centres sanitaris) com al personal empleat en els diferents nivells assistencials (atenció primària, hospitalària i especialitzada), detallant-ne la composició. Es mostren també els recursos de les CC. AA., principals responsables de la gestió i provisió de serveis sanitaris des del 2001. Finalment, es realitza un posicionament d'Espanya en relació amb els països del seu entorn utilitzant una selecció d'indicadors i es presenten les conclusions del capítol.

• Evolució de la despesa pública en sanitat: Aquest capítol se centra en l'anàlisi detallada de l'evolució de la despesa sanitària pública des de principis del segle XXI, justificant-ho pel fet que la major part de la despesa en salut a Espanya és pública i per la descentralització de les competències sanitàries a les CC. AA. des del 2001, que concentren més del 90% del gasto públic en salut. S'ofereix una visió general de la trajectòria de la despesa públic, la seva importància sobre el PIB i els nivells de despesa per càpita. S'analitza la despesa de les CC. AA., la despesa per càpita i la seva relació amb l'esforç pressupostari regional, així com la dispersió en els nivells de despesa i ingressos. També s'estudien l'evolució i les diferències en l'estructura de la despesa sanitària atenent a la classificació econòmica i funcional.

• Variabilitat dels serveis sanitaris per comunitats autònomes: El capítol explora la heterogeneïtat dels serveis de salut prestats i la seva relació amb les necessitats de la població. S'analitza la variabilitat de les pràctiques mèdiques entre i dins de les comunitats autònomes, un tret que s'ha mantingut durant gairebé dues dècades sense tendència a la reducció, utilitzant dades de les 203 àrees de salut. Es consideren aspectes com la frequentació hospitalària i les seves conseqüències sobre la despesa per pacient. També s'estudia la cobertura sanitària de la població segons la modalitat d'assegurament (pública o privada) per CC. AA.. Es descriuen els serveis d'atenció primària, valorant-ne l'accessibilitat, els recursos humans i el grau d'utilització. S'analitzen els serveis d'atenció especialitzada, incloent-hi recursos físics i humans, així com el grau d'utilització dels serveis hospitalaris. Es presenta informació sobre les llistes d'espera.

• La contractació pública en el Sistema Nacional de Salut: Aquest capítol es dedica a analitzar el funcionament de la contractació pública en l'àmbit sanitari, donada la importància del seu volum en la despesa pública sanitaria. Es centra en els procediments regits per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. L'objectiu és avaluar l'eficàcia i eficiència de les compres públiques i les diferències regionals des d'una perspectiva econòmica. Es destaca la importància de la contractació pública en sanitat des del punt de vista de la Comptabilitat Nacional. S'analitzen quantitativament les compres públiques, incloent-hi la importància de la contractació directa i menor, les compres públiques normalitzades a partir de la base de dades ContraPubIvie (construïda amb dades de la PCSP), i la utilització de sistemes de racionalització de compres. L'anàlisi inclou la distribució de licitacions i pressupost base per administració sanitària, el tipus de procediment utilitzat (obert, restringit, negociat, etc.) i la seva evolució temporal. També es considera el procediment segons la tipologia del contracte (subministraments, serveis, obres) i l'objecte del contracte (codi CPV). S'avaluen aspectes com el nombre d'ofertes rebudes i el percentatge d'estalvi en les licitacions i la duració dels procediments. Es constata que, tot i els avenços, la transparència en la informació contractual segueix sent limitada.

• Anàlisi dels determinants del gasto sanitari: Aquest capítol busca identificar els factors significatius que expliquen les diferències en els nivells de despesa de les CC. AA. i els determinants de la despesa de les famílies en salut. S'examina la literatura sobre els possibles determinants de la despesa sanitaria. L'enfocament adoptat és l'anàlisi multivariant per contrastar la significativitat estadística d'un conjunt de variables, estimant per separat les regressions de despesa sanitària pública i privada. Es consideren factors com la renda, els ingressos de les CC. AA., la demografia i altres variables específiques per a diferents tipus de despesa (hospitalari, atenció primària).

• La resposta a la pandèmia de la covid-19: El capítol analitza l'impacte de la COVID-19 a Espanya des de març de 2020, comparant la situació amb la d'altres països de l'entorn. Es presta atenció a les diferències entre CC. AA. en l'abast i la severitat de la pandèmia i en la pressió hospitalària, intentant identificar factors que hi puguin influir, com la intensitat de la pandèmia i els recursos dels sistemes regionals de salut.

• Conclusions i propostes: Aquest capítol final sintetitza els resultats més importants de la investigació. Es destaca la heterogeneïtat del SNS com un dels seus rascs més significatius. Es valoren els èxits del sistema en la cobertura i l'equitat, però també es reconeixen la seva complexitat i diversitat que generen apreciacions crítiques. Es diferencien la diversitat desitjable de la no desitjable, proposant actuacions per corregir aquesta última, especialment pel que fa a les disparitats territorials i les ineficiències en la contractació pública. Es subratlla la importància de millorar la transparència i l'eficiència en la contractació pública, tot i els avenços amb la PCSP, i es qüestiona l'ús limitat d'instruments de racionalització com els acords marc. Finalment, es fan recomanacions per millorar el funcionament del SNS i les polítiques de salut a Espanya.

La metodologia de l'informe es basa en l'anàlisi d'una àmplia gamma de dades i fonts d'informació, adoptant una doble perspectiva comparada: temporal (dècades del segle XXI) i territorial (diferències regionals). Es reconeix la heterogeneïtat en la rapidesa d'actualització de les fonts i es pren com a referència principal l'any 2020, amb consideracions específiques per l'impacte de la COVID-19. Per a l'anàlisi quantitativa de la contractació pública, s'ha creat la base de dades ContraPubIvie a partir de la informació de la PCSP fins a octubre de 2020.

El cost públic del darrer any de vida

Public expenditure in the last year of life

La despesa sanitària al final de la vida esdevé un tema controvertit, sovint les xifres publicades són massa divergents a causa de la metodologia . L'any 2011 vam explicar que el cost sanitari era 15 vegades el cost dels supervivents en aquell any. Al darrera d'això hi ha el debat sobre l'obstinació terapèutica, la distanàsia, fins a on n'hi ha o no n'hi ha?. 

Si considerem la despesa que una persona gasta durant la vida, la proporció que representa el darrer any de vida per als homes era un 12% i per a dones 9%, si s'utilitzaven serveis d'un hospital bàsic, altrament arribava a 18% i 13,5% si s'utilitzava un hospital de referència. Si això és una xifra acurada i eficient, no ho sabem. Només sabem que és prou rellevant com per a convidar a la reflexió i actualització de les dades.

L'informe d'avui del Nuffield Trust tracta d'una perspectiva més general, incorpora totes les despeses públiques al Regne Unit i mostra que es gasten per persona 33.960 lliures al darrer any de vida, de les quals 18.020£ en assistència sanitària, 7.440£ en serveis socials, i 8.500£ en pensions.  Desconec el motiu per afegir les pensions en aquest estudi, perquè el cost no té diferència amb els altres anys de vida, excepte si qui traspassa no és pensionista. Si voleu veure què costa a Austràlia, mireu aquí. Caldria conèixer dades similars properes i recents. Ve resumit amb IA.

 Aquest informe de Nuffield analitza la despesa pública en l'últim any de vida al Regne Unit el 2022, incloent-hi l'assistència sanitària, l'atenció social i la seguretat social. L'anàlisi és més àmplia que la despesa específica en cures pal·liatives i de final de vida, i inclou totes les persones que van morir, incloses les morts sobtades. L'estudi estima que el 2022, la despesa pública del Regne Unit en assistència sanitària, atenció social i seguretat social per a persones majors de 18 anys en l'últim any de vida va ser d'uns 22.100 milions de lliures esterlines.

Aquí teniu un resum dels punts clau de l'informe:

• Despesa total: Es calcula que la despesa pública total del Regne Unit en l'últim any de vida és d'uns 22.100 milions de lliures esterlines el 2022, l'equivalent a 33.960 lliures esterlines per persona per a les 652.000 persones adultes que van morir.
• Components de la despesa:
• Assistència sanitària: Representa la part més gran de la despesa (11.700 milions de lliures esterlines), amb l'atenció hospitalària com a component principal (9.600 milions de lliures esterlines).
• Atenció social: Representa 4.900 milions de lliures esterlines, amb la cura residencial i en residències d'avis com a element més gran (3.000 milions de lliures esterlines).
• Seguretat social: Representa 5.500 milions de lliures esterlines, amb la pensió estatal com a component més gran (4.900 milions de lliures esterlines).

• Tendències en la despesa: No ha estat possible reproduir l'anàlisi de la despesa per a períodes anteriors a causa de les llacunes en les dades. Tanmateix, l'anàlisi destaca els principals factors que influeixen en la despesa en l'últim any de vida, com ara els canvis en l'activitat sanitària i les prioritats governamentals.
• Limitacions de les dades: L'informe assenyala limitacions importants en les dades disponibles, amb poques dades disponibles sobre l'atenció social i nombroses llacunes en les dades sobre serveis de salut, especialment dades específiques per a cada nació del Regne Unit. Quan no hi havia dades específiques per a cada nació, es van extrapolar d'altres nacions del Regne Unit, utilitzant principalment dades d'Anglaterra.
• Anàlisi de sensibilitat: Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per abordar la incertesa en les estimacions, amb intervals creïbles del 95% que oscil·len entre 22.000 i 22.300 milions de lliures esterlines. Les admissions d'emergència, la pensió estatal, els costos residencials i de les residències d'avis, i les admissions electives a Anglaterra van ser els paràmetres més influents.
• Implicacions polítiques: L'informe destaca la importància de prendre decisions informades sobre l'assignació de recursos per millorar l'atenció i el suport a les persones al final de la vida. L'informe destaca el domini de l'atenció hospitalària en la despesa pública, malgrat les polítiques declarades a cada nació del Regne Unit per traslladar l'atenció de l'hospital a les comunitats.
• Diferències entre nacions: L'informe inclou dades per a cada nació del Regne Unit, però adverteix sobre la comparació de la despesa entre les quatre nacions a causa de les diferències en els sistemes d'atenció sanitària i social i els factors demogràfics.
• Oportunitats de millora: L'informe destaca les oportunitats per millorar la recopilació i la disponibilitat de dades, cosa que milloraria la presa de decisions basada en l'evidència per aprofitar al màxim els diners públics. L'enllaç de dades de salut, atenció social i prestacions amb les dades de mortalitat permetria publicar periòdicament dades sobre l'ús dels serveis al final de la vida.

L'informe va ser encarregat per Marie Curie i dut a terme per Nuffield Trust.

Dorothea Lange

De diners i de bondat, la meitat de la meitat

Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality

Anteriorment ja m'he referit amb dades properes a quins són els pagaments de la indústria farmacèutica als metges (gairebé l'1% de la despesa farmacèutica pública). El que no he explicat és que se'n treu a canvi. I sobre això tracta l'article d'avui en relació al càncer als USA, i la frase destacable del resum és aquesta: 

Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.

Res a afegir, o si. Caldria que algú fes una anàlisi similar amb dades properes per contrastar si també succeeix el mateix i també hi ha un esforç terapèutic desproporcionat, que representa un cost per uns i guanys per altres, sense valor afegit. Ve resumit en IA.

Aquest article de recerca, titulat "Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality", investiga l'impacte de les transferències relacionades amb el màrqueting entre les empreses farmacèutiques i els metges en la prescripció de medicaments contra el càncer i la mortalitat dels pacients. L'estudi utilitza dades de Medicare i la base de dades federal Open Payments per analitzar les relacions entre pagaments de màrqueting i decisions de prescripció.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Pagaments de màrqueting i prescripció: L'article mostra que els metges augmenten la prescripció de medicaments contra el càncer pels quals han rebut pagaments, especialment durant el mes que reben el pagament. Aquesta augmenta al voltant del 4% i es manté elevada durant uns 10 mesos. L'anàlisi utilitza un disseny que compara la prescripció d'un metge després d'un pagament amb la seva prescripció just abans, per evitar biaixos per selecció.
• Tipus de medicaments i pacients: Els metges comencen a tractar pacients amb una mortalitat predita més baixa després de rebre un pagament de màrqueting. Això suggereix que els medicaments podrien estar sent utilitzats en càncers de creixement més lent o en casos que normalment es tracten amb cirurgia o radiació.
• Impacte en la despesa i la mortalitat: Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.
• Mecanismes possibles: L'article suggereix que els pagaments de màrqueting podrien fer que els metges canvïn els pacients a medicaments amb beneficis de supervivència limitats. Això podria ser degut a que l'eficàcia dels assajos clínics no es tradueix en una millora real en la supervivència. També podria ser que els medicaments es facin servir fora de les indicacions en què s'ha demostrat el benefici. Un estudi mencionat a l'article va trobar que el màrqueting directe als metges redueix la concordança amb les directrius en l'atenció del càncer.
• Marketing directe als metges: L'article destaca que les empreses farmacèutiques destinen la major part de la seva despesa en màrqueting als metges, ja que són els que decideixen si prescriure un medicament. Les activitats de màrqueting, com ara visites de detall, mostres o esponsorització de reunions educatives, es consideren sospitoses com a "suborns de les companyies farmacèutiques".
• Regulació i transparència: Tot i que hi ha hagut esforços per regular el màrqueting directe als metges, com la Llei Sunshine de Pagaments als Metges del 2010, que exigeix que les empreses farmacèutiques facin un seguiment i divulguin les interaccions financeres amb els metges, aquest estudi suggereix que aquestes interaccions encara tenen un impacte en la prescripció.
• Anàlisi de costos i efectivitat: L'estudi avalua la relació cost-efectivitat dels pagaments de màrqueting, i mostra que fins i tot en el límit inferior de l'interval de confiança, els pagaments de màrqueting no proporcionen suficient millora en la mortalitat per justificar l'augment de la despesa. Això vol dir que el cost per cada millora en la salut dels pacients és massa alt, i per tant no és cost-efectiu.
• Implicacions de política: L'article destaca la importància de considerar les repercussions del màrqueting farmacèutic per als metges, especialment en el context dels medicaments contra el càncer, on la despesa ha augmentat considerablement. Això posa de manifest la necessitat de polítiques per regular la promoció de medicaments i garantir que la despesa sanitària es dirigeixi a tractaments que millorin realment els resultats dels pacients.
• El disseny de l'estudi: L'estudi compara la prescripció de cada metge abans i després de rebre el pagament per a tenir en compte que les companyies farmacèutiques poden tenir com a objectiu als metges que ja prescriuen més medicaments. També utilitza un model estadístic que té en compte els canvis generals de prescripció de medicaments i les característiques dels metges.

En resum, l'estudi mostra que els pagaments de màrqueting als metges tenen un impacte en les seves decisions de prescripció, augmentant la despesa en medicaments contra el càncer sense que això es tradueixi en una millora de la mortalitat dels pacients. Això posa de manifest la necessitat d'una major regulació i transparència en el màrqueting farmacèutic per garantir que els pacients rebin tractaments efectius i cost-eficients.

Què suposa la retirada dels USA de l'OMS?

 US exit from WHO: it is about much more than WHO

Més enllà de les implicacions polítiques, amb la retirada de l'OMS es perdria el 15% del seu pressupost i això l'obliga a reestructuració interna o a una revisió institucional i del seu finançament. Jo crec que calen les dues coses.

Resum amb IA de l'article del Lancet

L'article examina la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar-se de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i les seves implicacions més àmplies. L'article argumenta que aquesta decisió va més enllà de la simple retirada d'un organisme burocràtic i que posa en perill la salut global.

Punts clau de l'article:

• Rebuig del multilateralisme: La retirada dels Estats Units de l'OMS i de l'Acord de París sobre el canvi climàtic és un rebuig clar del multilateralisme i les obligacions internacionals. El govern dels EUA ja no se sent obligat a complir amb les recomanacions o regulacions de l'OMS.
• Interessos polítics: La decisió de retirar-se de l'OMS està motivada per un interès polític en un espai sense normes per a la política de seguretat i el creixement econòmic, sense la interferència de les normes internacionals. El govern de Trump no vol treballar en contextos multilaterals on el seu domini es veu desafiat per altres potències.
• Impacte en la salut global: La retirada dels Estats Units de l'OMS deixa un gran buit financer i de poder polític en la salut global, cosa que posa en perill vides humanes a tot el món. Les agències de salut nacionals i globals dels EUA, com els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), estan sent silenciades en el seu treball nacional i internacional.
• Mercat de la salut global: Les polítiques de l'administració dels EUA creen espai per a l'expansió de la indústria de la salut digital i d'intel·ligència artificial (IA), que necessita una gran quantitat de dades. La iniciativa Stargate, amb una inversió de 500.000 milions de dòlars, és un exemple d'aquesta tendència, ja que pretén crear centres de dades als EUA per "assegurar el lideratge nord-americà". Les dades de salut són extremadament valuoses i aquesta iniciativa apunta cap a nous nivells de beneficis.
• Nou ordre de cooperació en salut: La declaració dels EUA de buscar "socis creïbles i transparents" per assumir les activitats que abans realitzava l'OMS suggereix que reconeixen algunes funcions útils de l'organització. S'està produint una regionalització i localització de la cooperació en salut basada en aliances polítiques en lloc de la recerca compartida d'equitat i seguretat en la salut per a tothom. Això podria revertir enfocaments internacionals de la salut que s'havien adoptat des de 1851.
• Necessitat de cooperació i reforma: Els estats membres de l'OMS han de considerar si volen un món sense una cooperació sanitària fiable en un moment en què les pandèmies són imminents. S'ha de donar suport, protegir i reformar l'OMS. Els països petits i mitjans necessiten el suport de l'OMS per treballar junts sense pressió geopolítica.
• Finançament i propietat de l'OMS: Els països han de finançar i ser propietaris de l'OMS, en lloc de dependre dels grans contribuents. La majoria dels països han estat miserables en la resposta a la ronda d'inversió de l'OMS. Els estats membres han d'impulsar l'OMS a ser audaç i innovadora en l'establiment de normes, especialment en relació amb les dades de salut i l'ús de la IA.
• Comparació amb l'OTAN: L'article fa una comparació amb l'OTAN, on els països europeus han estat instats a augmentar la seva despesa en defensa. Els estats membres de l'OMS que no volen un món de la salut sense llei haurien d'augmentar el seu finançament i construir una organització apta per als reptes del futur.
• Oportunitat per a la reforma: La retirada dels EUA podria ser un "impuls perquè l'Índia i la resta del Sud Global repensin el panorama de la salut global", que necessita reformes i abordar les seves necessitats.

En resum, l'article destaca la importància de la cooperació internacional en salut i adverteix sobre les conseqüències de la retirada dels EUA de l'OMS, que es veu motivada per interessos polítics i econòmics més amplis. L'article argumenta que la resposta dels estats membres de l'OMS determinarà si es podrà mantenir la cooperació en salut en un món cada vegada més desafiant.

Herois o bandolers?

 The Transformation of American Health Insurance

Si fem una ullada a les companyies amb més beneficis del 2024 al món (en valor absolut), veurem el següent:

I de sanitat, trobem J&J, UnitedHealthcare i Novartis. United, l'asseguradora de salut més gran als USA, va assolir la xifra de 22,4 mil milions de dòlars de benefici. (Uns beneficis equivalents a la despesa sanitària total dels catalans el 2022). 

I si mirem el panorama del sector assegurador als USA veurem el següent:

L'empresa més gran és United i factura 473 mil milions de $. Té uns beneficis equivalents a 4,7% dels ingressos. Encara que sorprengui, això és la meitat del que assoleixen les companyies de S&P500. Quan van assessinar el seu director el passat desembre enmig d'un onada d'informacions sobre restriccions d'accés, Noah Smith es va preguntar si els beneficis eren molts o pocs, i quant dedicaven a la prestació assistencial. Va mostrar les dades de 2023 a aquest gràfic al seu blog:

El seu argument era que les asseguradores no eren tant gasives ni restrictives en l'accés per a obtenir beneficis, que el problema del cost venia per la banda de la provisió: 

So the fundamental reason your health care costs so much is not that the health insurance companies are lining their pockets. And it’s not that insurers are an inefficient mess. It’s that the actual provision of America’s health care itself just costs way too much in the first place.

Això el va portar a que fos criticat i ell va replicar-ho mantenint l'argument original. Ara bé si mirem el ROE, s'acosta al 26% i això és molt més que la mitjana del 15% de S&P 500 i alhora menys que molts proveïdors assistencials.

Es bo comprendre què ha passat al sector als USA i ho podem fer amb el llibre "The Transformation of American Health Insurance" de Troyen A. Brennan on s'examina l'evolució històrica de l'assegurança mèdica als Estats Units i ofereix prediccions sobre el seu futur. L'autor utilitza una perspectiva empresarial per analitzar el sistema, enfocant-se en qui es beneficia i com. 

Estructura i contingut del llibre:

• El llibre està organitzat en deu capítols que tracen l'evolució de l'assegurança mèdica als EUA.
• Capítol 1: Examina la vinculació de l'assegurança mèdica amb la feina.
• Capítol 2: Descriu les funcions de les asseguradores mèdiques.
• Capítol 3: Analitza l'assistència sanitària als anys 90 i la introducció de la gestió de l'atenció.
• Capítol 4: Presenta les xifres del segle XXI relatives a l'assegurança mèdica.
• Capítol 5: Aborda el comerç de productes farmacèutics.
• Capítol 6: Detalla les parts comercials de Medicare, com ara les parts C i D.
• Capítol 7: Examina la Llei d'Assistència Assequible (ACA) i la seva reforma del mercat de les assegurances individuals.
• Capítol 8: Analitza els problemes que afronta el sistema sanitari a la dècada de 2020.
• Capítol 9: Explora l'evolució de l'assegurança mèdica cap a un futur amb Medicare Advantage per a tothom.
• Capítol 10: Tracta sobre Medicare per a tothom com a sistema de pagador únic.

Temes clau i arguments:

• Assegurança basada en la feina: El llibre destaca que la majoria de les persones als EUA estan cobertes per assegurances proporcionades pels empresaris, cosa que es considera la base del sistema sanitari.
• Evolució cap a un sistema socialitzat: El llibre argumenta que el sistema sanitari nord-americà s'està movent gradualment cap a un sistema d'assegurança mèdica més just i socialitzat, tot i que el camí és lent i sinuós.
• Paper del govern: El llibre preveu un paper més gran del govern en el control dels costos de salut i la cobertura, amb el programa federal de Medicare com a model per a la racionalització de l'assegurança mèdica.
• Importància de la perspectiva històrica: El llibre reitera la importància d'una perspectiva històrica, ja que els programes de salut evolucionen amb el temps. Per exemple, les negociacions sobre els preus dels medicaments o els ajustaments en els mètodes de codificació es consideren part de l'evolució natural d'un programa patrocinat per entitats privades amb supervisió governamental.
• Interessos empresarials: El llibre posa èmfasi en la importància d'analitzar els interessos econòmics per entendre el sistema sanitari, i esmenta la seva pròpia experiència en el sector privat d'assegurances.
• Complexitat i manca de transparència: El llibre destaca que el sistema sanitari és complex i poc transparent, i fins i tot les persones que hi estan immerses no sempre entenen les raons subjacents de les coses.

Punts de vista sobre el futur:

• El llibre preveu un futur en què l'assegurança mèdica patrocinada pels empresaris esdevindrà cada cop més inassequible i serà substituïda per programes de salut federals.
• L'autor creu que la integració vertical de les companyies d'assegurances, especialment les que gestionen beneficis farmacèutics, pot generar beneficis però requerirà més transparència.
• El llibre suggereix que l'àrea del comerç farmacèutic, tot i ser diferent dels hospitals i els metges, demostra temes similars i dóna suport a la predicció d'un futur amb assegurança mèdica socialitzada.
• L'autor argumenta que l'evolució del sistema sanitari nord-americà es dirigeix cap a un sistema de pagador únic, ja que s'alinea amb valors socials canviants que consideren l'assistència sanitària com un dret, no com un bé adquirit.

PS. El ROE a les asseguradores properes

PS. Els marcs mentals de Trump segons Gutierrez-Rubí

Revisant cinquanta anys d'assegurança voluntària de salut

The emergence of financial capital in the health insurance business in Europe: The case of Spain in the last fifty years

Poc sovint fem una mirada enrera per a preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Hem arribat a un terç de la població que té assegurança voluntària i això no ha esdevingut per casualitat. Fem molta referència a les llistes d'espera del sistema obligatori com a causa de l'augment d'assegurats (demanda) i prestem poca atenció a l'estructura de capital i a la regulació (oferta).

A l'article seleccionat trobareu la història dels darrers 50 anys i com el capital financer va entrar a les assegurances de salut per tal que poguem entendre on som avui. Per altra banda, els canvis regulatoris del 1984 van modificar substancialment les regles de joc al sector de l'assegurança i alguns ho van veure com una oportunitat per a fusions i adquisicions. Alguns que precisament no tenien res a veure amb el sector de l'assegurança van protagonitzar el procés. En aquest sentit l'article oblida el paper que va tenir Agbar Salud en tot això, un paper fonamental que caldria descriure amb precisió. També cal dir que el protagonisme que atorga a metges en la creació d'asseguradores s'hauria de situar al just nivell, al costat del paper dels empresaris en el mutualisme, dels quals se n'oblida. Aquí va el resum en IA:

Aquest article analitza l'evolució del sector de les assegurances de salut a Espanya durant els últims cinquanta anys, posant èmfasi en la transformació del sector per la financiarització del capital. Inicialment, les companyies d'assegurances de malaltia van ser desenvolupades per metges i professionals de la salut, i la seva gestió era poc professional amb tècniques actuarials limitades. No obstant això, a partir dels anys setanta, diversos factors van impulsar processos de concentració, amb fusions i adquisicions que van reduir el nombre d'empreses locals i regionals a favor de les empreses d'àmbit nacional.

L'augment de la demanda d'aquest tipus de cobertura va despertar l'interès de les companyies d'assegurances generals i multinacionals, provocant una reestructuració del sector que va adquirir un pes més gran dins del negoci assegurador i cada vegada més internacionalitzat. Aquesta última etapa va submergir el sector sanitari a Espanya en els grans processos de globalització, caracteritzats per la financiarització del capital impulsada pels fons d'inversió bancaris.

L'article es divideix en dues seccions cronològiques:

• La primera secció cobreix l'evolució del mercat i les estratègies de les companyies d'assegurances de salut des de la fragmentació fins a la concentració a nivell nacional. Aquesta concentració va ser impulsada per la provisió de serveis als fons d'assegurances mútues de funcionaris i empleats públics, i per les demandes de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea el 1986.
• La segona secció estudia l'increment d'aquesta concentració gràcies a la creixent demanda i l'interès de les companyies d'assegurances generals, el sector bancari i les multinacionals estrangeres a adquirir companyies d'assegurances de salut, en un context de deteriorament dels serveis de salut públics. L'article també analitza la financiarització de les principals companyies sanitàries a Espanya, on el capital dels metges fundadors és reemplaçat per capital bancari nacional i internacional.

L'article destaca que el sector de les assegurances de salut a Espanya va experimentar un procés de concentració tant vertical com horitzontal, i que l'interès de les companyies generals i les multinacionals va augmentar a mesura que el sector de les assegurances de salut esdevenia més atractiu. El creixement de les assegurances de salut va estimular la participació de companyies d'assegurances generals que van incorporar empreses de serveis de salut i assegurances de decessos als seus grups empresarials.

L'article també assenyala que, a les últimes dècades del segle XX, algunes comunitats autònomes van fomentar la creació de noves companyies de proveïdors de serveis de salut i van animar les asseguradores a participar en la gestió d'hospitals i centres de salut públics. A més, la reforma legislativa del sector de les assegurances privades, iniciada el 1984, va crear un marc regulador, econòmic i social diferent per al desenvolupament d'aquesta activitat, que va afectar especialment les assegurances de salut privades.

Des de finals del segle XX, la crisi del model de salut pública, agreujada per ajustos i retallades pressupostàries, va impulsar la privatització dels serveis sanitaris gestionats pels governs central i autonòmics, dins del marc de la ideologia neoliberal. Això va obrir la porta a la participació de les companyies d'assegurances de salut en la gestió d'hospitals i serveis mèdics. En aquest context, el nombre de persones amb assegurances de salut privades a Espanya va augmentar de 5,2 a 8,5 milions entre 2000 i 2020.

L'article també destaca dues tendències clares en el sector de les assegurances de salut:

• Un important progrés en el procés de concentració, on tres companyies (Asisa, Adeslas i Sanitas) van passar de controlar poc més del 50% del total de les primes al sector de la salut el 2000 a més del 60% el 2020.
• Una creixent penetració de capital financer nacional i internacional en el sector. Les companyies d'assegurances de salut espanyoles s'han convertit en un objectiu per a les companyies internacionals de salut, els bancs espanyols i els fons d'inversió internacionals.

L'article també analitza els casos específics de Adeslas, Sanitas i Asisa, destacant com han passat a ser controlades per capital bancari o per grans grups asseguradors internacionals. Finalment, l'article conclou que la financiarització del sector ha modificat els objectius de les companyies d'assegurances de salut, que van passar de ser entitats fundades per metges per assegurar la qualitat de l'atenció al pacient a empreses enfocades a la rendibilitat a curt termini. Aquest canvi en l'objectiu podria tenir conseqüències en l'accés i la qualitat de la cobertura sanitària per a gran part de la població.

1928

PS Oped sobre la indignació dels pacients al NYT

PS A Fortune aquest mes, canvis a l'esperança de vida i a la despesa sanitària en 53 anys.

Quant gastem en sanitat? (2)

Han sortit les dades de 2022 i una primera taula diu que els catalans vam dedicar públicament a sanitat 6,3% del PIB, menys despesa que el 2020, any de pandèmia.

Gastem públicament menys que Portugal i Espanya, i més que Grècia. Aquest seria el resum.

La Generalitat va gastar 14.509 milions € i a la taula següent diu que juntament amb altra despesa pública va ser el 6% del PIB i no el 6,3%.

Privadament gastem 2,2% del PIB, un 26,8% de les despeses totals. Dediquem 10% de la despesa sanitària a assegurances voluntàries. I en total vam gastar en sanitat 21.053 milions €, un 8,3% del PIB.

I si considerem la despesa pública per càpita en dòlars segons paritat de poder de compra, veiem que vam gastar 3.245 $ per habitant, menys que a Espanya i que la majoria de països de la UE i més que a Corea i Portugal.

Són dades que conviden a una reflexió seriosa sobre quant gastem i què n'obtenim a canvi. Hi ha molt espai de millora, en els dos sentits tant en la despesa com en els resultats en salut. o més fa falta que algú hi posi la directa i no ens basem en qui dia passa any empeny.

PS. Aquí trobareu els resultats de l'any anterior.

PS. El desgavell de les dades públiques és total. Veureu que amb el que han publicat ara hi ha 700 milions més de despesa respecte les liquidacions de l'informe d'execució de 2022, i no passa res. 

PS. Tot comentari sobre la diferència entre el pressupost i execució me l'estalvio perquè ja hi he insistit massa vegades.

PS. Aquesta informació no surt als diaris perquè...

La sanitat com a tercer principal problema dels catalans

10 primeres línies d’acció. Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) 

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) que va crear el govern ha presentat en poc més de dos mesos, els reptes i les reformes inicials per al sistema de salut de Catalunya.

Li demano a la IA un resum del document i surt això,

Situació del Sistema de Salut de Catalunya:

● El sistema de salut és considerat un patrimoni de tots, però mostra signes de deteriorament.

● Malgrat tenir bons resultats en esperança de vida, hi ha una preocupació per la mortalitat per causes prevenibles i tractables.

●El sistema de salut és un factor econòmic important, ocupant la tercera posició en valor i ocupació.

● La recaptació d'IRPF és pràcticament equivalent a la despesa pública en salut i dependència.

S'identifiquen tres grans reptes: demogràfic, professional i organitzatiu.

○El repte demogràfic es caracteritza per l'envelliment de la població, amb un augment significatiu de persones majors de 65 i 85 anys. 

○El 5% de la població gasta la meitat del pressupost sanitari.

○El repte professional inclou un dèficit de professionals i una alta incorporació de metges extracomunitaris.

○El repte organitzatiu es manifesta en la grandària dels serveis, el nombre de professionals, l'especialització i l'ús de tecnologies, amb un model de gestió que necessita millores. A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, hi ha aproximadament 10.000 professionals i 1.000 milions d'euros de despesa, i al conjunt del sistema hi ha 150.000 professionals en 2063 centres, amb un pressupost de 14.000 M€.

●Hi ha signes de deteriorament com la falta d'accessibilitat (llistes d'espera), la disminució de l'acceptació social i l'augment del doble assegurament.

Reformes del Sistema de Salut:

●Es mostren reformes a nivell internacional, com l'informe Lord Darzi al NHS (Regne Unit), la Health Policy Commission (Massachusetts, USA), i les reformes a Irlanda del Nord (Regne Unit).

●S'estableix el CAIROS com a organisme independent amb determinació política, amb un equip de 12 membres.

●El model operatiu del CAIROS es basa en premisses de determinació política i independència, i claredat de rol, amb la participació de la Consellera de Salut i altres direccions generals.

●La selecció de mesures es realitza a través de la revisió d'informes, la participació oberta i la priorització.

●Es defineix un perímetre d'acció que inclou macrogestió (principis bàsics i finançament), mesogestió (model de gestió de centres, compra de serveis, polítiques de RRHH i organització dels serveis) i microgestió (gestió clínica, right care i seguretat clínica).

●S'estableix un mètode d'actuació amb equips de transformació operativa (ETO), governança, gestió de projectes i una acceleradora.

Línies d'acció i mesures de reforma (10 línies i 25 mesures):

Les mesures es focalitzen en tres objectius principals: centrar l’atenció en les necessitats de les persones, cuidar els professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions.

Les línies d'acció inclouen:

●Simplificació administrativa i de gestió: reducció de tràmits, automatització de processos, ús eficient de dades i descentralització.

●Incorporació de noves tecnologies i IA al sistema: desplegament d'assistent digital i la nova estació clínica HES Ambulatori.

●Adopció de la innovació i suport a la recerca: reforçar el PERIS i accelerar el programa PASS, creant un programa d'intensificació per professionals.

●Impuls al desenvolupament de competències professionals: revisió de rols per a un entorn interdisciplinari.

●Millora de l’organització dels equips d’atenció primària: extensió del model UBA3+ i desburocratització de tràmits.

●Anàlisi de necessitats i suport als professionals: anàlisi prospectiu i identificació de bones pràctiques.

●Més preventiu i predictiu: desplegament de l'Agència de Salut Pública, la Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica i la Taula Una Sola Salut.

●Més integrat i orientat a la cronicitat: integració de nivells d'atenció i desplegament del Pla d'integració de l'Atenció Primària - Residències.

●Més orientat a resultats, incorporant la veu de la ciutadania: implantació de la mesura de satisfacció dels usuaris i la introducció de resultats que importen als pacients en el sistema de pagament.

●Creació dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR): prova de concepte en 10 CSIR amb modificacions en el sistema de compra i atenció integrada.

Properes passes:

●Constitució dels Equips de Transformació Operativa (ETO), elaboració dels projectes d'implantació i inici de l'avaluació basal.

●S'estableix un cronograma per al 2025-2026 amb dos cicles de mesures centrats en la salut pública i l'atenció primària, i posteriorment en l'atenció hospitalària, intermèdia i salut mental

Aprofito per revisar el diari de sessions del Parlament on la Consellera el 18 de setembre presenta el seu pla d'acció i el resumeixo en IA:

El document és la transcripció d'una sessió informativa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, celebrada el 18 de setembre de 2024, amb la consellera de Salut, Olga Pané Mena. La sessió se centra en els objectius i les actuacions del departament en la legislatura actual.

Context i Benvinguda:

● La sessió comença amb la benvinguda del president de la comissió a la consellera. S'indica que aquesta és la seva primera compareixença i que es vol que sigui exhaustiva, amb flexibilitat en els temps de les intervencions.

● La consellera agraeix l'oportunitat de participar en el diàleg i debat, expressant el seu desig de trobar espais de cooperació i consens per millorar el sistema de salut.

Presentació de la Consellera:

●La consellera presenta un powerpoint per guiar la seva presentació.

●Identifica els principals reptes de la legislatura, alguns dels quals transcendeixen aquesta legislatura i requereixen adaptació.

●Presenta dades que contextualitzen els reptes, destacant que el 32% dels ciutadans de Catalunya tenen pòlissa privada per millorar l'accés, i a Barcelona un 40%.

●A nivell europeu, Espanya té un dels finançaments de la butxaca dels ciutadans més alts, amb un 30% addicional a través de diversos formats.

●Catalunya és un referent en tecnologies de la informació i comunicació en salut, però cal treure'n més rendiment.

●Després de la COVID, han emergit moltes necessitats en els sistemes sanitaris europeus, que han iniciat reformes.

●La consellera assenyala que, malgrat tenir un bon sistema sanitari, no es pot mantenir sense reformes per afrontar els reptes.

Principals Línies d'Actuació:

●Atenció integrada social i sanitària: Cal recuperar la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació i el compartiment de dades.

●Atenció domiciliària: El focus ha de ser el domicili per atendre l'envelliment, amb un paper clau de l'atenció primària, els serveis socials i els ajuntaments.

●Atenció primària: L'atenció primària ha de ser enfortida amb eines com la longitudinalitat, la coordinació i la integració, donant continuïtat als pacients i una resposta en 48 hores.

●Salut pública: És un pilar clau juntament amb l'atenció primària, amb la necessitat d'incorporar els acords de París en les polítiques de prevenció, protecció i descarbonització.

●Salut bucodental: Desenvolupar la llei de salut bucodental i posar en marxa prestacions odontològiques per a persones vulnerables.

●Salut mental: Prioritzar l'atenció a la salut mental infantil i juvenil, amb centres de salut mental que vagin a la comunitat.

●Àmbit rural: Cal retenir professionals i talent a l'àmbit rural.

●Lideratges: Revisar els perfils i la pràctica dels lideratges, i feminitzar-los per fer més efectiva la cura dels professionals.

●Llengua: Els professionals han de poder-se dirigir en català als pacients, ja que els pacients tenen dret a parlar català.

●Agenda verda: El sector sanitari també ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, revisant l'ús de materials plàstics.

●Transformació digital: La intel·ligència artificial, els sensors i els sistemes integrats són solucions per millorar l'eficiència del sistema.

●Avaluació i rendiment de comptes: Qualsevol canvi ha de basar-se en l'evidència científica i s'ha d'avaluar per després explicar-ho als ciutadans.

●Finançament: Volen arribar al 7% del PIB per finançar la salut a Catalunya, revisant el sistema de finançament actual.

●No més documents: Cal deixar d'elaborar documents que repeteixen les mateixes propostes sense implementar-les.

●Any Lluch: La conselleria convoca a celebrar l'any que ve l'Any Lluch per commemorar la Llei General de Sanitat i millorar-la.

Torns dels Grups Parlamentaris:

●Els grups parlamentaris expressen les seves opinions i preocupacions sobre les propostes de la consellera, destacant temes com el finançament, les llistes d'espera, la salut mental, l'atenció primària, la gestió dels recursos, la defensa del model sanitari català a Madrid, la pediatria a l'atenció primària i la importància de la llengua catalana en el sistema sanitari.

●Els grups també mencionen la necessitat d'un acord per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, l'equitat territorial, i la garantia dels drets lingüístics i sexuals i reproductius.

●Els grups parlamentaris de l'oposició destaquen la necessitat de millores laborals per als professionals, la inversió en infraestructures i tecnologia, i la necessitat d'un pla per a la reducció de les llistes d'espera.

●El grup parlamentari dels Comuns posa en valor la importància de la longitudinalitat en l'atenció i el creixement de les assegurances privades. També destaquen la importància de l'emergència climàtica i la necessitat de vincular la salut pública amb les onades de calor i noves malalties.

●La CUP qüestiona el model de concertació publicoprivada i demana mesures per millorar les condicions laborals dels professionals.

●El grup parlamentari socialista remarca la importància del diàleg i el consens, i destaca la necessitat d'incrementar el finançament i de reforçar l'atenció primària.

Resposta de la Consellera:

●La consellera respon a les preguntes agrupant els temes, prometent més precisions personals als diputats i ofereix enviar les dades sobre les llistes d'espera.

●Reconeix que el focus en les llistes d'espera ha de ser el temps d'espera i no tant el nombre de persones.

●Fa una crida a no oblidar que els ciutadans tenen dret a ser atesos i que no es poden aplicar ideologies en la gestió del sistema sanitari.

●La consellera destaca la dificultat d'importar professionals d'altres països per motius ètics i proposa que s'incentivi l'allargament de la vida laboral dels professionals.

●Pel que fa al tema de la llengua, la consellera destaca que el focus ha d'estar en el dret del pacient a ser atès en la seva llengua.

●La consellera explica que la cobertura de vacances dels professionals s'ha de gestionar de manera que es garanteixi el descans dels treballadors i la cobertura del servei, i es mostra partidària de l'avaluació de resultats tant del sector públic com del privat per aprendre dels que ho fan millor.

●La consellera aclareix que els alts càrrecs no arriben per meritocràcia i que cal canviar la situació, també argumenta que els gerents dels hospitals són alts càrrecs des de fa uns quants anys per una decisió del senyor Montoro.

●La consellera també comenta la situació del dengue, que ha estat controlat, i que l'hospital de la Seu està en el pla funcional, però depèn dels pressupostos, i finalment que la seva posició sobre l'ampliació de l'aeroport és coneguda.

Torn Final dels Grups:

●Els grups parlamentaris tornen a prendre la paraula per fer comentaris finals i preguntes.

●Hi ha referències a salut a totes les polítiques i la llei de formes no contractuals, que la consellera assegura que tiraran endavant.

●La consellera respon que les competències sanitàries estan preservades, que ja estan treballant amb altres departaments i que l'Agència de Salut Pública és un organisme autònom administratiu.

●La consellera indica que el Departament de Salut destina 60 milions a la recerca, que el Centre de Teràpies Avançades té assignats 20 milions i que s'està executant el pla estratègic de recerca.

En resum, la sessió informativa serveix per a presentar les línies mestres de la política de salut per a la legislatura actual, donant veu a tots els grups parlamentaris i creant un espai de diàleg per abordar els reptes del sistema sanitari de Catalunya.

Vist Cairos i vista la compareixença,  cap novetat. La roda del hamster segueix igual, rodant. Amb algunes singularitats, l'ús indiscriminat del powerpoint. En Jeff Bezos va prohibir el powerpoint a Amazon i va dir als seus treballadors que quan tinguessin una idea que vulgués prosperar, l'escrivissin en 6 pàgines i la presentessin als grups de treball, i així ho fan.

El powerpoint és una enumeració d'enunciats, es pot tenir com ajuda per expressar gràfics o taules complexes en un discurs. Però el més important és crear l'argument i això es fa amb eines de persuassió. Un powerpoint és fred, persuadeix poc o gens, pot servir en directe, però no funciona en diferit.

Trobo a faltar un diagnòstic actualitzat del moment. Ens pensem que sabem coses i les donem per fetes, però no és necessàriament així. Convé actualitzar dades i centrar-nos en aquelles tendències que estan canviant de cop. Si busqueu per exemple, una dada fonamental com és la satisfacció dels ciutadans amb el sistema de salut, no la trobareu a la presentació de Cairos. La dada que faig servir és sempre la darrera del baròmetre del CEO i diu coses que no agraden al polític de torn, i és que els ciutadans consideren que el tercer problema més important que té Catalunya és la sanitat (p.13), després de l'habitatge i la inseguretat. (Diu 1 Habitatge car 2.Accés a l'habitatge 3.Inseguretat ciutadana 4 .Sanitat, però clarament 1 i 2 és el mateix, per això ho considero com a tercer problema de Catalunya). Hi ha una dada indirecta que es recull a la presentació i es refereix a que una tercera part dels ciutadans que voten amb els peus i se'n van a contractar una assegurança voluntària quan ja tenen l'obligatòria. Indicador crucial del desori del moment al sistema públic. Per cert a per a Cairos aquesta tercera part de la població és inexistent pel que fa a la necessitat de reformes, es deixa tot al laissez-faire.

Posar-se d'acord amb el diagnòstic és crucial per generar els consensos necessaris per avançar. Aquest és l'esforç que vam fer amb el Pacte Nacional de Salut, ara fa una dècada, i tots els stakeholders van aprovar-lo excepte sindicats i grups polítics de l'oposició. Evidentment utilitzaven la política sanitària com eina de confrontació política i no pretenien resoldre els problemes de país, i així ho van expressar.

Cal tenir el llistat de reformes, cert, però alhora cal persuadir de que la seva aplicació ens portarà millores substancials en la salut poblacional i per això és prioritari posar-se d'acord en el diagnòstic i els factors crítics d'èxit. Veurem quins són els propers passos per ara només hi ha les primeres línies d'acció com diu el títol, anuncis genèrics inconcrets.

PS. I per acabar-ho d'adobar, ahir a la tarda al Parlament diuen des d'ERC (p.49):

Dos, pacte nacional de salut. No pot ser substituït pel CAIROS. El pacte nacional de salut ha d'acabar els seus treballs i el pacte nacional de salut ha de poder tancar definitivament aquells treballs que es van obrir en la passada legislatura i no poden ser substituïts per un grup d'experts que, entre d’altres coses, volen la liberalització del sector.

i li responen que si, des del partit del govern, que al gener en parlem...

Hi ha algú al timó o anem a la deriva? Que triem experts o consens? Quina és la via? O totes dues alhora?

PS. Recordem quines són les entitats que van arribar al consens i van subscriure el Pacte Nacional de Salut de 2014, a més de la coalició de govern: Associacions empresarials - Unió Catalana d’Hospitals - Consorci de Salut i Social de Catalunya - Institut Català de la Salut Corporacions professionals - Consell de Col·legis de Metges de Catalunya - Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya - Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya Entitats municipalistes - Associació Catalana de Municipis - Federació de Municipis de Catalunya Entitats científiques - Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Universitat - Consell Interuniversitari de Catalunya Entitats d’usuaris i pacients - Fòrum Català de Pacients - Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació Indústria - Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària - Farmaindustria  

Cartier-Bresson al KBR

PS. La creació de riquesa mesurada per PIB al món del G-20

El peatge de l'obesitat

 Economic impacts of overweight and obesity: current and future estimates for eight countries

Economic impacts of overweight andobesity: current and future estimates for161 countries

L'impacte econòmic de l'obesitat és d'un 2-3% del PIB, diuen en aquests articles, amb variacions importants:

The economic impact of OAO in 2019 is estimated at 2.19% of global gross domestic product (GDP) ranging on average from US$20 per capita in Africa to US$872 per capita in the Americas and from US$6 in low income countries to US$1110 in HICs

 Aquests estudis consideren aquests costos:

i aquí es poden veure diferències notables en cost per càpita:

i en proporció de PIB:

i el cost total per aquí aprop equivaldria a un terç de la despesa sanitària pública que es fa en un any!

Aquest és un peatge molt fort, any rera any. Cal fer alguna cosa urgent per revertir la tendència. Trobo a faltar un estudi més proper i aprofundit.

Les dades parlen, qui tingui orelles que escolti

 Health at a Glance: Europe 2024

La mitjana ponderada de despesa sanitària sobre PIB a la Unió Europea és 10,4%. A Catalunya, l'any 2022 va ser 8,3%, sobren paraules. Tot país gasta allò que vol i pot. Nosaltres voldríem, n'estic convençut i no podem, fins a 2 punts del PIB que s'esvaeixen un any més.

La despesa sanitària per càpita a la Unió Europea és 3.533€, a Catalunya la despesa per càpita és 2.629€.

A tots aquells que diuen que la despesa en Atenció Primària ha d'augmentar, cal que sapiguen que la Unió Europea gasta en la mateixa proporció del total de despesa. 

A tots aquells que creuen que la despesa farmacèutica està sota control, cal que sàpiguen que el creixement mitjà anual durant una dècada als hospitals ha estat del 8%!!!

Els metges cobren 2,5-2,8 vegades el salari mitjà...(?)

Les infermeres estan a la capçalera en remuneració relativa al salari mitjà...

A la cua en inversions...

Escassetat de metges i infermeres a tot arreu

Hi ha una secció sobre esperança de vida saludable que no comento perquè els indicadors són febles i donen visions distorsionades de la realitat. Crec que l'OCDE hauria d'apostar per l'esperança de vida en bona salut segons morbiditat i no segons percepció subjectiva. Ho vaig explicar a PLOS.

Hi ha molt més material a la base de dades, per triar i remenar. Vosaltres mateixos.

Som allà mateix que fa 2 anys, 2 punts per sota el que es dedica a despesa sanitària sobre el PIB. No cal afegir res més. Al pas que anem, d'aquí dos any repetiré el mateix que dic avui i que vaig dir fa dos anys, i que vaig dir...que vaig dir. 

Els medicaments i el seu cost

En la mesura que tots els ciutadans disposem de cobertura asseguradora obligatòria finançada públicament no som del tot conscients del que representa la despesa sanitària. Si considerem la despesa farmacèutica únicament, el 81% dels catalans consumim algun medicament en un any, i això correspon de mitjana a un consum d’unes 19 receptes per persona i any. La magnitud de la despesa farmacèutica pública és notable, el 2023 vam gastar 3.861 milions € en total, un 24% del total que gastem en sanitat pública.

Ben segur que aquestes xifres fan reflexionar sobre la necessitat d’un ús eficient dels recursos. Molta gent no n’és coneixedora, però en realitat, la despesa farmacèutica feta als hospitals és lleugerament superior a les que es produeix a les farmàcies. El 2023 vam gastar 1.894 milions als hospitals, i en canvi, 1.787 milions a través de farmàcies. Aquest patró  d’augment del cost als hospitals seguirà creixent.

Tot plegat es resumeix en una dada que reflecteix la situació en cada moment, i que és la despesa mitjana pública per persona en farmàcia, que el 2023 va ser de 462€. A aquesta quantitat caldria afegir-hi la despesa privada que és una xifra que no apareix a les estadístiques. 

La despesa farmacèutica de les farmàcies va créixer un 3,7%  el 2023, per la quantitat de receptes (3,5%) i també pel preu dels medicaments (0,2%). Però la despesa als hospitals va créixer molt més, un 6%. Cal tenir en compte que a les farmàcies es on es dispensen fonamentalment els medicaments genèrics (que han perdut la patent) i que estan subjectes a un sistema de preus de referència que conté la despesa. En canvi als hospitals es concentren els medicaments més innovadors sota patent, ja sigui per pacients hospitalitzats o ambulatoris.

Les patents atorguen un monopoli temporal de 20 anys al fabricant innovador, però a la pràctica és menys temps. Es tarda fins a 10 anys en situar el medicament al mercat.  Els fabricants tenen aquesta protecció singular per tal de poder rendibilitzar el cost que representa desenvolupar un nou principi actiu. Es diu que són 2.500 milions $, però és una xifra molt controvertida i difícil de contrastar. El que si sabem és que la indústria farmacèutica innovadora és altament rendible. Si agafem les 500 empreses que segueix la revista Fortune al llarg del temps observarem que la indústria farmacèutica és la que té el marge més gran de totes.

Un altre element controvertit són els preus confidencials. Resulta que des de fa una dècada la indústria ha demanat que no es coneguin els preus dels nous medicaments que aprova i finança el govern amb diners públics. La indústria ho demana per motius comercials, per tal que altres països no aprenguin quin són els descomptes que apliquen i això els doni avantatges. Ara bé, si acceptem la confidencialitat del preu, com es fa possible la transparència de la despesa pública?

Hi ha per tant molts elements que trontollen i requereixen una reforma. Tenim preus de medicaments genèrics molt més alts que Suècia per exemple (fins a un 40%) i seguim acceptant que el preu dels medicaments patentats sigui confidencial, però pagat amb diner públic. Algú hauria d’assumir que tot plegat obliga a una revisió en profunditat.

Article per a la revista de l'Ateneu

PS. Durant el mes de novembre, un algoritme d'intel·ligència artificial, NotebookLM, ha anat fent resums de llibres. Potser alguns us n'heu adonat i altres no. He estat experimentant i he trobat que ho fa prou bé. En qualsevol cas, queda dit. 

Cartier-Bresson al KBR ara