Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta vertex. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta vertex. Ordena per data Mostra totes les entrades

02 de novembre 2023

Una fita històrica de les ciències de la vida: la teràpia d'edició genètica mitjançant CRISPR

The Scientific Foundations of Human Genome Editing

76th Cellular, Tissue, and Gene Therapies Advisory Committee 

FDA Briefing Document BLA# 125787/0 Drug name: exagamglogene autotemcel Applicant: Vertex Pharmaceuticals Inc.

Exa-cel for the Treatment of Sickle CellDisease (SCD) in Patients ≥ 12 Years WithRecurrent Vaso-Occlusive Crises (VOCs)

Clinical Assessment of Exa-cel 

Materials

Panel Says That Innovative Sickle Cell Cure Is Safe Enough for Patients

El dimarts 31 vaig tenir ocasió d'assistir a una sessió històrica a la FDA. El consell assessor de teràpies cel·lulars, genètiques i de teixits debatia sobre una nova teràpia Exa-cel basada en CRISPR ex-vivo. Vull assenyalar en primer lloc  que el nivell de trasparència de la FDA és realment impressionant. Tothom que vulgui pot assistir a la sessió online, hi havia més de 2000 persones connectades.

Exa-cel és una teràpia genètica desenvolupada per CRISPR Therapeutics conjuntament amb Vertex dirigida a l'anèmia de cèl·lules falciformes. Una malaltia que provoca oclusions vasculars, requereix múltiples transfusions, limita la qualitat de vida i escurça la vida.

Si teniu una bona estona podeu veure-ho a Youtube. És una sessió històrica perquè és la primera teràpia genètica que s'ha d'aprovar (previsiblement el 8 de desembre) basada en CRISPR. I la perspectiva d'aquest consell assessor era determinant pel que pot passar el desembre.

La sessió va tenir presentacions de fonaments de l'edició genètica, necessitats no cobertes, eficàcia clínica, seguretat no clínica, seguretat clínica i després debat. Un total de 7 hores de reunió!.

El resum del procés d'edició genètica:


I els resultats clínics:


Després de 16 mesos, només un de 30 pacients va tenir una crisi vaso-oclusiva. Els resultats clínics són satisfactoris, ara bé el tema de seguretat no clínica, "off-target editing" requereix atenció. Es tracta d'un tema complex on hi ha molta incertesa tant en aquesta teràpia com a la natura, fora de la teràpia.
El NYT se n'ha fet ressò de la valoració positiva del comitè i ara cal esperar la decisió final del 8 de desembre de la FDA. Una fita històrica sens dubte.

PS. La borsa ho ha valorat en positiu, augment del 12%.









11 de gener 2024

Com el sector públic i filantròpic va arriscar a la recerca de l'edició genètica

Funding CRISPR: Understanding the role of government and philanthropic institutions in supporting academic research within the CRISPR innovation system 

Sabem que la innovació farmacèutica de l'any 2023 ha estat la primera teràpia aprovada d'edició genètica mitjançant CRISPR. Ara Vertex haurà de pagar una llicència de 100 milions pel cap baix a Broad Institute (Harvard) i al competidor Editas Medicine, per poder comercialitzar-la. 

És un bon moment per preguntar-nos quina ha estat la contribució de finançament públic a la recerca, i per tant si cal considerar fins a quin punt el que s'ha patentat privadament s'ha assolit mitjançant recursos públics.

Això a hores d'ara és complicat de conèixer amb estimacions precises. Però mitjançant la revisió de tots els articles publicats i mirant els reconeixements i agraïments han construït aquest graf que explica prou bé d'on han vingut els recursos per a la recerca, i es veu que fonamentalment venen del govern (punts blaus) i de la filantropia (punts vermells). Aquest és la conclusió del graf referit a Harvard:

The bimodal network model of the Broad/Harvard/MIT system was formed by 28 organizations (12 governmental agencies and 16 philanthropic/charitable organizations) and 111 highly cited papers (14 papers on CRISPR as a biological phenomenon and 97 papers on the development of CRISPR/Cas technologies

 Si cliqueu sobre el gràfic en podreu veure millor el contingut: 


Nota: model de xarxa de cofinançament de la recerca CRISPR/Cas més citada al sistema Broad/Harvard/MIT. Aquesta és una xarxa bimodal de papers i fonts de finançament. La mida dels nodes que representen els articles és una funció del nombre de cites rebudes.
Les vores indiquen quines organitzacions van finançar quins papers. Només els nodes que representen els articles més citats del model de xarxa (més de 500 cites) s'etiqueten amb el seu títol i l'any de publicació i les vores amb llum vermella els relacionen amb la seva organització de finançament.
Els nodes blaus representen agències governamentals, mentre que els nodes vermells representen organitzacions filantròpiques/benèfiques. És important especificar que l'agregació de fonts de finançament està limitada per la informació que els autors proporcionen a la secció d'agraïment dels articles. 

The three clusters are supported by the NIH, which occupies a central position
in the network model, but are cofunded by different sets or organizations. The cluster located in the lower right corner of the network model is formed by papers cofunded by the NIH and the Department of Energy (DoE); a second cluster (upper right corner) is cofunded by a set of philanthropic and governmental organizations; and the third cluster (upper left corner) is cofunded by the Howard Hughes Medical Institute (HHMI) together with a set of U.S. military organizations or programs (Figure 3). There is also an important set of papers exclusively funded by the NIH.
the bimodal network model of the UC system was formed by 15 funding organizations (10 governmental agencies and five philanthropic/charitable organizations) and 117 highly cited papers (59 papers on CRISPR as a biological phenomenon and 58 papers on the development of CRISPR/Cas technologies


In the case of the University of California (UC), the cofunding network model (Figure 4) suggests that the top-cited investigations on CRISPR as a biological phenomenon, which is related to the discovery stage of investigation in which the basis of future technologies are built, were mostly supported by the U.S. Department of Energy and the National Science Foundation. A relatively smaller and less cited set of papers was cosupported by the Burroughs Wellcome Fund together with the National Institutes of Health (NIH; Figure 4). On the other hand, the investigations related to the development of CRISPR/Cas technologies at the UC were mostly supported by the NIH together with the National Science Foundation and the HHMI in two respective clusters of papers (Figure 4). There is also an important set of technological development papers funded by the NIH without the participation of other frequent governmental or philanthropic/charitable funding sources
Doncs aquest és el panorama. Resum, no hi hauria CRISPR si no hi hagués hagut inversió pública i filantròpica a la recerca. Desconeixem la magnitud, però sabem les institucions que hi han participat. Malgrat això, s'ha patentat i per tant a hores d'ara és un bé privat finançat públicament o filantròpicament en bona part. I sobretot això ha passat a l'estadi de la recerca on hi ha més risc, he socialitzat el risc i el resultat ha estat apropiat privadament, una altra volta.


PS. M'ha sorprès el paper dels militars en la tecnologia CRISPR i també del Departament d'Energia.

12 de desembre 2023

Quin hauria de ser el preu adient dels medicaments?

 The Right Price: A Value-Based Prescription for Drug Costs

Ara que la FDA acaba d'aprovar la primera teràpia d'edició genètica mitjançant CRISPR per anèmia de cèl·lules falciformes, ja sabem el preu que ha decidit VERTEX, l'empresa comercialitzadora, 2,2 milions $. A Catalunya poden haver-hi unes 240 persones afectades i per tant l'impacte pressupostari del cost del tractament seria de més de 500 milions (si el preu final fos el que diuen ara). Aquesta és la dimensió del problema que s'acosta. La EMA l'aprovarà el mes de març proper.

Quin hauria de ser el preu adient d'un medicament?. Bona pregunta per un moment com aquest.  Aquesta és precisament la qüestió que tracta un llibre de Peter Neumann et al. que he llegit recentment. Es tracta d'una obra per a tots els públics centrada als USA però que també va més enllà. L'índex ja dona una idea:

PART I. THE ECONOMICS OF PRESCRIPTION DRUGS

1.Introduction

2.The Prescription Drug Market

3.Proposed Solutions for Rising Drug Prices

4.Measuring the Value of Prescription Drugs

PART II. EXPERIENCES MEASURING A DRUG’S VALUE IN THE US AND ABROAD

5.Measuring Drug Value: Whose Job Is It Anyway?

6.Institute for Clinical and Economic Review

7.Other US Value Assessment Frameworks

8.Do Drugs for Special Populations Warrant Higher Prices?

PART III. GETTING TO VALUE-BASED PRICING FOR DRUGS

9.Improving Value Measurement

10.Aligning Prices With Value

11.The Path Forward

La tercera part m'ha interessat especialment perquè planteja qüestions sobre els QALYs que repetidament he explicat en aquest blog, i diu:

If QALYs were a person, they might receive a lot of hate mail. People complain that QALYs are not patient-focused, that they are used as rationing tools by health insurers, and that putting numbers on people’s health is dehumanizing. “The entire superstructure of the QALY methodology is built upon philosophical sand,” wrote one critic in 2019. As we have seen, the use of cost-per-QALY ratios by payers to inform drug coverage and pricing decisions attracts intense opposition in some quarters.

El racionament existeix però hipòcritament ningú en vol parlar, diu.  I els QALYs tenen problemes però,

A philosopher and ethicist, Peter Singer, has observed (with apologies to Winston Churchill), QALYs may be the worst way to measure health, except for all of the others.

I així és. Som davant d'un llibre d'interès, especialment per a reguladors acabats d'arribar al càrrec i no tenen temps de llegir i s'enfronten al pànic escènic. És un llibre relativament curt que ajudarà a posar les idees en el context acurat.

PS. Tinc la impressió que cal superar la lògica del preu i anar cap una concepció diferent de contracte públic de subministrament de teràpies. Ho he explicat en altres ocasions i en canvi aquest llibre no ho reflecteix.

PS. Tinc la impressió que estem davant d'una teràpia amb gran potencial d'efecte crida, molt preocupant. Encara som a temps per regular-ho i evitar que passi com amb els peruans i el CAR-T. O es fa abans o ja serà massa tard i es farà malament.

PS. Aquí teniu un exemple de recerca en un àmbit on ja s'ha trobat la solució, i per tant és inapropiat invertir-hi. Ara bé, algú no se n'ha volgut adonar i uns altres hi estan abocant diners. Trobo a faltar informes sobre recerca fútil.  Si voleu conèixer com s'ha arribat a la solució, ho trobareu aquí.

PS. Antic post sobre guerra injusta, per rellegir ara mateix.

 



29 de novembre 2023

Quant paguen en impostos les empreses farmacèutiques?

Pharma benefited from basing business overseas

Corporate Tax Statistics 2023

Molt sovint parlem dels costos de la innovació en medicaments, però també pel fet de ser empreses convé parlar de costos fiscals quan hi ha beneficis. I la pregunta és: Quant paguen en impost de societats les companyies farmacèutiques nord-americanes més grans? 
Doncs el que diu la taula:


 2016201820202022
AbbVie$1931($490)($1224)$1632
Amgen$1441$1151$869$794
Biogen$1237$1426$992$633
Bristol Myers Squibb$1408$1021$2124$1368
Eli Lilly$636$530$1036$652
Gilead$3609$2339$1580$1248
Johnson & Johnson$3263$2702$1783$3784
Merck & Co.$718$2508$1340$1918
Pfizer$1123($266)$370$3328
Regeneron$434$109$297$520
Vertex$17($1487)$405$910
SUM$15817$9577$8232$16697

NOTE: Figures are in millions of dollars, with negative values represented by parentheses. SOURCE: Companies

En el conjunt les empreses han anat pagant menys als darrers anys excepte el 2022 que recull entre d'altres l'efecte de les vacunes i pandèmia. El pagament d'impostos del 2022 d'aquestes 11 empreses ha estat de 16.697 milions de dòlars. Per posar en context dels diners que es mouen a la indústria, una sola empresa, Pfizer ha comprat Seegene per 43 mil milions de dòlars aquest mateix any.
I què representen aquests impostos respecte la xifra de negoci? Doncs aquí ho podeu consultar. Només 3 companyies han tributat per més del 15% el 2022.
L'octubre de 2021, més de 130 països van acordar implantar un tipus mínim de l'impost de societats del 15% per a les multinacionals (amb facturació global de més de 750 milions d'euros). La realitat és encara ben diferent, i el darrer informe de l'OCDE diu:
An estimated 37.1% (USD 2 411 billion) of global net profits (totalling USD 6 503 billion) are taxed at ETRs below 15%. In contrast to earlier studies, which have focused on low-taxed profit only in low-tax jurisdictions, the new paper estimates that high-tax jurisdictions – jurisdictions with statutory and average tax rates above 15% – account for more than half (56.8%) of all global profits currently taxed below 15%. This profit in high-tax jurisdictions exists across all country groups regardless of income level, with an estimated 28% of all global low-taxed profit being located in low or middle-income jurisdictions.

 Per tant, el tema no funciona per ara ni per les farmacèutiques ni per altres empreses nord-americanes, ni d'altres països. Els acords no han tingut la seva aplicació perquè en global, el 57% dels beneficis empresarials estan amb fiscalitat inferior al 15%.

PS. A Espanya el 2014 les farmacèutiques van pagar 490 milions d'impost de societats.



Futmónlista de Jordi Sabat


17 de novembre 2023

Els nirvis de la indústria farmacèutica europea

 Assessment of main provisions and key EFPIA recommendations on the revision of the pharmaceutical package

La proposta de nova regulació farmacèutica europea ha desfermat la preocupació a una indústria que ja havia d'estar preocupada abans que això passés. I és que només veient els medicaments que s'han aprovat els darrers temps i la inversió en recerca recent, sabem que anem a empentes i rodolons.

En aquest context hi ha nirvis de la indústria sobretot per dues coses: per la protecció de dades regulatòries i per l'exclusivitat de mercat dels medicaments orfes. Diguem-ho clar, perquè la regulació de patents segueixi protegint d'igual forma el monopoli temporal. Aquest és el concepte. Després ve el detall de facilitar l'accés als medicaments per part dels pacients, però això ja són els serrells. 

Ahir UK ja va aprovar el Exa-cel, el medicament de CRISPR Therapeutics i ho va fer amb dues indicacions, anèmia de cèl·lules falciformes i beta-thalassemia. És la primera vegada al món que s'aprova definitivament una teràpia genètica ex-vivo basada en CRISPR. A la FDA un consell assessor va donar la seva aprovació que s'espera sigui definitiva el dia 8 de desembre. 

Curiosament CRISPR Therapeutics té la seu social a Europa ,no-UE , a Suïssa, a Zug. La va fundar Emmanuelle Charpentier fa 10 anys, guanyadora del Nobel amb Jennifer Doudna. Ara bé, només hi té la seu social. Tot, tot s'ha fet junt amb Vertex a Boston. Si mirem la vacuna de Pfizer va ser originada a Alemanya (Biontech), però va comercialitzar-se com nord-americana. Podríem repassar molts més exemples on la recerca europea és potent i la comercialització s'esvaeix. Però això no ho arreglarà la protecció mitjançant patents.

La indústria europea ens explica en un document quina serà la seva estratègia de lobby per als propers mesos i després d'explicar que la redacció actual provocarà el diluvi universal (menys accés als medicaments), diu el que cal fer (RDP vol dir protecció de dades regulatòries i OME vol dir exclusivitat de mercat de medicaments orfes):

  • In line with the European Council Conclusions (March 2023), Europe needs to strengthen, rather than cut, the region’s RDP baseline and OME.
  • Providing meaningful and predictable incentives, attainable fairly, that would encourage additional R&D investment compared to today.
  • Jointly addressing barriers and delays to access based on a shared understanding of the evidence generated by the European Access Hurdles Portal.
  • Limiting Bolar exemption for activities related to seeking regulatory approval.
  • Developing a patient-centred, more inclusive definition of unmet medical need.
  • By acknowledging the value of innovation and encouraging advancements in prevention, treatments and care, Europe can ensure that no patient is left behind.
  • A robust framework for mechanism of action Paediatric Investigation Plans (PIPs) is essential to ensure that this new obligation is effective to achieve its purpose and is manageable for developers.
  • Further optimising the regulatory framework and ensuring maximum use of expedited pathways in support of patient needs.
  • Ensuring that supply chain and environmental requirements are proportionate and fit-for-purpose while not prohibiting or delaying patient access to medicinal products.
No entrarem en detall de cada qüestió ara. Convé repassar el document. Únicament caldria dir que anem molt endarrerits en el temps amb la regulació farmacèutica a Europa i això ens ha fet perdre pistonada. Que hi ha retards en l'accés, ho sabem, però aquest és sobretot un problema dels països i dels seus recursos financers. Convindria que la reflexió no fos tant en la protecció de patents i en canvi en els incentius a la recerca necessària per a millorar la salut poblacional. Per tant una reflexió conjunta, indústria i governs, de quines haurien de ser les prioritats i establir mecanismes per a dur-ho a terme (d'això no n'he vist res a la regulació proposada). Posar incentius sense assenyalar prioritats no ens menarà a una solució dels problemes actuals. Ho sabem també.


Albarrán Cabrera







08 de gener 2024

Els medicaments que venen i els que ja s'han aprovat el 2023

És bo fer una ullada a quins són els medicaments que previsiblement s'aprovaran l'any 2024, i els de Nature diuen que són aquests:

Medicaments per aprovar el 2024

Biologic name

Sponsor

Properties

Indication

Timing

Zolbetuximab

Astellas

Claudin 18.2-targeted mAb

Gastric cancer

January

Lifileucel

Iovance

Tumour-infiltrating lymphocyte therapy

Melanoma

February

Resmetiroma

Madrigal/Synta

Thyroid hormone receptor β agonist

NASH

March

Sotatercepta

Merck & Co./Acceleron

Fusion protein ligand trap for TGF-β superfamily

PAH

March

mRNA-1345a

Moderna

mRNA-based vaccine

RSV prevention

April

Donanemaba

Eli Lilly

Amyloid-β-targeted mAb

Alzheimer disease

Q1

EB-101a

Abeona

Gene therapy with COL7A2 transgene

RDEB

May

Patritumab deruxtecana

Merck & Co.

HER3-targeted ADC

NSCLC

June

Imetelstat

Geron

Telomerase inhibitor

Transfusion-dependent anaemia with MDS

June

Tarlatamaba

Amgen

DLL3 × CD3 T-cell engager antibody

SCLC

June

Fidanacogene elaparvoveca

Pfizer/Spark

AAV-based gene therapy with factor IX transgene

Hemophilia B

Q2

Bentracimaba

Laboratoires SERB

Ticagrelor-neutralizing antibody

Drug toxicity

1H

Crovalimaba

Roche

C5-targeted mAb

PNH

July

Danicopana

AstraZeneca/Alexion

Factor D inhibitor

PNH

July

Midomafetaminea

MAPS

MDMA

PTSD

August

Xanomeline plus trospium

Karuna/BMS

Muscarinic receptor modulators

Schizophrenia

September

Acoramidis

BridgeBio

TTR stabilizer

TTR amyloidosis

December

Marstacimab

Pfizer

TFPI-targeted mAb

Haemophilia A and B

Q4

Afamitresgene autoleucela

Adaptimmune

MAGE-A4-targeted autologous, engineered T cell therapy

Synovial sarcoma

2024


Fig. 1 | 30 years of novel FDA approvals. Annual numbers of new molecular entities (NMEs) and biologics license applications (BLAs) approved by the FDA’s Center for Drug Evaluation and Research (CDER). See Table 1 for new approvals in 2023. Products approved by the Center for Biologics Evaluation and Research (CBER), including vaccines and gene therapies, are not included in this drug count (Table 2). Source: FDA.

Fig. 2 | CDER approvals by therapeutic area. Indications that span multiple therapeutic areas are classified under only one, based on which FDA office and division reviewed the approval application. Sources: Nature Reviews Drug Discovery, FDA.


Fig. 3 | CDER approvals by modality. Small molecules, including peptides of up to 40 amino acids in length, and oligonucleotides are approved as new molecular entities (NMEs). Protein-based candidates are approved through biologics license applications (BLAs). mAb, monoclonal antibody; siRNA, small interfering RNA. Source: Nature Reviews Drug Discovery.

I la notícia de l'any ha estat CRISPR:
Vertex and CRISPR Therapeutics’ exagamglogene autotemcel (exa-cel; Casgevy) especially is the first CRISPR–Cas9-based gene editor to secure a green light from the FDA, winning an approval for sickle cell disease (SCD). Exa-cel is an ex vivo gene-edited cell therapy: blood cells are harvested from patients, genetically modified at the BCL11a transcription factor to re-enable fetal haemoglobin production, and then re-infused into patients. The therapeutically upregulated fetal haemoglobin compensates for the defects in β-haemoglobin that cause the diseases. Clinical data shows that the gene therapy has curative potential, although longer-term data are needed to assess the durability of the effect.

When Harvard Medical School and HHMI’s Stuart Orkin and colleagues discovered the role of BCL11a in fetal haemoglobin production in 2008, it was unclear how to drug the transcription factor. The arrival of CRISPR–Cas9 gene-editing system in 2012 provided a path forward for haemoglobinopathies. The development of the programme was “remarkably fast”, said Orkin. “It is a perfect example of how the ecosystem can work.”

Vertex and CRISPR have priced the one-off treatment at $2.2 million. It also requires a harsh preconditioning chemotherapy regimen, to make room for the edited cells. The therapy will consequently remain out of reach for many patients. “This is not the end game,” says Orkin, who has his eye on next-generation gene editors and small molecules that might be more accessible.
PS. Un breu missatge per aquells que mitjançant la seva recerca "obren la porta" a tractaments i ho expliquen al Telenotícies. No n'hi ha cap d'aquesta llista del 2024 ni del 2023 d'aquí sota que sigui un d'ells, la porta segueix oberta, o potser no hi havia porta per obrir. Millor no haver d'estar sentint això sempre, sense explicar-ne el resultat.
PS. The economist sobre el tema




PS. El llistat de medicaments:

Table 1 | CDER approvals in 2023

Drug (brand name)

Sponsor

Properties

Indication

Lecanemab (Leqembi)a

Eisai/Biogen

Amyloid-β-targeted mAb

Alzheimer disease

Bexagliflozin (Brenzavvy)

Theracosbio

SGLT2 inhibitor

Glycaemic control in type 2 diabetes mellitus

Pirtobrutinib (Jaypirca)

Loxo/Eli Lilly

BTK inhibitor

Mantle cell lymphoma

Elacestrant (Orserdu)

Stemline

ER antagonist

ER-positive, HER2-negative, ESR1-mutant breast cancer

Daprodustat (Jesduvroq)

GSK

HIF-PH inhibitor

Anaemia caused by CKD for adults on dialysis

Velmanase alfa (Lamzede)a

Chiesi

Recombinant α-mannosidase

Non-CNS manifestations of α-mannosidosis

Sparsentan (Filspari)

Travere

Endothelin and angiotensin II receptor antagonist

Proteinuria in primary IgA nephropathy

Omaveloxolone (Skyclarys)

Reata/Biogen

Mechanism unknown, NRF2 activator

Friedrich’s ataxia

Zavegepant (Zavzpret)

Pfizer

CGRP receptor antagonist

Migraine

Trofinetide (Daybue)

Acadia

Mechanism unknown

Rett syndrome

Retifanlimab (Zynyz)a

Incyte

PD1-targeted mAb

Merkel cell carcinoma

Rezafungin (Rezzayo)

Cidara

Echinocandin antifungal

Candidemia and invasive candidiasis

Leniolisib (Joenja)

Pharming

PI3Kδ inhibitor

Activated PI3Kδ syndrome

Tofersen (Qalsody)

Biogen

SOD1-targeted ASO

SOD1 amyotrophic lateral sclerosis

Pegunigalsidase alfa (Elfabrio)a

Chiesi

PEGylated recombinant α-galactosidase Α

Fabry disease

Fezolinetant (Veozah)

Astellas

Neurokinin 3 receptor antagonist

Hot flashes caused by menopause

Perfluorohexyloctane (Miebo)

Bausch + Lomb

Semifluorinated alkane

Dry eye disease

Epcoritamab (Epkinly)a

Genmab/AbbVie

CD20 × CD3 T-cell engager

DLBCL and high-grade B-cell lymphoma

Sulbactam, durlobactam (Xacduro)

Entasis

β-lactam antibacterial plus a β-lactamase inhibitor

Hospital-acquired and ventilator-associated bacterial pneumonia caused by susceptible ABC

Nirmatrelvir, ritonavir (Paxlovid)

Pfizer

SARS-CoV-2 main protease inhibitor plus a CYP3A inhibitor

Mild-to-moderate COVID-19

Flotufolastat F18 (Posluma)

Blue Earth

Radioactive diagnostic agent

PET imaging in prostate cancer

Sotagliflozin (Inpefa)

Lexicon

SGLT1/2 inhibitor

Heart failure

Glofitamab (Columvi)a

Genentech

CD20 × CD3 T-cell engager

DLBLC or large B-cell lymphoma

Ritlecitinib (Litfulo)

Pfizer

JAK3 inhibitor

Alopecia areata

Rozanolixizumab (Rystiggo)a

UCB

FcRn-targeted mAb

AChR- or MuSK-antibody-positive gMG

Somatrogon (Ngenla)a

Pfizer

Human growth hormone analogue

Growth hormone deficiency

Nirsevimab (Beyfortus)a

AstraZeneca

RSV F protein-targeted mAb

RSV lower respiratory tract disease

Quizartinib (Vanflyta)

Daiichi Sankyo

FLT3 kinase inhibitor

AML

Lotilaner (Xdemvy)

Tarsus

Ectoparasiticide

Demodex blepharitis

Zuranolone (Zurzuvae)

Sage

GABAA receptor PAM

Postpartum depression

Avacincaptad pegol (Izervay)

Iveric/Astellas

C5-targeted aptamer

Geographic atrophy secondary to AMD

Talquetamab (Talvey)a

Janssen

GPRC5D × CD3 T-cell engager

Multiple myeloma

Elranatamab (Elrexfio)a

Pfizer

BCMA × CD3 T-cell engager

Multiple myeloma

Palovarotene (Sohonos)

Ipsen

Retinoic acid receptor agonist

Fibrodysplasia ossificans progressiva

Pozelimab (Veopoz)a

Regeneron

C5-targeted mAb

CHAPLE disease

Motixafortide (Aphexda)

Biolinerx

CXCR4 inhibitor

Hematopoietic stem cell mobilization for autologous transplantation in multiple myeloma

Momelotinib (Ojjaara)

GSK

JAK1/2, ALK2 inhibitor

Myelofibrosis in adults with anaemia

Gepirone (Exxua)

Fabre-Kramer

5HT1A receptor agonist

Major depressive disorder

Cipaglucosidase alfa (Pombiliti)a

Amicus

Recombinant α-glucosidase

Pompe disease

Nedosiran (Rivfloza)

Novo Nordisk

LDHA-targeted siRNA

Primary hyperoxaluria type 1

Etrasimod (Velsipity)

Pfizer

S1P receptor modulator

Ulcerative colitis

Zilucoplan (Zilbrysq)

UCB

Complement C5 inhibitor

AChR-antibody positive gMG

Bimekizumab (Bimzelx)a

UCB

IL-17A/F-targeted mAb

Plaque psoriasis

Vamorolone (Agamree)

Santhera

Corticosteroid

Duchenne muscular dystrophy

Mirikizumab (Omvoh)a

Eli Lilly

IL-23-targeted mAb

Ulcerative colitis

Toripalimab (Loqtorzi)a

Coherus

PD1-targeted mAb

Nasopharyngeal carcinoma

Fruquintinib (Fruzaqla)

Takeda

VEGFR1/2/3 kinase inhibitor

Colorectal cancer

Taurolidine, heparin (Defencath)

Cormedix

Thiadiazinane antimicrobial plus an anticoagulant

Incidence of catheter-related bloodstream infections

Repotrectinib (Augtyro)

Bristol Myers Squibb

ROS1 and TRK kinase inhibitor

ROS1-positive NSCLC

Efbemalenograstim alfa (Ryzneuta)a

Evive

Recombinant leukocyte growth factor

Neutropenia

Capivasertib (Truqap)

AstraZeneca

AKT kinase inhibitor

Breast cancer

Nirogacestat (Ogsiveo)

Springworks

γ-secretase inhibitor

Desmoid tumours

Iptacopan (Fabhalta)

Novartis

Complement factor B inhibitor

Paroxysmal nocturnal haemoglobinuria

Birch triterpenes (Filsuvez)

Chiesi

Mechanism unknown

Epidermolysis bullosa

Eplontersen (Wainua)

Ionis/AstraZeneca

TTR-targeted ASO

hATTR with polyneuropathy