L'impacte de la corrupció a la salut (2)

Corruption and public healthcare quality in the European Union: Evidence from Europe’s regions 

L'estudi Corruption and public healthcare quality in the European Union: Evidence from Europe’s regions (publicat el 2026 a la revista Health Policy pels economistes Andreas P. Kyriacou i Oriol Roca-Sagalés) analitza la relació entre la corrupció en el sector sanitari públic i la qualitat percebuda dels serveis de salut a les regions de la Unió Europea.

1. Objectiu i marc de la investigació

• Mancança d'evidència prèvia: Tot i que la corrupció és reconeguda com un factor que distorsiona l'assignació de recursos i empitjora la salut, l'evidència quantitativa sistemàtica en l'àmbit regional de la UE era molt limitada.
• Enfocament regional (subnacional): L'estudi opta per una anàlisi regional per capturar les grans disparitats internes que les mitjanes nacionals emmascaren (com les diferències observades entre regions a Itàlia, Espanya o França).
• Manifestacions de la corrupció sanitària: S'inclouen els suborns a professionals mèdics per atenció que hauria de ser gratuïta, la corrupció en la contractació pública d'equips i medicaments, les portes giratòries i les relacions inadequades de màrqueting entre la indústria i els metges.

2. Dades i metodologia economètrica

• Mostra i font de dades: S'utilitzen dades de 165 regions de 19 països de la UE corresponents al període 2010–2021 (agrupades en 4 intervals plurianuals entre 2007 i 2021). Les variables de percepció de qualitat (Hel_qual) i corrupció (Helcorr) provenen de l'European Quality of Government Index (EQI).
• Control d'imparcialitat: Per verificar la robustesa de les dades, s'avaluen també variables d'absència d'imparcialitat (Helimpart1 per avantatges especials i Helimpart2 per tractament desigual).
• Estratègia d'estimació:
  • S'apliquen estimacions OLS amb errors estàndard corregits per a panell (PCSE) i efectes fixos per país i període.
  • Per fer front als problemes de causalitat inversa i endogeneïtat, s'utilitzen regressions de variables instrumentals en dues etapes (TSLS) amb valors retardats de corrupció sanitària, així com instruments alternatius de corrupció en l'educació pública i la policia.
  • Es realitza una comprovació addicional amb dades individuals a nivell de microdades sobre més de 179.000 enquestats.
• Variables de control: S'inclouen la despesa sanitària pública i privada, la descentralització fiscal de la despesa sanitària, l'Índex d'Autoritat Regional, el PIB per càpita regional (en PPA), la població total, el percentatge de població de més de 65 anys i la densitat de metges per habitant.

3. Resultats principals

• Impacte negatiu significatiu: Es confirma una associació negativa robusta i estadísticament significativa entre la corrupció en la salut pública i la qualitat percebuda del servei.
• Magnitud de l'efecte:
  • En el model OLS, un augment d'una desviació estàndard en la corrupció percebuda s'associa amb una reducció de 0,476 punts en la qualitat sanitària percebuda (equivalent a més del 58% d'una desviació estàndard de la variable de qualitat).
  • En el model TSLS (corregint l'endogeneïtat), un augment d'una desviació estàndard en la corrupció redueix la qualitat percebuda en 1,413 punts (1,725 desviacions estàndard).
• Comportament dels controls: La descentralització de la despesa sanitària cap al nivell local tendeix a empitjorar la qualitat percebuda, mentre que una major autonomia regional general, un major PIB per càpita i una població més gran de 65 anys s'associen positivament amb la qualitat del sistema.

4. Recomanacions de política pública

L'estudi conclou que les estratègies per millorar la salut pública a les regions de la UE han d'incloure mesures anticorrupció com a pilar prioritari. Es proposen les següents intervencions concretes:

1. Enfortir la independència judicial i aprovar legislació contra el suborn basada en les millors pràctiques internacionals.
2. Incrementar la transparència en les llistes d'espera, els processos de contractació pública i les relacions entre els professionals i la indústria.
3. Creació o reforç d'agències anticorrupció específiques per al sector sanitari i promoció del periodisme d'investigació.
4. Obligar a la prescripció de medicaments genèrics en lloc de marques comercials.
5. Implementar línies directes (hotlines) per a la denúncia anònima d'actes de corrupció.

Segons les dades de l'estudi analitzat a les fonts, les regions amb els nivells més elevats de corrupció sanitària pública a la Unió Europea es concentren principalment en tres àrees geogràfiques i institucionals:

1. La regió amb la corrupció més alta registrada: La regió de Kontinentalna Hrvatska (Croàcia, dada del 2017), la qual va registrar l'indicador de corrupció sanitària més elevat de tota la mostra de l'estudi (quatre vegades superior al nivell de la regió menys corrupta).
2. Regions dels països de l'antic bloc socialista: Les regions dels països d'aquesta àrea presenten de manera generalitzada nivells més alts de corrupció percebuda en la salut pública.
3. Grècia: Les seves regions figuren clarament entre les que tenen nivells més elevats de corrupció en el sector sanitari.
4. Sud d'Itàlia: Dins d'Itàlia existeix una fortíssima disparitat regional; mentre que el nord té millors indicadors, les regions del sud com Calàbria (ITF6) i la Campània (ITF3) registren els nivells de corrupció sanitària més alts del país.

En l'altre extrem, els nivells més baixos de corrupció en la provisió de salut pública es troben a les regions escandinaves, destacant la regió d'Åland (Finlàndia, dada del 2013) com la regió amb l'indicador de corrupció més baix de tota la Unió Europea.