Call It Evil: Understanding the Trump Era
El llibre Call It Evil: Understanding the Trump Era (2026), de la filòsofa Susan Neiman, analitza la crisi política i moral de la nostra època a través de la recuperació del concepte de "mal" (evil). La tesi central de l'autora és que el veritable mal contemporani no rau en fets monstruosos o satànics, sinó en la convicció —devinguda "sentit comú"— que la moralitat és una il·lusió per a "perdedors" i que l'interès propi i el poder brut són les úniques forces que regeixen el món.
L'obra s'estructura en tres grans parts i set capítols:
Part I: What’s at Stake (El que hi ha en joc)
- Capítol 1: What Evil Is Not: Neiman argumenta que el mal no s'ha de confondre amb la crueltat grandiosa o demoníaca de les pel·lícules d'horror. Reprenent les idees de Hannah Arendt sobre la banalitat del mal, sosté que les accions més perilloses les cometen persones ordinàries que abandonen la seva integritat i accepten sense pensar la destrucció de les normes morals. El mal de la nostra era consisteix precisament a negar la possibilitat mateixa del bé i de la integritat.
- Capítol 2: The Economy, Stupid?: Analitza la insatisfacció de la ciutadania nord-americana, la fúria de la qual no neix únicament de la inflació, sinó de la manca estructural de drets socials (com la sanitat universal, l'habitatge o les baixes laborals garantides). L'autora desemmascara el mite de la "mà invisible" d'Adam Smith, recordant que depenia originàriament de supòsits teològics sobre la divina providència que el neoliberalisme ha eliminat per justificar la desigualtat extrema.
Part II: What Convinced Us (Què ens va convèncer)
- Capítol 3: Elements of an Ideology: Explora com el model reduccionista de l'Homo economicus —l'ésser humà vist exclusivament com un maximitzador de beneficis materials— es va convertir en la definició mateixa de la racionalitat. Aquesta ideologia, reforçada per la psicologia evolucionista, ignora que autors clàssics com Adam Smith o Charles Darwin defensaven una visió de la naturalesa humana en què la moralitat, la solidaritat i el sentit del deure eren fonamentals.
- Capítol 4: How to Sell a Red Scare: Mostra com les campanyes de relacions públiques (iniciades per figures com Edward Bernays) i els lobbies empresarials (com la NAM) van difondre durant un segle una propaganda anticomunista agressiva. Aquesta estratègia va aconseguir associar qualsevol intent de regulació pública o de garantia de drets socials amb la tirania totalitària, desmuntant la responsabilitat social.
- Capítol 5: Why Gaza Matters: Analitza la guerra de Gaza com el punt de trencament moral (moral watershed) del segle XXI. L'autora argumenta que la indignació global neix no només de la tragèdia humana, sinó del fet que es va instrumentalitzar el consens moral sobre l'Holocaust per defensar crims de guerra, destruint la legitimitat de l'ordre internacional basat en regles.
Part III: Ways Out (Camins de sortida)
- Capítol 6: What Woke Got Wrong: Examina les mancances del moviment woke o la política d'identitats. Tot i sorgir de la voluntat de defensar els col·lectius discriminats, el moviment va acceptar supòsits regressius en abandonar l'universalisme a favor del tribalisme, substituir la cerca de la justícia per la simple lluita pel poder de la pròpia tribu, i rebutjar el concepte de veritat i la possibilitat de progrés.
- Capítol 7: Socialism Reconsidered: Defensa la necessitat de recuperar el socialisme entès no pas com un marxisme dogmàtic o materialista, sinó com una democràcia social garant de drets socials. Inspirant-se en la tradició ètica de Kant, Eduard Bernstein i Albert Einstein, l'autora crida a recuperar la valentia, els ideals morals i la convicció en la veritat per plantar cara a l'ascens del feixisme.
