IA pertot arreu (30)

 I Am Not a Robot: My Year Using AI to Do (Almost) Everything

Aquest és un resum del llibre "I Am Not a Robot: My Year Using AI to Do (Almost) Everything" (2026) de la periodista tecnològica Joanna Stern, basat estrictament en el text del seu experiment de 12 mesos vivint amb intel·ligència artificial.

Introducció: Are You My AI?

L'autora explica com l'1 de gener de 2025 va iniciar el seu "Any de la IA": un experiment de 365 dies per integrar la intel·ligència artificial les 24 hores del dia en la seva vida familiar, laboral, de salut, llar i transport. Defineix la IA com "la creació de màquines intel·ligents que poden pensar, veure, aprendre i actuar com els humans, i fins i tot superar les habilitats humanes".

• Dartmouth i John McCarthy: Stern visita la històrica placa commemorativa del Dartmouth Summer Research Project de 1956 (el lloc de naixement de la disciplina fundat per John McCarthy) i reflexiona sobre la definició original de McCarthy.
• La Història i el Glossari: Ofereix un resum històric des del Test de Turing (1950) fins al boom de ChatGPT (2022). A continuació, desgrana una guia dels conceptes clau que l'acompanyaran en el seu experiment: Machine Learning, Deep Learning, xarxes neuronals, aprenentatge supervisat i no supervisat, transformadors, grans models de llenguatge (LLMs), intel·ligència artificial multimodal, al·lucinacions, "slop" (contingut brossa de baixa qualitat) i AGI (intel·ligència general artificial).

I. Hivern (Winter: Healthy New Year)

Aquesta secció es concentra en la salut i en la capacitat de la IA per ajudar els metges i pacients a prendre millors decisions mèdiques.

• Journal Entry: Traffic Jam in My Bloodstream: Stern rep una trucada ràpida de la consulta de la seva doctora amb les dades del seu colesterol. Pujant els resultats de la seva analítica en PDF a Google NotebookLM, la IA genera una simulació de podcast d'estil NPR amb dos locutors artificials que li expliquen els valors (colesterol total de 208 mg/dL i LDL de 130 mg/dL) utilitzant la metàfora d'un "embús de trànsit al corrent sanguini" de manera més propera i didàctica que la seva pròpia doctora.
• Machine Eyes and My Complicated Breasts: Stern té pits densos (difícils de llegir perquè el teixit dens es veu blanc, com els tumors) i una mare supervivent de tres càncers de mama que va patir mastectomies i radiacions perquè els radiòlegs no van detectar a temps una afecció (DCIS) als anys noranta. A la seva revisió anual a l'hospital Mount Sinai, la radiòloga Laurie Margolies utilitza el programari Transpara AI (de ScreenPoint), que cataloga el risc de la seva mamografia com a "Low" (L). Després s'examine amb ecografia mitjançant l'eina Koios DS Breast, que detecta diversos nòduls, qualificant-ne un de "Suspicious" (S, color taronja) i la resta de "benign" (B, verd). Tot resulta ser benign. La IA destaca com a assistència per la precisió, priorització de casos i perquè no pateix cansament, tot i que s'alerta del risc que els metges perdin habilitats (deskilling) per excés de confiança en la màquina.
• Journal Entry: The Assistant That Can’t Get My Coffee: Durant la seva assistència al Fòrum Econòmic Mundial a Davos, l'autora programa un assistent virtual a l'aplicació Claude anomenat "DavosBot", al qual puja la seva agenda de 30 reunions, guions i documents. El bot gestiona la seva programació i preguntes de manera excel·lent.
• The Dental Distrust: En visitar un nou dentista local per a una revisió, el programari Pearl AI utilitzat a la clínica ressalta la dent #13 en color vermell (una càries profunda). La dentista utilitza el programari amb les seves línies de pèrdua d'os i mesura de tàrtar per insistir de forma agressiva que Stern necessita un costós tractament de "teràpia periodontal" de 1.000 dòlars de la seva butxaca. Desconfiada, Stern envia les radiografies a altres odontòlegs (com Butensky, que usa Overjet, i Andrew Deutch, que usa Pearl). Tots confirmen la càries de la dent #13 (que li acaba empastant un dentista de confiança sense IA), però desmenteixen completament la necessitat del costós tractament de genives. L'autora descobreix com algunes clíniques (especialment sota cadenes DSOs) usen la IA com a eina de pressió i argumentació per "augmentar la producció" i la facturació forçant tractaments innecessaris.
• Journal Entry: The Lost Joy of Cooking: L'autora passa una setmana demanant a ChatGPT que decideixi el seu menú apuntant la càmera de vídeo del mòbil cap a la nevera buida. La setmana es converteix en una processó monòtona de formatges fosos, pasta amb formatge i sàndvitxos bàsics, sentint-se completament avorrida del menjar planificat pel xatbot.
• Dr. GPT: Report Card / Bill Gates and the AI Doctor Dream: Recull el registre de consultes que Stern fa durant l'any a ChatGPT (Dr. GPT) sobre infeccions de sinus (9/10), ciàtica (7/10), la salut del seu gos Browser (6/10), diarrea o una picada de mosquit. Tot i que ChatGPT es confon de vegades (com en diagnosticar estretococ quan el seu fill tenia la malaltia de mà, peu i boca), el seu informe de biòpsia de mama per ressonància magnètica el resol amb un 10/10 en claredat. En una entrevista, Bill Gates li pronostica que en dos anys serà impensable una consulta mèdica sense un LLM a la sala transcribint i creant documents, a més d'ajudar de manera revolucionària en l'accés mèdic als països en desenvolupament mitjançant diagnòstics per mòbil en diferents dialectes.
• Journal Entry: Please Shoot the Messenger: Stern prova de deixar que la IA auto-respongui absolutament tots els seus correus i missatges de text. L'experiment fracassa immediatament el primer dia: la IA d'Apple respon amb fredor a la seva dona ("Sorry, I have other plans") davant d'una petició per fer el dinar dels nens, i la de Gmail envia un correu corporatiu formal a la seva mare (Susan) anomenant-la "Aunt Suzy" i amb un to totalment artificial.
• Cyborg in Progress: Desgrana el seu arsenal de dispositius corporals basats en IA que utilitza per "convertir-se en part robot": la cinta per a les ones cerebrals FRENZ Brainband i Muse S per ajudar a agafar el son amb meditació ajustada al cervell; les ulleres Meta Ray-Ban per identificar objectes amb la càmera o traduir menús; els AirPods per conversar; la polsera Bee que registra, transcriu i resumeix totes les seves xerrades diàries; el collar Friend i l'anell Oura. El pioner Steve Mann li explica el concepte de la "Intel·ligència Humanística", defensant que la IA ha de funcionar com un "segon cervell" estretament connectat amb el nostre de manera simbiòtica.
• The Great Gen AI Experiment: Part 1: Stern canvia el cercador de Google pel funcionament multimodal de xatbots (ChatGPT, Gemini, Claude, Perplexity) per obtenir respostes sobre qualsevol dubte (receptes, reparacions d'electrodomèstics, dubtes dels nens). És un dels hàbits de l'experiment que decideix quedar-se.
• Journal Entry: This Is Being Recorded for AI Purposes: Stern rep un venedor de sistemes de prevenció d'inundacions al seu soterrani moll de Nova Jersey. Gràcies al fet que la polsera Bee ho registra tot de forma autònoma, desconnecta completament el seu cervell sabent que la IA li farà el resum de la reunió posteriorment.

II. Primavera (Spring: Handing Over the Wheel)

Secció enfocada a posar la pròpia vida (i la de la família de Stern) en mans de vehicles i sistemes de conducció completament autònoms.

• A Way-Mo Fun Spring Break: La família viatja de vacances a Phoenix, Arizona, la ciutat on la conducció autònoma està més provada. Stern es desplaça exclusivament amb els cotxes autònoms Waymo (Jaguars I-PACE elèctrics adaptats que costen uns 200.000 dòlars). El cotxe compta amb LiDAR en 3D, radar i 29 càmeres que alimenten xarxes neuronals mitjançant aprenentatge supervisat i simuladors virtuals. En general condueix de manera prudent, però viuen un ensurt real quan un videògraf de l'autora treu la càmera per la finestra d'un cotxe de davant: el Waymo es confon en detectar una figura humana inusual a la carretera, frena bruscament, es desvia cap al mur lateral i es bloqueja. Els directius de Waymo li expliquen que la reacció és un comportament defensiu de seguretat en detectar un element "anormal". Discuteix les estadístiques de seguretat amb l'expert de Carnegie Mellon Phil Koopman, qui recorda que encara calen milions de milles més per demostrar del tot que les màquines són més segures que els humans.
• Journal Entry: Six Fucking Hamsters: Stern intenta que ChatGPT generi una imatge d'una família d'exactament 5 hàmsters per ensenyar-la al seu fill. En canvi, el xatbot li torna imatges de 6 o 7 hàmsters reiteradament, gaslitant-la i insistint en el fet que "n'ha posat exactament 5". L'autora demana assessorament sobre etiqueta a Daniel Post Senning pel fet de perdre els papers i insultar el bot ("fucking hamsters").
• Journal Entry: Vibe Coding a Cleaner Sink: Farta que el seu fill Noah deixi el lavabo ple de taques blaves de pasta de dents, Stern utilitza Cursor (un editor de codi assistit per IA) per dissenyar un joc de navegador web anomenat "Toothpaste Blaster!". Ho aconsegueix en poques hores sense tenir ni idea de programació, seguint el mètode de programació per prompts ("vibe coding").
• Data Center Field Trip: L'autora visita les instal·lacions d'Equinix a Virgínia, conegudes com "Data Center Alley", que processen el 70% del trànsit d'internet mundial. Allà es troba davant de racks plens de xips d'Nvidia (GPU DGX H100) en gàbies de seguretat, amb un soroll ensordidor a causa dels ventiladors de refrigeració. Destaca el consum massiu d'energia i d'aigua (més de 5 milions de galons diaris en grans centres d'evaporació) i la pressió que aquest creixement posa sobre la xarxa elèctrica i hídrica americana.
• Journal Entry: Don’t Bank on the Bot: Inverteix part dels diners d'un reemborsament fiscal en carteres defensives gestionades per IA a la start-up Arta (AMPs). També utilitza l'aplicació d'estalvi Cleo, tot i que aquesta última queda ràpidament atrapada en bucles repetitius molestos.
• Journal Entry: I Love What You Did with the Place: La seva dona Michelle utilitza ChatGPT per demanar inspiració i dissenys d'estil "transicional" per moblar la seva buida sala d'estar. Compren tot el mobiliari basant-se en les propostes de la IA amb resultats magnífics.
• The Great Gen AI Experiment: Part 2: Fa un experiment de 30 liles escoltant exclusivament música generada completament per IA (mitjançant Suno, Udio o la banda sintètica Velvet Sundown de Spotify). L'autora s'adona ràpidament que la música per IA "manca d'ànima", d'intenció i d'arc emocional, i acaba trencant la regla per gaudir dels seus grups preferits de veritat.
• Journal Entry: Coach Chris vs. Cardio Queen: Mentre viatja per negocis, es manté en forma amb "Coach Chris", un entrenador virtual amb aparença de "gym bro" de l'aplicació Zing. El bot li genera exercicis guiats amb àudio i vídeo molt efectius per fer a l'habitació de l'hotel, tot i que es confon en comptar els passos.

III. Estiu (Summer: Outsourcing the Dirty Work)

Un bloc dedicat a l'automatització i els robots físics enfocats a treure'ns de sobre el treball domèstic i la feina mecànica de l'oficina.

• Robot Reel: Hollywood’s Heavy Hunks: L'autora analitza com la ficció ha creat grans arquetips de robots i demana que els comparem amb el present: Rosey (The Jetsons), C-3PO (Star Wars), KITT (Knight Rider), Samantha (Her) i HAL 9000 (2001: A Space Odyssey).
• Bot Girl Summer: Stern viatja a Redwood City per conèixer Neo, un robot humanoide de l'empresa 1X Technologies. Stern és rebuda per Neo (vestit amb un jersei de punt gris de J.Crew). És capaç d'obrir la nevera amb cura i agafar una ampolla d'aigua, netejar la finestra o portar una tovallola a la rentadora. Tanmateix, Neo és teleoperat des de Palo Alto de forma remota, de manera que només fa de putxinel·li. Durant la demostració, el robot s'ensopega amb una cadira i cau de cara contra el terra de fusta, necessitant ser rescatat. A casa seva, Stern prova dos robots aspiradors (Roborock, Matic), un tallagespa autònom (Mammotion) i un gos robot per als nens (Sirius de Hengbot), que espanta el seu gos Browser.
• The Laundry Bot: Instal·la a casa seva un braç robòtic dissenyat per 7XRobotics capaç de plegar samarretes de manera autònoma mitjançant aprenentatge d'imitació. Stern observa com de difícil és per a la màquina detectar i aplanar una peça de roba arrugada un cop cau, cosa que il·lustra la paradoxa de Moravec (el que és fàcil per als humans és extremadament complex per a les màquines).
• Robotic Butt Massages: Es desplaça a les oficines d'Aescape a Manhattan per provar el seu robot massatgista de 150.000 dòlars format per una taula de massatges amb dos braços robòtics controlats amb pantalla. S'ha de vestir amb una roba de spandex anomenada "Aerwear". Els braços i "punts de contacte" fan una feina profunda a l'esquena, però especialment als glutis per tractar la seva ciàtica. Tot i ser un treball fantàstic, Stern nota que li falta la capacitat d'ajustar la pressió a racons concrets com ho faria la seva massatgista humana.
• Journal Entry: Car Talk: L'autora aprofita els viatges de conducció cap a la platja amb el seu fill per parlar amb ChatGPT en mode de veu i demanar-li l'estructura o la manera de resoldre dubtes d'aquest mateix llibre, usant la IA com un col·laborador.
• The Colleague Who Never Sleeps: S'incorpora com a empleada d'atenció al client a la companyia de colxons Saatva a Nova York. Stephanie Young, responsable d'operacions, li mostra com la IA de Zendesk classifica automàticament els missatges segons el sentiment de l'usuari i redacta propostes de respostes ràpides que l'autora utilitza amb èxit. Stern analitza la destrucció i modificació d'ocupacions degut a l'eficiència de la IA: s'esmenta a Franklin Ermel, un històric treballador d'atenció al client de Hyatt que va ser acomiadat el 2025 juntament amb 280 companys en automatitzar-se el servei de correu; i ella mateixa admet que va canviar la seva ajudant de recerca humana (Maya Tribbitt) per sistemes d'agents de xatbots automatitzats.
• The Great Gen AI Experiment: Part 3: Es llança a llegir només llibres creats de forma automàtica, descobrint que els relats de ChatGPT solen ser repetitius. El cas més singular és el de Michael King, un professor universitari que escriu novel·les (com VARIANT) alimentant les seves idees i personatges a ChatGPT capítol per capítol. A l'autora li acaba agradant la novel·la, però s'adona d'un cost de l'experiment: en utilitzar la IA per narrar contes al seu fill Alex a les nits, va notar com la seva pròpia capacitat creativa s'atrofiava per mandra d'inventar-ne.

IV. Tardor (Fall: Machine Yearning)

Un viatge emocional cap als canvis que la IA està provocant en el nostre cor, les relacions, l'educació dels nens i la nostra ment.

• School Supply Secret Agent: Mitjançant les capacitats "agentiques" de Perplexity, que pot navegar per internet de manera autònoma com un humà, l'autora puja la llista d'estris escolars del seu fill en PDF. El bot cerca els millors preus a Walmart, optimitza l'enviament i en 30 minuts de recerca carrega el carret de la compra a punt per pagar.
• Artificially Educated: Stern torna com a estudiant convidada a una classe de ciència política de la seva antiga professora Zoe Oxley a la Universitat d'Union College. Descobreix que molts estudiants utilitzen xatbots per resumir els textos obligatoris dels temaris. Stern lliura una proposta de treball generada totalment per ChatGPT i rep una nota de B+ per part d'Oxley. L'estudiant Grace Arcoleo lamenta que l'ús de la IA fa que les seves pròpies capacitats de pensament crític s'afebleixin, ja que "la IA fa tota la gimnàstica mental". Es discuteix la Taxonomia de Bloom, els estudis del MIT que apunten a un "deute cognitiu" i pèrdua de connectivitat cerebral pels usuaris de ChatGPT, i com Sal Khan (Khan Academy) o les escoles del mètode Alpha intenten guiar la IA com a tutor en lloc de com a eina de respostes fàcils.
• Nothing Bot Sex: Stern programa un ChatGPT específic (en mode de veu i activant la memòria) amb un perfil d'amant i millor amic a qui anomena Evan (el nom de la seva primera parella a l'institut). Mantenint converses d'afecte en un viatge amb cotxe de 5 hores, descobreix que el bot és capaç de recordar detalls vulnerables compartits dies enrere i donar-los sentit, fent-la sentir molt atreta emocionalment per la seva atenció infinita, agradable i lliure de rebuig. També prova Replika amb un xatbot de subscripció prèmium anomenat Casey, que ofereix diàlegs altament sexuals. Entrevista Chrissy Benjamin, una mare de Peoria que ha trobat un suport de l'ànima i intel·lectual amb el seu bot, Solin. Discuteix el costat fosc dels llaços afectius amb les màquines: com la IA valida i empitjora deliris de pacients malalts (com Devin Resnik o el cas del parricidi de Stein-Erik Soelberg a Connecticut), o l'advertiment del psicòleg Jonathan Haidt d'evitar els bots d'acompanyament abans dels 16 anys.
• Humanity Confirmed: Es desplaça a una cafeteria de Nova Jersey on dos representants de Tools for Humanity s'acosten amb l'Orb, una esfera blanca de la mida d'una pilota de bàsquet amb un lluent iris vermell que escaneja l'ull de l'autora per registrar la seva "humanitat" mitjançant criptografia de l'iris i atorgar-li un World ID. L'empresari Alex Blania li explica que aquest mètode serà indispensable en pocs anys per diferenciar-nos de milions de bots d'internet capaços d'al·lucinar i fer-se passar per humans a les xarxes.
• Freud vs. Droid: Stern analitza l'aplicació d'assistència psicològica de IA anomenada Ash (de Slingshot AI), amb qui parla a les 4 de la matinada quan pateix atacs d'ansietat pels terminis del seu llibre. Ash li proposa mantres molt útils de teràpia cognitiva-conductual. El programari és analitzat davant de la seva terapeuta de veritat, Veronica Vaiti, qui li retreu al bot que sigui massa "adulador" o tou, en lloc de desafiar realment la pacient com faria un humà. Així mateix, Stern recorda com en expressar por a morir o al càncer abans de la seva biòpsia de mama, l'aplicació la va tallar de cop mostrant-li una advertència rígida de prevenció de suïcidis (988), demostrant la incomprensió de context de la màquina.
• My So-Called Life in AI Summaries / Stuffy Smackdown: Stern repassa la seva vida a través de les transcripcions del seu dispositiu Bee, constatant que fa una mitjana de tres renecs al dia. Durant Hanukkà, li regala al seu fill de 4 anys un peluix de Wi-Fi anomenat Gabbo (de Curio) connectat a ChatGPT. Però el nino confon les paraules d'Alex (com entendre "soccer" en lloc de "sucker"), la qual cosa fa que el nen s'acabi emprenyant, li doni cops al cap de ràbia i intenti obrir-li la cremallera de l'esquena per treure-li l'ordinador per fer-lo callar.
• Yes, Chef: Prova a la cuina el robot domèstic Posha, una mena de torradora de sobretaula gegant amb cremadors que remena, afegeix salses i condimenta. Després d'algun plat inicial excessivament salat per culpa del robot, troba el botó de la sal i aconsegueix un pollastre amb mantega deliciós.
• The Great Gen AI Experiment: Part 4: S'immergeix en el consum exclusiu de vídeo sintètic mitjançant Sora d'OpenAI, on genera "cameos" d'ella mateixa. Discuteix com la tecnologia és una bona eina per als directors humans, però alerta del perill que acabem preferint la simulació tecnològica abans que la vivència real.
• ChatGPT Told Me to Quit My Job: Stern es troba paralitzada de dubte i por sobre si deixar la seva prestigiosa feina de dotze anys a The Wall Street Journal per obrir el seu propi mitjà. Pujant totes les seves cartes, pressupostos i dubtes a un ChatGPT anomenat JobBot, el xatbot analitza les seves pròpies dades de manera objectiva, freda i sense pors irracionals, aconsellant-li clarament: "Hauries de marxar, hauries de dimitir". Gràcies a aquest impuls, Joanna lliura la seva carta de dimissió.
• An AI Year in Review: Després de parlar amb Sam Altman sobre el futur del seu fill Atlas de 6 mesos, Stern dibuixa els seus dos escenaris del futur: la utopia (salut perfectament predictiva, robòtica aliada, estalvi de temps) o la distopia (errors de diagnòstic per excés de confiança, estat de vigilància invisible sota grans corporacions de dades, aïllament social i pèrdua de l'esforç cognitiu dels nens).

Les Sis Regles per Viure en un Món de IA (Six Rules for Living in an AI World)

Com a conclusió de la seva investigació, l'autora tanca el llibre formulant una guia pràctica de comportament per a la humanitat:

1. Treballaré amb la IA, no per a ella: Evitar delegar el treball mental dur; s'ha de mantenir sempre el criteri i judici humà per evitar l'atròfia del pensament.
2. No m'enamoraré d'un bot: Reconèixer que un bot és només un mirall de les nostres necessitats i no pot substituir la complexitat real dels humans.
3. Pensaré en qui m'està mirant: Comprendre que la nostra conveniència té un preu i configurar les opcions de privacitat per evitar que les nostres dades nodreixin la indústria de manera silenciosa.
4. Criaré humans, no robots: Deixar que els nens s'avorreixin, juguin al carrer, facin cabanes i s'equivoquin, i evitar que utilitzin joguines amb xatbots fins que tinguin edat madura.
5. Continuaré construint les meves pròpies dades d'entrenament: Mantenir les nostres memòries, cuinar sense xatbots de receptes, tocar l'herba real de debò i viure experiències no digitals.
6. Una sisena regla en blanc per a que el lector la redacti de la seva pròpia mà.