Aquest és un resum exhaustiu i detallat de l'obra teatral "La Mandràgora" (1520), de Nicolau Maquiavel.
Context i argument general
L'obra és una sàtira brillant i irònica sobre la societat florentina de l'època, a la qual Maquiavel considerava "bruta i imperfecta". La trama se centra en el desig de Callimaco, un jove que torna de París, per posseir Lucrecia, la virtuosa dona del vell i ric advocat Micer Nicia. Com que el matrimoni no pot tenir fills, Callimaco, amb l'ajuda del paràsit Ligurio, munta un engany fent-se passar per metge.
Acte Primer: L'obsessió i el primer pla
- L'origen del desig: Callimaco explica al seu servent Siro que va viure 20 anys a París. Allà va sentir parlar de la bellesa inigualable de Lucrecia i va decidir viatjar a Florència només per veure-la, confirmant que la realitat superava la fama.
- Els obstacles: Lucrecia és extremadament honesta i viu gairebé reclosa, el seu marit és ric però ximple ("l'home més simple de Florència"), i el matrimoni anhela desesperadament un fill després de sis anys de casats.
- L'aliança amb Ligurio: Callimaco contracta Ligurio, un "gorró" que té la confiança de Nicia. Inicialment planegen convèncer Nicia de portar Lucrecia a uns banys termals per facilitar l'embaràs, buscant una oportunitat per apropar-s'hi.
Acte Segon: L'engany de la mandràgora
- El canvi d'estratègia: Ligurio decideix que el pla dels banys és massa lent i proposa que Callimaco es faci passar per un famós metge de París.
- La visita mèdica: Nicia, impressionat pel llatí de Callimaco (que ell amb prou feines entén), accepta la seva autoritat. Callimaco diagnostica que l'única solució és una pocció de mandràgora.
- El preu mortal: Callimaco adverteix que la pocció té un efecte secundari terrible: el primer home que jagui amb la dona després de prendre-la morirà en vuit dies. Per evitar que Nicia mori, proposen segrestar un "jove qualsevol" del carrer perquè absorbeixi la "infecció" de la mandràgora. Nicia, tot i els dubtes morals, acaba acceptant per la seva obsessió de tenir descendència.
Acte Tercer: La corrupció de la moral
- L'ús de l'Església: Per convèncer la virtuosa Lucrecia, Ligurio suggereix utilitzar el seu confessor, Fray Timoteo, i la seva mare, Sostrata.
- El suborn: Ligurio suborna el frare amb 300 ducats per a "obres de caritat". Timoteo, un home viu i amant dels diners, accepta ajudar en l'engany.
- La persuasió de Lucrecia: Timoteo convenç Lucrecia que l'acte no és pecat perquè la voluntat no hi participa, el fi és bo (tenir un fill) i obeeix el seu marit. Sostrata també pressiona la seva filla, i Lucrecia, tot i el seu fàstic, acaba cedint: "Obedeceré, pero no creo que llegue viva a mañana".
Acte Quart: L'execució del segrest
- L'angoixa de Callimaco: Mentre espera, Callimaco pateix un conflicte intern entre l'esperança i la por, arribant a considerar el suïcidi si el pla falla.
- El doble engany: Ligurio perfecciona el pla: com que Callimaco ha d'anar amb el grup que fa el segrest, necessiten algú que ocupi el lloc del "jove segrestat". Fan que Fray Timoteo es disfressi de metge (Callimaco) perquè el veritable Callimaco pugui ser el jove capturat.
- La captura: Nicia, Ligurio, Siro i el frare disfressat atrapen Callimaco (que va disfressat amb un llaüt i un nas postís) i el fiquen al llit de Lucrecia a les fosques.
Acte Cinquè: La resolució i el "final feliç"
- La satisfacció de Nicia: Al matí, Nicia explica a Ligurio com ha gaudit supervisant-ho tot, fins i tot despullant el jove per assegurar-se que estava sa, sense sospitar mai la identitat de Callimaco.
- La transformació de Lucrecia: Callimaco revela la seva identitat a Lucrecia mentre són al llit i li confessa el seu amor. Ella, veient l'astúcia de l'amant en contrast amb l'estupidesa del seu marit i la corrupció dels qui l'envolten, decideix acceptar-lo com a guia i amant permanent: "lo que mi marido ha querido para una noche quiero yo que lo tenga para siempre".
- El triomf de l'engany: L'obra acaba a l'església, on Nicia, agraït, dóna a Callimaco una clau de casa seva perquè pugui venir quan vulgui, nomenant-lo "compare" i convidant-lo a dinar. Tots els personatges obtenen el que volien gràcies a la manipulació i la falta d'escrúpols.
