Avui proposo un llibre de fa més de 80 anys, un clàssic controvertit a tenir en compte. Pel que va suposar i pel moment que vivim. Ve resumit amb IA.
L'obra "Camí de servitud" (1944), de Friedrich A. Hayek, és una de les crítiques més influents contra el col·lectivisme i la planificació econòmica centralitzada. L'autor adverteix que l'abandonament del liberalisme econòmic condueix inevitablement a la pèrdua de les llibertats polítiques i personals, portant la societat cap a règims totalitaris.
Capítol I: El camí abandonat
Hayek afirma que la civilització occidental s'ha allunyat progressivament de les idees de llibertat econòmica i individualisme que van néixer amb el Renaixement. Aquesta tradició, basada en el respecte a l'individu i el cultiu del que és espontani, va permetre un desenvolupament científic i material sense precedents. L'autor lamenta que s'hagi abandonat la llibertat econòmica, condició prèvia per a qualsevol altra llibertat, sota la falsa creença que el progrés és quelcom garantit que ara cal "modelar" des de l'Estat.
Capítol II: La gran utopia
El socialisme va aconseguir l'acceptació general en prometre una "nova llibertat" (la llibertat davant la necessitat o indigència) que va substituir el vell concepte de llibertat política (llibertat davant la coerció). Hayek cita diversos observadors per demostrar que el marxisme porta al feixisme, argumentant que el totalitarisme de dreta i d'esquerra tenen la mateixa arrel col·lectivista. La tragèdia és que el que s'anomena "Camí de la Llibertat" resulta ser la "Vía de l'Esclavitud".
Capítol III: Individualisme i col·lectivisme
L'autor aclareix que el conflicte no és sobre si s'ha de planificar o no, sinó sobre com fer-ho. El liberalisme defensa un marc legal general que permeti que la competència i les forces espontànies de la societat funcionin de manera beneficiosa. En canvi, el col·lectivisme exigeix una direcció centralitzada de tota l'activitat segons un pla únic, la qual cosa és incompatible amb la lliure competència i acaba exigint mètodes d'intervenció arbitraris.
Capítol IV: La «inevitabilitat» de la planificació
Hayek refuta el mite que el progrés tecnològic i el creixement dels monopolis facin que la planificació sigui inevitable. Argumenta que el monopoli és sovint el resultat d'una política estatal deliberada i del proteccionisme, i no de l'eficiència de la producció a gran escala. Al contrari de la creença popular, com més complexa és una civilització, més necessita la descentralització i el sistema de preus de la competència per coordinar-se eficaçment.
Capítol V: Planificació i democràcia
La planificació exigeix una direcció cap a un "bé comú" que ningú pot definir exactament, ja que no existeix un codi ètic complet que prioritzi totes les necessitats humanes. Per tant, les assemblees democràtiques resulten ineficaces per redactar plans econòmics detallats, el que genera frustració i demandes de poders dictatorials per a "experts". La democràcia és només un mitjà per salvaguardar la llibertat, però la planificació central la destrueix inevitablement.
Capítol VI: La planificació i l'Estat de Dret
Aquest capítol estableix que la diferència entre un país lliure i un govern arbitrari és la seguretat jurídica (Rule of Law): el fet que l'Estat estigui sotmès a normes fixes i conegudes que permetin a l'individu preveure l'ús del poder estatal. La planificació econòmica trenca aquest principi perquè l'autoritat ha de triar entre els interessos de diferents persones de forma arbitrària segons les circumstàncies de cada cas concret.
Capítol VII: Control econòmic i totalitarisme
L'autor adverteix que el control de la producció és el control de la vida humana mateixa. Com que per a gairebé tot depenem dels mitjans materials, qui controla l'economia controla els mitjans per a tots els nostres fins i decideix quins seran satisfets i quins no. Això elimina la llibertat d'elecció del consumidor i, especialment, la llibertat d'elecció d'ocupació, convertint l'individu en un simple mitjà al servei del pla.
Capítol VIII: ¿Qui, a qui?
En un sistema planificat, el problema central de la política esdevé la pregunta de Lenin: "¿Qui planifica a qui?". La distribució de la riquesa deixa de ser el resultat de forces impersonals i passa a dependre de la voluntat de l'autoritat. Hayek destaca que la propietat privada és la garantia més important de la llibertat, no només per als qui en tenen, sinó especialment per als qui no en tenen, ja que fragmenta el poder sobre els mitjans de vida.
Capítol IX: Seguretat i llibertat
L'autor distingeix entre la seguretat limitada (un mínim vital garantit per a tothom, compatible amb la llibertat) i la seguretat absoluta (protecció contra el risc del mercat i garantia d'ingressos fixos). Aquesta última només es pot aconseguir eliminant la llibertat d'elecció d'ocupació i és pròpia d'una organització de tipus militar o de caserna que acaba destruint la independència individual.
Capítol X: Per què els pitjors es col·loquen al capdavant
El totalitarisme no és un accident produït per "gent dolenta", sinó un sistema que selecciona els pitjors. Un líder ha de reunir el suport de la massa menys formada (el mínim comú denominador), apel·lar a la docilitat i utilitzar l'odi cap a un enemic comú per cohesionar el grup. A més, el sistema requereix persones disposades a realitzar actes cruels o immorals en nom del "bé del conjunt".
Capítol XI: El final de la veritat
Per assegurar l'èxit del pla, l'Estat ha d'utilitzar la propaganda per fer que la gent cregui en els seus fins i mètodes. Això implica el canvi de significat de paraules claus (com "llibertat" o "justícia") i la destrucció del sentit de la veritat. Fins i tot la ciència i disciplines abstractes són posades al servei del partit, convertint la recerca desinteressada en una eina política.
Capítol XII: Les arrels socialistes del nazisme
Hayek demostra que el nacionalsocialisme és la culminació d'una llarga evolució del pensament alemany on el socialisme i el nacionalisme es van fusionar. Figures com Sombart, Plenge i Lensch van defensar l'organització i el deure contra la llibertat individual, saludant la guerra com la victòria de l'esperit heroic alemany contra la "civilització comercial" anglesa.
Capítol XIII: Els totalitaris en el nostre si
L'autor alerta que en països democràtics com Anglaterra hi ha una creixent veneració per l'Estat i un entusiasme per la "organització" que recorden l'Alemanya de fa unes dècades. Critica a intel·lectuals que demanen una organització "científica" de la societat i adverteix que la col·laboració entre el capital i el treball organitzats per crear monopolis és el camí més directe cap al totalitarisme.
Capítol XIV: Condicions materials i fins ideals
La moralitat només pot existir en l'esfera de la llibertat i la responsabilitat personal. El col·lectivisme, en rellevar l'individu de la responsabilitat sobre la seva pròpia vida, té efectes antimorals i destructius. Hayek lamenta que s'estiguin sacrificant valors com la independència i la honestedat intel·lectual a canvi d'una seguretat material il·lusòria.
Capítol XV: Les perspectives d'un ordre internacional
La planificació econòmica nacional causa friccions que porten a conflictes internacionals de força. L'autor proposa una organització federal on un poder polític superior pugui prohibir les accions danyoses entre nacions però no dirigir l'ús dels seus recursos. L'objectiu ha de ser una comunitat de nacions d'homes lliures protegida per un Estat de Dret internacional.
Segons F.A. Hayek, la planificació econòmica centralitzada és fonamentalment incompatible amb l'Estat de Dret (Rule of Law). Aquesta afectació es manifesta a través dels següents mecanismes i conseqüències:
- Pèrdua de la previsibilitat: L'Estat de Dret significa que el govern està sotmès a normes fixes i conegudes per endavant que permeten a l'individu preveure com l'autoritat usarà els seus poders coercitius. En canvi, la planificació exigeix que l'autoritat decideixi sobre necessitats efectives a mesura que sorgeixen, triant deliberadament entre elles segons les circumstàncies, cosa que fa que les accions de l'Estat siguin imprevisibles per al ciutadà.
- De la llei formal a l'arbitrarietat: Sota l'Estat de Dret, l'Estat es limita a fixar normes generals (com un codi de circulació) que no van dirigides a ningú en particular. La planificació econòmica, però, no pot limitar-se a aquestes regles generals; ha de prendre decisions sobre qüestions concretes (com el preu del calçat o quines mines explotar) que no es poden deduir de principis formals. Això acaba legalitzant l'acció arbitrària, donant poders il·limitats a organismes perquè actuïn segons el seu criteri.
- Discriminació entre persones: Mentre que les lleis de l'Estat de Dret són instruments per a l'ús de la gent, les normes de planificació són instruments del legislador sobre el poble. Per executar un pla, l'autoritat ha de valorar els interessos i mèrits dels diferents grups i persones, establint jerarquies i discriminacions basades en opinions polítiques en lloc de regles igualitàries.
- Destrucció de la igualtat formal: Hayek sosté que la igualtat davant la llei és incompatible amb qualsevol activitat de l'Estat dirigida a la igualació material dels individus. Provocar el mateix resultat econòmic per a persones diferents exigeix necessàriament tractar-les de forma diferent; per tant, tota política de "justícia distributiva" acaba destruint l'Estat de Dret.
- Degradació de la judicatura: A mesura que la planificació s'estén, les lleis es converteixen en fórmules vagues com "just" o "raonable", deixant la decisió del cas concret a la discreció de l'autoritat o del jutge. Això converteix la judicatura en un instrument de la política del govern en lloc d'un garant de regles fixes.
En resum, en una societat planificada, l'Estat ja no es limita a proporcionar un marc perquè els individus persegueixin els seus propis fins, sinó que imposa les seves valoracions morals i econòmiques, convertint la llei en una eina coercitiva de direcció social que aniquila la llibertat individual.
F.A. Hayek justifica que la planificació econòmica condueix inevitablement a la destrucció de la democràcia a través d'una sèrie d'arguments lògics i institucionals detallats principalment al capítol V de la seva obra. La seva tesi central és que la democràcia és un obstacle per a la planificació, i que el control de l'economia exigeix un grau d'acord que les institucions democràtiques no poden proporcionar.
Aquests són els punts principals de la seva justificació:
1. La inexistència d'un codi ètic complet
Hayek argumenta que la planificació exigeix la direcció de tots els recursos de la societat cap a un objectiu unitari. Tanmateix, no existeix un "benestar general" definit; el benestar de milions de persones no es pot mesurar amb una sola escala. Per planificar, l'Estat necessitaria un codi ètic complet que assignés un lloc precís a cada necessitat de cada persona, cosa que en una societat lliure no existeix ni és possible que una ment humana abasti.
2. La impotència de les assemblees democràtiques
Quan un poble decideix planificar l'economia però no té un acord real sobre els fins concrets (per exemple, quines indústries afavorir o quins salaris fixar), el Parlament es col·lapsa.
- Ineficàcia legislativa: Les assemblees democràtiques són aptes per acordar regles generals, però no per a la gestió detallada de l'economia. El resultat és una frustració generalitzada on els parlaments són vistos com "tertúlies ineficaces".
- La impossibilitat del compromís: Un pla econòmic ha de tenir una "concepció unitària". Si el Parlament intenta votar-lo article per article o mitjançant compromisos entre partits, el resultat és un conjunt incoherent que no satisfà ningú.
3. La delegació de poder en els "experts"
Davant la incapacitat del Parlament per dissenyar un pla coherent, sorgeix la demanda de treure la direcció de l'economia "fora de la política" i posar-la en mans de perits, experts o organismes autònoms.
- Aquesta delegació no és només tècnica; implica que aquests experts han d'imposar la seva pròpia escala de valors a la comunitat, ja que les decisions econòmiques impliquen triar entre necessitats humanes en conflicte.
- Així, la democràcia cedeix el poder real de decisió sobre la vida de les persones a buròcrates que no responen davant l'electorat.
4. La democràcia com a mitjà, no com a fi
Hayek afirma que molta gent comet l'error de considerar la democràcia com el valor suprem, quan en realitat és només un "expedient utilitari" per salvaguardar la llibertat individual.
- Si la democràcia es proposa una meta (la planificació) que exigeix un poder que no pot ser guiat per regles fixes, l'Estat ha de convertir-se en un poder arbitrari.
- Perquè la planificació funcioni, l'autoritat ha de poder actuar sense les traves del procediment democràtic. Per tant, el planificador acaba necessitant la dictadura com l'instrument més eficaç de coacció per fer possible el seu pla.
5. La tirania de la minoria
En un sistema planificat, el control no pot quedar a mercè d'una majoria parlamentària volàtil. Sovint, s'acaba imposant la voluntat d'una petita minoria, ja que és l'únic grup capaç d'arribar a un acord intern sobre la qüestió disputada, obligant la resta de la societat a sotmetre's a la seva visió particular.
En conclusió, Hayek sosté que un cop la democràcia és dominada per un credo col·lectivista que exigeix un control central de l'economia, la democràcia es destrueix a si mateixa inevitablement perquè no pot sobreviure a la supressió de la llibertat econòmica i personal que la planificació requereix.
Segons Friedrich A. Hayek, el canvi més transcendental que provoca el control extensiu de l'Estat no és de caràcter econòmic, sinó un canvi psicològic i una alteració en el caràcter de la gent. Aquesta transformació no és immediata, sinó que és un procés lent que es desenvolupa al llarg d'una o dues generacions a mesura que les institucions modifiquen la mentalitat dels ciutadans.
Aquestes són les claus de la seva predicció sobre l'evolució de la psicologia humana sota el col·lectivisme:
1. La pèrdua de la responsabilitat individual
Hayek sosté que la moralitat només pot existir en l'esfera on l'individu és lliure per decidir per si mateix i assumir les conseqüències de les seves accions.
- Destrucció del sentit moral: El col·lectivisme, en prometre rellevar l'individu de la responsabilitat sobre la seva pròpia vida, té efectes antimorals.
- Indiferència davant la injustícia: Quan la gent s'acostuma a deixar que l'Estat ho resolgui tot, es torna més tolerant cap als abusos particulars i indiferent davant les desigualtats en casos individuals.
2. El canvi de valors: d'Independència a Seguretat
En una societat planificada, la posició social i els ingressos depenen de la voluntat de l'autoritat i no de l'esforç o el risc personal.
- Veneració de la seguretat: Sorgeix un nou sistema de valors on ja no és la independència, sinó la seguretat, la que atorga categoria social.
- Desprestiu de l'esperit emprenedor: La joventut comença a considerar l'esperit d'empresa com a deshonrós i la recerca de beneficis com a immoral, preferint posicions assalariades segures sota el paraigua de l'Estat.
3. L'aclimatació al control i l'apatia
Hayek cita estudis que mostren com l'excés de regulació acaba per "asfixiar" la ment de les persones, especialment dels joves.
- Sobredosi de controls: Les persones es troben tan aclimatades a seguir regles preestablertes que rarament projecten una activitat social nova amb les seves pròpies forces.
- Refugi en la manca de disciplina: Alguns joves, davant de controls externs que no comprenen, intenten esquivar-los refugiant-se en una absència completa de disciplina o en el "manual" oficial.
4. La "Nova Servitud" i el conformisme
Recollint la tesi de Tocqueville, Hayek prediu que l'Estat s'acaba estenent sobre la societat amb una xarxa de regles petites, complicades i uniformes.
- Afebliment de la voluntat: El sistema no trenca les voluntats de cop, sinó que les debilita i les dirigeix, impedint que l'individu creï o actuï de forma original.
- El "ramat d'animals": El resultat final és la reducció de la nació a un "ramat d'animals tímids i industriosos" on el govern actua com a pastor.
En conclusió, Hayek va advertir que el canvi psicològic porta a la substitució de les virtuts britàniques tradicionals (independència, iniciativa i tolerància) per l'obediència i la docilitat, fent que les persones acabin desitjant que la seva vida sigui decidida per altres per evitar la "penosa elecció" que imposa la realitat.
Aquests són els punts clau de la relació entre la IA i la perspectiva de Hayek:
1. El problema de la informació dispersa
L'argument central de Hayek és que, en una societat complexa, la informació necessària per coordinar l'economia no està disponible en un sol lloc, sinó dispersa entre milions d'individus.
- Càlcul vs. Comunicació: Encara que una IA pogués processar models de 360.000 factors , el sistema de preus actua com un "instrument registrador" que recull automàticament els efectes d'accions individuals basades en coneixements que només cada persona té.
- Impredictibilitat: Hayek sosté que el creixement de la civilització moderna ha estat possible precisament perquè no es va crear de manera conscient, sinó que va sorgir d'un mètode (la competència) que permet anar més enllà dels límits de la ment humana o de qualsevol planificació central.
2. La inexistència d'un codi ètic universal
La planificació econòmica no és només un problema tècnic de dades; és un problema de triar entre finalitats en conflicte.
- L'arbitrarietat dels valors: Perquè una IA planifiqués l'economia de manera absoluta, se li hauria d'introduir un "codi ètic complet" que assignés un lloc precís a cada necessitat de cada persona. Les fonts afirmen que aquest codi no existeix en una societat lliure.
- Imposició autoritària: Si una IA decidís quines indústries creixen o quins salaris es paguen, estaria imposant una escala de valors determinada pels seus programadors o per un criteri abstracte, convertint-se en un "poder arbitrari" que eliminaria la llibertat d'elecció del consumidor i de l'ocupació.
3. El risc del "Bucle de la Perdició" i la pèrdua d'intuïció
El risc de deixar la planificació en mans de la IA inclou:
- Invisibilitat del marginalisme: La IA podria automatitzar les decisions marginals, buidant-les d'intuïció humana i convertint la ciència social en un procés gestionat per màquines on l'humà ja no entén el "perquè" de les decisions [Fonts prèvies].
- Control total: Qui controla els mitjans econòmics controla els mitjans per a tots els nostres fins. Una IA que gestionés tota la vida econòmica exerciria un control sobre la vida privada tan complet que faria que la llibertat d'elecció fos purament fictícia.
En conclusió, des de la perspectiva hayekiana, la IA podria millorar l'eficiència tècnica d'algunes indústries, però no pot substituir el mercat perquè el mercat no és només un mecanisme de càlcul, sinó un sistema de comunicació d'informació dispersa i un baluard contra la imposició d'una única visió del món.
