L'obra "The Doom Loop" d'Eswar S. Prasad (2026) analitza com l'ordre econòmic i financer mundial s'està fragmentant a causa d'un cercle viciós on les forces econòmiques, polítiques i geopolítiques s'alimenten negativament entre elles. L'autor sosté que els factors que haurien de promoure l'estabilitat s'han pervertit en instruments de desordre, creant un "bucle de la perdició" (doom loop) que amenaça la prosperitat global.
A continuació, es presenta un resum detallat capítol per capítol:
Introducció: El desordre
L'autor descriu el canvi des de l'hegemonia indiscutible dels Estats Units el 1991 cap a un món multipolar més inestable. Tot i que la competència hauria de fomentar l'eficiència, en la geopolítica actual està generant tribalisme i inestabilitat. El bucle es tanca quan els beneficis desiguals de la globalització alimenten el populisme, que al seu torn debilita les institucions democràtiques i erosiona les regles que mantenien l'ordre mundial.
Capítol 1: Dimensions del poder
Aquest capítol examina el canvi del centre de gravetat econòmic de l'Oest cap a l'Est. Prasad analitza el poder mitjançant diverses mètriques:
- Poder econòmic: Compara el PIB segons els tipus de canvi de mercat (on els EUA encara dominen) i la paritat de poder adquisitiu (PPP), segons la qual l'economia de la Xina ja va superar la dels EUA el 2016.
- Demografia: Identifica un "dividend demogràfic" per a països com l'Índia i Nigèria, mentre que les economies avançades i la Xina s'enfronten a forces de treball que s'encongeixen i envelleixen.
- Recursos naturals: Explora la "maledicció dels recursos", on països rics en minerals (com la RD del Congo) pateixen inestabilitat i corrupció en lloc de creixement.
- Poder militar i "tou": Tot i que els EUA mantenen el lideratge militar, la Xina ha augmentat el seu poder tou mitjançant inversions com la Iniciativa de la Franja i la Ruta (BRI), tot i que aquesta ha generat ressentiment pel deute que ha creat en països en desenvolupament.
Capítol 2: Competència de divises
Malgrat la disfunció política dels Estats Units, el dòlar manté la seva preeminència absoluta com a unitat de compte, mitjà de pagament i reserva de valor. L'autor explica el concepte del "trampa del dòlar": atès que els passius dels EUA estan en dòlars i els seus actius exteriors en divises estrangeres, una caiguda del valor del dòlar seria en realitat un regal financer de la resta del món cap als EUA. Les alternatives com l'euro o el renminbi (RMB) s'han estancat a causa de les fragilitats internes i la manca de confiança en els seus marcs institucionals.
Capítol 3: Globalització: Cohesió o desarray?
La globalització ja no és un procés basat només en l'eficiència i la recerca de costos baixos, sinó que s'està fragmentant seguint línies geopolítiques. Les empreses prioritzen ara la "resiliència" mitjançant el friend-shoring (traslladar la producció a països aliats), cosa que augmenta els costos per als consumidors. Aquesta fragmentació perjudica especialment els països d'ingressos baixos que necessitaven mercats oberts per industrialitzar-se.
Capítol 4: Les regles del joc
L'ordre basat en regles sorgit després de la Segona Guerra Mundial (FMI, Banc Mundial, OMC) està en crisi de legitimitat. Les economies emergents veuen aquestes institucions com un club que afavoreix els interessos d'Occident, la qual cosa ha portat la Xina a crear els seus propis marcs, com el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructura (AIIB). Aquesta competició institucional corre el risc de provocar una "cursa cap al fons" en els estàndards de governança i préstecs.
Capítol 5: Potències mitjanes i aliances
Països com l'Índia s'han convertit en mestres de les aliances basades en qüestions específiques, canviant de bàndol segons el seu interès (com comprar petroli rus mentre busquen el suport dels EUA). Tanmateix, Prasad adverteix que aquestes relacions transaccionals no ofereixen protecció real en temps de crisi geopolítica extrema. El capítol també destaca la posició vulnerable de Taiwan, el "escut de silici" de la qual (per la seva producció de xips) s'està erosionant a mesura que els EUA pressionen perquè la fabricació torni al seu territori.
Capítol 6: Noves tecnologies: Panacea o perill?
La tecnologia té un doble tall:
- Fintech: Ha permès la inclusió financera massiva en països com l'Índia mitjançant l'India Stack, però també facilita el control social mitjançant les CBDC (monedes digitals de bancs centrals), com demostra el programa de transferències digitals de Tailàndia.
- Intel·ligència Artificial (IA): Està augmentant la productivitat però també intensifica la competència entre els EUA i la Xina pel domini tecnològic.
- Xarxes socials: S'han convertit en eines per a la desinformació i la polarització, debilitant la confiança en les institucions democràtiques.
Capítol 7: Visions per al món
L'autor examina la competència entre el model de capitalisme liberal i el capitalisme d'estat xinès. Prasad observa una convergència irònica: les economies de mercat es tornen més intervencionistes (mitjançant polítiques industrials com la CHIPS Act), mentre que els països comunistes depenen cada cop més dels mecanismes de mercat per créixer. El perill és que la democràcia s'ha tornat fràgil davant de líders que exploten la por i el ressentiment contra les elits.
Capítol 8: Reclamar l'ordre des del desordre
El llibre conclou que trencar el bucle de la perdició requereix un esforç herculi per reforçar les institucions nacionals i globals. Prasad demana líders visionaris que puguin explicar als ciutadans que els interessos a llarg termini de cada país són congruents amb el benestar de la comunitat global. La solució no és la retirada de l'Estat, sinó un enfocament matisat on el govern actuï com a facilitador i protector dels més vulnerables sense interferir en l'eficiència dels mercats.
A l'obra "The Doom Loop" d'Eswar S. Prasad (2026), es proposa reforçar un marc institucional que actuï com a "barreres de seguretat" (guardrails) per reclamar l'ordre davant el desordre global. Tot i que no s'enuncien explícitament sota el títol tancat de "set mides", el llibre detalla set pilars o components institucionals crítics per trencar el "bucle de la perdició" i assegurar la legitimitat i l'estabilitat en el futur:
- Sistemes de control i equilibris (checks and balances): Són essencials per regular les relacions entre les branques del govern i restringir l'exercici del poder absolut, evitant que líders demagogs subverteixin les institucions des de dins.
- Estat de dret (rule of law): Constitueix la base de l'arquitectura institucional, garantint que les lleis s'apliquin de manera imparcial i consistent a tota la societat, inclosos els governants.
- Premsa lliure: Actua com una institució per dret propi, encarregada d'exposar les veritats incòmodes, les males pràctiques i mantenir els governs relativament honestos davant la ciutadania.
- Poder judicial independent: Cal un sistema judicial que interpreti les lleis basant-se en el seu esperit i intenció, i no en opinions polítiques personals, per mantenir la legitimitat democràtica.
- Bancs centrals independents i efectius: Són vitals per mantenir la confiança dels inversors en la moneda i els mercats, protegint les decisions tècniques de les interferències polítiques que busquen guanys de curt termini.
- Agències estadístiques fiables: La integritat de les dades econòmiques és fonamental; el buidatge o la manipulació d'aquestes agències per part dels governs mina la confiança pública en les institucions.
- Responsabilitat i agilitat governamental (accountability): El sistema ha de permetre que els governs siguin transparents i capaços de corregir errors de política mitjançant el feedback ciutadà, en lloc de tancar-se i tornar-se més rígids.
PS. Wishfulthinking.
